Pensaments de l' Artista Desconeguda

2008-08-13T03:19:00.002+02:00

No sé si encara tinc dret a entrar, fa tant temps que no escric. I suposo que en passaria tant fins que tornés a fer-ho, que el millor seria dir adéu.

En altres blogs s'acomiaden, i expliquen els motius perquè marxen. Potser no són certs, potser és una justificació, potser ho entenem, i normalment sap greu, perquè si aquella persona ha anat acompanyant-te amb els seus posts, no t'agrada haver de deixar de gaudir d'aquells textos... Però bé, no estic dient que deixar d'escriure al meu blog hagi pogut provocar tot això, tampoc sóc tan vanitosa, però crec que hauria de dir que estic bé. I que malgrat no he tornat a saber mai més de l'Igor segueixo feliç al costat del meu sindicalista I que segueixo sent la Ninotchka, però potser em treuria el vodka. Sí que segueixo sent una artista desconeguda. No actuo en teatres, i només canto en cercles íntims (entre amics vaja, però dir-ho així és més graciós).

Hauria de rellegir tot el meu blog per saber fins on vaig explicar. Llegir-lo em faria recordar emocions que segur que he oblidat, però en pocs dies de vacances... no hi ha gaire temps. I m'espanta recordar segons què. La meva ment ha bloquejat certs episodis, però han quedat flotant a la blogsfera.

Una bona notícia que crec que haig de donar,és que en Quim ha tornat a Barcelona. Va demanar un trasl.lat i treballa aquí. M'alegra tenir-lo més a la vora.

I en Roger es va casar ràpidament, i ja és pare d'un nen clavadet a ell jeje. Si algun dia tinc una filla no sé si la deixaré jugar amb ell. Potser es podria repetir una història d'amor obsessionat. Me'n alegro que en Roger sigui feliç, i sembla que el passat, passat està :)

La vida segueix tot i que tanqui quasi definitivament aquest blog. I què passarà amb la meva vena d'aprenent d'escriptora? Doncs, quan torni a tenir temps, o més bé ganes, o tingui noves inquietuds a explicar, reprendré aquest blog, o potser n'obriré un altre, o intentaré escriure una novel.la, o potser per començar un relat curt, i li faré llegir i donar opinió al meu sindicalista i a en Quim.

Podria gravar-me cantant L'hora dels adéus, penjar-ho al youtube i fer un link, però no és massa bona idea. Encara algú comentaria que sóc desconeguda però no artista ;)

2007-04-27T01:55:00.001+02:00

Una nit d’insomni pot ser una nit de records.
Tornen al meu cap tots els records de la Setmana Santa. Vull oblidar les veus estresades que em truquen cada dia. Les tinc clavades al cervell, però necessito fer fora aquests records, i vull que vinguin els records d’aquestes vacances.

Ja sóc al cotxe al costat del meu sindicalista. El sol brilla fora, i anem pujant per la costa atlàntica francesa. Parem a un Intermarché i comprem queviures per fer un picnic a la platja. Es una gran platja quasi per nosaltres sols. La sorra és ben fina. Les cases a primera línea del mar tenen jardins de sorra, tancats amb tanques de corda. Hi ha alguna petita duna. Un cartell indica que és allò és Reserva.
Un tronc portat en la pujada de la marea ens va servir de banc. Uns entrepans i una amanida de llauna, una beguda de cola i una meravellosa companyia.

I vam seguir avançant per Cap Breton. Parada a Mimizan i passejada vora el llac. Li deien la promenade fleurie. Realment era molt tranquil i romàntic. Floretes de colors, ponts de fusta, ànecs, ocellets, bancs de fusta…
I vam seguir avançant per la carretera. Era curiós veure casetes baixes, tot i ser quasi al costat del mar. A part eren cases que jo batejaria estil muntanya. Ho dic per les teulades.
I les platges cada cop tenien dunes més altes, Així que havies de baixar el desnivell de sorra per arribar a l’aigua.

I finalment vam arribar a la gran duna. Eren vora les set quan aparcàvem al costat de La Pyle.
Mirant el google map, el va detectar alguna cosa estranya vora el mar. Vam entrar a panoramio per veure les fotos que havien enllaçades de la zona. I vam veure que era una enorme duna. Una duna d’amplada d’uns tres quilòmetres i de 114 metres d’alçada sobre el nivell del mar.

Havia un gran aparcament per la duna. I al seu peu tot de xiringuitos que ja tancaven.
Era enorme, i quin pendent que hi havia! Però malgrat que els peus anaven enfonsant-se, vam pujar a dalt de tot. La vista era preciosa. Llàstima que les fotos no reflecteixen el que vam veure. Per una banda, a baix veies el mar. El sol ponent-se guarnia el cel.
A l’altra banda, veies sota el desnivell el bosc de pins. I tot recte, els tres quilòmetres de fons de duna, et feien sentir a ple desert.
Realment un lloc poc conegut i molt recomanable. Clar que potser a l’agost, pujar la pujadeta a ple sol, deu ser dur. Millor més cap al vespre. I sinó, feu com nosaltres i gaudiu de la posta de sol. Va ser tan romàntic…

I después vam anar cap Arcachon. Però prefereixo quedar-me amb el romanticisme de La Pyle i anar a dormir.

2007-04-20T19:59:00.000+02:00

Treballar i treballar, aquest és el resum de la meva vida. I els caps de setmana intentar aprofitar-los per a gaudir de l'amor i de la vida.

La veu sense millora malgrat el descans per Setmana Santa. Arribo als divendres amb veu parlada dèbil i si intento cantar... Em fa por cantar a soles, però ara mateix seria incapaç de fer-ho davant de ningú. La veu em falla. Però ja tinc hora per anar a una reconeguda foniatra. Cent vuitanta euros la visita, però penso que la meva veu es mereix el millor. Les meves cordes es mereixen els millors aparells

Però tornem la Setmana Santa, que no va estar gens malament. Finalment vam tenir festa Dijous Sant, i vam poder marxar fora a l'aventura. Vam mirar les previsions del temps. On faria sol? A la costa Atlàntica francesa. Doncs cap allà. I no ens va ploure cap dia :)

Tot el viatge per carretera, per veure pobles i paisatges. Tranquilitat i relax. Vam veure l'Ebre eixamplat vora Saragossa, i camí Navarra una carretera tallada (va ser l'únic tram d'autopista que vam agafar)

Dijous vam fer la primera parada llarga a Pamplona, ja era la tarda. Tenien obertes totes les esglésies. I la gent les anava recorrent totes. Clar que pel que m'ha dit una companya de feina més gran, ella de petita també ho feia per Barcelona. N'havies de veure almenys set. Les esglésies barcelonines competien amb els seus altars guarnits amb palmes, palmons i altres. Li deien "el monument".
A Pamplona destacaven les imatges que suposem treurien en procesor.
I a la nit cap a Donosti que ell no coneixia. Vam tenir sort de trobar habitació a un hostal del Monte Igeldo. Era tota de fusta i agradable. I cap a "La Concha" de nit. Què romàntic! jeje. I cap el casc vell a afartar-se de pinxos, que són més bons que els d'aquí, o almenys a mi m'ho sembla.
Ais, sembla que faci tants dies d'això.... I després a ballar una miqueta.

I divendres carretereta i cap a Orio. Passejar per la platja. Escriure els nostres noms a la sorra...

Zarautz més bulliciosa. El passeig de gom a gom. Gent a una fira de la cervesa. Un vermout al restaurant de l'Argiñano. Dinar a una terrasseta al sol. Tot era meravellós.

Passeig per Getaria, poblet de postal. Aquell carrer que passa per sota l'església. I el seu port. Els carrers amb olor a sardines...

Tornada a Donosti. Quasi impossible aparcar. El peine de los vientos cada dia més rovellat que va fer en Chillida. Els nens rient davant els voladors. Els voladors són uns forats al terra, qque per sota entra el mar, i amb la seva força fa pujar un vent cap amunt. Els nens posaven les mans esperant la ventada. I jo fent-me una foto amb els cabells volant.

I creuar fronteres, per sopar a una pizzeria de Saint Jean de Luz. I cap Biarritz. Missió següent: trobar hotel. I puja i baixa pel poble buscant on no posés complert. Ja vam fer cames. Finalment vam trobar una habitació petita decorada en blaus, i amb el terra una mica inclinat, però ja teníem llit. I a passejar de nou vora el mar. La roca de la Verge va ser una estona per nosaltres sols i els nostres petons humids...

L'hotel tenia a sota un bar musical, i a part semblava que el del costat ronqués als peus del nostre llit, però el cansament ens va fer oblidar tot això.
Al matí també vam oblidar que els sorolls els compartíem amb tot l'hotel, i vam dedicar-nos a fer-ne d'altres. L'amor també fa soroll...

Una crèpe de nutella i un noissette potser no és el més dietètic però aquest va ser el nostre esmorzar. Havíem alimentat l'amor, i ens calia nodrir el cos.
El sol brillava de nou, i encara teníem dies per endavant fins el retorn a la vida quotidiana.

2007-03-13T10:58:00.001+01:00

Nou sistema de comentaris

2007-03-06T00:53:00.000+01:00

" title="permanent link">

Ais, va passant el temps i cada vegada escric menys. I quan menys escrius, menys ganes tens de fer-ho. I ja no és només per la pèrdua del costum. Passa com quan deixes de veure un amic. Poc a poc vas perdent contacte. Intentes trucar-te, com si res no passés, però las trucades es van allunyant, i arriba un moment en què només et truques per l'aniversari i per Nadal. Ah, i a part potser t'envies mails estúpids massificats. I com només et truques un parell de cop a l'any, què has d'explicar? Doncs t'expliques només canvis grossos, notícies fortetes. Potser que s'ha mort la teva mare, o que has tingut un fill, o que vas anar de vacances a Madeira. Però quin sentit pot tenir explicar-se quotidianitats? A un amic que veus sovint no et sembla estrany explicar-li que t'has comprat un jersei blau. O que avui se t'ha cremat el sopar. O que portes una temporada contenta degut a aquests dies de sol i no-fred....

Doncs a mi m'està passant igual. Ja no explico les meves divagacions sobre el sexe masculí, ara concretades en el sindicalista. Ni explico com em va agradar veure l'eclipsi des del Merveyé allà el Tibidabo. Ni de la calor que feia diumenge a Calonge mentre veia passar la rua de Carnestoltes ajornada per les pluges. Ni del cansat que és treballar, ni de com la meva veu trontolla dia a dia. Cada vegada em sembla més absurd descriure el meu dia a dia, perquè si s'ha convertit en un mes a mes, quin sentit té el que passa un dia??

Vaja, sembla que estigui escrivint el rèquiem del meu blog, però per altra banda, m'ha ajudat tant escriure'l. Aquest blog m'ha salvat de mi mateixa. I ara el sindicalista, la feina... m'han tornat a salvar. Potser he perdut el glamour d'abans, la meva vida bohèmia, però tot i no actuar dalt d'un escenari, actuo darrera un telèfon. Segueixo sent la Ninotchka, tot i que begui menys vodka

2007-02-15T20:12:00.000+01:00

Avui és el meu aniversari. Ohhhhhhh què bonic es fer anys! Clar que el que no és tan bonic és l'edat. Però les celebracions estan bé :) Clar que si ho dius, algú et preguntarà l'edat, sempre pot haver-hi algun indiscret.

Igualment estic feliç. Suposo que és perquè ara no sé a on em porta el sindicalista. Estic una mica cansada, però demà ja és divendres, així que suposo que podré resistir una nit de poc dormir. Serà una nit romàntica? Em portarà a algun restaurant perdut? Bé, en breus moments ho sabré.

Ja estic arregladeta, i impacient jeje.

El que torno a estar és un pèl afònica. En la veu parlada no es nota gaire, però cantar no puc cantar bé. Vull pensar que és el temps, però a veure si tindré alguna mena de lesió. Mai he tingut problemes, però com ara em passo el dia parlant... Si segueixo així hauré d'anar al foniatre. No el del seguro, evidentment. Aquesta gent no tenen els aparells preparats en general. Però deixem-ho estar, ara em truca, i marxo

2007-02-09T19:46:00.000+01:00

I ja tornem a estar al cap de setmana. Quina sort que sigui divendres! Què dura és la vida de la dona treballadora jeje! Clar que a partir d'aquests instants torno a ser la Ninotchka cultural. Ara vaig cap al Liceu a veure un concert. I el passat cap de setmana també va ser cultural, però pictòricament parlant, ja que el sindicalista i jo vam anar al museu Picasso. Crec que no hi anava des dels 17-18 anys jeje. Clar que com està a la vora, saps que sempre estàs a temps d'anar-hi. Es com el Parc Gúell. Quan temps fa que no hi vaig? Doncs ara tampoc ho recordo. I mira que m'agraden aquells dracs. I haig de llegir al diari que uns gamberros se'l carreguen. La gent és tan incívica. Ja no respecten res. I ara m'indignaria per moltes més coses. Obres a la tele i et fan emprenyar amb una programació tan dolenta. Una programació que tothom critica, però té gran audiència. Els programes viuen de les misèries de la gent. Però ja seguiré empipada en un altre moment. Ara vaig a relaxar-me. A part, estic una mica preocupada per la meva veu. Estic afònica. El cas és que no estic refredada. Només és la veu. I això no m'agrada gaire. Però a veure si es passa. Ara a gaudir dels italians a París

2007-01-28T11:44:00.000+01:00

Des de que treballo regularment els diumenges tenen un gust diferent. Esmorzar una xocolata calenteta amb melindros o baixar al forn a comprar uns croisants de xocolata, o agafar pa, sucar-hi tomàquet, fer una truieta francesa i menjar-se un bon entrepa. I després passejar al sol d'hivern i seure a una terrassa a prendre el vermout amb olivetes, o una clara amb unes braves.

I segueixo així em posaran una denúncia els de Salut, els de "Eres lo que comes" i la lliga anticolesterol. Ais quin món! Es fan croades contra les noves plagues (el tabac, els greixos, el sexe no segur... sembla que el sexe en parella estable segueix sent saludable).

La visió agradable d´un bon menjar en societat te la degraden amb una dona amb una càmara oculta a la nevera bevent cola a morro, menjant fuet directament a mossegades, i xarrupant un iogurt per la base que es menja després de trencar una cantonada d´una mossegada. Només li faltava fer un gran rot.

Ais, és cert que si els meus diumenges ara agafen aquest gust, la resta de dies hauran d´agafar un color verd, no verd d' esperança ni verd d´ecològic,VERD de règim. Ja no és qüestió de voler lluir físic, és qüestió d'economia. Al sindicalista amb panxeta poden fer-li gràcia les meves noves corbes, però els hi faran gràcia als meus pantalons? I als meus tops? Tot és qüestió d´economia, si engreixo haig de renovar armari, i ara mateix no puc ni vull.

2007-01-24T01:13:00.000+01:00

Fa poc que tinc ordinador de nou, però he perdut les ganes d´escriure. Potser no ho necessito, o més bé no tinc temps. Ara la Ninotchka té una vida activa. Ara treballo. Sí sí. Ja no sóc un paràsit de la vida, ara sóc una dona moderna i treballadora. No tinc cap treball artístic. Adéu a la vida de mantinguda al costat d´en Conrat. Adéu a la meva anterior vida bohèmia. Ara no hi ha temps per escalfar-me el cap. No tinc temps per moltes coses.

Però aquesta nit em sentia sola. Estic cansada però no agafo el son. El sindicalista deu dormir. Evidentment en Quim no està al skype. No tinc ganes d´entrar a xats. Només tinc la companyia del vent. El soroll de com sacseja la ciutat. Sembla que vulgui endinsar-se entre les escletxes de la persiana i jeure al meu llit. I un cop allà amb la seva fúria em faria estremir.

Aquest vespre passejava camí de Glòries. La torre Agbar em vigilava. El vent volia apartar-me d´ella i m´he agafat on he pogut. Unes dones corrien tot seguint-lo, i de la velocitat que han agafat quasi s´estampen. Un home anava girant en espiral per la força ventosa.

He creuat al passeig principal. Bicicletes a tota velocitat volien fer competència al senyor vent. Bicicletes per tots carrils sense parar en semàfors que em feien tremolar de por. He corregut quasi sense mirar fins arribar als carrers del centre comercial.

La Ninotchka treballadora necessita descansar. Demà hi haurà un despertador que sonarà. Herbes que odio o llet? Què em farà adormir? Comptar ovelles o taps per les orelles?

Demà la ciutat es despertarà de nou. Potser el vent ja haurà marxat. Jo seguiré atenent trucades, igual que les meves companyes. Però quan acabi la meva jornada, la moto d´un sindicalista estarà esperant-me. El seu amo em besarà dolçament, i després de xerrades sobre la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i l´Estatut dels Treballadors, em farà l´amor i em sentiré la dona més feliç del món.

2006-12-02T13:34:00.000+01:00

Tot ha tornat a la normalitat. Torno a tenir el meu pis, torno a tenir l´ordinador, i adéu Conrat. De fet, ja fa dies que vaig dir-li adéu, i vaig haver de repartir les meves coses a cases d´amics, i sort de la Miriam que va acollir-me a mi. I he fet de tieta total. El nen ja està a casa. Encara es medica, encara el sents que no té la respiració perfecte, però va endavant.

I jo torno a estar a casa meva. Torno a estar sola. Ahir vaig anar portant tot. Ahir a la tarda em va ajudar el sindicalista. Crec que li agrado però li faig por. O potser sóc jo la que no vull enamorar-me un altre cop. El tema del Conrat ha estat un pal. Tot aquest refredament desgasta molt. I saber que mentre era a l´hospital, es fotia al llit amb prostitutes de luxe no em va fer sentir gaire bé. Jo l'havia estimat, però potser per ell només vaig ser una joguina de llarga durada. Mentres les altres les té quan les truca. Però no vull parlar més d´ell. Al final vaig marxar de casa seva sense massa bon final. Estava tan emprenyada que no em va importar deixar la vida de luxe que jo no em podré pagar. Però m´és igual.

I ara estic al meu pis, sola de nou. No se senten veuetes de nen. Puc anar a casa la Miriam quan vulgui. Els seus nens m´adoren, però tampoc puc ser la visita permanent. I a part, a mi em convé fer la meva també.

Espero no deprimir-me. Ara començo potser la depressió post-abandonament. I a sobre no tinc la Filomena al meu costat. Quan penso amb ella em cauen les llàgrimes. Ja hi torno. No sé per què va haver de marxar tan aviat. Ja sé que tots som boles que estem al bombo (com la loteria), però unes boles surten abans que les altres. Ais quina comparació, no? Algú me la va fer un dia. Clar que això no vol dir que per molt que juguis a l'Euromillon et tocarà. Però morir sí que ens tocarà a tothom. Ara quan és un misteri. Grrrrr, m´esgarrifo.

Hauria de pensar en coses alegres. Per exemple, des de divendres passat els llums de Pelai, la Rambla, Portal de l´Angel, tots estaven encesos. També el Corte Ingles. Clar que tenen la mateixa decoració que l´any passat. Amb els calés que fan ja podrien ser més originals. Abans tenies ganes cada any de veure què feien. Recordo un gran Gulliver. I també recordo com a cada aparador feien contes diferents un any, o escenes nadalenques un altre. I ara res de res. Tot perd.

Des d´ahir hi ha Santa Llúcia oberta. Hauré d´anar a veure si el pessebre de l´ajuntament ja està. Així el podrem criticar. Crec que la gent espera el pessebre de l'ajuntament i el cartell de la Mercè amb ganes de queixar-se, fer cartes als diaris i obrir debat jaja. Com si no hagués coses més importants per què queixar-se.

Haig d´estar alegre perquè arriba Nadal, i llavors ningú està sol. Sempre algú et vol convidar.

I per alegrar-me pensaré que aquí tampoc fa tan fred com a altres parts de Catalunya. Dijous, per esbargir-me vaig agafar el cotxe de la Miriam. I vaig anar a petar a Vic de bon matí. I no vaig anar pel camí normal, no. Primer vaig agafar l´AP7, direcció Girona. Potser el meu cervell té el xip d´anar a Palamós a veure l´Ady i el Tom, Però vaig passar la sortida, i a la següent vaig sortir i vaig decidir que agafaria l´eix transversal. Es maco el paisatge. No sabia si sortir per Arbúcies o Sant Hilari, o anar seguint fins Igualada o Lleida. Però va ser passar un túnel, per Espinelves, i veure el cartell d' Osona i ja la boira. I com cada vegada hi havia més, vaig decidir que sortia a Vic. Quina gelor! Quatre graus. Per sort va sortir timidament el sol a l´hora de dinar, perquè a les 11 i pico seguia el fred, i semblava que dalt del cel encara hi havia boira. Vaig dinar al Passeig, prop la plaça de les Voltes. Ja sé, quina idea passar el dia al país de la boira. Perquè a les sis de la tarda tot de foscor de nou, i boira, un altre cop boira que quasi no em deixava veure els cartells. Aiss. Suposo que per viure allà has d'haver-hi nascut. O a tot t´acostumes. La gent de tendes i bars és agradable i tranquil.la. Deu serla boira i el fred que els fa això. O simplement que allunyar-se uns pocs quilòmetres de la gran ciutat, ja et dóna més qualitat de vida. Molta gent va per Barcelona amb ganes de liar-la. Descarreguen la seva mala llet amb la gent que treballa cara el públic. I aquests rebotats, quan pleguin, descarregaran en altra gent. I la roda no acaba mai.

Doncs res- Ara toca dinar. Dinar a casa meva

2006-11-04T13:56:00.000+01:00

El nen de la Miriam ja està a planta. Tot i això, avui he trucat i tenia febre. Encara té mocs. Aquest virus l´ha deixat ben dèbil. Estic ben esgotada de tan hospital, però la Miriam em necessitava al seu costat. Els seus pares són més grans, i no és plan d'esgotar-los. A part, han fet de cangurs de l'altre. I que jo sabia que era i sóc necessària, perquè ara, si està a planta, algú s´ha de quedar a passar tota la nit. I ja li he dit a la Miriam que ella també ha de descansar. Avui de moment no hi vaig. També han vingut en Quim i en Jean. I així de passada estic una mica amb en Conrat, tot i que sembla que la nostra relació s´acaba. Sospito que ell per no avorrir-se, ha anat buscant possibles substitutes meves. Igual que jo no en trobarà una altra jeje, però potser li convencen més diferents. No sé si tot això del nen ha estat una bona excusa per tots dos. Quasi no ens hem vist. Jo arribava cansada i amb ganes d´agafar el llit. Ja no hi ha detalls de petons ni abraçades nocturns, res de carinyo, si hi havia petons eren només lascius jaja, és que em va agradar la paraula, només petons preludi d´un polvet, perquè s´ha acabat estar llargues estones proporcionant-nos plaer, un pim pam (que de vegades pot estar bé, però per costum tampoc).

Ara em vol portar a dinar fora. Ell està acabant d'arreglar-se. No sé ben bé si celebrem alguna cosa, si sortim perquè és dissabte, o em vol comunicar la meva substitució... però m' és igual, al desembre tinc el meu pis lliure. I tampoc necessito cap home. Es cert que em sento fortament atreta pel sindicalista, però no ha passat res. Tampoc crec que fos un moment adequat amb el nen malalt i la Miriam preocupada, però noto una química favorable a l´ambient. Tot i que no em preocupa tornar a estar sola. La vida dóna voltes. I sempre és fàcil trobar qualsevol. El problema és trobar a qualsevol que t´ompli. Jo ara estic més preocupada per aquesta criatureta que no deixa la bronquitis, això si que fa pena. Les meves bogeries amoroses queden en segon terme

2006-10-24T23:38:00.000+02:00

Porto uns dies que he deixat una mica de banda els meus problemes, la meva egopatia, per estar al costat de la Miriam i el seu petit. Tot va començar dijous. Ja fa uns dies. Aquella nit en Conrat em va portar al Liceu. Feien la Clemenza de Tito de Mozart, i la veritat que va estar molt bé. El que no sé, és si en Conrat va comprar les entrades per fer-me una sorpresa o per provocar una trobada amb en Roger. No sé si és perquè li dóna morbo la meva invenció dels trios amb en Roger. Clar que en Conrat no acceptaria trio amb dos homes. Ell és tan "machito". I encara qui l'altre home no el toqués ni un pèl, no el veig a ell home de compartir dona. Per tant, no sé per què volia anar al Liceu. Potser volia aprofitar per trucar a alguna i proposar canvi de parelles, o no sé, potser simplement pènsava que així em podria muntar alguna esceneta de gelosia, i aconsegueix que marxi de casa seva pel meu propi peu. No sé què pensar. A part, els meus llogaters m´han avisat que deixaran el meu pis. D´aquí poc podré marxar de casa del Conrat sense demanar favors a amics, ni necessitar fer ús dels seus diners. Adéu als capricis i la bona vida, però Hola llibertat.

Però deixaré de parlar de mi. Ara en Conrat i el que l´envolta ha passat a segon terme. Dijous, només sortir del Liceu vaig veure que tenia varies trucades de la Miriam. Vaig trucar-la i tot eren plors. Tenia el petit a l´hospital (prefereixo no dir quin, a la UCI. Bronquitis i un virus. Estava incomunicat. Només podien entrar dues persones poca estoneta en hores concretes. Ella estava a casa desesperada, i en Conrat va portar-m´hi.Estava amb el seu marit, que no és el pare de la criatura. Ell estava també enfonsat, encara que menys.Estaven esperant poder trucar a les sis del matí per saber com havia anat la nit i entrar a la primera visita del dia. No sabia com animar-los.

He anat cada dia a fer costat a la Miriam. He dinat amb ella, hem sopat. El seu marit ha seguit treballant, i sempre que ha pogut ha vingut. El cap de setmana va venir en Quim d'urgència. El nen segueix a la UCI però ara ja sembla que millor. Se senten tants drames quan vas a un hospital. I més a pediatria. Hi ha varis que entren però no surten. Es esgarrifós! Millor no explicar aquestes històries. Realment m´han impressionat, però crec que haig de guardar discreció i no puc explicar-les.

En Conrat no ha vingut cap dia a l'hospital. La seva fòbia! Clar que demà diu que vindrà a dinar amb nosaltres. Jo tampoc he insistit. Tinc els meus motius. Tot i l´angoixa dels moments viscuts, no he pogut resistir-me a les paraules del sindicalista. Bé, no ha passat res, eh? Però he conegut a un amic de la Miriam molt interessant. Li dic el sindicalista per evitar emprar noms. Sempre em fa por equivocar-me i deixar escapar el nom real. El sindicalista no treballa per a cap sindicat, ni tampoc es un alliberat. Ell és membre del comitè de la seva empresa. I els seus ideals, la seva manera de parlar, la seva energia defenent a tota mena de treballador... m´han deixat. No coneixia aquest món, i m´agrada que em vagi explicant tot. I les seves paraules acompanyades de la seva mirada verdosa darrera aquelles increïbles pestanyes m´han impressionat. Ja sé que amb el nen ingressat no és moment de ligoteo, i de fet, mai hem estat a soles ell i jo. De fet el vaig conéixer diumenge, i avui ell ha vingut al migdia, i com sempre, entre visites hem anat a dinar. La pobreta Miriam plora tant. Clar que avui ja està millor

Avui he vingut més d´hora a casa. Em sento més tranquil.la pel nen. En Conrat no m´ha fet gaire cas. Clar, el meu tema de conversa li fa yu-yu. I jo, o li parlo del nen o dels nens veïns o... podria parlar-li del sindicalista. Però no ho veig adequat jeje

Pobreta Miriam! Tinc ganes que acabi tot això del nen. A veure si passa ràpid a planta. Per sort, li han donat la baixa. Es veu que segons l´Estatut dels treballadors, per ingrés a l´hospital d´un familiar de fins a segon grau, només tens dret a dos dies de permís retribuït. Algun conveni pot ampliar el permís algun dia més . I desprès què? (com es noten les xerrades amb el sindicalista)Realment, el món laboral està fet una pena. Però res, millor vaig cap al llit. En Conrat em fa senyals. Podríem qualificar-los de senyals lascius. Jaja, aquesta parauleta la va fer servir ell. En Roger em mirava amb ulls lascius.I ara a ell li escau d´allò més jeje

2006-10-14T21:09:00.000+02:00

Fa dies que no escric. Suposo que és perquè les coses amb en Conrat anaven bé. Al final, per sort o per desgràcia no vaig arribar-li a ser infidel, i ell va tornar al dia següent carregat de flors i dolçor. Em jurava amor etern, i em va fer sentir la reina del món, la més bonica, la més irresistible, la més estimada. Han estat uns dies ensucrats i meravellosos. Potser, el que va trencar una mica l´encant va ser el dia del Pilar, clar que per ell seria el dia de la Hispanitat o dia de la Raça. Per a mi és el sant de les Pilariques, però ell es va empassar aquella horrorosa desfilada militar. Qui mira aquestes coses? Sempre m´ho preguntava. Pensava que els familiars dels de l´exèrcit, però en Conrat també ho mira. Jo que ni sabia que sortia una cabra embolicada amb una bandera. Es el símbol dels legionaris ! em va dir amb un to que implicava que jo era una ignorant. Bahhh Però malgrat conèixer aquest detall escabrós d´en Conrat, vaig dinar amb ell, vam fer l´amor després de la migdiada i vam mirar junts la una peli abraçats.

Però van passant els dies, i la rutina torna a les nostres vides, el sucre es desfà en el dia a dia, la passió minva, i tornarem a ser on érem. No sé què ha passat. I avui havent dinat, en Conrat, diu que en broma, però m´ ha proposat fer un trio. Ha dit que millor algú no conegut, però que preferiria una tia, i que si fos negreta, encara millor. Davant de la meva cara inexpressiva, s´ha posat a riure. I jo rient li he dit que abans millor amb en ROger, que sabia que li agradaven aquestes coses. Ell ha rigut forçadament, i la conversa així ha acabat. No sé què pensar. I ara marxo a sopar

2006-10-05T00:40:00.000+02:00

No sé què passarà amb en Conrat. Aquesta tarda ha marxat. M´ha dit que necessitava aire fresc, que volia passejar. Si hagués passejat de veritat s´hagués mullat, però ha marxat en cotxe, i qui sap on. Ara acaba de trucar-me. Diu que ha agafat el cotxe i no sap com ha anat a parar a Saragossa. Diu que el cotxe li anava sol mentres ell pensava. No sé què pensaria, perquè si ell tingués problemes... Però sembla que té la vida solucionada, salut de ferro. Potser el seu únic problema sóc jo. O potser m´enganya, però llavors no seria més sincer dir-m´ho? Per què m´aguanta? Tan irresistible puc arribar a ser al llit quan no estic desagnant-me pels quistes? A mi no em deu res. Bé, mentres estem junts em deuria fidelitat, però no sé. He vist que ha entrat al pornotube des del meu ordinador. A l´historial no apareix, però si quan et recorda les últimes webs. No em pensava que fos capaç d´entrar a internet. Si ell no hi entèn d´ordinadors. Bé, mira, si vol fer-se palles davant l´ordinador, doncs endavant, però que no me´l taqui. I a part, que em demani permís per entrar. Igualment el fotré. Penso bloquejar-lo. No m´interessa que miri a on em connecto. Clar que potser ja ho ha fet. Tot i que jo si que tinc precaució d'esborrar historial, cookies i altres. Però no m´agrada que remeni el meu ordinador. El molt sapastre és capaç d´espatllar-lo. I a part, entrar a l´ordinador d´un altre sense permís, és com llegir un diari aliè. O no?

Estic començant a estar farta d´en Conrat. Em feia posar molt trista el veure que la nostra relació anava apagant-se, però crec que desitjo acabar-la cada dia més. Suposo que segueixo aquí només per comoditat. Estaria bé que demà tornés i no em trobés... Però ara estic molt valenta. Ara seria capaç de tot, però si hi penso seriosament, el cor s´encongeix, noto una presió terrible dins del pit. Voldria plorar. No sé si és per tornar-me a sentir sola, perquè em veig una desgraciada eterna en els temes amorosos o perquè realment estimo en Conrat.

Trucaria en Quim però és massa tard. Ell em consolaria. Trucaria en Roger, però aquest ve aquí a consolar-me i a en Conrat li dóna un telele si és que realment torna demà al matí. Trucaria en Martí a veure on para. Si fos a Barcelona aniria al seu pis perquè em consolés. Em deixaria consolar, i acaronar, i besar, i fer el que calgués. Estic cansada de ser una nena bona. En Conrat deu estar tirant-se a qualsevol. Doncs jo no penso ser menys. I si realment està dormint a un hotel de Saragossa, que li aprofiti. Vaig a provar sort. En Martí pensarà que estic sonada, però com ell també ho està. És l´opció més interessant pel moment. I si no, ja veurem

2006-09-30T20:18:00.000+02:00

Tarda ensopida,mirar Titanic per la tele, acabar plorant com una bleda i els ulls ben vermells. Ja és fosc. La tardor va avançant, i en Conrat sembla estar simpàtic de nou, però jo no aguanto aquesta variabilitat. Tot i això, segueixo a casa seva com si res, he acceptat les arrecades que m´ha regalat, dormo de nou al seu costat i... no sé fins quan.

M'agradaria sortir amb alguna altra gent, tenir més vida social, però em fan por les seves reaccions. M´agradaria que tot tornés a ser com abans, però sembla que enlloc de tornar-hi, cada vegada les coses es posen pitjor.

I segueixo aquí com una covard. Sola no sóc capaç de res.

Suposo que sortirem a sopar. Això espero, perquè sino penso marxar sola. I tant. Jo no em quedo a casa. Em posaré ben guapa, i la nit és jove, jo també, i en Conrat no jeje.

Ara està a la banyera. A veure de quina manera surt.

Vaig a fer trucadetes de mentres. Almenys no perdré la meva vida social telefònica

2006-09-29T01:36:00.000+02:00

Dilluns ens vam ensopir i ni piromusical ni sopar romàntic, però vam estar recollits a caseta abraçats al sofà. Dimarts sí que vam sortir a sopar i vaig arribar ben alegre sota els efectes del vi i del vodka. Reia i reia mentres intentava correr despullada per casa, i en Conrat jugava a atrapar-me. Però res pot ser perfecte. Ahir va portar-me de sorpresa a l´auditori. Feien festival Mozart, clar que també van tocar Stravinsky; i per començar la segona part un moment Mozart de Dieter Schnebel. No coneixia aquest compositor, i crec que molts de la sala tampoc, i la veritat, es van quedar amb nosaltres. Van tocar una peça de un minut o com a molt un minut i mig. Alguns van començar a aplaudir, mentres altres feien tsis tsis. En Conrat i jo per si de cas no vam fer res. Bé en Conrat ja estava picat, però tornant al Moment, entre els txis txis, el director amb el seu accent estranger va dir que era un momento, y que no era como los momentos de Shumann que duraban media hora. Va somriure, i va dir que el repetirien. La veritat és que ens van deixar...

I tornant a en Conrat. Es va picar perquè vam trobar en Roger. I perquè em va donar dos petons. Clar que a ell li va donar la mà. Voldria en Conrat petons d'en Roger?? I perquè segons m´ha dit avui, en Roger em mirava amb ulls lascius. Aquesta mateixa paraula ha fet servir, LASCIUS. I que a mi semblava no importar-me. i com a la sortida en Roger va proposar anar a prendre alguna coseta tots plegats i jo vaig acceptar, doncs mira, mentres jo era al lavabo em va abandonar. Això sí, vaig rebre un sms on em deia que marxava cap a casa, i que esperava poder passar per sota la porta. A que és d´imbècils? Clar que més imbècil vaig ser jo agafant un taxi i anant cap a casa. Vaig arribar i ell era a l´habitació, al llit, amb el llum encès. I quan vaig entrar ni em va mirar. I em va fer tanta ràbia que vaig tornar a sortir. No pensava dormir amb ell.

Aquest matí m´ he despertat i no hi era. Després ha aparegut amb uns croisants en senyal de pau, clar que no ha demanat perdó. I després ha començat a fer-me petonets intentant despertar el meu desig.Hem fet l´amor, però jo no podia acabar-me d´excitar. No diré que ho hagi passat malament, però el seu sms ahir, la seva actitud, tot em donava voltes pel cap mentres en Conrat entrava i sortia del meu ventre. Els seus dits volien ajudar a que jo arribés al clímax, però jo estava dolguda, jo no podia gaudir i pacient he esperat notar com vessava el seu líquid estèril. Ha sortit del meu interior, però la seva llengua volia recorrer el meu cos, els seus dits volien que jo vibrés, però l´he apartat. Ja no podia més. Havia de parlar-li d´ahir. I m´ha sortit amb els ulls lascius, i no gaire més. Ha sortit fent una portada.

Això és inaguantable. No sé si haig de sentir-me culpable d´aquest fracàs. Què ens ha passat? On està l´adorable Conrat que vaig conéixer? Quin és l´autèntic Conrat? Crec que hauria de donar-li una lliçó, hauria de deixar-lo plantat en la seva meravellosa casa, hauria de deixar-lo sol amb els seus fotuts diners. Que se´ls quedi, demostrar-li que a mi no em fan falta. Però alguna raó em lliga a ell.

M´agradaria fer-li banyes de veritat, així almenys podria acusar-me amb raó. Em sentiria culpable amb motius. Hauria de fer-ho, i així. potser em sentiria suficientment traïdora com per abandonar-lo, o potser em sentiria amb ganes de seguir-lo enganyant per venjar-me del mal que em fa, i de mentres a viure d´ell. Però no puc fer això, encara tinc uns principis, i no em cal caure tan baix. Em puc haver arrossegat per amor, però no per diners. Això no! En Conrat és un vell estúpid. En dos dies ni se li aixecarà, i en tres necessitarà taca taca i una infermera que li faci alguna palleta. I jo no penso ser la que li xupi la seva tita arrugada i li canvii els pixats. Abans l´estimava, i hagués fet el que hagués calgut, estava segura del nostre amor, disposada a tot, hagués estat l´artista desconeguda sacrificada pel seu amor... Però ara mateix no penso igual, i si segueixen aquestes tibantors jo marxo. No sé encara ni que faig aquí. Tinc el meu pis ocupat, però podria instal.lar-me a casa d´algú mentres els faig fora. Clar que a casa la tia un dia, i no tinc gaires diners, però... no sé, en Martí que viatja tant, potser no tindria inconvenient en tenir-me d´hoste. O podria fer ruta. Cada dia de la setmana a casa d´un amic diferent.

No sé si la nit em fa pensar tonteries. En tot cas, la realitat és que en Conrat s´està tornant un vell dèspota, i jo, jo sóc una covard. Ploraria, ploraria molt. No puc suportar aquests canvis fatals. No sé com actuar. A on vaig a dormir ara mateix? Al seu costat i intentar fer les paus? O passo i vaig a una altra habitació? O agafo la maleta i vaig a qualsevol hostal? Clar que com hi vaig? Amb el meu cotxe, que és seu? Bah, tot és ben complicat. I tampoc sé si ell actua així perquè marxi. Potser és una estratègia seva per canviar de noia. Potser li avorreixo i té alguna altra en llista d´espera. O potser ja la va provant. Espero que almenys prengui mesures. No m´agradaria que m´enganxés alguna cosa.

Ais, què faig ara? Vaig a dormir? No tinc son. Per adormir-me doncs o un got de llet o un bany . I si dormís per sempre i no despertés? Sé que no té sentit, però ara mateix seria una opció còmoda. Passada una estona seria una desgràcia. Una catàstrofe mundial. La desaparició de la meva gràcia, el meu talent innat jajaja. Haig de fer broma o no surto d´aquesta. Ara de moment a esperar a demà

2006-09-25T19:03:00.000+02:00

Sembla que el meu son ha acabat. Ja quasi torno a ser una dona seca. Ja em començo a sentir atractiva i alegre. Sembla que no estic tan aixafada. I a part, no tinc quist!! No hi és. Divendres ,com seguien les pèrdues malgrat la medicació, vam decidir anar al ginecòleg. De fet va ser en Conrat qui va insistir en portar-me. Em va deixar i va dir que anava a aparcar. I no pujava, no venia. Em van fer esperar. I ell no venia. Jo estava feta un flam. Desitjava que estés al meu costat i m´agafés la mà. Només amb això hagués estat més tranquil.la. No venia i vaig trucar-lo al mòbil. Estava apagat. Estaria a un aparcament sense cobertura? Em van fer entrar. Vaig trucar un moment. Me´l va agafar. Li vaig dir que ja em tocava entrar. I no va venir. Em van fer l´ecografia. La bona notícia era que el quist ja no hi era. Però em van canviar la medicació. Tres dies prenent una pastilla dos cops al dia, i desrpés acabar la caixa. L´antiga medicació fora, i en principi havia de parar de sagnar en breu, i en acabar la caixa, en dos dies, nou cicle. Vaig sortir contenta del ginecòleg per les notícies, però trista perquè en Conrat no havia arribat a temps. I no havia arribat perquè havia decidit fer voltes amb el cotxe fins que acabés per no pagar aparcament- Això és de ranci! Com si no tingués calés. Era una excusa per no veure metges ni aparells. I d´acord, té aquesta fòbia, però i jo? No sóc la seva parella? No sóc la seva dona? Bé, casats no, però ja portem mesos de convivència. Ais, potser hauria de fer el que em va dir l´Ester. Hauria de casar-m´hi que així almenys quan es cansi, tindré dret a una mica de diners. Quedar-me prenyada no puc, perquè es va haver de fer la vasectomia. Ais, parlo com la típica tia que només li importen els diners, però m´està fent tornar així. La culpa és seva per no atendre´m. Jo estic enamorada d´ell, estava boja per ell. He dit ESTAVA, el subconscient em traeix. Em dóna moltes coses, però després em surt amb aquests estirabots. Estic angoixada amb els quistos, i ell es desentèn. Bé, del tot no es desentèn, però no s´implica. Bufff, sort que sembla que tot ja ha passat. Dissabte amb la pluja, tot era força desanimós, però ahir i avui el temps torna a ser millor.

Em sap greu perquè són les festes de la Mercè, i no he vist res de res. M´ he quedat aillada a la casa d´en Conrat. Aillada perquè ell va deambulant per una banda i jo per l´altra. No sé què està passant. DEc ser jo que estic apàtica pensant només en els meus mals?

Penso que avui podríem anar al piromusical, o sortir a sopar, o fer un passeig vora el mar. I després podríem anar a algun hotel a fer l´amor. Fugir del llit de sempre, variar l´escenari de les dependències de la seva casa, buscar originalitat. Vaig a la banyera, em vull relaxar, estrenaré un conjunt de roba interior nou, amb el quist i tota la història no havia trobat moment per estrenar-lo. I tornar a seduïr en Conrat... I si no, pitjor per ell. Que no oblidi que sóc la Ninotchka, i si vull sóc imparable

2006-09-17T23:55:00.000+02:00

15 de setembre ara és el dia de la Verge dels Dolors. Ja sé que avui ja som a diumenge 17, però la nit de dijous a divendres em vaig llevar no sé quants cops , i sempre anava regalimant sang. No vull ser gore, però era una sensació molt desagradable, de poc servien els dos tampax superplus. Però bé, més val que em calli la resta d'explicacions, o encara feriré sensibilitats.

El cas és que em van fer una ecografia i el maleit quist segueix. Cabró de merda! I jo segueixo perdent sang. Em van donar Amchafibrin, que es per tallar hermorragies, i unes pastilles amb hormones per desfer quist i regular tot. De moment puc dir que han baixat les pèrdues, clar que ja estava en una situació extrema, però segueix sense parar. Això em debilitarà del tot.

En Conrat sembla una mica més preocupat per mi. Potser l´avorreixo, no estic de massa bon humor. Desitjaria tant que acabés tot ja d´una vegada. Almenys sembla que van parant les pluges,i el sol m´animarà. I pensaré en coses boniques. Paisatges bucòlics, cançons que m´agradin (les pensaré, perquè ara no són hores de cantar). En Conrat dorm davant la tele. Jo odio la tele en general. Admiro la gent que no en té, i jo faria el mateix. Fan programes on surt gent que fa autèntic fàstic. Ja sé que no es pot generalitzar, però no sé com es poden fer famoses persones que la seva única gràcia és treure draps bruts, venen les seves misèries... Algú podria dir que alguns bloggers també esbombem les nostres misèries, que podríem guardar-nos el nostre diari secret... però nosaltres no cobrem per a res; potser ho publiquem perquè ens sentim més recolzats sabent que altra gent ens pot llegir, o qui sap els motius de cadascú. El que està clar, és que la xarxa et dóna l´anonimat. Potser si per atzar algun conegut et llegeix et pot reconéixer, però hi ha tants blogs per la xarxa... I si canvies els noms és més difícil que et trobin... Clar que seria curiós que l´Igor trobés el meu blog. Què en pensaria? Ais, quin misteri d´home. Tants que he conegut, i aquest, realment em va marcar.

Vaig a despertar el meu partenaire, després de passar pel bany. Es tard!

2006-09-14T21:38:00.000+02:00

Xàfec ve i xàfec va, i jo aquí tancada a casa. Estic fluixa. Aniré a veure un ginecòleg urgentment, això s´ha de parar. Avui perquè plovia, però demà encara que plogui penso anar-hi. En Conrat també ha insistit. Malgrat la seva fòbia cap els metges, hospitals i similars, diu que demà m´hi porta. Avui semblava una mica preocupat per mi. Una mica no, siguem justos, està bastant preocupat. Menys mal.
I aquesta preocupació, el sentir-me estimada, fa que no vegi tan greu tota la pel.lícula gore que no para de projectar-se sobre les meves calcetes. Si fins i tot tinc ganes de broma. Com reaccionaria en Conrat si em troba un dia al llit vestida d´infermera sexy? Fugiria? Li donaria morbo? I si de mentres poso a la tele una peli porno d´infermeres? Curaria això les seves pors? jajaja. Ja veurem.

Avui en Conrat m´ha pujat els diaris aquests que regalen. Hi havia un article que parlava de l´amor. No era massa optimista al respecte. Deia que depenia molt de l´atzar, que la mateixa parella si s´hagués conegut dues setmanes abans potser no estarien junts, perquè un dia buscaven carinyo, i l´altre no. En això puc donar-li una mica la raó, potser un dia, un està més predisposat a conéixer gent o a parlar... Però clar, després seguia dient que l´amor només durava deu minuts, i que després la gent seguia per comoditat i seguretat. I això sí que no. Deia que en canvi l´amor pels diners sí que seguia, que veia les mirades d´amor en tancar un negoci... I jo penso que no, que l´amor pot existir i durar molt més. Potser jo segueixo amb en Conrat per diners i seguretat, però jo també l´estimo. O no?O anem enrera. L´Igor no tenia calés. Què em donava? Algú podria dir que la seguretat de carícies, paraules boniques, petons dolços, sexe ardent. Clar, tot es pot defendre, però jo crec que l´amor sí que existeix. Jo sí que he vist parelles que porten anys i panys i encara es miren amb desig, amb admiració. Els meus pares mateixos. Ells s´estimaven i encara deuen estimar-se allà on siguin. Ais... No vull parlar més del passat. Em posaré trista, i s´h a de viure el present, encara que el dia d´avui sigui igual a pluja, i el de demà serà igual a ginecòleg. A veure si em donen algun medicament per parar tot

2006-09-14T02:17:00.000+02:00

La nit està serena. Sembla que avui no hi haurà llamps ni trons. Ahir aquella tempesta em feia sentir angoixa. Per sort, abraçar-me a en Conrat em tranquilitzava.

Aquesta tarda no plovia tot i haver-hi un cel estrany. Li he dit a en Conrat que anava a mirar roba. Ell està refredat, pobret. I he pujat al cotxe i no sé com he anat a parar al passeig marítim. Eren quasi les set de la tarda, i alguns es banyaven cap al principi. He deixat el cotxe a l'aparcament de l´hospital del Mar. Allà l´aigua estava menys remoguda del que esperava, tot i que la sorra era ben bruta plena de fustes i palles que la tempesta havia acostat. La bandera vermella advertia a tothom, mentres una parella banyava el seu petitet d´un any a les dutxes, algú passejava, i poquets seien al xiringuito. La temperatura era agradable. Hi havia algun núvol al cel, però no feien patir.

M´he quedat extasiada contemplant el mar, però sense baixar cap a la sorra. Em recolzava a la barana. La gent passava pel meu darrera. Tenia ganes de plorar, em sentia tan petita davant del mar. Ojalà tingués la força marina. Ojalà pugués sentir-me invencible com el mar. I en canvi sóc un mar de dubtes que es va desagnant.

La sang m´ha fet tornar a la realitat. Necessitava un lavabo. I he entrat a l´hospital. A l´entrada tendes varies per fer regals als malalts, però jo no en tenia cap. Gent fumant sota aquells grans vidres, fins i tot algun amb pijama de l´hospital. I he decidit agafar l´ascensor. He baixat a la mateixa planta que una parella ha baixat. Els he seguit. Em sentia malament mirant dins les habitacions que tenien la porta oberta. Era com entrar en les vides d´altres persones sense permís. M´he marejat i tot, i corrents he tornat a baixar cap a baix.

Podia anar cap a urgències. Ara era allà. A qualsevol hospital t´han d´atendre, i jo porto dies perdent i perdent sang, clar que tinc un quist a l´ovari, i llavors sembla que no és tan estrany.

Però he fugit lluny d´aquell edifici ple de sofriment. Podia notar tocant les parets els records de tots els que hi havien passat. Aquell edifici em feia sentir encara pitjor. Tampoc tenia ganes de mirar més el mar, i he marxat. He fugit de la negror, però no he pogut fugir de mi.

Vaig a dormir. Així puc fugir una mica dels meus pensaments. M´abraçaré a en Conrat. M´agrada veure´l dormir. I encara m´agrada més dormir amb ell. Ja sé que últimament té alguns comportaments no massa agradables, però sé que m´estima. Bé, m´ho sembla.
Però no vull pensar més fins d´aquí unes hores. Clar que no sé si es pensa somiant

2006-09-12T22:08:00.000+02:00

Sang i pluja. Seria un bon títol per una pel.lícula? Clar que em recorda Sang i fetge, tot o que la pluja li dóna un to refrescant segons l´òptica que es miri. Però a mi ara mateix em provoca una sensació de negror terrible. Es tot tan depriment i trist. Ja sé que no s'acaba aquí la vida, que un quist no és res, però crec que tanta pèrdua de sang m´està trastocant. Ara estic prenent ferro pels matins, però no sé si el meu cos l'absorbirà prou. Ahir semblava que les pèrdues minvaven, però han tornat ferotges de matinada. No m´estranya que ara en Conrat miri el futbol. He perdut atractiu sexual, i el pitjor, estic perdent la meva alegria natural. Bé, ja sé que alegre no sempre ho sóc; però quan sóc feliç sóc un cascabell. No m´enganyaré, amb els anys cada vegada sóc menys alegre. La culpa la té la vida. Es fàcil dir això, donar la culpa a altres. Clar que és millor que autoculpar-se. Si començo a culpar-me i culpar-me, acabaré destruint-me.

Intento no beure vodka. No crec que pugui ser massa bo donada la meva salut.

Canvio d´idea. El meu dia seria Pluja, sang i futbol jajaja. Així la sang queda dissimulada entre l´aigua que refresca i el futbol que enlaira l´ànima barcelonista. Crec que han fet dos gols.

Vaig al bany per variar, i miraré el final del futbol

2006-09-12T00:57:00.000+02:00

Avui és la Diada, dia patriòtic, dia de penjar senyera. En Conrat no en té cap a casa. I m´ha dit que si volia me la fes jo. No sé, està un pèl desagradable. Em fa fins i tot vergonya explicar-ho. M´ha dit que la fes amb una samarreta groga que tinc. I quan jo li he demanat per les quatre barres, m´ha dit que jo mateixa. Es un imbècil, perquè no estic per bromes sobre les meves pèrdues. Després s´ha disculpat que era per animar-me, però penso que ha estat de mal gust. Ja porto tretze dies. Aquesta nit semblava que anava a menys, però no em vull fer il.lusions.... I res, en Conrat dorm. Sembla que a ell no li preocupi gaire. Diu que ho fa per no donar-li més importància del compte. A mi, tot plegat em fa por. Deu ser el quist que es desfà, però i si és una altra cosa??

Intentaré deixar de banda les meves obsessions. Vaig a concentrar-me en records bonics i aniré cap el llit. Faré com diu la Maria de "The sound of music", més coneguda com "Sonrisas y lágrimas", en una cançó, explica als nens de la família Trapp que si es té por, un ha de pensar en coses dolces i agradables. Ais per cert, les coses ja no són el que eren. Ara faran el musical als teatres de Londres, i per escollir a l´actriu que farà de Maria, han organitzat un programa de tele tipus OT o una cosa semblant. Una bona manera de fer propaganda abans de començar i de treure calés. Aquí està l´enllaç http://www.bbc.co.uk/maria/index.shtml Potser podria haver-m´hi presentat ais, però no, jo estic aquí rajant, i aguantant a casa del Conrat. No sé si aguanto per rutina, o perquè té molts diners. Es materialista dir això, però ara no m´estic de massatges, quiropràctics, perruqueria, estethiciennes, i el que calgui. Roba la que vulgui. M´he tornat en una capriciosa mantinguda. Ja no tinc aspiracions de res. I em deixo aguantar bromes cruels... Bufff, havia de fer de Froilan Maria. Havia de recordar moments agradables. Si miro el meu braç, veig la pulsera de Tanzània. Es una pulsera blava feta pels basmati (crec que era aquesta tribu, ara no n´estic segura). Porta uns arets penjant. M´agrada moure´ls i sentir el seu sorollet. Ara estic pensant en els paisatges i animals de les seves fotos. Clar que els animals tampoc donen tanta pau. Ara recordo el video de com el cocodril atacava al nyu... Millor canviar de país. Si recordo el viatge d´en Roger a Cuba, tampoc són coses maques. Ell va quedar sorprès de com vivia aquella gent. Anaven a la tenda pensant comprar pernil, però potser tornaven amb paper higiènic, perquè n´havien portat i qui sap quan en tornarien a portar. A Cuba la gent matina per anar a treballar, molts fan dit i no saben ben bé a quina hora arribaran. El seu sou... Buff, millor recordar els dies que vaig passar per Bèlgica. Quina alegria els nens de la Miriam al Parc d´Asterix!Quina ciutat tan bonica Bruixes. Sembla de conte. I aquelles tendes. Va ser tan bonic el passeig en barca. Ojalà hagués estat en Conrat... I amb ell també hi ha molts records bonics, com per exemple aquest hivern per la Costa Blava. Passejant de la mà per Saint Tropez o per San Remo, o fent una bona caminata per Marsella, des del port fins a dalt del santuari. O aquell capuccino tan bo que vam prendre a Milan, mentre feiem manetes per sota la taula... Aprofitaré per intentar dormir ara entre canals, capuccinos, el mar, el romanticisme... I oblidaré (no ho dic)

2006-09-05T21:03:00.000+02:00

En Conrat vol mirar una película de por tot i saber que a mi no em van. Ja sé que pot fer el que li sembli, però trobo que cada dia està més independent, i jo amb el meu quiste necessito més atenció. Estic més bleda. Bé, potser ja no el tinc perquè segueixo perdent sang. Encara no fa una setmana però el curiós és que sembla que cada dia vagi a més. Però deixarem el tema, això no és un blog gore. I per sang, el que vol veure en Conrat.

En Conrat no sé què li passa. O potser sóc jo. O som tots dos. Des de la mort de la Filomena, tot s´ha enrarit. Sembla que em presti menys atenció, i a part no sempre és agradable. Després de sopar la setmana passada amb els Davids... bufff, vaig tenir una pallissa dos dies seguits d´en Conrat rient-se de les fotos d´animals i de tot. I amb la mort d´aquest home dels cocodrils per la picada d´un peix, vinga a fer més bromes desagradables. Potser es podrien mirar com gracioses, però no em sembla correcte. Ells no hi són presents. I que són els meus amics.

Ara, això sí, em va demanar que evités veure en Roger. O que en tot cas, no el veiés a soles. Però que ell preferia no veure´l, i més després de saber els shows que monta. Al Roger li vaig dir per telèfon que ja quedaríem un altre dia amb els Davids. Li he dit que en Conrat és un pèl gelós. I en Roger s´ha enfilat per les parets. A mi em sap greu tot plegat. Jo fa temps que sé que en Roger i jo com a molt podem ser amics, i no veure´ns massa, perquè acabem xocant. I sexualment tampoc m´inspira. I menys ara, ara que em sento un riu de sang. Res d´erotisme. Potser per això en Conrat veu pelis de por, és el més adequat a les circumstàncies jaja. Bé de fet tampoc fa tants dies. Ais, la vida sexual resentida. Buff, no sé si anar a fer-li alguns mimitos. Clar que després hi ha el que hi ha, però... Sempre serà millor que una peli de por

2006-08-31T01:34:00.000+02:00

Demà em fan l´analítica, i en Conrat tampoc m´acompanyarà. Suposo que hauria d´acceptar la seva fòbia cap a metges i similars, però per altra banda penso si no serà una excusa. Jo crec que per molt pànic que em fes, aniria amb ell, però ell no pot diu. Hauré d´anar amb màniga llarga perquè no vegi el cotonet amb esparadrap que et posen? Ais homes. O millor dit, ais aquest Conrat. I una altra l´enviaria a la merda, però és que per altra banda em mima tot el dia. No sé què pensar de tot plegat.

I jo tinc com insomni. L´única sort és que ahir em va venir la regla, i potser arrossega el quiste cap avall, a veure. I demà total només serà una punxada de res.

Avui m´ha trucat en Roger. Diu que ja en té prou d´Alemanya i volia quedar inmediatament amb mi. Li he contestat que si es queda, hi ha molts dies per quedar. Igualment li he suggerit que vingui demà a casa dels Davids. En Conrat i jo anirem per veure les fotos de Tanzània. Sembla que en Roger s´ha conformat. Prefereixo no estar gaire a soles amb ell, no sé mai amb quina em sortirà. El nostre no va funcionar, i a part jo ara estic amb en Conrat, tot i que no m´acompanyi a treure´m sang...

En Roger diu que al juliol va anar a Cuba amb un altre amic. Li va agradar, tot i que va quedar impressionat per com viu la gent, i que malgrat tot, són ben feliços. Volia explicar-me més coses, però en Conrat em feia gestos per marxar. No sé si sabia que era en Roger i estava gelós, o que realment volia marxar.

A la nit m´ha portat a sopar a un vietnamita que està prop la Sagrada Família. Es veu que un conegut seu s´ha casat amb una noia vietnamita, i li ha dit que dels tres que restaurants vietnamites que hi ha a Barcelona, aquest és el millor. Jo mai havia anat a un vietnamita, i la veritat que m´ha agradat. No és oliós com els xinesos. M´ha agradat provar el rotllets vietnamites embolicats amb menta i enciam, i uns canalons d´allà. Les salses per acompanyar fines. També eren curiosos els raviolis. I el pollastre molt bo. Vaja, sembla que hi tingui comissió jeje. La decoració estil xinès, això sí, però el menjar molt millor. I els propietaris molt agradables.

Vaig a intentar dormir. Demà hauré de llevar-me d´hora, però bé, sempre hi ha la possibilitat de migdiada, i així m´asseguro no badallar a casa els Davids.

2006-08-29T01:22:00.000+02:00

En Conrat dorm com si res, i jo no em puc adormir. Avui he anat a la ginecòloga. Per ella tot era ben normal. Tinc un quist a l´ovari dret, però no haig de preocupar-me, no és operable, amb tractament desapareixerà.

Ja em van extreure un quist fa uns anys, va ser amb laparoscòpia, i la recuperació va ser prou ràpida. Vaig tenir sort que no vaig perdre ni un quart d´ovari. Tot va anar molt bé. Però tot i això preferiria no haver de tornar a trepitjar un quiròfan. Encara que qui és realment aprensiu a tot això, és en Conrat. No m´ha acompanyat. S´ha quedat dormint. I jo m´he sentit molt sola. M´hagués agradat que hagués vingut amb mi, encara que després s´hagués quedat a la saleta. Però no, no ha vingut. Pôtser tenia por de sentir alguna mala notícia, com per exemple que estava embaraçada. Aisss, potser estic així perquè en el fons tenia una esperança inútil.

La ginecòloga deia que no hi havia res impossible, però que hagués estat estrany que la vasectomia fallés.

No tinc massa confiança en ella. Abans anava a una que un dia va decidir opinar sobre la meva vida sexual. No em va agrafar. Ella era només una ginecòloga. L´anterior se´m va insinuar. I vaig decidir que no em tocaria ni amb guants. Ja sé que m´han tocat molts homes, però perquè ho he consentit. Ja ja ja, ara em surt la vena revolucionària i reivindicativa. Millor això que caure en llàgimes. No cal plorar. No és tan greu. Tinc un quist a l´ovari, i un cop em faci l´analítica, i es vegi si hi ha hormones alterades o no, em donaran una medicació que farà desaparèixer el malït quist. I ja està!

El que m´ha molestat és l´actitud d´en Conrat en saber el resultat. M´ha escoltat però no li ha donat massa importància. No es podia adonar que aquestes coses a les dones no ens agraden? I el comentari que ja sabia que era impossible que estés prenyada, ja m´ha molestat del tot. De bon gust li hagués esclafat la figureta del davant pel cap, o li hagués tirat per sobre l´aigua del gerro de flors, però he somrigut el més convincentment possible.

I ara al llit tot eren abraçades i gràcies. I li he dit que no em trobava massa bé. I llavors ha decidit dormir-se. A veure demà com es despertarà. Espero que sigui més comprensiu i delicat. Potser sóc una exagerada. Es cert que no passa res. No em moriré d´això. No pot derivar a cap càncer. No perdré fertilitat. No m´hauran d´operar. Però m´agradaria una mica de consol. Potser segueixo sent una nena mimada malgrat la meva edat, i com no tinc pares que ho facin, i ara he perdut la Filomena, vaig saltant d´home en home. I ara que m´he aturat amb en Conrat, no acaba de donar-me tot el que esperava.

Haig de tenir paciència. Si a ell li fan cosa hospitals, enterraments... hauria d´entendre-ho. Tothom té alguna raresa o altra. Altres homes obliden aniversaris, sants... Altres els dóna pel futbol, i si hi ha partit, no comptis amb ells... Ja sé que no és comparable, però vull dir que tothom és com és. I jo necessito consol. Però bé, he trucat en Quim, i ell sí que ha sabut animar-me. Llàstima que visqui tan lluny. I demà penso trucar la Miriam. I crec que també trucaré a la Rosa. I potser als Davids. O quasi que truqui a un per dia, així em vaig animant.

Demà tinc hora amb el metge de capçalera. En Conrat em deia que em pagava l´analítica a qualsevol privada. Però passo. Prefereixo fer-ho així per si la cosa es complica. I a part, jo no vull els seus diners pagant-me anàlisis. Jo voldria la seva companyia i el seu suport.

Deixem-ho. Intentaré dormir. Em posaré al llit i m´abraçarà. No és mal home, però últimament tot està canviant, i em fa por. Em fa por fer un pas enrera, però de vegades cal rectificar. M´hauré tornat a equivocar? Per què mai puc ser feliç del tot?

Em beuria un vodka. Ara que sé del cert que dins meu no duc cap vida... no passa res. Potser el vodka va desfent el quist, i m´ajudarà a dormir. Clar que en Conrat notarà el meu alè amb el regust del vodka, i si em quedo al sofà ho trobarà estrany. Però tot podria ser. En un dia d´emocions fortes, tampoc seria estrany dormir-se davant de la tele o mirant algun dvd.

Hauria de dormir, demà vaig al metge. Però estic massa nerviosa, no sé què em passa. La nit és calurosa a Barcelona. 26 graus. No corre l´aire. Una nit per baixar fins a la platja a prendre un bany. Si desperto a en Conrat i li dic que m´hi acompanyi em prendrà per boja. Hi haurà pescadors? L´Ester m´explicava que va anar a la platja de Badalona a la tarda, i a partir de les 7 h els pescadors quasi t´expulsaven. Anaven foradant la sorra amb les seves canyes, omplien els buids dels banyistes que anaven marxant, i al final, ella envaida per la selva de canyes i fils va decidir abandonar. Pobreta ! Clar que per la Vila Olímpica, amb els xiringuitos, a la sorra pocs pescadors es posen. Els recordo a les roques, això sí. En tot cas deixarem la platja. Un bany a la banyera o un xupito vodka? Potser també serviria un got de llet calenta, com el que em donava ma mare cada nit de petita. Llet calenta amb sucre. A l´Agata li posava Cola cao, perquè sino no se la bevia.

Paro amb els records. Un somriure em va els llavis quan penso en la meva infantesa, però a l´hora l´amargor de les pèrdues m´omple els ulls de llàgrimes. Això és passat. El present és un quist a l´ovari. El futur és fer-lo desaparèixer

2006-08-20T23:24:00.000+02:00

Torno a estar amb en Conrat, i sembla com si res, com una seda, però sé que és una percepció no real, la meva fugida deambulant sense nord després de la mort de la Filomena, i la seva venjança marxant cap a Ses Illes han fet que no tinguem la mateixa confiança l´un amb l´altre. Ens va bé estar junts. Ens donem companyia, ell llueix dona jove i maca. I no és per donar-me coba però tot i tenir dies depressius, també sóc força divertida. No sé si és el meu caràcter, o que em surt la faceta artística i em poso a fer el paper de divertida. I a mi ell em dóna estabilitat, i una despreocupació monetària.

Ara dorm. Demà anem a Madrid a veure una parella amiga seva, i de passada variarem d´ambient. Hem decidit en anar en cotxe.

En Conrat al final no va venir a Bèlgica amb mi. La Miriam va ser la raó. Estava una mica farta del marit, bé tonteries, però va decidir agafar els nens i portar-los cap a Brussel.les a veure el tiet Quim. Li anava de meravella que anés jo a ajudar-la. Així que va ser un viatge diferent, un viatge amb els seus nens. A part, vam fer de tot. Vam llogar un cotxe i vam anar amunt i avall. Fins i tot vam anar al Parc d´Asterix que està a uns 300 quilòmetres. I també vam portar els nens a Amsterdam, clar que no és una ciutat del tot infantil. Hagués estat bé passar una nit de marxa per allà sense nens. Però bé, els canals els van encantar, i passeig en barqueta. I a Bruixes també vam anar en barca. Visca la navegació! I en Quim ens va fer passar a visitar el Parlament Europeu. Clar que estava mig a les fosques per estalvi energètic. Molta gent era de vacances. I també hi havia obres. Igualment ens vam poder fer foto a l´hemicicle dels diputats. Ja és gros allò ja. En Quim em va dir que estudiés maltès i tenia feina assegurada allà. Clar que amb la fresca que feia aquests dies d´agost, quin horror al desembre! Molts dies va fer núvol. I la pluja ens va pescar una mica el dia del Parlament quan volíem veure el Meilboom. Una desfilada que fan pel centre de Brussel.les i planten un arbre. Hi ha gegants. I la gent es posa branques de l?arbre al cap. I després davant del Museu del Còmic hi havia xiringuitos on la gent bevia, i ballava al ritme de les cançons interpretades per les orquestres de les desfilades. La pluja ens va fer marxar. Clar que després va parar, i qui sap si seguirien amb els balls. Però nosaltres volíem veure la Jeaneken Pis, la versió femenina del nen que fa pipi. Que per cert, està ben amagada en un carreró que dóna a un carrer ple de restaurants, on tothom vol que entris a sopar. Especialment moules avec frites. I la Miriam deia que nosaltres de Barcelona, i que sopàvem més tard. Ais, quins bonics records. A part, quan vas amb nens, i veus la seva cara de bocabadats, crec que encara gaudeixes més de les coses. Quan dissabte a la Grande Place, van veure la gran catifa de begonies que la cobria, estàven emocionats. Vam tenir sort, perquè dura quatre dies, i la posen cada dos anys.

I em passaria hores parlant de les aventures del viatge, però hauria d´anar a dormir. El que és cert, és que aquest viatge ha despertat els meus instints maternals. I ara no sé si m´he obsessionat amb això, o potser degut a la meva fugida, o al viatge però la regla no està fina. Fa més d´un mes que hauria d´haver arribat, i no ve. Hauria d´anar al ginecòleg suposo. No crec que tingui una menopausia avançada. Seria massa jove, però recordo a una amiga de la Miriam que a la seva família els marxava aviat. A la mare d´aquesta amiga als 34, i a una tieta als 33.

Una altra remota possibilitat seria que estés prenyada. Però dic remota perquè en Conrat té una vasectomia. I jo no he estat amb cap més home. De vegades hi ha errors de vasectomies, però pel que he vist per internet és al principi quan poden haver aquests errors. Són casos que no han tallat bé, o que els conductes s´han reunit. Però al Conrat si fa temps que li van fer, i a part ja té una edat?
Si li comento a ells aquests retards, encara es malfiarà de mi. Jo estic tranquil.la. Si estés prenyada les proves d´ADN dirien que el fill o filla és seu. Ais, li estic donant masses voltes. Sé que en el fons tinc una lleugera esperança d´un error de la ciència, però si sóc realista, veig que no hi ha possibilitats. Podria anar a una farmàcia i fer-me el Predictor. I si em veu el Conrat pensaria que estic boja. Es creuria que el fill és seu? A partir de quan es poden fer les proves d´ADN? Buff, quins mals de cap. Espero que em vingui d´una vegada. Em noto com inflada fa dies. I a Brussel.les vaig tenir algun mareig, però seria del cansament.
Sóc una imbècil. Hauria d´anar al ginecòleg i deixar-me de xorrades. Quan torni de Madrid ho faré. Ara a gaudir de la felicitat amb en Conrat. A veure si recuperem la il.lusió perduda.

2006-08-01T23:21:00.000+02:00

En Conrat torna demà, però no sé si tinc ganes de veure'l. Es curiós com per una tonteria tot pot anar a rodar. A mi em va agafar la neura, vaig marxar, marxa ell, recels. Ell que em va preguntar per telèfon si li era fidel. Jo que li vaig dir que sí. Ell em va respondre que ho sentia, però ell no. Jo que vaig penjar-li després de dir-li Cabró i algun insult més. Ell que em va trucar dient que era mentida i ho havia fet per picar-me. Jo que li vaig respondre que aquestes bromes no es feien...
I ara jo no em fio d´ell ni ell de mi. Res serà igual. Podem intentar-ho, però no sé si tinc ganes Ell no sap que jo marxo dilluns a Brussel.les a veure en Quim. No crec que sigui convenient que m´acompanyi. I així estem.

La meva última visita a la Rosa i en Jonh em va deixar aclaparada. La Rosa creu que el John l´enganya, i ella d´amagat es connecta al xat per sentir-se afalagada per homes. Sé que només necessita carinyo, que estiguin per ella. I bé potser també una mica de canya sexual. En John podria esforçar-se. El cas és que esgtà disposada a fer-li banyes, només perquè es mereix alguna atenció masculina diu. I que no pensa separar-se. Que ella no vol deixar ni un dia de veure als seus fills. Però no parlo més d´ells. No sé què dir ni què opinar.

El que és cert és que demà torna el Conrat. Jo estic a casa seva gaudint de l´aire acondicionat. Ais. I el meu pis ocupat. El món és ben complica

2006-07-27T01:32:00.000+02:00

#

El Conrat segueix sense venir. Ens anem trucant però cap diu res d´anar a tribar a l´ altre. El que passa, és que jo visc a casa seva, i em gasto els seus diners. No em puc sentir gaire orgullosa.

Quan no penso en què deu fer en Conrat, m´ho passo força bé. Em costa després d´aquests mesos sempre acompanyada, tornar a casa sola, el llit buid, els seus petons, anar als llocs sense la seva protecció... Però et tornes a acostumar a tot.

Igualment estic fent coses que no havia fet mai. Com per exemple anar a casa la Miriam a veure com li feien una demostració del Termomix. Quina passada aquest aparell per cuinar! Estic per comprar-me´l . Ho talla tot tan bé, tan ràpid. Al llibre estan les receptes tan clares. No embrutes res. He provat sorbet de plàtan, una salsa bolonyesa mmm. Una massa per pizza, per fer panets, per fer coca de vidre... I la betxamel sense haver d´anar remenant i remenant. Aquella dona anava fent. M'he quedat sorpresa. Es poden fer moltes coses i amb precisió. I paro que sembla que hi tingui comissió, i no és el cas. Clar que podria intentar treballar d´això. La mateixa casa també ven aspiradors, però les venedores es dediquen a una cosa o a l´altra.

També vaig anar ahir amb l´Ester a l´Illa. No sabia que al darrera hi havia terrassetes. Ara que quina calor en segons quins punts de la Diagonal. Els arbres de vegades tapaven, però maleia alguns semàfors per no posar-se verds més ràpids i haver d´aguantar el pes del sol a l´esquena. A part, hi havia hagut un accident al carrer Numància. Bombers, policies, vidres... Em van dir que havia estat un camió amb el tramvia. Coses que passen a la ciutat!

I suposo que encara em queden visites per fer. Hauré d´anar a veure a la Rosa i el John al seu poble. A Brussel.les a veure en Quim, que per cert avui era el seu sant. Als Davids els veuré quan tornin de Tanzània. El Roger crec que tornarà d´Alemanya. Estic bastant desconnectada d´ell. La nostra relació és complicada. Al Martí em fa por trucar-lo ara que està en Conrat lluny. Clar que deu estar rodant a qualsevol ciutat del món. A l´única que no puc anar a veure és a la Filomena. Pobreta, mira que marxar tan d´hora d´aquest món. Però no em vull posar tràgica. Seguiré innovant i pensant històries. Serviria com a venedora de Termomix? Ja, ja , ja. Hauré de canviar el nom del blog i batejar-lo com pensaments de la venedora desconeguda?? Seré Ninotchka Termomix. No queda tan bé. Sembla que Ninotchka i vodka fan una certa rima. Termomix no em fa el pes

2006-07-22T13:57:00.000+02:00

#
Em sento com una nòmada. Tot és ben estrany. Estic a casa del Conrat, però sola. Com ja vaig decidir-me prendre un temps, ell també se l´ha agafat, però jo vaig tornar ahir, i em trobo la casa sola, i fins ahir no va confessar que portava uns dies a Formentera. Per què no m´ho deia abans? Hem anat parlant perl mòbil, jo li explicava que feia. Bàsicament m´ he dedicat a fer la rodamon. Vaig estar amb en Tom i l´Andy a Palamós alguns dies, també vaig visitar la Rosa i en John, i altres dies he dormit a hotels. M´he dedicat a passejar per pobles, per platges, mirar tendes, intentar fugir del sol intens...

No sé quan tornarà en Conrat. Ahir com no vaig poder-ho resistir, vaig trucar als Davids. Vaig sopar a casa seva, i vaig acabar dormint allà. No em veia capaç de conduir. I no ho faig pels punt, ho faig per seguretat.

Tinc sort que els meus amics no s´estranyen de les meves aparicions i desaparicions. Després de tant temps sense saber de mi, podien haver estat més freds. Per sort, sembla que el temps no hagi espatllat res. Ara que el temps per estar amb la Filomena ha passat. S´ha esgotat i no hi ha marxa enrera. En Tom i l´Andy em deien que recordés les èpoques que érem veïnes, les nostres confessions, quan anàvem de compres, quan vam anar a Andalusia... Recordar els bons moments és maco, però entristeix no poder recuperar-los.

I ara estic aquí sola, a una casa que no és meva, aquí tinc les meves coses, el meu pis llogat uns altres. Puc marxar a seguir gastant els diners d´en Conrat. A ell no li importa. Haig de ser pacient esperant que torni. Jo també vaig marxar. Però ell... no sé què estarà fent. Passejarà per la platja. Llogarà una barca i anirà mar endins a pescar? Es mirarà tendes hippies? O sortirà de nit a sopar a bons restaurants, convidarà a la seva taula a una o dues alemanyes guapes, i després jugarà tota la nit amb elles amb cava dins del jacuzzi... Potser no, o potser sí. M´emprenya fer-me la idea de veure´l gaudint del cos d´altres. No vull fer-me imaginacions estranyes, però el veig masturbant-se mentre dues morenes italianes es petonegen al seu costat. Bufff, no puc seguir així. Vaig a trucar-lo.

Diu que està dinant. Clar ja és hora. M´ha comentat que ha trobat a un antic company de feina i la dona. Casualitats de la vida. Diu que tot és molt tranquil, i que de tant anar en bicicleta i prendre el sol em quedaré de pedra en veure´l. M´he quedat amb les ganes de demanar-li si puc anar cap allà. Ell sap que sóc a Barcelona, però no m´ha dit que hi vagi. Som uns orgullosos. Però bé, no crec que m´enganyi. Clar que potser enlloc d´estar amb el matrimoni Martí, està amb un parell de brassilenyes amb uns pits de por, però li donaré el vot de confiança.

Haig de dinar. Crec que aniré cap un xiringuito de la Vila Olímpica a menjar una paella de peix. L´escamarlà és un bon lloc. I després faré un banyet. Si trobo massa gent, ja vcurem què faig. No sé si anar en taxi. per aparcar estarà fatal. No sé què fer ni què pensar. En Quim no para de dir que vagi a Brussel.les, que ell ho té una mica malament per venir. I què faig allà si ell treballa? I ell diu que turisme, i que a partir de les 6 h estaria per mi.

Sóc un mar de dubtes. Segons que penso ploraria, però també em pot entrar ràbia o riure. Dec estar-me tornant en una sonada. Intentaré no beure alcohol o pot ser fatal

2006-07-12T19:38:00.000+02:00

#

Escric de Begur. Quines coses oi? Trigar tant temps en escriure i precisament fer-ho des de Begur. I justament des d´una biblioteca municipal.

Avui estic sola. No veig a en Conrat des de dilluns. Dilluns vaig fugir. Vaig fugir amb el cotxe que em va comprar per mi. Em sento una mica lladre i traidora, però vaig trucar-lo dient-li que estava bé, que no em preocupés, però que necessitava estar una mica sola.

No és culpa d´ell. Jo m´he deixat absorbir massa per ell. I això no és dolent, però tampoc et pots oblidar de tothom. I ara, ara que la Filomena no hi és... Me´n penedeixo de no haver estat una mica més al seu costat aquests mesos. Em sento una mica culpable. De fet tot va ser molt ràpid. Maleit cancer! Amb ella ha estat fulminant. Estava ben estès, i potser la por que li va entrar va avançar aconteixements. Però no vull parlar més d´ella. No perquè no vulgui recordar-la. Ara mateix és massa dolorós. Dilluns la incineraven. Em veuran plorar els nanos de la taula del costat. Els estrangers de l´ordinador de l'altre costat acaben de marxar...

En Conrat no sap comprendre el meu dolor. Entenc que ell quasi no la coneixés, però no em consola. I a part no va venir al funeral. Diu que ell només anirà al seu enterrament. Que és per principis. I jo... el necessitava. I dilluns dinant vaig adonar-me que no tenia ganes de dormir al seu costat, ni notar les seves carícies nocturnes. No volia rebutjar-lo, i el millor era marxar. Allunyar-me´n uns dies.
No sé quan tornaré.

Aquesta tarda he deixat el cotxe al poble de Begur, a un aparcament. M´he dedicat a passejar pel poble. He entrat a l´església. S´estava fresquet. Estava sola. Crec que el sant principal era Sant Pere, portava unes claus a les mans. Allà es podia pensar. He pensat en la Filomena. On deu ser ara? I els meus pares? I la meva germana? I la meva amiga optimista? On són tots els morts estimats?.... El soroll de la porta obrint-se m´ha fet tornar a la realitat. Per un moment he tingut por. Podia entrar qualsevol gamberro i assassinar-me davant el pobre Sant Pere subjectant les mans. La tensió per sort no ha estat massa llarga. Un matrimoni ros alemany amb fill adolescent visitaven l´església. He marxat. Ni a l´església es pot estar tranquil.

He comprat un número dels cegos sortint de l´església. em tocarà? També he fet la primitiva a una tenda del davant. M´estaré tornant ludòpata??

He seguit passejant. He enganxat el carrer de restaurants i bars musicals. Hi tornaré de nit. He agafat el carrer de tendetes. M´he comprat un collaret. He comprat també una postal per enviar-li al Conrat. Es pensarà que he embogit?? Ara l´escriuré. Penso anar a la plaça del poble a prendre un granissat de llimona. Dic que li tirin un rajolinet de vodka? O ja me´l prendré havent sopat? O millor llevar-me d´hora demà i sense ressaca??
Dormiré aquí, i demà aniré a la platja. I crec que aniré a veure als meus amics de Palamós. Pobrets.Ens vam veure dilluns al funeral.Per això no els he anat a veure´ls perquè la trobada pot ser una vall de llàgrimes per la Filomena Diran que si a ells els tocarà aviat morir també per edat... Ais
Vaig a pel granissat

2006-03-27T20:35:00.000+02:00

#
En Conrat està malalt. Ja sé que no és la fi del món. De fet és un simple refredat, però jo comptava venir avui amb ell al pis, i he hagut de tornar-hi sola.

He passat el matí amb ell, i després de dinar, veient que segueix tot tapat, he vist que no em quedava més remei que venir sola. Els dies passen, i haig de buidar el pis. Sembla una tonteria, però després de l´atac de pànic d´ahir, avui tenia una por terrible. Així que m´he entretingut visitant a la Filomena, fins que he hagut d´entrar. Aquestes parets em pesen. Em venen al cap imatges desdibuixades meves enmig de la boira de l´alcohol. Les llàgrimes han entelat més les imatges. Je baixat persianes i he obert finestres per notar l´aire una mica fresquet entre els núvols de la contaminació. He obert l´ordinador i m´he hagut de posar a escriure per alliberar tota aquesta presió del passat

Podria dir a la Filomena que entrés amb mi, però em fa vergonya. Ara ja es va fent tard. Li diré que demà entri amb mi al pis i m´ajudi a llençar els records. Posaré la roba en bosses, i suposo que hauria de fer capses amb llibres. I també posaré en capses els albums de fotos. No cal llençar-les, ni tampoc mirar-les. Però hi ha certs records que és millor fer desaparèixer. Sí, haig de preparar tot perquè ho portin a casa del Conrat

Crec que marxaré a veure en Conrat. L´he trucat i diu que no trigarà en anar a dormir. Aniré a veure´l. Ell m´ha dit que si vull, aprofiti que estic fora de casa i vagi a sopar amb els Davids o amb algú. Però no vull deixar-lo sol. No sé si un raonament de bleda. M´imagino que és un raonament de persona preocupada per al qui estima. Pot semblar cursi però estimo en Conrat. I el millor és que no pateixo per res en aquesta relació. Em fa sentir molt feliç, tant, que em fa por pensar que li pugui passar alguna cosa. Aquest podria ser l´únic patir. Sé que la felicitat no és eterna, i sé que estadísticament, degut a la diferència d´edat, segurament ell aguantarà menys temps en aquest món. Però no vull pensar en aquest tema. Ara som feliços, i ell té una salut envejable, malgrat aquest estúpid refredat.

Torno amb ell. Abandono de nou la casa. L´únic que he fet és escriure. Crec que em faré portar l´ordinador ja. Així quan vingui no tindré més remei que empaquetar.

Demà li diré a la Filomena que m´ajudi i llestos

2006-03-27T01:27:00.000+02:00

#

Avui tot és una mica estrany. Avui he decidit passar una nit sola al meu estimat pis. No tinc cap problema amb en Conrat. De fet tot ens va tan bé que sembla impossible.

El que passa és que llogaré el pis. A l´abril ja no podré tornar-hi. A partir de demà treuré la roba que em queda, i els records que decideixi endur-me a casa d´en Conrat. No sé si llençar moltes coses. De fet són records de fantasmes. La meva ment ha anat esborrant records, especialment els dolorosos. Si començo a rellegir el que vaig anar penjant al blog... no sé què passaria. Suposo que seguiria feliç amb en Conrat, però la lectura no seria freda, totes les emocions passades es farien presents.

He estat una mica egoista amb l´escriure. Escrivia per alleugerar tota la càrrega emocional, i ara que sóc feliç no ho necessito. Suposo que podria escriure, però no sento la necessitat. Igualment m´emporto l´ordinador, i així em serà més fàcil consultar el correu, i encara que no escrigui el meu bloc, anar xafardejant per internet. No perdre´m les històries dels altres, ja que la meva la tinc quasi amagada, com si la lectura d´altres pugués espatllar-la. Quines bestieses! En el fons sempre he estat una mica supersticiosa.

Ara que estic sola aqui entre les parets de sempre em sento ben estranya. I a part molt sola. Trucaria al Conrat perquè vingués. Pensarà que estic sonada, però ara mateix em sembla tenir el sostre cada cop més a prop, el terra puja i les parets volen empassar-se´m. La meva última ampolla de vodka segueix sobre la tauleta del menjador. Puc evadir-me amb ella o puc trucar al Conrat perquè vingui, o senzillament puc agafar un taxi i anar a casa, perquè aquesta ja no és la meva casa. Demà ja tornarem a llençar coses, i agafar l´ordinador i quatre coses.
Crec que marxo. Em sento sola i em fa por. Tot és molt estrany. Quina sensació!
Marxo a casa meva. No vull estar més aquí. Aquesta atmosfera em deprimeix. Necessito els braços d´en Conrat abraçant-me mentres sóc al llit, sino no podré dormir. Trucaré un taxi

2006-02-14T21:01:00.000+01:00

#
Estava llegint els comentaris, i la veritat em fa una mica de pena veure comiats. Es cert que la meva vida ha canviat completament. Ara mateix em sembla que fa segles que estic amb en Conrat. Crec que no sabria viure sense ell. Pensem que estem sempre enganxats.

Ara mateix no crec que trigui en arribar. Avui celebrarem el meu aniversari amb els Davids, l´Andy, en Tom i la Filomena. Estic una mica nerviosa. De fet el meu aniversari és demà, però com ells no podien, vindran avui. En Conrat volia anar a un restaurant, però això, en tot cas ho farem demà nosaltres. Avui em venia de gust fer una celebració més especial, més íntima, i volia preparar jo els canapès. En Conrat volia venir a ajudar-me, però tenia ganes de fer-ho jo sola. I ara ja estic. A dos quarts arribarà la gent, o potser algú abans. La Filomena també volia ajudar, però li he dit que no calia.

Avui serà la presentació oficial d´en Conrat. Espero que vagi bé. Suposo que sí perquè la Filomena, l´Andy i en Tom ja són de la quinta jeje. En Conrat feia broma sobre si seria una reunió de l´Imserso.

El que em preocupa una mica és la reticència d´en Conrat sobre les persones gays. Ell diu que no té res en contra seu, però té un petit trauma de l´adolescència, però ja li he dit que persones desagradables n´hi ha dins de tots els col.lectius.

Ais quins nervis. Millor que pari d´escriure. No sé quan tornaré a fer-ho. De moment no tinc temps ni necessitat, però si miro enrera i veig tants posts escrits em fa una pena terrible, i per tant no m´acomiado del tot, només fins aviat, que podria ser un mes o qui sap.

2006-01-30T22:51:00.000+01:00

#

Sé que fa molts dies que no escric. Es estrany, tot va començar perquè no tenia connexió a internet, i després, un cop la vaig recuperar, no tenia ganes d´escriure. Potser no era falta de ganes, el que passava era que no tenia necessitat d´escriure. I fins i tot no tenia massa curiositat per veure els comentaris de la gent, ni per llegir altres blocs com tenia per costum. Una explicació pot ser que abans tenia tot el temps del món, i ara no tinc quasi temps. No tinc temps per internet, i quasi no tinc temps pels meus amics. Sé que els tinc una mica oblidats, i em sap greu. Quasi ni veig a la Filomena pobreta. El Quim com no em conectava al mesenger ni li escrivia mails també estava preocupat. Vaig fent trucades quan poc, però estic vivint un periode de canvi.

Us preguntareu què m´ha passat. No estic treballant no. Tampoc estic embolicada en cap aventura passatgera. He conegut un home com cal. Ja, ja , ja (o ha, ha, ha, se´m fa ben estrany riure en català, ho sento) Ric perquè aquesta darrera frase m´ha quedat com si la digués la Filomena. Això mateix hagués dit la meva mare si fos encara viva. Aisss, és que he conegut un home molt interessant. Un noi ja no se li podria dir perquè té seixanta anys, però és un home molt interessant, i em fa sentir molt feliç.

Mai hagués pensat que podria trobar la felicitat amb algú amb qui em portés tants anys, però crec que l´he trobada. No sé si estic enamorada, però em sento bé, i això en mi és prou important. Ell és un home força atractiu Es conserva molt bé, i a part li agrada fer esport. A casa seva té un petit gimnàs. Sí, ho heu sentit bé, un gimnàs a casa. I ara pensareu, la Ninotchka s´ha deixat engalipar per un vell ric, i creu que aconseguirà ser l´hereva de tot en uns pocs anys. Però no és això. Que ell és més gran és una realitat, però avui en dia als seixanta i als setanta un és jove. I fins i tot més anys. I sino només caldria mirar al Papuchi. Ais, si em llegís ell potser no li agradaria. Clar que a ell, això d´internet li supera. Jo li dic que li donaré classes, però no sé si el convenceré. I per temps no serà, perquè ell està pre-jubilat. Aquesta és la gran sort. Que també podria ser la gran desgràcia, perquè tenim totes les hores del món per estar junts. De fet, es podria dir que passo pel meu pis només a fer manteniment, i a anar agafant roba. Però tampoc em cal. Ell em compra tot el que vull. Li encanta fer-me feliç, i no se li fa gens pesat acompanyar-me de botigues. No és meravellós un home així? A part em porta a sopar a restaurants preciosos, i sempre estem amunt i avall. Quan el temps millori anirem a esquiar. I també anirem de calçotada. A ell li agrada viatjar, lluny i també a prop

No sé si visc en un somni, tampoc sé si el que sento és amor, però em sento bé amb ell, i quasi he oblidat tot. No vull oblidar tampoc a tothom, i intentaré mantenir el contacte. Clar que tothom enten que en els principis de qualsevol relació, estem una mica absorvits, espero que m´entendran. Tampoc no vull córrer a presentar-lo. Em fa por espatllar-lo tot. Ell és una persona encantadora, i crec que caurà bé a tothom. Potser algú comentarà sobre la diferència d´edat. De fet en Quim ja m´ha dit que pensi en quan ell en tingui vuitanta i jo cinquanta. Però ja l´he dit que falten molts anys per això. En Quim diu averigüi que no estic només enlluernada dels seus diners. Però jo crec que no. Potser una mica sí, però només una mica. Ell també diu que potser busco suplir el pare que vaig perdre. I és cert que la seva companyia em fa sentir protegida. M´agrada que sigui un home culte i amb experiència, però tant com dir que l´associo a un pare no. Perquè bé que m´agrada fer l´amor amb ell. Les seves mans i els seus llavis saben com recorrer el meu cos i fer-lo estremir de plaer fins arribar a no poder contenir res. No controlo el meu cos, les descàrregues de plaer són les més fortes que he tingut mai, i crido alleujada de no tenir veïns a la vora, espectadors auditius de la nostra intimitat.

Ara que torno a escriure torno a agafar-li el gust. Tot i que anava a dir que potser tancava el meu bloc, ni que fos una temporada. I de fet, encara que ara cregui que escriuré aviat, el cert és que ho tinc més difícil. Primera perquè quasi tot el dia estem junts fent coses junts. I segona perquè a casa seva no hi ha ordinador. Li hauré de dir que en compri un. O potser acabaré portant el meu. Però això serà quan oficialment em trasl.ladi amb ell.

Ais, parlo de trasl.lats i fa tant poc que ens coneixem. Potser se´n va tot en orris en dos dies. Potser ell va entretenint-se en jovenetes, satisfent els seus capricis, i quan se´n cansa les despatxa. Però tampoc sembla aquesta mena de persona. Del seu passat em queden moltes coses per descobrir. Tampoc li vull preguntar massa perquè no vull que ell em faci masses preguntes. Li he dit que he tingut unes quantes parelles i uns quants amants, però millor no concretar-li massa. D´ell sé que és divorciat. Ell va prendre la decisió, però tampoc sé quantes dones han passat per la seva vida. Suposo que hauria de saber més abans d´agafar les meves coses i anar cap allà, però sempre podria tornar no?

Ja veurem què passa. Si puc escriuré, si puc m´aniré connectant, però serà de manera més espaiada. Però espero aquest cop no equivocar-me

2006-01-10T02:10:00.000+01:00

#

Sento el clic clic de les gotes de pluja, i cada gota em va estrenyent el cor, i el sento cada cop petit, més petit. Sembla que em costi respirar, i l´ardor d´una barreja de vodka i xocolata em recrema dins del pit.

Fa unes hores pensava i tot ho veia negre. El desig de fugir m´ha portat a una major desesperació.

Si penso en la meva vida, la veig com un desastre de difícils possibilitats de canvi.
Què faig d´important a la vida? Em sento millor per fer aquest bloc i ventilar la meva vida personal i de la gent que m´envolta? Té sentit seguir escrivint? O millor dit, té sentit seguir penjant d´internet tot el que em passa? Molta gent ho fa, però amb quines intencions ho fem?

Ara em sento fatal per tot i per res. Em sento malament perquè en Roger porta des del dia de Reis trucant-me cada dia. Vol que vagi amb ell, i puc dir que fins i tot em temptava la idea, però deixant de banda sentiments, pensant amb el cap, no és convenient, i per distreure´m vaig passar el cap de setmana amb l´Adrià, que sembla ser que ara voldria una cosa més seriosa. I que segur que si accepto, llavors se sentirà lligat. I... millor no pensar, millor dormir.

La Filomena torna demà. Una pro Roger.

En Tom i l´Andy són neutrals jeje.(Ara veig que escriure m´està animant. Potser ja li he trobat algun sentit, almenys per a mí mateixa) Doncs, al final em van raptar cap a Palamós la Nit de Reis. Plovia, però va parar per la cavalcada, i allà hi érem tots tres. Es veu que primer arriben al port, però no érem a temps

Buf, estic més animada mentalment, però el meu estòmac va a pitjor. Sóc una... (ara no m´autoinsultaré, però m´ho mereixeria)

2006-01-05T12:44:00.000+01:00

#
No he estat sola ni un instant des del començament del 2006. Ara ho estic, això és cert, perquè el Martí ha hagut de marxar, però m´han trucat l´Andy i el Tom que estan a Barcelona, i vaig a dinar amb ells. El dia no està molt agradable, i aquest plugim fotrà enlaire cavalcades i il.lusions de nens i no tant nens. Esperem que s´arregli.

Doncs em va fer pena que marxés en Roger. Vam passar-ho bé tots dos. Clar que potser tot anava bé perquè savíem que la nostra aventura tenia data de caducitat. Tenia por que ell insistís en anar a Alemanya, o que tornés, però no va dir res fins el moment del comiat, on va dir-me que no sabia què feia tan lluny de mi. Vaig somriure. Era el moment del comiat, un comentari nostàlgic era donar-li preocupacions, un de desagradable tampoc volia. Callar i un petó era el millor.

I en una hora em truca el Martí. Que si ja estava bé, que no me´n recordava mai d´ell, que si masses homes a la meva vida? Estava ben divertit. Jo li vaig contestar que ell no parlés, que sempre estava envoltat de dones i rodatges i edicions varies. Ell va riure, i vam quedar per tot i per res. Va dir que ja que ell fins avui tenia lliure, podíem estat a tota hora junts. I això hem fet. Passejar entre l´eufòria consumista dels Reis, passar fred, estar juntets sota el nòrdic o anar ahir al Versus a veure Collage, un concert de musicals. No cantaven malament en general, però interpretativament eren fluixets. I ahir sopar comiat d´aquests dies, i cap a casa, tot i que fins les cinc o més no hem dormit.

I així vaig passant l´any. Algú dirà que d´home en home. De fet és d´amic a amic. Però ben animats que estem tots

2006-01-03T02:28:00.000+01:00

#
Ja han marxat en Quim i en Jean. Avui al migdia.Una visita curteta. I demà marxa en Roger. Aquesta ha estat l´última nit. Se suposa que ara mateix hauria d´estar al llit, al seu costat, abraçada, perquè potser trigarà en donar-se l´ocasió, tot i que ell insisteix que vagi a veure´l . Amb el fred que fa! Doncs, ja estava al llit amb ell. I la nit ha estat una mescla de passió salvatge, acabada en carícies i tendresa. Però ha hagut d´adormir-se i posar-se a roncar i roncar. I l´hagués despertat, però demà ha de viatjar. Bé, de fet primer li he anat fent copets, fent sorolls amb la boca, però no para més de tres segons. I m´ha desvetllat. I la veritat és que estic histèrica. I jeje, no sé si ofegar-lo, o passar de tot i anar a una altra habitació. No l´ofegaré que és delicte, i a part em cau bé. Així que aniré cap allà. Si no para de roncar, el desperto a petons, que així segur que no es queixa. Uns petons, tocar-lo per aquí, per allà, xucla aquí, i estic segura que pararà de roncar. Sí. Ho he decidit, si no dormo jo, ell tampoc, i posats a fer, aprofitarem la nit.

Deu ser la son el que em provoca tot això. Ben segur que semblo una nimfòmana, però no és això, el que em passa és que en Roger ronca massa. I això és un dels impediments a la nostra relació . Ai jaja. L´efecte del vi del sopar potser encara em dura. Vaig a veure si ronca. Si no ronca res. El deixaré dormir. O ara que estic animada, el desperto ronqui o no. Així marxarà a Alemanya més content.

Potser tot és influència del tanga vermell de la nit de Cap d' Any. Es per donar sort, o per tenir un 2006 de plenitud sexual? Ara dubto. Per què tothom es posa les calces o calçotets vermells? Es per si és lliga aquella nit de borratxos estar més sexy? Perquè ja em direu. Aquella nit sembla que s´acabi el món. Tots els solters volen trobar un rotllet, però a sobre, de tan beure, tots acaben al dia següent amb una resaca i un cardo dormint al costat. Bé, tampoc tothom, però és millor no arriscar-se.

Vaig cap a l´habitació... ;)

2005-12-30T18:13:00.000+01:00

#
El dia és gris, i fa fred, però em sento feliç. El meu refredant està marxant, el meu nas ja no està irritat, els meus ulls no estan vermellosos, i em sento rejovenida pel Nadal. El fred et fa reaccionar, i conserva la pell jove.

I paro de dir bestieses. No sé què em passa últimament. Potser no penso tant, no li dono tantes voltes a les coses, i això em fa sentir millor. Abans, pensava massa les coses i a sobre triava l´opció inadequada sempre, i pensava que era una desgraciada, i em sentia massa dependent dels homes. Potser estic recuperant la meva anterior alegria. Crec que abans de l´Igor, jo era una persona diferent. Després d´ell només sabia beure i sentir-me desgraciada. Em trobava els pitjors malparits al meu llit, i m´ho retreia. Ara passo de tot. I llavors no em poden fer mal. No es que hagi perdut sentiments ni res d´això, però fent autoanàlisis, diria que en general ara estic molt menys obsessionada per tot. O almenys això em sembla. Potser demà opino una altra cosa.

I per què em sento feliç? Doncs per tot i per res. Per exemple, aquesta nit veuré en Quim i en Jean. Això és fantàstic no? I abans aniré amb el Roger al Liceu. Es veu que avui la funció dura una hora i mitja, així que no sortirem gaire tard.

Estic contenta perquè dimecres vaig portar als nens de la Miriam al Teatre Regina. Ella volia comprar Reis, i jo vaig portar als petits a veure el Conte de Nadal. I em vaig sentir tieta del tot. Després vaig quedar amb l´ Adrià, que va insistir molt en veure´ns. Jo no tenia gaire ganes que em veiés amb cara de refredat, però no em va deixar opció. Vam anar a Can Cargol, al costat del Conservatori. Hi havia masses grups, i nosaltres dos estàvem sols. I no sé, em va donar la sensació que l´Adrià era un bon noi, però era un avorrit. No va parar de parlar-me de la feina. A mi ja m´agrada saber una mica de tot, i que la gent em parli de coses que no tinc ni idea, però els programes americans de comptabilitat, els objectius a complir per calcular-te el sou i altres temes, combinat amb el meu refredat, el fum del restaurant, gent en taules donant-se amics invisible i fent xivarri, van esgotar-me. Així que quan el pobre Adrià em va dir la seva idea per Cap d´Any, em va fer por de pensar-hi. Volia anar a algun apartament a la muntanya, allunyats de tot... I jo li vaig dir que si no érem parella, no tenia sentit anar tots dos sols. I que volia una festa amb gent. I que a part venia en Quim. I també vaig dir-li que havia vingut un amic meu d´Alemanya. I ell va dir-me que no li donés excuses. Crec que es va picar, perquè em va dir que em portava a casa. Però m´és igual. No em venia de gust això.

I ahir vam anar a sopar a casa els Davids el Roger i jo. I també van venir altres amics seus. I l´Elena. I va estar molt bé. I no sé què va passar. Però el Roger i jo vam tornar junts a casa, i a casa meva es va quedar. Però no em penso preocupar. Vam dir que tindríem una relació de vacances. De fet, ell ha de tornar dimarts cap allà. Ara està de tendes. No crec que trigui perquè aquest matí ja hi ha anat amb sa mare.

No sé, què em passa, però em sento feliç. Potser la solució es fer el que et digui el cor. O jo que sé. En tot cas, crec que aquest serà el meu últim post del 2005. Entre la visita d´en Quim, i la meva relació nadalenca amb en Roger, no tindré gaire temps. Bona entrada d´any!

2005-12-28T13:28:00.000+01:00

#
Avui segueixo com en Baby Mocossette. Un espant! Clar que com és època de regals, podríem dir que vaig de regal de Reis. Clar que mirat des d´una altra perspectiva, estic passada de moda, perquè el re Rudolph de Santa Claus, amb el nas vermell, ja està obsolet fins d´aquí un any. Què trist!

Ja sé que no em moriré d´un refredat, però em treu totes les energies. I el fred que deu fer el carrer no m´ajudaria. Així que estic castigada a casa. El Roger, ahir a la tarda, va voler fer-me companyia, però jo tenia el cap saturat, i no admetia gaires converses, i una mica el vaig fer fora. Avui penedida, li he demanat perdó, i m´ha dit que aniria a comprar i em prepararia un dinar deliciós. Ja li he dit que no calia, perquè tinc poca percepció de sabors, però s´ha posat molt pesat. I que hem de fer! Es Nadal, i si li fa il.lusió, que ho faci. I la sort, és que com em veu refredada, no crec que faci cap atac sexual. Ais, pobret, dit així sembla que sigui un violador. Pobret!

A veure si milloro una mica. El divendres ve en Quim, i dissabte és Cap d´Any. L´any passat tenia virus estomacal, i aquest tots els mocs del món.

Els Davids volien fer avui un sopar nadalenc amb en Roger, amb mi i altra gent. No sé pas si anar-hi amb aquesta pinta, i el nas rajant. Clar que avui és el Dia dels Innocents. No sé, no sé.

2005-12-27T10:03:00.000+01:00

#
Ja estic desperta, i això que quasi no he dormit. Porto una nit fatal. Ahir estava una mica refredada, però un cop estirada al llit tenia el nas tot tapat, i no em podia dormir. M?he anat despertant, i ara mateix segueixo amb el nas tapat, i a sobre comença a posar-se vermell. Quin espant! Jo no surto de casa. Però clar, si no surto, vindran cap aquí. Els conec. El primer en Roger, que el tinc de veí. Des de que va arribar a Barcelona, m´ha trucat no sé quants cops, i al final, ahir li vaig dir que em vingués a buscar si volia. Ho vaig fer perquè va insistir molt, i com a part del principi de refredat, tenia una mica de mal d´esquena, doncs em va anar bé.

Pel camí, en Roger va començar directe dient que em trobava encara més guapa. Jo li vaig dir que millor no seguir aquell camí. Però ell ni cas. Anava conduint, i la mà se li escapava cap a la meva cuixa. I anava explicant-me coses, tot alegre. Després va voler-se assegurar si estava amb algú. Tot i que em sembla que la Filomena el va posant al corrent de tot. Ais, quin complot!

En Roger volia anar a sopar, però jo després d´aquests dies de tantes calories em vaig negar. Tampoc tenia gens de gana. Només tenia ganes de dormir i descansar. Els nens cansen, tot i que són un encant. Però a part, m´ha preocupat la situació de la Rosa i el John. Ella me´l va criticar ben criticat. Em va semblar com si en John fos un monstre. I aquell amor i aquella passió del principi? Ella em va dir que no se separava pels nens, perquè necessitaven un pare, tot i que ell tampoc era el millor exemple a seguir. Quan recordo tot el que em deia, sembla increïble. Realment ella ho està passant malament, però exagera? O en John és un gandul que li ha perdut el respecte? Amb mi, en John estava encantador. Clar que depèn de com, podria interpretar-se malament. El cas és que prefereixo haver marxat ja. A part, la Rosa ara està convertint-se en la reina del xat. I ja sabem com enganxa això. I si a casa troba menyspreus, i al xat troba carinyets... doncs sé que el proper pas serà que quedar amb algú. I si el John ho descobreix. Drama!

Quin rotllo el nas! Crec que em quedaré a casa. Ni Roger, ni Adrià, ni Martí, ni res. Tots tres volen quedar avui. Jo no em veig amb ànims. Espero millorar, perquè ara mateix em sento dèbil i carregada de microbis.

2005-12-22T09:49:00.000+01:00

#
M´acaben de despertar el Tom i l´Andy. Estan per Barcelona. Què matiners! I jo estic una mica destemplada. Serà el fred. Clar que allà Palamós en faria molt més. M´han dit que tenien el cotxe tot ple de gel. Aiss, tremolo només de pensar-ho. Hem quedat en dinar junts. Serà el nostre dinar de Nadal.

I jo demà marxo de cap de setmana nadalenc al poble de la Rosa i el John. Es veu que els nens m´esperen emocionats. Allà segur que farà fred també. Agafaré leotardos enlloc de mitges.

Qui arriba demà a Barcelona és en Roger, però ens creuarem. Ahir em va trucar per saber on seria. Va insistir que quan tornés a Barcelona el truqués de seguida. També es va oferir en venir-me a buscar en cotxe si volia. No li vaig preguntar si pensava instal.lar-se a casa la Filomena o què perquè encara sortiria rebent i voldria estar-se a casa meva. No és que em molesti, però no vull complicacions, i el Roger em complica la vida. Igual que l´Adrià. Crec que intentaré distanciar-me d´ell. L´Adrià té un bon embolic mental. Dimarts em deia que li feia tanta pena que marxés tots els dies de Nadal. No volia llibertat? Doncs ja la té. Oi que no som parella? No penso enamorar-me de nou d´ell. El que em fot, és que en el fons em sembla que encara ho estic. Però no estic amb la bena als ulls. Ell em vol quan l´interessa, doncs jo igual. No haig de resignar-me i estar pendent d´ell perquè no s´ho mereix, i perquè no és tampoc guapíssim, ni superinteressant, ni milionari jaja. Tot i que potser avui li toca la loteria. Em fa ràbia recordar dimarts nit, dormint els dos abraçats calentets sota el nòrdic després de fer l´amor. El record de la humitat de la seva llengua recorrent el meu cos. El record de les seves mans acariciant els meus pits. El lliscar de seus dits sobre la meva fina pell... I paro que em poso tonta perduda. Prou de tonteries. Prou d´Adrià! Estic oberta a noves experiències, encara que després resultin ser uns cabrons tipus Vicenç (amb mi es va comportar, però amb la seva xicota...) A veure qui conec pel poble de la Rosa i el John jaja. Potser ve el germà, però pensant-ho bé, no vull complicacions familiars

Vaig a la banyera, amb aigua ben calenta. Posaré l´estufa al bany. Vull relaxar-me.

Amb els millors desitjos de Nadal per a tots.

2005-12-20T17:32:00.000+01:00

#

Estic esperant l´Adrià per anar a fer compres de Nadal. Diu que ve en moto a recollir-me. Espero no passar gaire fred.

I em sento com una mica Patge dels Reis Màgics o alguna cosa semblant, tant acompanyar a gent a comprar regals, perquè demà a la tarda aniré amb la Miriam, clar que anirem pels seus nens, que jo també vull comprar-los alguna coseta, i de passada compraré pels fills de la Rosa i el John. I de passada ens veurem. Ella ja demà és l´últim dia d´escola.

I aquest matí també he estat voltant. M´estaré tornant en compradora compulsiva? No sé què em passa aquest any, però tinc ganes de fer regals i de regalar-me coses a mi també. I això que és una bogeria de gent. Clar que a les tardes és pitjor que els matins. Però en tinc ganes. I quan he rebut el missatge d´ajuda de l´Adrià, no m´he pogut negar. Per ell potser és l´excusa per veure´m , tot i que sé que li atabala tot el tema aquest. I jo, no sé que em passa, però tinc ganes de voltar. Potser fa fred, però m´és igual. A veure si acabem d´hora i anem a berenar a una granja. Encara que siguin les vuit, ens afartem de xocolata amb melindros i ja no sopem. I sino que em convidi a sopar, i anem celebrant Nadal ja. I jo que vaig cantant nadales per casa. M´he xalat jaja.

He rebut un missatge del Vicenç dient que sóc adorable. No sé què vol. Suposo que no perdre l´oportunitat d´una nova escapada. Aquest tio és tonto, perquè al final al pescaran. Clar que en el fons m´agradaria, per enganyar a una pobra noieta. Jo no li he contestat. A veure, a mi m´és igual. No esperava res d´ell, però ara em sap greu per la noia. I més per Nadal. Però el món està ple de banyes. Però clar, tan ràpid és una mica fort no? No sóc puritana ni molt menys, però si un no vol compromisos, et quedes lliure i ja està, no dónes explicacions. Com jo, ara mateix estic sola sí, però faig el que vull. Ostres, semblo l´autora d´un llibre d´autoestima. Fora dependències, fora records d´amors passats. No vull ser una patètica dependent dels homes (com algú em va qualificar, Això de patètica no em va agradar gens. Jo tinc el meu glamour)

Hi ha gent que ho vol tot. Vol tenir algú pels moments tendres, de romanticisme,tenir algú assegurat per sempre, i també volen altres aventures, perquè sino es deixen envair per la rutina. A la vida no es pot tenir tot. Es qüestió de triar, i després ser feliç amb l´opció escollida.

I ara a fer Nadal amb l´Adrià

2005-12-19T15:00:00.000+01:00

#
Estic molt molt mandrosa. M´he passat el dia al llit i al sofà. Però ara haig d´ espavilar. M´espera una meravellosa tarda de compres amb la Filomena. Ho resistiré?

Jo potser hauria de comprar alguns regals, però no tinc clar a qui. Suposo que has de regalar coses a qui et surt del cor, no perquè et vegis en obligació ni compromís.
Està clar que regals pel John, la Rosa i els nens compraré. Per la Filomena també, però avui no puc, perquè si vull fer-li la sorpresa. Buf, potser hauria de fer llista mental. O amb paper. Aiss. El Vicentet m´ha deixat cansada jaja. I ara li dic també Vicentet (a la cara no li he dit) I a ell també l´he cansat. Clar que la confessió que em va fer ahir, no el deixa gaire bé. Em va dir que potser no ens podríem veure aviat, perquè aquesta primavera es casava. No podia renyar-lo com si fos un nen petit, ni tampoc anava a enfadar-me, perquè no teníem cap compromís, ni res, però clar, vaig trobar fort que el tio anés posant les banyes abans de casar-se, així que li vaig fer el comentari. I em va dir que estava enamorat, però que li agradava l´emoció, el perill, l´aventura. Que ell era així i no ho podia evitar. La núvia és joveneta es veu. Pobra filla! Però jo no puc fer-hi res. Em vaig enterar massa tard. Aisss. Alguns homes són de por. I algunes dones també

2005-12-16T17:09:00.000+01:00

#
Avui la Filomena ha picat la porta quan era a mitja classe amb el meu alumne. Ha demanat perdó, volia preguntar-me si podia anar de tendes amb ella avui. Li he dit que no m´anava bé. Es que avui em vull prendre la tarda relaxada. Fer una mica de tai-xi. Després fer-me un bany. Està relaxada per casa, vora l´estufa. I ja arribarà el Vicenç.
No li he explicat els meus plans, perquè em semblava lleig. Però canviar-los per barrejar-me entre masses de gent fent compres, bufff, no em ve de gust. Has de tenir el dia nadalenc on no t´importa res, i tot et sembla bonic, i fins i tot els que volen colar-se, qui et pren el regal que tu volies, els que t´ empenyen, tots sense excepció et semblen simpàtics.

La Filomena, però, no s´ha tallat en preguntar-li a l´alumne si es podia quedar a escoltar la classe. I ell li ha dit que es quedés. Després ja li he dit que això no ho fes. A mi no em sembla bé... El cas és que ha marxat de casa meva donant-me dos petons i dient bon Nadal. Jo no sé què volia, almenys xerrar una mica, però amb la Filomena pel mig...

Quan ha marxat, la Filomena ha dit que si de cas ja aniríem dilluns matí de tendes perquè segurament hi hauria menys gent que en cap de setmana. I ha insistit en convidar-me a dinar. I ara arribo. Entre el vi i xupitos, crec que abans del bany faré migdiada i tot. I crec que aquesta dona em volia emborratxar per donar-me la notícia que quan ella sigui a Sevilla amb la germana, deixarà les claus de casa seva a en Roger, per si no vol passar totes les Festes a casa dels seus pares. Jo no podia enfadar-me, però bufff, tenir al Roger de veí, és l´últim jeje. A part, ara que amb la distància crec que em tenia una mica oblidada... La Filomena és massa bona dona amb en Roger. I també molt confiada. No perquè el Roger faci res, però anar deixant la casa. Una cosa és convidar a algú, i una altra és deixar la casa. Però ja s´apanyaran. I jo, també

2005-12-16T00:52:00.000+01:00

#
Nadal, Nadal, tot és Nadal. I fred i fred, i l´hivern que encara no ha arribat.

El meu alumne vindrà demà matí a fer l´última classe de l´any. Ell és de fora, d´un poble de Girona, i va a passar els Nadlas en família. Jo com només tinc una tieta a l´altra banda del món, els passaré amb amics. En Quim i en Jean venen per Cap d´Any. I per Nadal, crec que faré com l´any passat. Aniré a fer cagar el tió dels nens de la Rosa i el John. La Rosa m´ha dit que m´estan esperant. Així que el proper cap de setmana, cap a la muntanya.

I aquest cap de setmana em quedo a Barcelona, que puja el Vicenç (jo no li dic Vicentet. Alguns dels comentaristes sí. Això de Vicentet em recorda a la Vicenteta de TV3). Doncs sí, vindrà ell. No sé ben bé per on portar-lo. Fa massa fred. Quasi que veient el meu pis ja en té prou jeje. Però no, vull portar-lo a algun lloc xulo a sopar dissabte, després fer la copa. I a veure si fa sol i podem passejar pel barri Gòtic. Clar que amb la fira de Santa Llúcia pot estar a petar? Ja ho pensaré

Ara aniré a dormir. Estic rendida de voltar mirant tendes. I després he anat a veure la Filomena, i ja m´ha fet una truiteta i ens hem quedat després de xerrera fent un xupito. Ella ja marxa la dijous amb la seva germana.

Definitavament vaig cap el llit. Els llençols quan entres estan freds. Això és el dolent d´estar sola a l´hivern. Passes més fred. En canvi a l´estiu s´està més fresquet. Algú al costat acaba fent-te suar més. Clar que enamorat tot et fa gràcia. Però igualment , crec que l´hivern propicia més la vida en parella. A caseta , davant la llar de foc (en el meu cas l´estufa, perquè com no tinc calefacció), un brindis amb vodka per escalfar el cos, abraçar-se sota mantes, escalfar-se les mans un a l´altre? Aiss, m´estic posant romàntica i sense raó. Ara fins i tot ploraria, i no sé per què. Deu ser la depressió pre-Nadal.

2005-12-15T01:07:00.000+01:00

#
Ahir vaig sopar i dormir a casa l´Adrià. Ara sembla que vol tenir-me més a prop, però ho fa de maneres dissimulades. Per exemple, em va convidar a anar a per Nadal a casa la seva família. Jo li vaig dir que tampoc calia, que semblaria que fos una relació oficial. I ell em va contestar que no, que els diria que era una amiga que no tenia família, i que ell no podia permetre que ningú fos sol per Nadal? La qüestió va quedar en l´aire. Jo vaig dir-li que tampoc volia fer pena. Ell va dir que no feia pena, però que era cert que no tenia família, i aquests dies tothom està en família. I les seves reflexions em van fer sentir malament.

Potser degut al tema del Nadal, quan ell em va preguntar pel cap de setmana, li vaig tornar parlant-li una mica massa del Vicenç. Ell no deia res, però ser que per dins el fetge se li omplia de ràbia. Però ell havia decidir deixar de ser parella convencional i fidel, i ara patia les conseqüències

Avui amb el fred, i amb els pensaments centrats en la meva desgraciada solitud he decidit animar-me anant a la perruqueria. Unes metges ataronjades m´han animat el rostre i l´esperit. Un sms de l Vicenç dient que ve divendres. Què més vull?

I sobre Nadal, doncs no crec que vagi a casa l´Adrià. Abans aniria a casa del Roger que vindrà aquestes festes. Perquè la Filomena va amb la germana a Sevilla. Clar que el més segur és que vagi amb el Quim i la Miriam. Però no em penso atabalar més amb el tema.

I com a curiositat final. La perruquera està prenyada. El nen neixerà a mitjans de febrer. Encara serà del mateix dia que jo. Però el graciós ha estat que m´ha ensenyat una foto en color del bebè que porta al mòbil. Es una imatge extreta del dvd que et fan a les ecografies. La foto era de fa un mes. El nano tindria sis mesos. Es molt fort. Ara poden tenir fotos d´ un abans de néixer

2005-12-13T10:53:00.000+01:00

#
Estic contenta perquè finalment he fet el pas total de desenganxar-me de telefònica. I encara estic més contenta de l´ADSL de 20 megues de jazztel. La portabilitat de la línia només va suposar-me el tall d´unes hores en el telèfon, ara que el router va trigar una mica en arribar, i a part va haver-hi una mica de lio amb Seur, i després que jo amb tant anar amunt i avall la setmana passada,tampoc havia pogut quedar amb l´Ester. Diuen que és molt senzill, però m´atabalava la idea de les connexions, i ahir va venir a la tarda, i de passada em va ensenyar una mica a fer pirateria (ja sé que no està bé jeje, però s´ha de saber de tot. I ara això de pirateria ha sonat fatal, i el que va fer, és posar-me l´emule). També em va baixar un programa de la NASA que es veu la Terra...

Va quedar-se a sopar a la vora de la meva estufa, i ja ens vam allargar tot xerrant de tot, i també dels homes. Ella estava emocionada amb la meva escapada a València. De fet ella va trencar amb la seva parella de sempre farta de la monotonia. I ara, amb el Pep va fent. Ella fa dies que no sap res de l´Adrià. A mi em va trucar per quedar el cap de setmana, però ja li vaig dir que marxava. No vaig dir-li amb qui ni a on jaja. Tot i que si pregunta li diré. No li dic perquè no tinc cap obligació amb ell. Tampoc pretenc donar-li gel.los ni res. Jo estic bé. I ell també té el que vol. Em té de tant en quant, doncas ja està.I avui tinc un missatge seu de bon dia al mòbil. Em convida a sopar a casa seva, per tant dedueixo que no està enfadat com algú vol fer-me creure. I tampoc té raons per enfadar-se. Ell és com és, i no ho pot negar.

I amb el Vicenç va anar molt bé. Volíem passar-ho bé, i això vam fer. Tampoc vam fer massa turisme, perquè jo ja l´havia fet l´altra setmana. El graciós va ser que vam tornar a anar de sarsuela. Com jo l´altre setmana li vaig explicar que havíem vist Doña Francisquita, va creure que era una amant de la sarsuela. Així que de sorpresa va agafar entrades per dissabte tarda veure La revoltosa i Gigantes y Cabezudos. Les feien al mateix teatre Olympia. I era també la mateixa companyia del José Luís Moreno. El ventríloc Com són sarsueles curtes, en una entrada tenies les dues . Al meu gust, molt millor la de Gigantes, inspirada a Saragossa.

Dissabte nit vam sortir pel carrer Cavallers de València ple de bars moníssims. Clar que van acabar també plens de gent.

Diumenge ens el vam prendre més tranquils al seu pis jeje. I ja veurem. El Vicenç diu que el proper cop baixarà ell a Barcelona. Quan serà el proper cop? Qui ho sap, però de moment estic plena de forces i preparada pel Nadal, l´Any Nou, el fred o qualsevol adversitat. I parlant d´adversitats, avui és dimarts 13, glups. Clar que també és Santa Llúcia.

2005-12-09T16:09:00.000+01:00

#
Ja hem tornat de Palamós. Ahir vam acabar congelats a Tossa grrrr. Quin fred! Vam dinar allà i vam veure el pessebre vivent. Va estar bé, però quin fred feia a la cua tu! Encara no sé com no m´he refredat. Després per animar-nos vam prendre xocolata a un forn del poble. I a la casa d´ells amb la calefacció i una mica de vodka, vam aconseguir tornar a escalfar-nos.

Però tot això no em preocupa. Ara estic inquieta per si vaig o no vaig a València. El Vicenç em va trucar dimecres vespre. I ahir em va trucar tres vegades. Vaig haver de tallar-lo una mica quan érem per Tossa, però ahir a la nit vam estar més d´una hora parlant. I no sé, però tinc ganes de variar d´aires de nou. A part, allà fa menys fred. I l´Adrià em carrega. I la Filomena quan menys t´ho esperes treu el tema Roger. I no sé, que crec que agafo autocar o tren i marxo. El Vicenç em va dir que si volia venia avui quan plegués. Deia que necessitava veure´m. Bé, tampoc crec que estigui superenamorat, ni molt menys, però li dóna morbo tot plegat. I jo, si hi vaig tampoc sé ben bé per què és, però em ve de gust marxar fora, i veure altres cares, i ... tinc ganes de passar-ho bé. Així que crec que no m´estic més estona per aquí. Vaig a informar-me d´horaris i truco al Vicenç. Es quedarà ben parat jaja. Potser és una bogeria, però tinc ganes de fugir de rutines. Sí, sí, me´n vaig

2005-12-07T18:07:00.000+01:00

#
Buff ! Vaig corrents. Han vingut el Tom i l´Andy a Barcelona a comprar, i els he acompanyat. Després la Filomena s´ha apuntat a l´hora de dinar, i ara ells han seguit comprant, i nosaltres corrents a fer bossa perquè hem decidit marxar amb ells cap a Palamós. M´imagino que allà farà més fred, però ens han convençut.

Porto uns dies que no paro la veritat, perquè al final amb l´Adrià vam anar a parar a València. Vam marxar diumenge, perquè dissabte jo estava mandrosa, i ell molt prudent va esperar a l´hora de dinar a trucar-me. Em va convidar a casa seva, i diumenge a les vuit del matí vam agafar cotxe i cap a València. L´excusa era que una amiga del seu cosí està fent allà unes sarsueles i ens donava invitacions per la funció de diumenge vespre. Es veu que el cosí no podia anar-hi, i l´Adrià anava per quedar bé, o alguna cosa així. Crec que la noia i el cosí havien tingut rotllo, però no sé nosaltres ben bé quin paper teníem. El cas és que acabada l´obra, l´Adrià va saludar la noia, però ella va fer el paper de cansada, i per sort no vam haver de sopar amb ella ni res.

Anar a València va estar bé perquè no feia tan fred. Dilluns va fer un vent més molest, però diumenge tarda fins i tot em vaig treure l´abric perquè em molestava. Diumenge mentre passejàvem pel centre em va donar una mica de baixada recordant Setmana Santa quan havia passejat per aquells carrers de la mà del professor. Era refer el mateix recorregut de la mà d´un altre home. L´altra variació era que la il.luminació nadalenca els feia més bonics, i això va fer que la meva ment retornés al present. No té sentit viure del passat. Es com l´ Igor, ja pot tornar que no el vull ni veure en pintura. Però no vull ni parlar d´ell. I a part, com ara amb l´Adrià no se sap ben bé què som. Representa que som amics, i jo com no vull embolics així ho crec, però ell no sé si té molt clar res tampoc.

L´Adrià, té una mica de mala sort. Dilluns vam anar a Malvarosa a dinar arròs a la banda. Allà hi ha molts restaurants per menjar la paella que vulguis. A part primer ell amb il.lusió va demanar calamars, musclus i peixets, i no sé si va menjar massa ràpid, o es va passar, o va posar-se molt allioli que al vespre va acabar fatal. El pobre em va donar la tarda amb uns retorns estomacals d´un olor espantós, fins que finalment va dir-me que marxava cap a l´hotel, i que jo aprofités per fer alguna volta. Era l´última tarda- nit. Ell havia de conduir dimarts, tot i que ja li vaig dir que podia fer-ho jo. Vaig dir-li que anava amb ell a l´hotel. Em sabia greu. Però ell va insistir-me que el deixés una mica sol, que ho preferia així. Suposo que voldria estar tranquil del llit al bany, així que vaig fer-li cas. El nostre hotel era molt a prop l´ajuntament, així que vaig voltar una mica i vaig seure a un bar a prendre una clara per animar-me. I vaig conèixer un noi molt simpàtic. Jo em sentia sola en una ciutat desconeguda, dono conversa al cambrer, i ell, el Vicenç,va acabar parlant amb nosaltres. Jo explicava que el meu amic era víctima de la paella, i vinga a riure i riure tots. Total que el Vicenç i jo vam acabar sopant junts. A ell feia dos dies que l´havia deixat la seva xicota, però deia que li havia tret un pes de sobre, que així s´estalviava trencar ell. Vaig trobar-me molt a gust amb ell, i això que potser no ens veiem mai mésEstà clar que ell volia alguna cosa més que sopar, però em sabia greu per l´Adrià, no eren les millors circunstàncies. Tot i així vaig arribar amb el cap alegre de vi i una mica de vodka. Sort que l´Adrià ja dormia.

Amb el Vicenç ens vam donar els mòbils i els mails. No sé si seguirem parlant. Ell em va enviar un sms ahir dient-me que gràcies per una vetllada deliciosa. Avui he rebut un altre dient-me que per alegrar un dia ensopit de feina, havia pensat en mi. Però... estem una mica lluny

2005-12-03T02:21:00.000+01:00

#
Ara mateix estic sola. Sola perquè vull. Tot i que no he passat la tarda sola. Ha estat amb mi l? alumne. Ha vingut a dinar, i ha menjat de tot jeje. I després hem anat al Liceu a veure Semiramide. Jo no coneixia aquesta òpera, però hem passat una bona estona. Una bona estona artística perquè els cantants, especialment la contralt han estat molt bé, però com teníem entrades massa bones, i el primer acte era de dues hores seguides, jo tinc l´esquena un pèl torta. Tot i això coincidim que ens alegrem d´haver anat. Clar que no entenc com el Liceu enlloc de calefacció té sortides d´aire fred al mes de desembre. Molt calents van, no? I el meu alumne després havia quedat, però bé, ja portàvem prou hores junts.

Fa poc he vist unes quantes trucades de l´Adrià. Un sms dient que el truqués. I després un altre que anava a dormir, però pensés si vull marxar fora amb ell, que tenia una sorpresa. Ho he vist massa tard. Pobre Adrià, però a la tarda tenia el mòbil tancat per no tenir interrupcions, i després perquè érem al Liceu. No és culpa meva. I no sé què dir-li. Clar que si no dic res potser a les vuit del matí es presenta a casa vestit de boy-scout. Bé, no sé quina mena de sortida serà. Potser ve amb botes botes de goma i el cangur groc com el de Pescanova per anar a pescar. O ve en xandall sobre una bici. Clar que si apareix vestit de cow boy muntat a cavall i amb un altre per mi, fliparia. Però no crec que sigui tan gran la sorpresa. Vindrà i em dirà si vull anar a la neu, o a una casa rural o qui sap on. Però si fa fred i es preveu pluja, no? Sorpresa seria uns vols a Londres. Ais, com l´any passat, com em va agradar anar-hi. Feia fred, però estava tot tan nadalenc. I jo que em sento nadalenca des d´ahir que vaig decidir posar quatre xorrades de Nadal per casa. Em falta penjar el detall de fora la porta. Fins i tot em vaig animar a comprar algunes felicitacions de Nadal. Passejar pel centre de Barcelona amb tantes llums i tanta gent incita. I pensar que aquest any ja tenen obert Santa Llúcia. Cada any més d´hora.

Crec que aniré sola a dormir. A l´Adrià li contestaré que segons on sigui tindré ganes de marxar o no. Una resposta ambigua. Ara no estic per decidir. Espero que demà ell no matini gaire per venir amb propostes estranyes

2005-12-01T09:34:00.000+01:00

#
He passat la nit a casa l´Adrià. Potser sóc una mica interessada, perquè al migdia em va escriure un missatge dient-me si volia quedar. No li vaig contestar res perquè a la tarda tenia alumne. Vam fer la classe, i al final em va dir què tenia una mica de pressa per quedar-se, però si em podia trucar un altre dia. Un petó als llavis és l´únic que em va donar. I jo, per distreure´m vaig trucar a l´Adrià, i vam anar a sopar, i després, a casa seva, se´m va llençar a sobre amb unes ganes i un desig... La veritat és que em va excitar molt, i avui estic feliç com una perdiu. Fa fred al carrer, però amb una bufanda i un bon abric tot té solució jeje.

L´Adrià em va preguntar què faria pel pont. Ja li vaig dir que per a mi cada dia era pont jaja. Ell voldria anar dissabte amb els de la feina a tocar boles jaja, però deia que si s´agafava pont dilluns, si voldria que féssim alguna cosa. Vaig dir-li que estaria bé, però no vam concretar res

Ara però penso en l´alumne. I si el porto un dia al Liceu ? Seria agafar entrades baratetes, d´aquelles que només veus si agafes mal d´esquena. Vaig a mirar a veure què trobo.

I els escarabats per sort no surten. Per tant, em convenceré que no n´hi ha més.

2005-11-29T10:00:00.000+01:00

#
Avui he passat la nit a casa la Filomena. No està malalta no, la que no està bé sóc jo. O millor dit, la que està malalta és la meva casa. No se senten sorolls estranys, ni s´obren els llums sols, ni ploren les parets... Però ahir a la cuina, va aparèixer un petit escarabat. I estava viu. Quina angúnia! Com poden estar vives aquestes bèsties amb el fred que fa? Clar que potser pel fred, va voler buscar l´escalfor de la meva llar. Tot i que realment no és un lloc ben calentó, perquè calefacció no tinc, i poso l´estufa el just. Prefereixo anar abrigada. Així que no trobo explicació a la seva presència.

Era el vespre. Venia de casa la Filomena. Obro el llum de la cuina. I no podia creure´m el que veia. Vaig xisclar. Vaig tancar els ulls i els vaig reobrir. Encara hi era, no eren imaginacions meves. Quin fàstic! I havia de matar-lo, no deixar-lo escapar. No podia demanar ajuda a ningú. Vaig agafar l´insecticida per matar-los. En ruixar-lo, ell intentava colar-se sota els armaris de la cuina. Sembla que per allà no passa res, però va entrar i va sortir de nou quedant-se potes amunt. Movia les potetes, potser demanava pietat, però a casa meva no hi ha espai pels dos. Ja passen prou homes per casa meva, com perquè ara vagin passant escarabats , jaja. El que vaig pensar que sí podia fer-li el favor de matar-lo ràpid. I de passada, m´assegurava que no fugiria. Però com? Agafant un paper de cuina i esclafant-lo? Ecsss. No m´ho vaig pensar i el vaig trepitjar. Un cop, dos cops, tres cops. I després vaig agafar les restes i cap el vàter. Vaig tirar la cadena tres cops com a comiat. Després vaig escombrar i fregar la cuina. Vaig posar taps a totes les piques. Vaig tornar a tirar mataescarabats , primer per la cuina, després el bany i després per tota la casa que quasi m´intoxico. No podia obrir les finestres, havia de mantenir-se aquell ambient tòxic per si els familiars de l´escarabat sortien a buscar-lo. Em marejava de l´olor i a part em feia por veure aparèixer a més, així que vaig anar cap a casa la Filomena, i al final em vaig quedar a dormir.

Aquest matí per sort no hi havia cap més. Ara estic obsessionada tota l´estona mirant cap a terre. Suposo que això no té sentit. Vull creure que era un escarabat perdut. El problema és saber d´on ha vingut. I el problema és si ha deixat descendència dins casa meva. Res, intentaré no agobiar-me, seguiré tapant clavegueres, ruixant d´insecticida tot quan marxi de casa (ahir era situació d´emergència), i quasi que resaré per no veure´n més, perquè tot i no ser massa gran, no els suporto. Els odio. Em fan por i fàstic. I a part, quina cara farien el meu alumne o l´Adrià si veuen un altre per la casa? Pensarien que sóc una bruta? Jo, una dona neta i pulida, que tinc el meu pis ben lluent. Aisss. Confio que la meva experiència nocturna no es torni a repetir

2005-11-28T14:47:00.000+01:00

#
No entenc la relació que tinc amb l´Adrià. Clar que ell tampoc . I jo no sé si ha estat el fred que ens ha unit, o que en el fons ens necessitem. Ni que sigui per costum.

Dijous va portar-me al teatre Apolo a veure El otro lado de la cama. Cap meravella musical, però ens vam distreure. Després vam anar a dormir a casa seva. I divendres tarda, ben d´hora es va presentar a casa meva. I fins aquest matí junts. Tot i que ahir vam tenir dia social. Ahir, vam estar amb en Pep i l´Esther. Feia un fred que pelava, però aprofitant uns descomptes de l´Estrella, vam anar a Portaventura. De bojos, no? Doncs no érem els únics. Quan vam aparcar i vam baixar del cotxe feia un aire tan gelat que vaig pensar que no sobreviuríem, però ens vam armar de valor i vam entrar al parc. Hi havia força gent. Molts eren seguidors de l´Espanyol. Alguna cosa celebrarien perquè portaven gorres i bufandes de l´equip. Jo com de futbol poc entenc...

Un cop a dins van haver-hi moments de menys fred, perquè sortia una mica el sol, o no donava tant l´aire. Però vaig agrair poder dinar tancada a la Cantina, igual que s´agraien atraccions tancades com El temple del foc o Space Odisey ( o com es digui aquella del dofí). Allà ja era Nadal. Decoracions nadalenques, tendes amb objectes varis de Nadal, i espectacles adaptats a Nadal. Fins i tot els mariachis cantaven nadales.

Ara que en Pep i jo vam fer la xuleria de pujar per la tarda al tutuki splash (o com s´ escrigui. No sé on baix deixar el planell per mirar-ho). No hi havia ni cua. A mi em feia gràcia pujar, tot i que sabia que el resultat seria la Ninotchka mullada jaja. Però sense por vam pujar. Per sort jo portava una jaqueta una mica impermeable. Només seure vam notar la humitat d´aigua al cul. I vam començar a avançar. Hi havia pujada alguna gent amb l´impermeable de Portaventura i uns jovenets esbojarrats. Quatre gats. I apa, aiguaaaaaaaa. La sensació de baixar com una muntanya russa però amb un final ben esquitxat d´aigua és genial. Després vaig anar a secar-me una mica al bany per no agafar fred, i llestos. I no semblo refredada. L´Adrià sí que tenia el nas tapat, i aquesta nit respirava amb dificultat i a estones roncava. Em sabia greu donar-li cops perquè parés pensant que ell avui havia de treballar. I jo semblo resistir la mullada i un possible contagi de l´Adrià, que dormint tan enganxats...

Al vespre vam acabar rendits perquè tot el dia fent voltes... Vam marxar quan passava una mica de les vuit, després dels focs artificials finals, però semblava que fos molt més tard. Hi havia una mica de retenció per sortir d´allà. L´autopista de tornada era fosca, i l´Adrià i jo al darrera vam acabar dormits. No vam ser gaire educats, però jo no podia amb l´ànima. Van posar la calefacció, i després del fred del dia, s´estava tan a gust.

I ara a veure què passa avui amb l´Adrià. Donarà senyals de vida? Potser el correcte seria trucar-lo per saber com va el seu refredat. Jo no em preocupo. Improvisació i aventura. I aniré passant la setmana, i ja es veurà. Viure i no preocupar-se, no capficar-se. Es nota que avui fa sol

2005-11-24T13:53:00.000+01:00

#.
Ahir va venir el meu encantador alumne. Es encantador per dos motius. Primer perquè s´ha pres seriosament el tema de respiracions i experimentar amb el seu cos de cara al cant, i segon perquè a part d´experimentar amb el seu cos, també ho fa amb el meu.
Vam fer la classe com si res hagués passat. Jo em vaig mentalitzar que tornàvem a la relació inicial alumne-professora. M´hauria de conformar en tocar només els punts del cos que calia que obrís o relaxés de cara al cant. Tot i això no vaig poder evitar dir-li si volia quedar-se a sopar alguna cosa i aprofitar per veure algun dvd d´algun musical plegats. Realment quan vull sóc irresistible. Va triar veure l´última gravació de Jesucrist Superstar. Vam seure al sofà un al costat de l´altre, i com si res. Vaig donar-li una cervesa i jo vaig prendre un vodka amb llimona. Em venia de gust. Acabat el dvd ja era hora de sopar i vaig posar al forn pizza . Semblava que ell no pensava fer res. Jo no sabia si havia de moderar-me o no. Vaig obrir una ampolla de vi per animar la cosa, tot i que jo m´animava per moments. Vaig decidir que el meu alumne no marxaria de casa igual que havia vingut. Mentre sopàvem em va explicar que havia tallat amb la seva noia. Jo no sabia on volia arribar amb aquella confessió. Em temia alguna declaració d´amor que hagués resistit. Però no, em va dir que des de la setmana passada havia vist que era massa jove per tancar-se en res, que havia de viure la vida, però que a part havia pensat en mi, que era una delícia haver-me conegut, i que fos la seva professora de cant, i encara més, i no va parlar més, només va actuar, i jo vaig aconseguir el que volia, un jovenet carregat d´energia sexual. Una manera més de fugir de la realitat. I entre orgasme i orgasme algú trucant al mòbil, algú que em volia fer tornar de la meva fugida. Qui podia ser tan oportú ? Vaig intentar ignorar-lo. Vaig mirar-lo més tard. L´Adrià. Després tenia un missatge. Em convidava al teatre avui al vespre. Pregava contestació. Vaig contestar amb un ok. Ell va respondre que passaria a recollir-me a les 19.30 h. No crec que anem tan d´hora. Suposo que vindrà abans per anar a picar alguna cosa. O potser em vol explicar com va anar el pitch and putt. Jo no sé si parlar-li de la Filomena malalta o de com van les meves classes de cant.

2005-11-23T08:57:00.000+01:00

#
Mmmmmmmmmmm, acabo de llevar-me després de tenir un encantador somni amb el meu alumne. Estic flotant i tot del real que ha estat. Serà que ja presenteixo la seva visita? jaja. O he tingut el somni per si no passa res quedar ja servida?
Vaig a veure què fa la meva veïneta jeje. Espero que hagi passat bona nit, clar que com la meva impossible

2005-11-22T19:32:00.000+01:00

#
Fent un estudi del que he fet els darrers dies, potser sí que estic una mica acabada. Però mirat des d´una altra perspectiva tampoc tant. El cas és que avui em sento millor
Divendres em sentia sola a casa. La solitud m? asfixiava, i llavors vaig trucar als Davids per sortir. El David A. estava cansat, així que vam anar a sopar. Ens va donar per beure, i així vaig acabar, en un taxi i cap a casa seva.
Dissabte em vaig llevar tard i a casa seva. No volia donar-los més la llauna. Potser no els molestava, però més val ser prudent i no abusar de la confiança, així que un altre cop cap a casa, i de nou sola. L´Adrià sense dir res perquè estaria jugant al pitch and putt ditxós aquest. I a part que havia de recordar que ja no teníem cap compromís. Ais. A qui podia trucar, a l´Ester? Vaig fer-ho, però estava amb el Pep, clar. La Miriam amb els nens, però em va oferir d´anar a casa seva, o si volia diumenge anar amb tota la família a veure Chicken little. Vaig dir-li que ja m´ho pensaria. El Martí era a Madrid. Realment em sentia una estúpida intentant buscar companyies i que ningú em busqués a mi.I vaig entrar al xat. Hi havia un noi prou agradable, amb qui després d´una conversa escrita de dues hores, vaig acceptar la seva proposta d´anar a prendre alguna cosa. Vam sopar, vam fer la copa, i vaig donar-li el que volia. Em sentia sola i desgraciada. Igualment ell no va quedar-se a dormir a casa meva, però quan va marxar era prou tard i la son no va deixar-me pensar. No crec que ens tornem a veure, o potser sí, jo no penso trucar-lo, però els homes són tan estranys. Si m´hagués mostrat molt interessada en ell segur que no em trucaria, però com li vaig fer el cas just. Bé, no importa ell.
Diumenge vaig llevar-me tard, i vaig decidir anar al cinema amb la Miriam i els nens. Em vaig sentir tieta per un dia. I a la nit un cop a casa, em vaig sentir infermera. La pobra Filomena, ais. Té una grip intestinal o alguna cosa així des de diumenge, per sort avui ja està millor, però m´ha fet dormir a casa seva aquestes dos nits. Li ha agafat com una obsessió que potser no sobreviu aquesta. El metge va dir que no tenia importància, que era un virus corrent, però la Filomena no ha volgut que la deixés. Estava molt angoixada, així que he estat per casa seva. Avui li he donat bastanta conversa perquè ja estava millor, però ahir estava d´estaquirot mentre ella dormia o era pel bany. Pobreta! De fet jo l´anava vigilant, però també vaig fer algun sudoku, que cada cop em fan més gràcia, llegir una mica...
Ara torno cap allà, suposo que haurà sobreviscut aquesta estona jeje. M´imagino que avui podré dormir a casa meva
De l´Adrià no en sé res. Ell no truca, doncs jo tampoc.
I l´alumne finalment vindrà demà. Suposo que ve a fer classe. Jo faré com si res hagués passat, però... Bé ja veurem

2005-11-18T10:52:00.000+01:00

#
Dimecres no vaig ser capaç de veure l´Adrià. Com podia dir-li ´hola rei. He passat una tarda estupenda cardant amb el meu alumne´ ?Això no era seriós. A part era molt lleig. Jo ja veia que havia de deixar-ho amb ell o ser sincera i explicar-li que no és el centre del meu interès com fa uns mesos. No em sentia culpable, així m´he tornat. Tampoc tenia ganes d´una conversa de confessions, així que li vaig trucar i li vaig dir que anava a sopar amb els Davids (vaig trucar i em vaig autoconvidar). Ell es va pensar que també estava convidat, i va dir-me que ja vindria, i jo, com vaig poder, li vaig dir que si estava cansat no vingués. Em va costar una mica treure-me´l de sobre, però finalment no va venir a casa dels Davids. Ahir va venir a casa meva.Jo estava disposada a parlar, però ell també.El primer que va dir-me és que dissabte aniria amb els amics a jugar a pitch and putt. De fet va enfocar la cosa dient que potser havíem corregut massa en la nostra relació, que cadascú encara tenia casa seva, però que era quasi com viure junts, i que a ell això l´estava ofegant. I jo callada. No sabia què fer. Dir-li de deixar-ho semblava el normal, però no sabia si confessar la meva aventureta. De fet, si ell no s´hagués sentit ofegat, i jo no l´hagués notat estrany, segurament no m´hagués fixat en el noi aquell, o només me l´hauria mirat reconeixent que era bufó, però no m´hauria deixat portar pel desig, perquè l´amor, sexe i estima en parella m´ho compensaria. Ais, no sé si m´explico bé, però mentre l´Adrià anava parlant, jo l´escoltava i a l´hora pensava en tot això. Perquè puc haver tingut una vida esbojarrada, però he intentat ser sincera i no fer mal a ningú... I finalment vaig parlar. Li vaig dir que jo tampoc estava convençuda de res, i que si la cosa era mútua el millor era trencar qualsevol compromís. Ell va dir que li sabia greu, que ell era el culpable, que era un egoista però no estava preparat, que es va deixar portar per l´impuls, però hauríem d´haver mantingut unes distàncies, i que era un desastre... Jo el vaig intentar consolar dient-li que no era culpa de ningú, i que jo volia més de la nostra relació, però que feia uns dies que ja veia que no anàvem bé, i que dimecres tampoc havia estat una santa. I... això no el va animar, més bé el va fer enfadar. Va dir que si jo volia una relació oberta, ho hauria d´haver dit abans, que de fet ell volia proposar-m´ho, però que això abans es parlava, i que l´havia fet quedar com un banyut. Jo vaig dir-li que de fet només havia avançat els fets dos dies a la conversa, perquè ja érem lliures. I el vaig convèncer. No sé, tot plegat em fa sospitar que ell algun dia també me l´ha pegada, perquè es va enfadar el just perquè no em semblés estrany, però m´és igual.
Ell va dir que d´acord, que seríem amants i així quan quedéssim, ens moriríem de ganes de quedar. Jo li vaig dir que no calien etiquetes( amants, amics amb drets, nuvis...), que teníem els telèfons i podíem trucar-nos quan ens semblés per parlar o per quedar o pel que fos. No sé com vam arribar a aquesta conclusió, però el cas és que vam donar la conversa per tancada. Ell va començar amb petonets al coll, i jo no vaig oferir resistència. Vaig anar-me despullant mentre ell anava acariciant el meu cos... Vam fer l´amor amb tranquilitat i després vam dormir com angelets. Avui ha marxat a treballar d´hora, un petó de comiat i un bon dia. No sé quan tornarà a trucar, però no m´agobia, quasi és millor així. Millor no dependre de ningú, perquè si valgués la pena d´acord, però viure en una il.lusió falsa no cal. Les parelles ideals són de pel.lícula. Potser la meva existeix, però a l´altra banda del planeta. Però prou de pensar tant. Realitat . Siguem pràctics. L´Adrià demà va a jugar al golf aquell. Jo vaig a muntar-me un plà de cap de setmana. La vida segueix

2005-11-16T19:23:00.000+01:00

#
Ara haig d´anar a casa l´Adrià però no sé si no fer-ho. M?invento alguna excusa? Ahir nit va estar molt estrany, em va dir que estava cansat, però semblava que estés enfadat amb mi. I ? el problema no és aquest. El problema és el meu alumne. Ahir a classe no va passar res, però ara mateix acabo d´acomiadar-lo. Li vaig deixar el llibre de partitures de Mar i cel perquè li feia gràcia, i avui a les tres i pico m´ha trucat des del mòbil dient-me que estava molt a prop de casa meva, i que si m´anava bé pujava a tornar-me el llibre. I ha pujat. L´he convidat a un cafè, l´hora ho demanava i ens hem posat a xerrar al sofà. I no sé com ha anat que m´ha dit que era molt atractiva. Jo he rigut dient-li que per a ell una mica madura. I ell m´ha contestat que no tindria cap problema en enrotllar-se amb mi. Potser era referint-se a l´edat, però el joc ja havia començat, i jo he anat forta dient-li que jo tampoc tindria cap problema en enrotllar-me amb ell. Clar, després d´aquestes declaracions de principis? ell ha atacat, i jo he contratacat. Només contactar amb els seus llavis, m´he excitat com una boja, desitjava aquell cos jove, la seva fermesa? I ho he passat molt bé, però i ara què? Què faig amb l´Adrià? Li explico? Vull seguir amb ell? Sóc el que no hi ha. Volia estabilitat i a la primera oportunitat (de fet era una oportunitat bona) i als pocs mesos ja necessito altres experiències. La monotonia no disculpa les banyes, però podria considerar-se un atenuant.
Ara no sé què fer. Si l´Adrià em veu, em veurà cara de felicitat jeje, tot i que és la felicitat d´un dia, o no sé què voldrà l´alumne, potser amb avui n´ha tingut prou. O després de cada classe de cant pensa que podem tenir una mica de sexe . Ara que jo li seguiré cobrant les classes jaja. Què pessetera! No crec que s´enamori bojament de mi, i de fet preferiria que no ho fes? Però ara mateix em preocupa l´Adrià. No sé si quedar amb algú i dir-li que avui no aniré a casa seva. Ais, m´hauria de sentir culpable? I si deixo l´Adrià? No creia que estava la mar d´enamorada d´ell? Es pot estar enamorat i tenir a l´hora trobades amb jovenets? Ais, ara encara d´animar-me això em farà deprimir i sentir-me culpable, però és quan érem al sofà i m´ha començat a besar, i les seves mans em tocaven? quasi m´estremia i tot. Això és culpa del somni. Em venia al cap i encara m´excitava més. Era com projectar una peli porno on jo era la protagonista al meu cervell. Buff, ara tinc un altre problema

2005-11-15T14:41:00.000+01:00

#
Després la tempesta ve la calma, i després d´una fosca nit apareix la llum del dia. Avui és una barreja de núvols i sol, però anímicament trobo el dia molt millor que ahir. Aquesta nit m´he despertat alguns cops, el cor em bategava amb força. Crec que algú em perseguia en malsons. Per sort ja no recordo gaire què passava, però m´ha quedat viva la sensació de por. A quarts de nou del matí l´Adrià m´ha enviat un missatget de bon dia. M´ha despertat, però a l´hora m´ha animat. Deia que m´havia trobat a faltar al seu costat aquesta nit. He seguit dormint, i els malsons s´han transformat. Puc recordar perfectament el somni. De fet ha estat molt viu, quasi real i m´ha deixat les hormones alterades. Però no he somiat amb l´Adrià no, he somiat amb el meu alumne. Erem fent classe, jo seguda al piano però per aquelles coses que mai saps explicar dels somnis, cap dels dos portava roba. Veure el seu cos em desconcertava, i no era capaç d´encertar cap nota. Així que sense manies li deia que millor deixàvem la classe per després, i ell somrient m´agafava un pit i començava a besar-me per tot el cos... Només d´explicar-ho m´estic posant... Era un amant insuperable... de somni ... Però més val que deixi estar el tema o aquesta tarda seré incapaç de concentrar-me. I toquem de peus a terra. Jo estic amb l´Adrià. En el somni aquest noi era més guapo del que és. Ell és el meu alumne de cant. Ell surt amb una nena de la seva edat ...Ara sembla que sigui una malvada dona gran aprofitant-se de jovenets jeje, i ell ja és major d´edat i tampoc ens portem tants. I no sé per què em justifico, els somnis són només somnis, i són incontrolables. O són desitjos ocults del nostre subsconscient? Suposo que segons el somni. Alguns reflecteixen desitjos, altres frustracions, i altres són barreja de diferent informació que entra al nostre cervell, i ell juga amb les peces aconseguint noves històries inimaginables. Si poguéssim recordar tots els somnis, es podria escriure cada llibre o fer guions per a cada pel.lícula... N´estic segura

2005-11-14T22:10:00.000+01:00

#
Com plou! No m´agrada estar sola a casa amb aquesta pluja i aquests llamps, i em sembla que em tocarà passar tota la nit així. De fet no és que m´ho sembli, serà així segur, ja que l´única possibilitat d´evitar-ho, seria obrir l´agenda i anar convidant a la gent a fer-me companyia. Però qui sortiria de casa amb aquesta tempesta? Ningú. L´Adrià té clar que no pensa fer-ho, diu que ja ens veurem demà? Potser l´únic que vindria seria el Roger. Però des d´Alemanya ho té una mica complicat. Així que a passar la nit com es pugui. Podria intentar anar ja al llit i dormir confiant que els trons no em despertin. De fet seria la millor idea, sopar una mica i dormir, perquè estic segura que fins i tot acabarà marxant la llum, i llavors ni ordinador, ni tele, ni dvd ni res de res.
Tinc una altra opció per no estar sola. Anar a casa la Filomena, però ja m´he passat quasi tota la tarda amb ella i potser seria perillós. Seria perillós per si torna al tema Roger. No l´ha tret fins quasi al final. M´ha comentat que vindria per Cap d´Any a Barcelona. I li he dit que em semblava molt bé, i que m´agradaria veure´l. Ella m´ha dit que semblava mentida que després del que havia hagut entre nosaltres, m´importés tan poc el Roger. Buff, quan la Filomena i jo entrem en el tema Roger malament. Ella es creu que és la seva segona mare, i jo passo a ser la dolenta de la pel.lícula. I la Filomena hauria de deixar-ho estar ja. El cas és que en Roger vindrà a Barcelona sobretot per veure a la nena i també als seus pares. I els veurà força perquè haurà d´estar a casa d´ells ja que ara no té pis.
La rentadora està centrifugant, però sembla que la pluja ha parat una mica. S´animarà l´Adrià a venir? El truco? Serà capaç d´estar dormint? De fet m´ha dit que ja que plovia, aprofitaria per quedar-se a casa a ordenar papers. I sé que no passa res, però em sento terriblement sola. La casa està buida. I els vidres ploren perquè se senten sols com jo. I dels meus ulls també cauen llàgrimes, entelant-me la mirada. Estic sola, i el cor se m´ ha encongit de la pena, però sembla que plorar em complau una mica. Els meus ulls deuen haver passat del blau resplendent al vermell esporuguit. Prefereixo no mirar-me al mirall, dec estar ben lletja. Vull plorar sense parar. Plorant no s´arregla res. Però tampoc hi ha res a arreglar, o potser és que hauria d´arreglar tot, fer un canvi radical a la meva vida, marxar lluny de les parets del meu pis, fugir de Barcelona, , deixar enrera l´Adrià, un noi a qui estimo però potser mai em farà plenament feliç... Plorar i ofegar-me en vodka mentre veig com cau la pluja sobre carrers mullats. Sortir sense abric al carrer, passar els semàfors en vermell, qui sap si un autobús podria atrapar-me, però seria un final poc elegant. Passejar deixant que l´aigua em deixés ben xopa i agafar una pulmonia. Això seria un final més de Dama de les Camèlies, tot i que avui en dia els hospitals t´acaben curant... Però no vull un final, vull un canvi, però no em puc canviar a mi. Aquest és el principal problema.
Ja no ploro, però segueixo bevent, vull acabar ben borratxa i sense tenir control de mi. M´agradaria acompanyar el vodka amb pastilles per saber si algú frustraria el meu intent de suïcidi.... Crec que estic massa pessimista i exagero escrivint tot això. Només són pensaments, però no són accions. Desitjo viure, però voldria viure d´una altra manera , que no sé ben bé com seria, però hauria de provar altres coses. O almenys intentar trobar un sentit a la meva vida, poder-me sentir útil, tenir algun motiu per arrelar-me a la realitat. Estic massa desorientada ara mateix com per decidir res. Si segueixo pensant el cap m´esclatarà. No hauria de beure massa més, demà a la tarda vindrà el meu jovenet alumne, haig d´estar en condicions per donar-li una bona classe... i el que faci falta. Ell serà qui em donarà força per suportar aquesta nit sola, i demà serà un nou dia. Ell és la meva esperança avui. Demà ja es veurà

2005-11-11T23:17:00.000+01:00

#
Apa, tothom a dir que l´Adrià és avorrit, i bé ara mateix, teniu raó perquè el noi dorm com un angelet. Clar que està cansat. I m´ha dit que potser demà podem anar a un lloc que m´agradarà. Quins misteris últimament! I haig de disculpar-lo que dormi perquè va molt agobiat a la feina. I si haguessim sortit només badallaria, però quedant-se a casa, el llit és llaminer. I jo quasi que vagi a dormir també. Però estic com desvetllada. Podria entrar al xat, sempre és una distracció. Però potser demà la sorpresa de l´Adrià inclou llevar-se d´hora, i llavors estaré cansadeta. Espero que no sigui jugar a pictch and pull jaja. No deia res, i al final li he preguntat què passava, i m´ha dit que com es preveien pluges o havien deixat estar per més endavant. Suposo que serà veritat, però no penso capficar-me amb el tema
Doncs no sé. Vaig a fer companyia al nen? El desperto a petons i xucletades? Jaja. No sé si respondria gaire a cap excitació sexual. Ja fins demà al matí res de res. I llavors serà ell qui voldrà canya, però si estic adormida no penso seguir-lo. Que esperi a l´hora de dinar, i tindrem menú especial jeje.
Doncs així estem. Tingues parella i passa´t el divendres mirant com dorm. Molt excitant!

2005-11-09T17:35:00.000+01:00

#
Ahir no es va parlar del pitch and pull, de fet quasi no vam parlar de res. Ahir jo vaig anar una mica tard cap a casa seva perquè venia el noiet a classe. L´Adrià estava a bones, m´havia comprat un regalet. Unes arrecades. Ell estava amable, volia que tot anés com una seda. S´havia entretingut a la cuina especialment per a mi, i després tot van ser carícies i carinyets. Ell va calentar-me i jo ràpid vaig respondre. Poc es deuria imaginar que la classe amb el noiet m´havia animat força. Ahir me´l vaig mirar bé i realment és tot un encant. I no sé si era que jo estava predisposada o què, però quan el tocava per indicar-li cap a on enviar l´aire em va semblar que es posava una mica nerviós (que consti que no vaig tocar cap part íntima, i que vaig tocar sense cap intenció deshonesta). Es una pena perquè per cantar, t´has de relaxar, no fer forces estranyes, respirar i agafar força aire naturalment, i després s´ha d´activar la musculació que interessa i cap a fora. Bé, no m´enrotllaré en temes teòrics, el cas és que em va semblar que al noi, jo podia semblar-li força interessant. Li dec portar uns deu anys, però tampoc és motiu perquè no em consideri atractiva, no? Però bé, ell ja té una novieta, i jo tinc l´Adrià, i a part ahir estava tot melós en tots els aspectes: regal, sopar detallista, carinyets, amant impetuós dedicat a produir-me orgasmes i orgasmes... I tot per poder anar un dissabte a jugar a pitch and pull jaja. O no sé. Ara a veure quina hora apareix per casa. A mi aquests dies de pluja m´avorreixen enormement. I no sols m´avorreixen, poden acabar deprimint-me. Pensaré en com s´estremia l´alumne en notar la meva mà sobre el seu cos Uiii, quin perill!

2005-11-08T13:17:00.000+01:00

#
Ara l´Adrià se´m torna esportista i no em sembla malament, però sí em sembla malament que l´esport l´aparti de mi. Ell em va acusar de possessiva, i crec que sense raó. El cas és que vam acabar dormint cadascú a una banda del llit i ben separats com dos nens petits. De fet, potser hauria d´haver marxat de casa seva, però ja fa fred, i em va fer mandra jeje. I vaig acabar la conversa dient que ja en parlaríem i que tenia son, i corrents em vaig ficar al llit, per si de cas. I clar, ell podia anar a un altre llit, però era fer el lleig, i declarar ja oficialment guerra. Així que l´opció de posar-se ben a l´altra punta del llit li semblaria la correcta. El cas és que al llarg de la nit, jo recordo haver-me despertat notant que m´abraçava. Suposo que són moviments reflexes. Ell si em nota prop seu, tot i estar dormit, doncs m´agafa la mà o m´acarona, o em passa el braç per sobre... sempre ho fa. I aquesta nit, entre somnis, el seu subconscient no li va recordar que estàvem picats. I jo ara prefereixo mirar-m´ho en broma, i a veure aquesta tarda com va tot.
La culpa de tot la té un company seu de la feina que practica pitch and putt (crec que es diu així). Es veu que és com golf però a curta distància. Aquest home està encantat perquè diu que li relaxa molt. I fins i tot, va a competicions alguns caps de setmana per tot Catalunya. Es veu que el passat cap de setmana va estar a Vallromanes. Ara a les tardes dels dies de cada dia no pot anar-hi per la falta de llum, perquè l´estiu si pot s´escapa entre setmana a Montjuich o a Badalona. El cas és que ha engrescat a l´Adrià i a un parell de la feina per anar-hi. Es veu que podrien fer unes hores de classe amb un professor per veure si els agrada, i després a practicar. I a mi no em sembla malament. Però quan li vaig comentar que podia ser molt divertit i va veure que jo pensava anar-hi... doncs va intentar excloure?m. I clar, a mi no em va sentar bé. Per què no puc anar jo a fer el pitch and putt aquest? Què és exclusiu dels de la seva empresa o què? Ell em va dir que li feia gràcia anar a les classes amb aquests companys de feina, i com tot eren homes... Quina tonteria! Té por que els guanyi a tots? Creu que els seus companys intentaran lligar amb mi? No crec que vagi per aquí, però ... I ell em va dir que si mai havia estat interessada en el tema, per què m´ hi interessava ara? Deia si era per controlar-lo. Serà possible! Jo vaig dir d´anar-hi amb bona fe. Vaig pensar que si apreníem els dos a jugar, potser després podríem tenir una activitat de cap de setmana comú i divertida. Em vaig imaginar anant a jugar torneigs i de passada fent una mica la sortida del cap de setmana. Jo tota romàntica, i ell que deia que no intentés empresonar-lo o l´obligaria a fugir. I jo no tenia ganes de discutir, ni tenia ganes de marxar de casa seva, però em va posar de mal humor, i vaig acabar al llit sense poder dormir. Ell es va quedar mirant la tele, i va venir passada una mitja hora i em va semblar que s´adormia ràpid. No estaria gaire preocupat. Clar, ho deu tenir clar que ell pensa anar a jugar a pitch and putt sense mi. Doncs molt bé, m´hauré d´aguantar, però ja li tornaré. Uis, m´estic tornant venjativa i rancorosa per moments .

2005-11-07T16:20:00.000+01:00

#
M´agradaria que els caps de setmana fossin eterns, i poder estar sempre, dia i nit amb l´Adrià. Tot i que potser llavors no tot seria tan perfecte. I reconec que a mi en el fons hi ha paraules que em fan por. Com per exemple : eternitat o infinit. Buff. No sé si parlar d´elles perquè sempre se´m posen els pèls de punta. Si m´imagino viure eternament reencarnant-me o al Paradís, això de no saber quan acaba una cosa, fa por no? Clar que si ets molt feliç i estàs a gust, no vols que arribi el final, no vols que s´acabi. Així que suposo que estar eternament amb l´Adrià m´agradaria. Sempre i quan tingui bons dies jeje. Ara ja començo posant condicions. Però deixem l´eternitat
Divendres va portar-me al Liceu, al concert de la Jane Eaglen. Va estar una autèntica sorpresa. No em va semblar una actuació molt brillant, i al pobre Adrià en algun moment se li tancaven els ulls, va cansat pobret. Jo reconec que eren peces que requereixen gran tessitura, i que a veure qui canta un Wagner... Però bé, el cas és que hem tingut un cap de setmana actiu. No em puc queixar. Ahir vam anar cap a la Costa Brava. No vam trucar al Tom ni l´Andy perquè vam agafar cotxe sense saber cap a on anàvem. Quin dia tan maco! El sol resplendent al cel que ens escalfava sense xafogors, i les platges per passejar-hi nosaltres sols. Un paisatge idíl.lic si no fos pel mal que li van fer les últimes pluges i riuades. Vam passejar per la platja del Cavall Bernat de Platja d´Aro. I després vam anar cap a Sant Antoni de Calonge. En cotxe vam anar veient com havia quedat tot. Després vam aparcar per passejar . Tot i veure brutícia arrossegada en algunes cales, a ell i a mi ens relaxava. Seure en una roca, la mirada perduda cap a la immensitat del mar, i al fons l´horitzó perdut. El sol bronzejant els nostres rostres, i la remor de les onades. Notar la seva mà junt la meva, l´escalfor de les nostres energies fonent-se una en l´altra. No sentir-me sola. Uns llavis que et fan un petó dolç d´amor...Vaig sentir-me plena de vida. Els dos vam somriure, i com nens vam fer apostes a veure qui llençava més lluny pedres. Després en va vaig intentar fer saltar les pedres dins l´aigua. L´Adrià és un expert. Jo vaig deixar-ho per falta de paciència. Tot és pràctica em deia ell.
Vam pujar cap a L´Estartit. un cop dinats. Al carrer principal les tendes eren tancades, potser obrien més tard. I llavors ens va donar per anar cap a Girona que eren fires, però aparcar semblava missió impossible. Es veia molt ambient, però vam deixar-ho córrer. I vam acabar al Centre Comercial de Salt. Ahir obrien totes les tendes. I allà també estava molt ple de gent. Semblava mentida que amb la gent que es veia a les fires encara en quedés pel Centre Comercial. Acabar el dia en un centre comercial atapeït després d´haver estat a platges solitàries era curiós, però en la varietat està el gust, tot i que no vam aguantar massa allà i vam fer via cap a Barcelona. L´Adrià avui treballava, torna la rutina i una nova setmana.

2005-11-04T18:13:00.000+01:00

#
Avui l´Adrià m´ha dit que em recollirà a dos quarts de vuit que sortim. M´ho ha dit per sms, i ara no m´agafa el mòbil. Està apagat de fet. O no té cobertura. Grrr. Hauré d´esperar-lo. Però m´agradaria saber on anem perquè el temps ja em fa estar indecisa sobre el tema, però si a sobre no sé el lloc. Al carrer massa fred no fa m´ha semblat, tot i la pluja del migdia que m´ha enxampat venint del super. Quina mala pata!!
Doncs l´Adrià potser es vol fer l´interessant perquè està una mica mosca amb l´alumne. Però és normal que li parli d´ell. Es la novetat. I ara l´Adrià diu si jo podria ensenyar-li a cantar a ell. Ja li he dit que una cosa és afinar i entonar, i una altra és agafar una bona tècnica respirant, col.locant la veu i projectant-la. Jo crec que la base primera és saber respirar bé. Això és fonamental. El meu alumne es quedava parat veient com m´inflo, i aguanto l´aire. Però ja l´he dit que poc a poc s´agafen els hàbits, i sobretot practicar.
Ell no té una gran veu, és petita però bufona. Això li farà que pugui controlar-la millor un cop li agafi la gràcia. I paro de parlar de cant jaja. Ahir l´Adrià crec que va començar a petonejar-me per fer-me canviar el tema. Estava molt carinyós i ardent....Com si tingués vint anys plens de desig però amb l´experiència dels trenta llargs. Doncs bé, a veure on em porta avui i com passem el cap de setmana.
I segueixo obsessionada amb la roba, algú em pot respondre a la següent pregunta: quan podré guardar definitivament la roba d´estiu a l´armari?. Jo si vaig amb pantalons no porto ni mitjons ni mitgetes ni res de res a sota (bé tanga o calces sí, em referia als peus). I segueixo de tirants i màniga curta. I estem a novembre. Seguirem així per Nadal?

2005-11-03T16:42:00.000+01:00

#
D´aquí poc vindrà el meu alumne de cant. El meu únic alumne. Una persona que confia en mi. Espero no decebre´l. I després aniré a casa de l´Adrià.
Avui he dinat amb l´Ester i m´ha explicat una història ben curiosa. Per a ella el número tres sempre ha tingut significat. Sortia en telèfons, mòbils, pisos, matrícules de cotxes... I ara que té trenta-tres anys, sap que serà un any trascendent dins de la seva vida. Ha deixat la seva parella de fa anys, i això és un assumpte important. I ara està amb el Pep, i creu que com l´ha trobat als 33, això pot significar que és la parella de la seva vida. No el príncep blau, ha especificat, perquè diu que els prínceps blaus no tenen pilila, jaja. Té cada sortida aquesta noia. Ara li falta pocs pels 34, i diu que seria millor quedar prenyada amb 33. Ai no sé, tanta superstició numèrica. El cas és que com creu que el Pep no voldrà ser pare tan aviat, potser li farà creure que pren precaucions, tot i no prendre´n. Jo li he dit que això és molt fort. Però ella diu que segur que a ell li encantarà després ser pare. Sap que els 33 la protegiran. I m´ha deixat amb la paraula a la boca per anar a treballar, tot i que ha acabat dient-me que potser li parla d´això al Pep. Ja veurem. Jo no puc dir res a l´Adrià ni al Pep. Aquesta Ester cada dia està pitjor. La història dels 33 i el número 3 és maca però per a una pel.lícula. Són coincidències gracioses, però per decidir-te a tenir un fill...
I ja no sé si creure que realment va prendre mesures anteriorment al viatge a Tunísia o amb el Pep.
Després d´aquesta conversa hauria de prendre´m un xupito de vodka, però no ho faré, que no vull que l´alumne em noti olor a alcohol. Seria un mal exemple

2005-11-02T22:27:00.000+01:00

#
Estic esperant a l´Adrià. He decidit escriure per a veure si així truca. Seria com allò de fumar-se una cigarreta quan esperes un autobús. Saps que quan l´encens vindrà l´autobús ben ràpid. Llei de Murphy. Tot i que de moment el meu mòbil segueix silenciós. Quan més me´l miro per si no he sentit la trucada crec que menys ganes té de sonar. Es un mandrós el meu mòbil o vol fer-me la punyeta? Jaja. Crec que estic desvariant donant la culpa al mòbil.
L´Adrià em va dir ahir que ja que jo tenia avui l´alumne, ell quedaria una estona amb el Pep. El que passa és que amb l´alumne hem quedat per demà. De fet ve els dimarts, però com ahir era festa ho vam canviar. I mira, millor no fer classe avui que és el dia dels Fidels Difunts. Un dia ben sinistre no? I els difunts infidels no tenen cap dia? Fora bromes, algú recorda si fa anys es tenia festa també el 2 de novembre? Li preguntaré a la Filomena.
Segueix sense trucar l´Adrià, i crec que soparé. Segur que ells han allargat i han sopat també. I jo aquí com una pàmfila esperant. Podria trucar a l´Ester a veure si sap alguna cosa d´en Pep, però l´Adrià no es cap nen petit i segur que no li passarà res. De fet, jo volia quedar amb l´Ester aquesta tarda, aprofitant que estàvem ´lliures´ , però ella tenia un curset. M´agradaria saber com està.
Al final dilluns nit vam anar a sopar tots quatre. Res de disfresses de Halloween. L´Adrià va dir que això era una americanada, que ell com a molt es disfressava de moniato o de castanya. Però molta boca però res de res perquè no vam tastar ni panallets ni castanyes ni res de res. Almenys vam anar a un local on ens els cambrers anaven disfressats una mica , i com estàvem animats bevent i ballant la cosa va estar bé.
I ahir va tocar dia apalancat. L´Adrià va llevar-se amb una mica de resaca. Ja no aguanta res jaja.
Al vespre vam fer un petit passeig pel barri, qüestió d´escampar la boira. Ara és fa fosc tan d´hora. No puc aguantar-ho. Cada tardor dic el mateix, però sé que acabo suportant-ho, i quin remei.
I no diu res. Serà capaç d´haver anat cap a casa seva sense trucar? Què faig, el truco? Si truca, el penjo? Me´n vaig de marxa sola? Segueixo entretenint-me per internet? Han obert un nou portal, www.jazztelia.com Ohhhhhhhh què interessant.jaja. A veure està bé, eh? La gent penja blogs, molts són petits inversors pel que sembla. Bufff hi ha un que parla a favor del boicot a empreses catalanes. Què cabró!

No sé on anirem a parar amb aquests odis, i el pitjor és que alguns mitjans de comunicació els fomenten, i hi ha gent que es creu de tot. I l´Adrià ara ha trucat. Ja ha sopat, però ve de seguida a veure la seva Ninona. O sigui jo. Ja era hora

2005-10-31T14:04:00.000+01:00

#
L´Adrià és una de les poques persones que avui no té pont. Del seu departament és l´únic que hi va. Ja és tenir mala sort, perquè jo tenia ganes de fer alguna cosa diferent, de sortir. Ens hem passat el cap de setmana bastant tancats a casa, i jo necessito aire. Però clar, avui ha de fer mal dia per fotre i demà a veure, però demà amb la caravana que es preveu, és un dia per quedar-se a Barcelona. Però jo ja no puc més. I si l´Adrià el proper cap de setmana no vol anar a cap banda, me?n vaig jo sola on em sembli. No sé què em passa però necessito activitat. Es maco estar amb ell, però tota l´estona al sofà apalancats o tenint com a única activitat fer algun clau, és avorrit. Potser hi ha gent que en té prou, o va a èpoques, però necessito fer coses diferents. No demano tampoc emocions fortes, però variar. Avui per exemple és la Castanyada. I què farem? Ell diu de quedar-se a casa, que portarà alguns panellets (que a sobre engreixen). I a mi em faria gràcia per exemple anar a alguna festa de Halloween. Ai, no sé. Em podria pintar ungles i llavis de negre, i posar-me maquillatge blanc per donar-me un aire sinistre i malvat jaja. I em compro unes sabates de tacó d´agulla.Em poso de cuir negre? Segur que a l´Adrià no li faria gens de gràcia. Ell em preferiria disfressada d´infermera... Però deixem-ho. Crec que trucaré a l´Ester a veure què fan ella i el Pep. Almenys sopar amb algú diferent, i tenir altres converses. No sé què em passa, potser no és culpa de l´Adrià, sóc jo que m´agobio, però ell semblava una persona dinàmica, i ara sempre està cansat, ara ha quedat fluix pels vòmits. Potser li passa alguna cosa, pobret (això de dir-li pobret sona fatal jeje). Ja sé que no es pot ser tan dura, però m´he aixecat com de mala llet, i tot em sembla malament. Fins i tot que hagi nascut la ´infantita´ . Una boca més a alimentar.

2005-10-27T14:18:00.000+02:00

#
L´Adrià no va anar ahir a treballar. Dimarts va arribar no gaire catòlic el pobre (quina expressió més graciosa, sempre ho he pensat. I ahir vaig estar amb ell a casa fent d´infermera. De fet no vaig fer res més que està per allà. I avui ha insistit en anar a treballar. No m´ha dit res, suposo que estarà bé. Ahir per la tarda ja no va vomitar, però clar, si no li quedava res. Però deixem aquests temes tan poc agradables a l´hora de dinar.
Avui he decidit desvincular-me del tot de telefònica. L´Adrià em va parlar meravelles de jazztel, i en algun blog també he llegir recomanacions, així que em passo a jazztel i els seus 20 megues de velocitat i a trucades nacionals gratis. Quina passada! No m´agrada fer propagandes, i més si no en trec benefici, però penso que si és una cosa bona s´ha de saber. He mirat i estalviaré diners, i a part tinc ganes de sortir-me del monopoli telefonístic. A Jazztel m´han dit que ells s´ocupen de totes les baixes. A veure si és veritat que surt tot bé i no em quedo sense línea un temps que és el que em fa por. Però bé, tampoc és tant drama no tenir internet, i per trucar està el mòbil. Clar que comunicar-se amb el Quim per mòbil surt molt car, però bé si és un parell de dies. A part, a ell li agrada rebre els meus mails. Tinc dies força inspirats.
Avui també he parlat amb els del gas perquè la Filomena m´ha fet entrar por sobre les revisions obligatòries, dient que no era el mateix que les inspeccions, i que si ens posarien multa. Ais, ella si truquen gent fent publicitat, aguanta els rotllos. Jo no acostumo a sentir-los. El cas és que les revisions s´han de fer cada quatre anys, i te les cobren. Les inspeccions són gratuïtes. I a part, et pots fer una espècie d´assegurança, pagues molt poquet cada mes i et fan una revisió anual a canvi. La Filomena pobreta es lia i la fan liar alguns comercials sense escrúpuls. Clar que està tot malament, i no tinc res contra els comercials, perquè hi ha de totes menes, com qualsevol professió, i penso que els que van a porta freda, ha de ser molt dur.
Com veieu, tinc un dia molt de paperams, perquè he aprofitat per classificar factures, rebuts i programes teatrals. Ho he posat tot al seu arxivador. I ara em sento satisfeta.
Quin remei! Ja que no em puc sentir satisfeta en altres aspectes jaja. A veure l´Adrià avui com està. Haurà de seguir fent repòs. Però penso que si està bo per treballar, també podria estar-ho per cardar. Ja ja. Ara semblo una malèvola sexeaddicta. Imagineu-me ´violant´ a un pobre noi debilitat pels vòmits jaja. No ho faré. Encara sóc bona noia.
Vaig a satisfer el meu estòmac. A veure què dino

2005-10-25T15:12:00.000+02:00

#
Tot esperant al nou alumne. Em recorda l´obra de teatre Tot esperant Godot, que per cert va estar molt bé al Lliure fa uns anys. O no era al LLiure de Gràcia?. Però anem al que anàvem. Porto dos dies que em dóna per fer un títol-resum de post, que descriuria com em sento. Quines coses! jaja.
Estic prou de bon humor, i això que ahir va ser tot monòton. A veure, va trucar l´Adrià i va venir a casa, però quasi no vam parlar. No sé, ell seguia apàtic, però jo també. Va ser tot estrany i diferent. Vam fer l´amor però com per obligació. Sempre una mica de desig hi ha, però faltava passió. O almenys a mi em faltava, però em va semblar que ell tampoc es moria de ganes, que ho feia tot per complir, o només com aquell que dina perquè ha de fer-ho per anar vivint, però sense ganes. Ai no sé. Potser són suposicions meves. Però crec que en l´aire hi havia una sensació d´indiferència. I és trist que en tant poc temps passi això, no? No sé per què s´apaga la flama. Què passa? En el meu cas, com sóc variable no em preocupo, potser demà torno a estar penjada del tot. Però i ell? El cas és que no em sento angoixada. Estic nerviosa per veure el meu nou alumne i que quedi content. Es curiós que tot varii segons els prisma que es mira. Estic segura que si no tingués l´alumne, ara estaria enfilada per les parets i tota preocupada per si el meu amor s´acaba, però com tindré un alumne nou aquesta tarda, no em preocupa l´Adrià, i confio que avui quan ens veiem tot tindrà un altre aire. I si no, ja en parlarem o jo que sé. No em vull preocupar i prou

2005-10-24T19:00:00.000+02:00

#
Sense notícies de l´Adrià. Aquest podria ser el títol del post, perquè és el tema del moment. I la pregunta seria si truco o no truco, sms o no sms, passo de tot? Em busco alguna activitat perquè quan truqui vegi que no penso estar sempre pendent d´ell? No entenc la seva actitud. He volgut creure que aquest cap de setmana no s´ha deixat veure massa per deixar-nos més temps al Quim i a mi. He volgut creure que ell no té gelos d´en Quim. Podria tenir gelos perquè jo havia estat enamorada d´ell, perquè sempre ha estat el meu millor amic, perquè hem tingut les nostres relacions, perquè fa més temps que el conec que a ell. Però si pensa amb el cap veurà que en Quim em pot estimar molt, però és gay, que té parella... Però sobretot, l´Adrià hauria de veure que estic colada per ell, crec que fins i tot ho estic més jo que ell. De fet, tot això és parlar per parlar, preocupar-se perquè sí, fer-me com sempre la pel.lícula, perquè potser l´Adrià no diu res perquè se li ha complicat amb la feina, o perquè està descansant, i pensa que quan em vagi bé trucaré. I potser no sent gelos pel Quim. Divendres tots dos semblaven animats a xerrar. Ningú va fer cap paperot. Però no sé per què no truca. Es per orgull? De fet qui no truca la primera sóc jo, perquè em fa ràbia ser molts cops la primera en trucar. Sé que a alguna gent li pot semblar una actitud infantil, però a mi no m´ho sembla. També és infantil anar amunt i avall de casa en casa. Jo provaria de viure junts del tot, i si va bé perfecte, i sino adéu i avall. Potser el va marcar la seva ex, però a mi m´ha marcat molta gent, i ho he esborrat. Almenys més o menys. El cas és que serà millor que em truqui, o ho faci jo, abans que comenci a buscar distraccions. Em faig por. L´única emoció és que demà vindrà el meu futur alumne de cant. Esperem. Almenys ha trucat. No com altres

2005-10-24T14:49:00.000+02:00

#
A veure avui si l´Adrià estarà bé. Divendres sí que va venir a conèixer en Quim, però dissabte nit va dir que preferia quedar-se a casa tranquil a descansar. Tampoc es va acomiadar d´ell. Vam portar-lo a l´aeroport diumenge al migdia la Miriam i jo.
Ahir quan el vaig trucar estava apàtic, no sé, molt misteriós. No va voler venir a veure Els miserables amb els Davids i amb mi. A mi em feia gràcia anar, a ell no podia obligar-lo, però podria haver dit de quedar després i sopar, o dormir junts, o no sé... Semblava amb ganes de desconnectar de mi. Això pot ser bo o dolent (clar, o una o l´altra) El que vull dir que no sé com prendre-m´ho. Com he estat distreta amb en Quim, i ahir amb els Davids vam sopar i es va fer tard, no m´he capficat gaire. Aquest matí he estat de xerrera amb la Filomena, i tampoc he pensat en ell. Es curiós, però no estic preocupada. Suposo que avui em trucarà i ens veurem i ja està. I ara he decidit que vaig a dinar i a cantar Els miserables. Llàstima no saber-me les lletres en català. Potser les podia haver demanat. Em sento Eponine ara mateix. Tot i que acaba ben malament pobra noia

2005-10-21T10:21:00.000+02:00

#
Tinc l´Adrià una mica putejat (per dir-ho d´una manera no fina jaja). Està gelós vaja, tot i que li he dit que no té motius. Va ser molt més alarmant que la seva ex anés a viure amb ell. El cas és que en Quim va aparèixer ahir de sorpresa des de Brussel.les. Podia haver anat a casa els seus pares o a casa sa germana, però li vaig dir que es quedés a casa meva. I l´Adrià ara està molest segons sembla. Ahir va dir que ens deixava solets, que així parlaríem de les nostres coses. El que em va fotre, va ser la manera com va dir-ho. Espero que avui sí que vindrà amb nosaltres. Podem anar a sopar a algun lloc xulo. Ai no sé. A part, els Davids m´han comentat que aquest cap de setmana fan un concert teatralitzat dels Miserables a Poblenou. Podria estar bé. En tot cas, no em penso preocupar per l´Adrià, si ell s´automargina pitjor. I ara crec que vaig a despertar al Quim, que ja són hores. Com a mi m´ha agafat insomni matinal. Serà que ahir vam beure massa vi. I els xupitos finals van acabar de fer el seu efecte. Jo amb insomni, i ell que no es pot ni aixecar. I l´Adrià de mentres, deu estar emprenyat a la feina. Quin quadre!

2005-10-19T09:50:00.000+02:00

#

Doncs el coixí era a la rentadora. Tampoc era tan misteriós. Es veu que despistada en el meu món de pensaments, vaig agafar llençols, coixineres i el meu coixí i tot cap a la rentadora. Amb raó no em cabia quasi res més de roba després. Em va estranyar, però no ho vaig relacionar amb la pèrdua del coixí. I com és un coixí d´aquests més bé petits, de forma de papallona per cuidar les cervicals... Clar que estava doblegat i va sortir partit, però suposo que podré seguir dormint amb ell. Ara ja està sec.
Doncs la Filomena, quan li vaig explicar, ho va veure ben clar. Si no era a cap lloc, i l´últim cop que recordava haver-lo vist era al treure la coixinera per anar a la rentadora... totes les pistes ho deixaven clar segons ella. Serà la veu de l´experiència.
Ara amb la Filomena, no tenim tant contacte. No em critica a l´Adrià com al professor, però tampoc en parla bé. Simplement sembla no voler saber-ne res. Ella, suposo que em culpa de la marxa d´en Roger. Van agafar amistat, i potser ella el va com adoptar. I ara, amb mi guarda distàncies. Què hi farem!
Aquesta tarda quedaré amb la Miriam, que quasi no ens veiem. L´Adrià té reunió a partir de les 17 h . Ell no va descobrir on podia ser el coixí jaja. Li va fer gràcia el meu joc. Quan estic de bon humor i ell també, tot és tan perfecte. Ahir teníem el dia que ens feia riure tot. No pensar massa en res. Recordar anècdotes i compartir-les un amb l´altre.
Ahir érem feliços. Espero que avui també.

2005-10-18T13:04:00.000+02:00

#
Ja ha aparegut el coixí jaja. Em sento tan ridícula ara mateix. No serviria de detectiu. Era fàcil saber on era. No sé si dir-ho o deixar-ho obert a la vostra intel.ligència. I jo disposada a creure que algun esperit havia decidit instal.lar-se a casa meva jaja. La Filomena ha sabut on trobar-lo ben ràpid. No sé si explicar-li avui a l´Adrià a veure si ell ho sabria. Ai, ai, ai, ara canto flamenc jeje. De fet em lamentava d´acabar sent protagonista de posts de misteri barats. Hi havia fa anys un programa, el Qui?, on es produia un assassinat i el públic votava qui volia que fos l´assassí. Hi havia diferents finals possibles. També passava en aquella obra de teatre ´Pels pèls´ Doncs jo ara faig la versió barata perquè només hi ha una solució jaja. Barata i cutre, però real jaja. Clar que cada dia no em passen misteris, però coses curioses si que em passen sí. Clar que quina mena de misteri és perdre un coixí per casa. He buscat fins i tot dins la nevera, i evidentment allà no hi cap un coixí, i per tant no hi era. Crec que no tinc futur d´Angela Ladsbury. Què hi farem!

2005-10-18T12:23:00.000+02:00

#
Torna a fer mal temps però no penso deixar-me desanimar per això. Tot i que ara mateix no estic desanimada, estic més bé preocupada per la meva salut mental. Alguna explicació hi ha d´haver. He posat la rentadora. Fins aquí tot normal. Es veritat que plou i sembla no ser un dia adequat per fer rentadores, però jo, si plou o veig el dia perillós, estenc a dins, per a alguna cosa tinc una sissi meravellosa. I a part llavors queda l´habitació amb olor a suavitzant de mil flors. A mi m´agrada. Es el del Mercadona. I ara no sé per què em dóna per fer publicitat quan no m´agrada fer-ne, i menys si no tinc comissió jaja. Però tampoc passa res per dir que m´agrada comprar al Mercadona perquè està bé de preu tot i està tot net, ben presentat... Potser quedo com la típica maruja que només sap parlar de la llar , (jo a part acostumo a parlar de l´Adrià, quanta varietat eh? ais), però tots hem d´anar a comprar i col.laborar. I ara els polítics insisteixen en el tema. ´saps el número de sabates del teu fill? ´ Ara volen que els homes col.laborin, i no siguin només arrossegadors de carros al super i prou. I ja està bé que tothom penqui. L´Adrià té una dona que li planxa una mica i li fa el gros, aquesta és una bona solució. I si us fixeu són dones de fer feines, no homes de fer feines. Jo mai he vist homes que s´ ofereixin per a cases particulars. Algú en coneix cap? Si algun ho intenta el discriminen? Però bé seguint amb el que em preocupa. He posat els llençols a rentar, i ara he anat a fer el llit i no trobo el coixí. He buscat sota el llit el primer. Després a l´armari de l´habitació. I després he anat cap al menjador, el bany, la cuina... Jo que sé, no tinc una gran casa. Per distracció, puc haver portat el coixí cap a algun lloc de la casa, però serà algun lloc accessible, i en els llocs accessibles, el coixí no està. No ha entrat ningú a casa. Fantasmes en principi no en tinc. On està el coixí?

2005-10-17T18:30:00.000+02:00

#
Avui estic bé. Estic contenta. No sé ben bé per què. Una raó seria el bon temps. Una altra que d´aquí poc veuré l´Adrià. Potser també influeix que ahir vam anar al Liceu a veure La Gioconda. No eren unes entrades boníssimes visualment, però vam poder sentir unes bones veus, i amb una mica de mal d´esquena veure el ballarí revelació Angel Corella que girava i girava sense parar en el famós ballet de Les hores, i un bonic muntatge, clar que imagino que des de platea i frontalment seria molt més maco que des de dalt. El cas és que dissabte l´Adrià va tenir la idea de mirar si hi havia entrades, i la va encertar. Potser era una compensació per haver estat aspre amb mi últimament. I com diuen que la música calma les feres... ara estic ben calmada jaja Va estar bé, i penso que ho farem sovint. Ara que en Roger no hi és, hauré de moure´m jo per no quedar-me tant aïllada del món operístic. Hauria d´anar a veure més teatre i no ser tant apalancada. I parlant d´en Roger, què deu serd´ell? Ahir se´m va fer estrany no haver-lo d´esperar a la sortida d´artistes. Però com tenia l´Adrià al costat, ràpid me´n vaig oblidar. Així sóc. Després de l´òpera, vam anar a menjar uns montaditos entre carícies, petons i rialles. Vam anar cap a casa desitjant-nos un a l´altre bojament... I això potser també em fa ser feliç avui.
Avui no he dinat a casa, avui era feliç, i ho sóc encara. He sortit al carrer fent un passeig i he acabat menjant pizza a plaça Urquinaona.( Molt poc nutritiu) Com estava sola, confessaré que estava pendent d´altres converses. Els cambrers eren de fora. Hi havia una embarassada. Seia a una cadira. Parlava amb una clienta, i li deia que dissabte acabava de treballar, però que estava cansada. Venia de compres i per això havia arribat abans; fins les 16 h no començava a treballar, però acabava a les 3 h de la matinada. Jo m´he quedat de pedra. Aquella noia amb aquella gran panxa fent tantes hores! La noia parlava el castellà amb dificultats, així que no podia seguir del tot bé la conversa, però Déu n´hi do com he anat seguint. La cambrera deia que anaria a Marroc els mesos de baixa, i que després deixaria allà la nena. Això m´ha fet pena. Però ella deia que estava molt tranquil.la perquè li cuidarien molt bé la nena. I que ja els seus pares li havien triat el nom, un nom que sóc incapaç d´escriure. O sigui que seguia l´autoritat tot i els quilòmetres de distància. Llavors la noia ha ensenyat a la clienta les seves compres a Prenatal. Deia que ella ho comprava tot nou per a la seva nena. Tot i que el marit no havia comprat res. Però que per alguna hora feia tantes hores. Es curiós tot plegat. M´hagués agradat que la clienta fes més preguntes a la noia marroquina, però llavors la marroquina ha preguntat a la clienta, que tindria sobre els trenta . La cambrera volia saber si la noia tenia fills. Li ha dit que no. Li ha preguntat si estava casada. I com la clienta ha dit que no, la marroquina li ha preguntat tota estranyada ´per què? ´ . Crec que en aquests moments es notava massa que escoltava perquè fins i tot he aixecat la vista del diari aquest que regalen. La clienta li ha dit que sortia amb un noi, i que ell era separat i tenia fills. La marroquina de seguida li ha dit que el deixés. Ha fet cara de disgust. Ha dit que a ella no li agradava ser segona dona. La clienta deia que les coses anaven com anaven, que avui en dia no era una cosa tant estranya, i que ella estava contenta, i que els nens l´estimaven. La marroquina no semblava gaire convençuda, i anava fent cares de desaprovació, i li ha preguntat si portaven temps. Crec que ha dit que portava només deu mesos. La marroquina deia que era poc temps, però ha repetit que a ella no li agradaven els homes amb nens. I llavors s´ha aixecat dient que volia menjar una mica, i la clienta ha marxat. No sé ben bé si la marroquina ha perdut la confiança en la noia en saber que sortia amb algú que havia estat casat i tenia fills. Tampoc sé si la clienta ha marxat perquè havia d´anar a la feina com deia, o s´ha molestat per la cara de la cambrera. Però la conversa m´ha fet reflexionar sobre les diferències culturals. Potser a la clienta, igual que a mi, li haurà semblat horrorós que la noia deixés la nena de quatre mesos passada la baixa al Marroc. Però no ha dit res. En canvi la marroquina no s´ha callat respecte a relacionar-se amb homes casats anteriorment. M´hagués agradat fer més preguntes a les dues, però jo no era ningú, només una que escoltava.

2005-10-14T18:44:00.000+02:00

#
Com trigui molt a trucar-me m´agafa un atac. Estic dels nervis i no sé per què. He baixat les persianes perquè no s´embrutin els vidres, però a part perquè no suportava la visió de l´aigua caient constantment. He begut una mica, és cert, però avui ho necessitava. Tampoc tant. I a part he menjat galetes de xocolata, i ara estic indecisa sobre si baixar al forn a per algunes pastetes, però millor no fer-ho perquè la barreja dins del meu estòmac pot arribar a ser fatal.
El trucaria, però despertar-lo pot ser millor. I a part em sento ridícula pensant que l´únic que pot animar-me és la seva companyia, però és real, ho sé. Potser no té sentit, però estar al seu costat em fa feliç. Dec ser una persona simple.
Ahir com ell tenia mal de cap i els Davids em van venir a buscar a casa en cotxe, vam anar a Poblenou al Festival de Tardor a veure l´espectacle de Pez en Raya. Són un noi i una noia. Els havia vist actuar a tots dos i havia rigut molt amb el seu teatre de l´absurd. La veritat és que ella tenia més gràcia, i he vist que ara actua al Capitol. Ahir l´obra la feia ell sol, i va estar una mica ensopida, a part que li fallés el micro, se sentís la pluja? Potser qui em va fer més gràcia va ser una noia del públic. O potser és que jo realment no tenia el dia, tampoc vull carregar-me a aquest noi, que justament una de les coses que deia era ´sabeu què és la crítica? Imagineu-vos una revista on posi TALLERES RODRIGUEZ. Es el teu negoci, doncs que a sota, posi LOS PEORES DEL MUNDO. ? Així que deixo estar la mostra de teatre alternatiu, on per cert l´ambient predominant era jove i hippie
Seguiré esperant. I espero no desesperar-me

2005-10-14T17:21:00.000+02:00

#
Aquesta pluja m´angoixa, i no para. Clar que pitjor ho estan passant a l´Empordà. Ahir vaig parlar per telèfon amb l´Andy , tot i que tenien certs problemes de línia. Diu que estan a caseta ben quietets.
Jo no sóc l´única afectada pel temps. L´Adrià té molt mal de cap diu. Ahir ja no va venir, i ara està a casa seva fent la migdiada. Diu que em trucarà quan es desperti. Espero que després estigui millor i pugui anar a casa seva perquè no vull estar més sola a casa meva. Ja sé que podria sortir, quedar amb algú, bé, tot i que amb aquesta pluja no sé si sortir és bona idea, però vull veure´l . Crec que això m´animarà. O potser si està amb mal de cap, i jo angoixada només ens transmetrem energies negatives. Bufff, quant pessimisme, quanta aigua, quanta grisor... Confio en els seus petons i abraçades, un sopar al llum de les espelmes, saber que sóc important per algú, fa perdre la importància a les pluges i negror...
I si no puc anar a casa seva, ni ell ve a la meva, optaré per... No sé. Hauria de fer alguna cosa per cridar la seva atenció. Em presento borratxa en boles a la seva escala i desperto els veïns? Quin mal gust! I a part em refredaria. El truco i ploro i ploro? El truco i l´amenaço amb unes banyes? Aiii, tot em sembla fatal i de mal gust. Si no em fa cas, m´haig d´aguantar. Clar que potser no em fa cas perquè realment està en un inici de grip. Glups. Serà la grip aviar?
Millor em faig un xupito de vodka i em poso alguna peli. Prou pensar xorrades

2005-10-13T15:46:00.000+02:00

#
Plou tant ara mateix que no em sento amb ànims de res. Es preveuen pluges i pluges. Està bé que plogui de cara a la sequera, però aquestes inundacions, carreteres tallades, una dona morta per la riada i altres desgràcies... La veritat és que no sé si ens volen espantar o realment el planeta es queixa. De fet riades i inundacions sempre hi ha. El que no està clar si és normal tants terratrèmols, huracans... No ho sé pas. El que sí sé és que a mi la pluja em desanima, i ara mateix no faria res.
El meu possible alumne va dir que ja em trucaria i no ha dit res,clar que ahir era festa, i crec que volia dimecres, i avui plou tant. Ho comentaré als Davids.
Avui començava el Festival de Tardor al Poblenou, on fan mostres de teatre. L´any passat hi vaig anar amb els Davids. Ells avui volien anar-hi, però amb aquesta pluja jo no estic prou animada, i l´Adrià no sé si voldrà anar-hi.
En resum, un dia perquè passi ràpid

2005-10-11T09:56:00.000+02:00

#
Ahir l´Adrià va venir una mica forçat, i es notava. Va trucar dient que com era tard , que en tot cas ja ens veuríem avui, que així anava a dormir a casa seva, i no sentiria el seu despertador. Com si a mi m´importés. Sóc capaç de tornar-me a dormir perfectament. El cas és que el vaig convèncer per dir-ho d´alguna manera, dient-li que estava desperta només per esperar-lo a ell, i que ja m´havia fet la idea de dormir junts. Va ser una mena de xantatge emocional, ho reconec, i després me´n penedeixo, perquè és obligar a la gent. A mi m´agradaria que ell ho compaginés tot, però que busqués també un espai per mi, que li donés prioritat a veure´m. Potser em queixo per vici, però penso que portem poc temps perquè jo ja no sigui la millor cosa del món. Jo potser el tinc idealitzat, però espero amb ànsia tornar-lo a veure. Tot i que pugui aguantar estar separada d´ell i també puc passar-ho bé, o almenys ho intento, no vull ser dependent, però intento estar el màxim amb ell, i ell sí, però de vegades no, i llavors... Quin embolic! Massa temps per pensar suposo i un altre dia gris de tardor. I avui ens tornem a veure, amb un dia de festa per endavant. Ahir la veritat és que com si no hagués vingut, perquè vam parlar deu minuts, em va fer alguns petonets, tot molt light per evitar confusions, estava clar que ell no volia canya, volia dormir. Ja sé que un polvet no arregla les coses però m´hagués posat de més bon humor. I segur que a ell també, però ja és prou gran. I bé, tampoc és fer-ho cada dia. I suposo que és la seguretat d´estar en parella, que saps que si no és un dia serà l´altre. En canvi, quan la gent està soltera aprofita tot moment i qualsevol oportunitat. No els fa mandra, ni els importa no dormir ni arribar cansats a la feina, ni res és un sacrifici per gaudir una mica del sexe. Un cop en parella la gent es va tornant més còmode. No parlo ara de mi, parlo en general, pel que m´ha anat explicant la gent, perquè ara semblava que tingués vint o trenta anys més, que ja ho saben tot. Ai, no sé què em dic. Vaig a llegir alguns blogs per distreure´m, perquè amb aquest dia tan gris no tinc ganes de res. Així que llegiré que no et mulles ni et canses. Llegiré amb atenció la web econòmica del mesmarge per tenir temes per sorprendre l´Adrià. Li faré preguntes perquè se senti important, que això agrada als homes, i a les dones jaja. A tothom li agrada que li preguntin sobre temes que domina i sobre els que pot esplaiar-se. No és fer la pilota. Preguntar-li a algú sobre la seva feina, sobre la seva afició , mostrar interès per les seves coses, crec que és el normal entre amics, parelles i familiars (si en tens)

2005-10-11T00:44:00.000+02:00

#
L´Adrià tenia sopar amb uns companys de Portugal, i no arriba, espero que no es tiri enrera perquè com no vingui a casa meva veurà. No sé portem uns dies estranys. Divendres vam discutir una mica per culpa de l´ex. Tot anava bé fins que va aparèixer ella. Divendres l´Adrià em va dir que dijous li havia comentat a la Tere que a mi no em feia gaire gràcia que ella fos allà. I la Tere va dir que ho entenia, i divendres va marxar al matí amb la seva bossa sense dir res. L´Adrià va trucar-la, i li va dir que havia tornat amb la seva parella. Jo li vaig dir que me´n alegrava. I l´Adrià llavors es va enfilar que si aquell noi li feia tortura psicològica, i jo dient-li que no s´hi fiqués. Bé, va ser un drama. Vam decidir anar a sopar fora per si ens animàvem. Després vam anar a casa l´Adrià. M´imagino que volia que comprovés que la Tere no hi era.
Dissabte va trucar-me en Tom. Era l´aniversari de l´Andy i volia que hi pugés. Vaig preguntar si podia portar l´Adrià. Va dir que clar, i que portés la Filomena. Però la Filomena anava al teatre amb una amiga diumenge, així que res de res. Vam anar cap a la costa Brava. Feia un dia maco per passejar. Però qui havia de molestar? Va trucar cap a les cinc la Tere, i ell va quedar amb ella per sopar. A mi em va fer una ràbia terrible, i vaig dir que jo no baixava, que preferia quedar-me allà. I vaig fer bé, perquè em van portar a la Fira de la Cervesa de Platja d´Aro. No estava massa animat de gent, tot i que havia una orquestra no gaire lluïda d´alemanys. Alguns pocs ballaven amb poca gràcia. Ells em van explicar que acostuma a haver-hi alemanys disfressats estil tirolès, però vam veure alguna dona una mica disfressada, i algun barret però poca cosa. Jo em vaig dedicar a beure cerveses i anar als lavabos a dipositar-la. No és gaire glamourós anar tota la nit als lavabos, per això acostumo a beure poca cervesa. Entre cervesa i cervesa criticàvem l´Adrià, i quan va trucar, jo no parava de riure. Em va dir que no em preocupés que la Tere no dormiria a casa seva. Per mi que li va picar que no parés de riure. De fet, jo no anava massa bé. I avui bufff, ens hem llevat tard. Hem dinat i m´han portat cap al tren, perquè anar en Sarfa és un pal.
Al migdia m´ha trucat l´Adrià per saber si baixava. M´ha dit això del sopar, però li he dit que l´esperava a casa que tenia ganes de veure´l . I és veritat, vull que tot torni a ser com abans. No ens podem deixar influir per altres aspectes. No vull mals rotllos a la meva vida sentimental. I ara estic una mica nerviosa esperant. La sort és que dimecres és festa, i espero que puguem posar les coses a lloc de nou. Ara segons com no aguanto. Perquè tanta preocupació per la Tere em posa histèrica. Perquè per ella tot són atencions, i amb mi no s´hi mira tant segons com. Potser l´hauria d´haver marcat més. Jo també tinc els meus sentiments. Aiss, ja hi torno. Em cau la llàgrima quan menys m´ho espero. Estic sensible, i em fan pena pel.lícules, programes de tele, sentir una cançó... I després em faig pena a mi mateixa. Em sembla que mai aconseguiré trobar l´amor perfecte. Ja sé que ara estic amb l´Adrià, i em semblava perfecte, però després van sortint ombres, apareix la Tere, i... Ell potser dubta d´ell. Jo també.
Ara fins i tot preferiria que no vingués. Per altra banda em moro per veure´l. Espero que vingui amb bona cara. Clar que l´hora que és, ja toca anar a dormir i poca cosa. Dormirem abraçats almenys

2005-10-07T09:39:00.000+02:00

#
Ahir no vaig veure l´Adrià, però he decidit que no m´importa. Total va ser una mica culpa meva, però haig d´aprendre a viure sense ser tan dependent. Suposo que és trobar el punt mig. No puc dir no a tot perquè espero l´Adrià, i que després ell faci la seva. De fet l´ideal seria combinar activitats. Si ell sopa amb un amic, jo vaig a sopar amb altres amics, o veure aquella peli que ell no vol veure. No sé. Clar que ahir jo vaig anar a veure un documental, i ell es quedaria sopant i mirant la tele amb l´ex. Ara intento parlar-ne amb calma, però ahir a la nit estava disgustada i vaig acabar amb els ulls vermells i tot de la plorera que em va agafar. Però no té sentit. I avui a la tarda ja ens juntarem tot el cap de setmana. No val la pena. I ara dic això perquè he rebut un bonic sms seu de bon dia, i tot em sembla bé. I més val aprofitar que no em vinguin més xorrades al cap. També deu influir en el meu bon humor aquest sol que entra per la finestra. I no penso més en l´Adrià no sigui que l´avorreixi. Ais. Li agrado, però no sé si ell em té com a màxima prioritat a la seva vida. Bé, quines coses a pensar ara. Portem res junts. Poc a poc s´arriba a totes bandes... mentre no hi hagi obstacles clar, perquè l´aparició d´aquesta dona és un bon obstacle. I a sobre estalviant-se pagar lloguer jaja. Què rata!
Ahir no vaig veure l´Adrià perquè em va trucar en Martí. Em va dir si l´acompanyava a la presentació d´un documental a l´Institut Francès. Vaig dubtar però li vaig dir que sí. Vaig trucar a l´Adrià per comentar-li, i va dir que aprofités. Clar, així es sentiria millor cada vegada que ell volgués anar a sopar amb ex.
Va estar bé. El Liceu francès era ple de gent, i per entrar va ser una mica complicat. Sort que ell tenia entrades reservades. El documental anava sobre la mort de Walter Benjamin al 1940 a Portbou. Benjamin era un pensador alemany jueu que confessaré que desconeixia. Va creuar els Pirineus fugint dels nazis. Volia anar fins Lisboa i embarcar cap als Estats Units. El documental ens mostra Portbou, poble fronterer, escenari d´una mort, un intent de refer els esdeveniments, les persones implicades. S´entrevista a gent del poble, estudiosos de varis països, es consulten arxius... El vaig trobar molt interessant i ben presentat.
Acabat el documental, havia cava i per picar. Vaig trucar l´Adrià com havíem quedat, i em va dir que aprofités per anar a sopar amb el meu amic, perquè ell ja ho havia fet i estava molt apalancat.

2005-10-06T15:02:00.000+02:00

#
Podria anar la cosa pitjor? Anímicament crec que estic pitjor que ahir, clar que avui tinc més motius.
El meu futur alumne de cant, em va trucar ahir dient que com plovia, millor deixar-ho per la propera setmana. Molt interessat no deu estar, però bé, com tampoc hi comptava gaire, no em penso preocupar per això. Hi ha coses molt pitjors.
El que sí em preocupa és l´ex de l´Adrià que de moment viu a casa seva. Sí, sí, serà qüestió de setmanes em va dir ell, però jo no puc estar tranquil.la. Ahir havia de trucar a l´Adrià quan acabés amb la classe. En teoria dormíem a casa seva. Però al trucar-lo em va dir que com plovia, millor venia ell, que trigaria una mica perquè volia arreglar temes, i ja vindria a casa meva. Fins aquí tot semblava raonable, però un cop a casa meva, em va explicar tot. Ell no vol ocultar-me res, però sabia que la notícia no em faria gaire gràcia. Em va comentar que la seva ex tenia problemes amb la parella actual, i havia marxat del pis que compartien. Es veu que la noia tenia pressa per marxar i no tenia clar on anar a viure fins que trobés res, i li havia demanat a l´Adrià uns dies d´acollida fins que trobés alguna habitació. Ell em va dir que no podia negar-se perquè eren amics, però que no em preocupés perquè el seu era història acabada. Quina galleda d´aigua freda! Jo li vaig preguntar si a partir d´ara mai em portaria al seu pis i si preferia que li tornés les claus. Ell es va enfadar dient-me que clar que no calia que li tornés les claus, però que era millor estar aquests dies al meu pis, perquè tindríem més intimitat. I llavors va riure dient que jo era una escandalosa. A mi no em va fer gràcia, perquè no estava per bromes, i en aquell moment fins i tot em va semblar un comentari despectiu, com si li molestés. I jo trobo que el soroll és incontrolable, i si controles, ja no ho passes tan bé o és que fingeixes. Què vol que em torni frígida? Haig de controlar els meus orgasmes? Home, si es va fixar, ahir no en vaig tenir. Tot i que va ser més cosa meva, ja que psicològicament no estava del tot bé. Però no penso fer-lo patir per aquesta banda, no tindria sentit. El sexe no és la solució ni el problema de tot. Té un pes important dins les relacions. Però també pot ser efímer. Coneixes algú, hi ha atracció i ... Això passa, i segons com et poden sorprendre. Però res, que seguiré sent escandalosa si em surt de dins . I tornant a l´ex de l´Adrià, jo feia una cara mentre ell s´explicava. Amb el dia que havia portat només em faltava aquella notícia per acabar-me d´enfonsar. Vaig intentar dissimular les ganes de plorar que tenia. Enfadada no podia estar, però em feia ràbia la barra de la seva ex. No tenia més amics? Aquesta ha buscat una excusa per repescar l´Adrià. Clar que potser té raó ell i està molt desesperada, però a mi tot plegat em fa pudor. I si penso que jo no visc amb ell, que nosaltres anem de pis en pis a mitja tarda, mentre que ella és la senyora del pis d´ell. Jo no tinc amb ell una relació completa. Ell té por de les relacions futures, o potser té por de mi. Ella ja va tenir l´Adrià compartint el màxim de vida possible, i ara ha aconseguit tornar a viure amb ell abans que jo. Per què? Clar que ara ell poc anirà pel seu pis. Em va dir que passaria per controlar, anar agafant roba i aquestes coses. Això em va dir, però ahir s´hi va estar una estona per la tarda, i la primera nit van dormir sota el mateix sostre després d´haver sopat juntets. Vull creure que no va passar res, però en tot cas van reprenent contacte, i aquesta dona... Li diré que un dia anem al seu pis perquè la vull conèixer. Vull saber contra qui jugo. I vull que ella em vegi la cara, que sàpiga que no sóc una invenció, i així potser se li passen les ganes d´intentar res amb l´Adrià.
Ahir se´m va passar la gana. L´Adrià menjava la pasta que havia fet amb rapidesa, mentre que jo només bevia vi ràpid. Vam seure al sofà sense desparar la taula. Ell va fer veure que mirava la tele tot i que va començar a acariciar-me. Jo tenia la mirada perduda. Ell seguia acariciant-me i tocant-me buscant la meva complicitat. Podia notar com el desig s´encenia en ell, però jo només podia pensar en aquella dona. Estaria dormint ara al llit de l´Adrià? Li remenaria l´armari? Trobaria roba meva que tinc per allà. I ell seguia intentant excitar-me. Jo no en tenia masses ganes, però vaig pensar que potser podia netejar una mica la meva ment. Vam fer l´amor de manera brusca fins i tot violenta. El botó del meu pantaló va trencar-se. Una arracada meva va caure al terra. Ens besàvem com amb ràbia, res era dolç. Vaig fer-li unes quantes xuclades al braç deixant-li marca. Em despentinava.Notava el seu cos carregant pes sobre el meu. Tenia una mica de sensació de xafada. Vaig fer un canvi de posició, i vaig intentar dominar-lo cavalcant sobre ell al meu ritme. Però ell va mirar-me als ulls apretant les dents mentre em feia moure´m més i més ràpid. Era com si tots dos volguéssim alliberar tensions. Ell suposo que de la feina, i perquè en el fons m´imagino que passaria un mal moment explicant-me que tenia l´ex a casa, perquè sabia que jo li faria mala cara. Però què haig de fer? Dir-li que si no la fot fora de casa el deixo? M´haig d´aguantar. Suposo que hi ha coses més importants a valorar que tot això. Clar que si hi penso més, no portem tan temps junt perquè hagi d´aguantar això. Ell ahir se´n va anar en un llarg sospir. Tot el cos va tremolar-li. Va intentar suavitzar les tensions amb petons i carícies suaus.
Ell va dormir-se poc després, mentre els meus ulls s´ entelaven. Em vaig passar hores donant voltes al llit, i fent girar les idees pel meu cap. M´he llevat tard, però segueixo sense saber per on tirar. No és només l´Adrià, res de la vida no em sembla tenir sentit. He escrit un mail al Quim. M´ha trucat fa poc espantat. Diu que m´animi, i que m´escapi a Brussel.les tres dies o així mentre l´Adrià treballa. Diu que amb l´excusa que vaig a veure´l aprofiti per pensar lluny l´Adrià. Però jo no vull separar-me tants dies. Es com donar-li via lliure a l´ex. En Quim diu que no malpensi, que ell no creu que l´Adrià sigui home de doble vida i enganyar. No sé què pensar. Vull que passin les hores per tornar a estar amb l´Adrià per una banda, i per l´altra vull estar sola amb les meves misèries. I el que em convindria és sortir i esplaiar-me

2005-10-05T11:53:00.000+02:00

#
Estic entrant en un estat d´angoixa terrible, i no sé per què. Dubto de tot, de tothom, fins i tot de mi. Em fa por tot. Estic nerviosa i amb ganes de menjar, de beure, fins i tot de fumar. No sé què fer per no pensar, per distreure´m. Per què em sento així? Tinc pànic a rebre uns jovenets, i no connectar amb ells ? Em fa por que l´Adrià em surti amb alguna confessió respecte a la seva ex. No sé ben bé què em passa, però estic com espantada. Ara no m´estranyaria que truqués a la porta qualsevol i m´assassinés. Però no em fa por, si truquen obriré, i si em maten desapareixerà aquest turment. Necessito parlar amb algú, però si explico aquestes neures em prendran per boja. No sé com m´he aixecat avui, però estic molt inquieta. De fet m´he llevat normal, però ara, i no sé per què, a mesura que avança el dia em trobo pitjor. Potser hauria de prendre algun tranquil.litzant, però no en tinc, i sense recepte no en donen. Potser la Filomena en té algun de quan va estar una mica depre. Haig d´evadir-me. Dormir tampoc és una solució perquè queden els somnis. Aiii, espero que això passi. La gràcia és distreure la ment, pensar coses maques. Intentem-ho : un petó, un pastís de xocolata, una rialla, un conte per nens... El que passa és que intento pensar en bonic, però li veig a tot la part amarga. Veig un petó fals, un pastís de xocolata que engreixa, una rialla malèfica, un conte de por... Així no anem bé. Vaig a veure si està la Filomena i em distrec. Espero que no em parli d´en Roger. També em podria posar una pel.lícula, però no en tinc ganes. Estic fins i tot una mica marejada. El dia està núvol. Vull fugir. No sé per què m´ha de passar això ara. Portava una època feliç amb l´Adrià. Es injust. Veig la meva vida desestructurada, sense saber on anar, com acabaré. Es horrorós tot ara mateix. Intento repetir-me que les coses poden variar segons des d´on es mirin, però no hi ha manera de trobar l´enfoc adequat.

2005-10-05T10:25:00.000+02:00

#

Ja havia quedat amb els Davids per sopar, i a les sis em va trucar el senyor al móvil per parlar una estona amb mi, però crec que era per averiguar quins plans tenia. Li vaig dir que aniria a sopar als Davids. Em va dir que havia quedat amb la seva ex perquè feia temps que no la veia, i ella l´ havia trucat dient-li que tenia novetats. Jo callava i escoltava. Vaig dir-li que em semblava molt bé. Cosa que era mentida, perquè portava tot el dia encesa, i sentir que l´amiga amb qui sopava era la seva ex, no em tranquil.litzava gaire. Així que vaig afegir un ´Porta´t bé, eh? Recorda que ara estic jo´ No volia que el meu comentari sonés massa possessiu, però crec que va sonar-hi, perquè ell va respondre que encara que no hi fos jo, tampoc faria res amb ella. Per suavitzar el tema vaig dir-li si volia trucar-me quan acabés, i així dormíem junts. I ell va dir que no calia que estigués pendent d´ell i fes la meva. I així va quedar tot. No en sé res més d´ell. M´imagino que està treballant, i potser li va passar alguna cosa ahir, i no ho sé. Què dramàtica! Si em poso així, en qualsevol moment podria haver-li passat alguna cosa. També podria haver caigut de la moto anant a treballar, o pot estar vomitant perquè li ha sentat malament l´esmorzar. No es pot ser tan negatiu.
Però tinc bones notícies. Avui provaré amb un possible alumne de cant. O potser són dos. Vindrà una parelleta, que ella balla a l´acadèmia dels Davids. L´interessat és el noi. Potser ella ve a vigilar. Una altra possessiva gelosa com jo. Però bé, jo ja dec estar dins la categoria de madureta per ell. Em fa il.lusió. Tinc ganes que arribi la tarda. Ara tindré altres coses per pensar que no només l´Adrià. No seré tan dependent. Tot i que em moro per parlar amb ell de nou, veure´l... Espero poder quedar amb ell al vespre. I a veure què li ha dit aquella.

2005-10-04T10:50:00.000+02:00

#
Quina manera de despertar! Acabo de rebre un sms de l´Adrià dient-me que avui havia quedat per sopar amb una amiga, i que millor ja ens veuríem demà. I clar que té tot el dret del món a quedar amb altra gent, però, per què no m´ho va dir ahir cara a cara? O és tot una revenja per donar-me gelos després del que li vaig explicar del noi de l´eclipsi. Si pensés una mica, veuria que va ser ell qui va atacar, i no jo. També veuria que va ser com un accident allò del petó, i que jo no em vaig enganxar al noi, ni li vaig demanar el telèfon ni res. No li vaig dir a l´Adrià que no em va desagradar, això és en l´únic que potser el vaig mentir, perquè era fer-lo patir, i perquè m´agraden molt més els seus petons perquè estic enamorada. Però clar, ara ell me la torna. Podria pensar que jo també em podria haver callat, i fora problemes, però jo vaig pensar que el millor era ser sincera, però veig que podria haver maquillat l´assumpte dient que li havia dit quatre fresques. De fet tot va ser tan ràpid que no vaig tenir temps a reaccionar. I bé, potser no li vaig dir res perquè era bufó, i d´aquests nois simpàtics amb morro que tant ens fan patir a les dones. Som tontes, perquè aquests com a parella són una creu. Com a molt serveixen com a amants i molt esporàdics, perquè les trobades repetides amb aquesta mena d´homes , provoquen que t´hi enganxis, i quan més et penges, més passen ells de tu, i ja estan mirant-se altres a qui conquerir. Ja em conec prou aquesta tipologia d´homes. No valen la pena. Només es rendeixen als peus de noies que sempre els han de tenir amb l´ai al cor. I jo trobo que és cansat fingir en una relació. I les dones hauríem de saber veure amb quina mena d´homes ens fixem. Hi ha molts de macos que no són els típics xulos que necessiten ser sempre el centre d´atenció de moltes. Però res, el de l´eclipsi ja ha desaparegut. No em cal parlar més d´ell. A part tampoc em va donar temps a coneixer-lo per estar segura que es pot catalogar exactament en aquest grup. I a part hi ha tants subgrups i excepcions. I és que de fet, és impossible poder classificar amb detall a homes o dones. Cadascú té les seves particularitats, que poden ser bones o dolentes segons amb qui topin. No tothom és feliç amb el mateix, ni es conforma amb el mateix.
I ara jo, en quin grup classifico l´Adrià? Millor riure que plorar. Es que ara mateix no sé per on tirar. Per una banda desitjo trucar-lo i fer-li un interrogatori complert sobre aquesta amiga, i vull saber quan han parlat de quedar. Sospito que ell l´ha trucada perquè jo vegi que tampoc el tinc del tot i no em confïi. Però estic per dir-li que no cal que em faci això. Que ja veig que no el tinc del tot. Que ja veig que no fa dos mesos que ens coneixem. Veig que ell està a gust amb mi, però vol anar poc a poc, tot i que jo corri. Veig moltes coses, i no cal que em vulgui espantar d´aquesta manera.
Per altra banda penso que potser aquesta amiga, és la típica confident, amb qui quedes de tant en quant i li aboques tots els teus problemes. Potser vol demanar-li opinió sobre mi , i les meves rareses (bé, davant d´ell crec que encara no n´he fet moltes)
Ara que el pitjor seria que hagués quedat amb la seva ex. Ell em va comentar que ella estava amb un altre home, però que de tant en tant quedaven. Hauria d´haver-li preguntat menys per ella per no estar tan gelosa, i tenir una tranquilitat. A part les relacions anteriors, especialment si són llargues, marquen a les persones. Jo, per això, porto les marques barrejades d´homes diferents, algunes superficials, però sí que en tinc algunes ben profundes. Però vull mirar cap al futur. I ara en el meu present hi ha una ombra que és aquesta amiga que sopa amb l´Adrià. Bufff. Tinc massa temps per pensar i poca confiança en els meus encants. Bé, jo confio en els meus encants a curt termini. En temps curts aconsegueixo resultats extraordinaris. A la llarga, els resultats són catastròfics. Mala sort? O me´ls guanyo a pols?
Alguna cosa hauré de fer per passar al dia. Truco a algú per anar a sopar? Puc trucar als Davids. Això seria quedar per distreure´m. Però també podria trucar a en Martí, a veure per on para. Truco a l´Igor? jaja. Aquest si que em va marcar, i com no faci senyals de fum... Amb ell és impossible contactar. Truco al professor, o encara caminarà cap a Santiago? Ostres, el professor realment era una mica estrany. Crec que la Filomena i en Roger tenien una mica de raó. Ai, en Roger, que sense adonar-me sempre està en els meus pensaments. Espero que li vagi tot bé per aquelles terres. Doncs... crec que aquesta nit millor no quedi amb cap home, perquè em noto el caràcter perillós. Tampoc em puc quedar a casa per no deprimir-me, que això pot concloure en afartar-me de xocolata o banyar l´estòmac en vodka, o una barreja d´ambdues coses

2005-10-03T14:27:00.000+02:00

#

Avui és el dia de l´eclipsi, i estic contenta perquè l´he vist. No tenia les ulleres especials, però he sortit a passejar, i per Plaça Urquinaona he decidit demanar-li a una noia si em deixava mirar un moment. Ha dit que i tant, perquè estaven esgotades, i que valia molt la pena. A part, ja faltava poc perquè acabés. Un cop he mirat, li he tornat ràpid perquè no volia abusar. He caminat, i més endavant he vist a un noi que portava les ulleres a la mà, i també li he demanat. Aquest també me les ha deixat amablement, i quan me les he tret, ha somrigut dient-me que ara li devia un cafè. M´ha semblat que tenia una mica de barra, però jo l´havia tinguda també, he somrigut, era força atractiu.Hem entrat a un bar. Hem segut a la barra. Hem demanat, i ell ha pagat al moment. Llavors m´ha dit que el cafè era una excusa per parlar més amb mi. Li he somrigut de nou, mentre recordava que ara jo sóc una fidel noia enamorada, però bé sempre és afalagador que un noi guapo et tiri la canya. M´ha preguntat si m´agradava el cinema. Li he dit que sí, tot i que hi vaig a èpoques. Ell llavors m´ha dit de quedar per anar-hi un dia. I,... li he dit que no creia que a la meva parella li fes gràcia. Ell ha somrigut, s´ha aixecat i ha dit que era una llàstima, i que havia de tornar al despatx. S´ha acostat per fer-me dos petons, o això era el que jo em creia, però de cop i volta he notat els seus llavis tibis sobre els meus. Era una sensació dolça i gens desagradable. No m´he apartat, no sé per què. Ha estat un contacte lleu que m´ha semblat molt llarg, però potser han estat només dos segons. Ha tornat a somriure i ha marxat. I jo m´he quedat allà la barra amb el tallat per acabar i tota desconcertada. Llavors m´ha agafat una mica de por. Per què no m´havia apartat? Jo creia que no desitjava cap home més que l´Adrià, i ara permetia que un desconegut amb barra em besés. Potser era donar-li massa voltes. Suposo que ha estat el factor sorpresa. No li diré a en Roger. Qui sap si va cap a Plaça Urquinaona a intentar trobar aquest noi per demanar-li explicacions. Bé, això no ho crec que ho fes, però potser no li agradaria que no m´hagués apartat. I no vull espatllar-ho. Un cop a la vida que sembla que les coses em van bé sentimentalment. Bé, altres cops m´ho ha semblat també, però ara ja fa temps.
Ai, els dilluns trobo a faltar l´Adrià després del cap de setmana. Tampoc hem fet res d´especial, però hem estat junts. Dissabte vam anar a la Maquinista perquè ell volia anar a Mediamarkt. Quina gentada! No sé si era perquè els mossos d´esquadra feien exhibicions, o perquè la gent va allà a fer compres i passar la tarda. Havíem pensat de picar alguna cosa allà, i després anar al cinema, però jo vaig acabar una mica agobiada. El Pep va trucar per si volíem quedar amb ell i l´Ester, i vam anar a una pizzeria, i després a fer la copeta. L´Ester va fer una gran actuació o realment està del tot animada. Vam beure força al sopar, especialment nosaltres dues, i jo la veritat és que tornant a casa em vaig marejar una mica en la moto. Tot i això, l´alcohol em va fer efecte a les hormones, i potser l´Adrià hagués preferit dormir, però vaig atacar-lo d´una manera que va haver de continuar. Cada dia vull més i més. Serà preocupant? Estic enamorada d´ell o del seu sexe? Ara tot això per culpa de l´eclipsi, i el noi aquest. Millor fer el dinar i menys pensar

2005-09-29T22:54:00.000+02:00

#

Què hi ha més depriment que estar sola a casa en un dia de pluja? Estic ben bleda la veritat. No em suporto. L´Adrià m´ha trucat a l?hora de dinar dient-me que tenia una tarda amb varies reunions seguides i que creia que plegaria tard. M´ha dit que segons com millor veure´ns demà, perquè segur que arribaria fet pols i de mala llet. He intentat comprendre´l, però el meu cap per variar ha començat a donar voltes i voltes. On trobaria millor consol que als meus braços? Jo li ajudaria a fer passar la mala llet amb un massatge, escoltant-lo desfogar-se. No sé. Però haig d´entendre que de vegades les persones tenen la necessitat d´estar soles. Jo com ja em passo bona part del dia sola, necessito rebre després la seva companyia. I ell com es passa més de vuit hores en companyia de companys i jefes, agraeix una mica de relax. Però jo si volgués estaria només al seu costat mirant la tele, o jo llegiria mentre ell fa el sudako aquest (ara no em surt el nom dels mots encreuats amb números). Ell podria estar a la banyera mentre jo prepararia sopar. Però així ho ha volgut, i tampoc em puc posar dramàtica perquè el veig quasi cada dia. Pitjor aquelles parelles que per feina es veuen només caps de setmana o menys fins i tot.
Jo he tingut un matí animat. La Filomena i jo hem anat de sabateries per Portal de l? Angel i Portaferrisa. Finalment no hem comprat res, potser no estàvem predisposades a comprar, però hem passejat i ens hem pres un suís. Sé que la tinc una mica abandonada ara que tinc l´Adrià. I no és per l´Adrià, és perquè ella de tant en tant em treu el tema Roger, i prefereixo no saber gaire d´ell. Vull que li vagi tot bé, clar, però si ell ha marxat per desconnectar de mi, fem-ho bé. Espero que la Filomena si el truca no li vagi resumint la meva vida.
Jo, aquesta tarda, per no pensar massa en l? Adrià he decidit sortir una mica. Amb la Filomena hem vist que a Passeig de Gràcia feien Fira del Llibre. Volia passar-hi, però no ho he fet. He passejat pel carrer Pelai. Entrava a les sabateries, però amb el cap donant voltes. He entrat també a Balada a mirar cds, però he sortit sense res. He passat per la Plaça Universitat i cap a Ronda Sant Antoni. Allà cada vegada hi ha més tendes d´informàtica. He entrat a un forn que era ple de gent a comprar-me un croisant de xocolata. Necessito dolç per animar-me. Suposo que és millor sucre que vodka. I m´he fixat que a la vorera del davant hi havia un forn on no hi havia ningú. Curiós no? Al que he entrat havies d´agafar número com a la carnisseria, i et cobrava una caixera. Tenien pizzes i altres coses desitjables per sopar, però com hi havia tanta gent davant del mostrador mentre em despatxaven, no he pogut mirar bé, i he agafat només el croisant.He pensat que potser hagués estat millor prendre una orxata a una gelateria d´aprop, però ja estava fet. He decidit agafar el metro i menjar-me el croisant a casa. Queda amb poc glamour menjar pastes pel carrer, i més de xocolata, que és fàcil que el quedin restes als llavis, i et trobes sempre a un conegut. I he agafat el metro cap a casa. Em moria de ganes de trucar l´Adrià per si havia plegat, i perquè potser s´havia repensat allò d´estar sol. Però he anat cap a casa, i al sortir del metro un agradable xàfec m´esperava. M´he mullat i ho odio. Per sort m´he posat una jaqueta al cap, perquè encara odio més mullar-me els cabells i que les gotes llisquin per ells fins el coll. També han acabat les xancletes bones. Totes xopes i a sobre em relliscaven. He tornat a tenir ganes de trucar l´Adrià i explicar-li la meva desgràcia, però no ho he fet. He posat la tele, cosa que no faig massa la veritat. Feien el Diario de Patricia. I per cert, la tal Patricia portava els ulls pintats de blau com si fos una índia. Va sempre així? Es moda? Malgrat els ulls que m´impressionaven, no he pogut evitar acabar plorant amb la història que he vist. Era l´última. Una noia jove i vídua explicava que feia vint dies que s´havia enamorat pel xat. El noi anava en cadira de rodes. Van quedar, i el primer dia van acabar a un hotel. I jo vinga a plorar. Sort que no miro la tele sovint, o acabaria plorant amb les històries alienes. Em feia gràcia aquella noia disposada a tot, que deia que s? havia enamorat, que aniria a viure amb ell. L´he vist una noia positiva, valenta , impulsiva i sincera. Després ha sortit ell. L´ha mirada amb cara d´enamorat, però tot i això té por. Ha dit que només feia vint dies, i parlar d´anar a viure junts doncs? Potser el noi també li fa por que a ella se li faci dur que ell vagi amb la cadira. Amb el poc temps que ha durat l´escena no et podies fer el càrrec de tot. El cas és que li han preguntat a ella si podia esperar, i ha dit que sí, que quin remei! I jo vinga a plorar i plorar de l´emoció. I pensava en mi esperant poder anar a viure aviat amb l´Adrià, igual que ella. Tot i que jo ja porto més de vint dies. I pensava en l´optimisme d´ella malgrat les dificultats que segurament li esperen, perquè patirà per ell, perquè per desgràcia aquesta ciutat i moltes ciutats encara no estan adaptades a tothom. I vinga a plorar, no sé què m´ha agafat. I la pluja fora. I jo desitjant que en qualsevol moment l´Adrià es presentés per sorpresa a casa meva. Però res de res. Després feien El millonario, o un concurs amb títol semblant. He endevinat alguna pregunta, però m´he cansat i he apagat la tele. I no sé per què comento la tele si no és el meu estil, ni em preocupa, nio m´afecta. Suposo que perquè se´m fa estrany veure-la. Podria ser teleaddicta, i enganxar-me a sèries i programes melodramàtics, i per no fer-ho, no miro res, i de vegades em parlen de gent que no tinc ni idea de qui són. Però seguim. M´he decidit posar-me a arxivar papers i factures, perquè els vaig posant a un calaix, i mai ordeno, i això que tinc unes carpetes amb separadors. També he guardat els programes de les últimes obres, del Liceu, i així he estat entretinguda. I després he estat parlant amb en Quim per internet. M´ha dit que no agobii a l´Adrià, que demà ja el veuré, que no pensi més del compte? Bé, parlar amb ell sempre m´anima. I ara sí que vaig a trucar l´Adrià a veure què fa

2005-09-28T18:19:00.000+02:00

#

Contestant al comment del Quirze, anava pensant que realment la vida és imprevisible, i que de vegades petits canvis en la rutina poden afectar molt al futur. Em refereixo també a totes aquestes casualitats i coincidències que fan pensar, no cal ser canvis en la rutina, però una acció ben simple pot suposar molt. Hi ha algunes tètriques com gent que perd un avió que s´estavella, o els que aquell dia no van agafar un tren que va explotar en un atac terrorista, fins a d´altres menys tràgiques, com entrar un dia a una tenda i retrobar un antic company d´escola amb qui has perdut el contacte, i quedes i t´enamores d´ell, o t´informa d´una feina que et pot interessar. O anar de viatge a l´estranger i en el mateix grup de l´autocar conèixer algú, no parlar gaire, i després anant a comprar al barri descobreixes que viu a dos carrers (això a mi em va passar). O com em va explicar un noi pel xat, que ell va començar a parlar amb una noia que vivia al mateix edifici, i no s´havien vist mai. El món és ple de coincidències. No sé si són per atzar o tenen algun significat. Millor no pensar-hi gaire, perquè no saps què hagués passat si l´Ester no hagués tallat amb el seu xicot primer,i no hagués anat a Tunísia i no hagués conegut l´Adrià? Bufff. Millor no pensar-ho. O que hagués passat si els meus pares i l´Agat no haguessin agafat el cotxe aquell dia? Paro perquè aquest tema em fa mal.
L´Ester està millor,o això sembla, demà anirà a treballar, però jo ahir no vaig veure l´Adrià. Ella acaba de marxar a casa seva, diu que ha de seguir endavant. Bé, jo també seguiré endavant cap a casa del meu estimat

2005-09-27T18:14:00.000+02:00

#

L´Ester dorm al meu sofà. Avui no ha anat a treballar. Ha vingut a plorar a casa meva de bon matí. Diu que no para de pensar en el seu petitó que no arribarà a néixer. La veritat és que la pobra ho està passant fatal, però com li posa tant dramatisme fa una certa gràcia i tot. Si ara em sentís no li agradaria el comentari, però és que exagera molt. Diu que potser és d´aquelles noies que no aguanten cap embaràs si no és en repòs. Jo li he fet veure que no tenia motius per pensar-ho perquè no tenia proves que fos embaràs o retard. Però això encara li ha fet més pena, perquè m´ha dit que llavors podria ser estèril. I li he hagut de dir que si segons deia sempre havia pres mesures, com podia dir que era estèril? M´ha contestat que era una insensible, i que quan fos gran i em trobés sola,desitjaria haver tingut fills perquè tinguessin cura de mi. Potser en un altre moment li hagués contestat malament, però no podia tenir-li en compte. I a part, ara que estic amb l´Adrià, qui sap si puc animar-me a ser mare. Passat un temps clar, perquè jo tinc instints maternals, però en el fons em fa molta por. No sé si seria una mare exemplar. La típica mare potser tampoc seria. Però bé, ara això no em preocupa, em preocupa aquesta noia. Ja li he dit a l´Adrià que aniré a casa seva més tard. No li he dit la raó perquè com ell coneix l´Ester, i a part ella està amb el seu amic Pep, millor no embolicar-ho.
A l´Ester li he preguntat si li ha comentat alguna cosa al Pep de les seves angoixes. I m´ha dit que segur que ell no l´entendria, perquè és un mascle massa preocupat en les seves coses i en satisfer les seves necessitats bàsiques. I bé, qualsevol cosa que deia me la capgirava, anant als tòpics més extrems. No sé si l´he animat gaire, i potser l´he deixada beure massa Martini de vermout, i massa vi dinant, i per això ha acabat així dormida. Potser hauria de portar-la a algun psicòleg o algun professional que la pogués ajudar millor. Aquesta noia no sé, des de que va deixar el nuvi de sempre, i amb les seves ganes de noves sensacions, i tot... no sé. I el que em va deixar de pam va ser la casa de parts naturals. Clar que hi ha gent que ho fa així, i abans es paria d´aquesta manera, i si el part va bé perfecte, però i si hi ha complicacions? Podria morir la criatura i la mare. A mi em faria por la veritat. El lloc era bonic, vistes a Montserrat, però aquelles habitacions amb saleta i cuina a compartir em recordaven més uns bungalows de muntanya. Ni casa rural perquè tot era petit. I la sala de part era ben curiosa. Hi havia una corda penjant del sostre amb nusos per penjar-se i ajudar-te a dilatar. També hi havia una pilota grossa inflable d´aquestes de l´Ikea que crec que també ajuda a dilatar o relaxar, o ja no ho recordo. L´únic que em va agradar és la banyera rodona on et poses al principi. Però al final, seies en un taburet més baix que els meus genolls. El taburet per dalt era com una tassa de wàter, i a baix hi ha una palangana d´alumini on deu anar a parar el bebè. El pare, té un taburet de fusta de la mateixa alçada per seure darrera i subjectar a l´adolorida mare. Es veu que la cosa està en no aixecar les cames, a part de no posar anestèsia. Ai, no sé, sort que l´Ester no està prenyada, clar que quan s´hi quedi (espero que sigui aviat ja que tant ho desitja) doncs anirà cap allà. Jo ja li vaig a Castellet que per què no anava a l´hospital i demanava que no li posessin l´epidural. Però bé, cadascú ha de parir de la manera que li sembli millor, suposo que està el dret a escollir, i hem de respectar, tolerar, igual que en altres temes que realment són molt personals i les lleis no haurien de tenir la darrera paraula.
Vaig a veure què fa aquesta noia. Si segueix així, li hauré de dir que es quedi a dormir amb mi, i res d´Adrià. El que no sé és a quin psiquiatre anar. Sempre és millor anar a un de confiança que mirar les pàgines grogues. I el que conec jo, millor no recordar-lo. Maleït senyor Quintanilla. Pensava que el tenia oblidat i ara acaba de sorgir com un bolet enmig dels meus pensaments. Aiss.

2005-09-26T11:38:00.000+02:00

#
La tardor ha entrat ben entrada. Quin dia tan gris i plujós! I a sobre dilluns. De fet a mi que sigui dilluns m´afecta en el sentit que m´allunya de l´Adrià. Però tampoc estarem enganxadets sempre. I tornant al temps, em pregunto si avui podran fer el piromusical o tampoc. Si s´arreglés el temps potser hi podríem anar, i així viuríem una mica les festes de la Mercè, perquè nosaltres dos ens hem passat la major part del temps vaguejant, dormint, menjant, i sobretot demostrant-nos molt carinyo, o potser passió, o molt sexe. Bé, una mica de tot barrejat, aconseguint deixar els nostres cossos en harmonia. Quines maneres d´expressar-me tinc segons com. Em faig gràcia a mi mateixa. A l´Adrià també el faig riure amb les meves idees o les meves imaginacions. Diu que li encanta poder tenir una artista al seu costat. Quan em diu aquestes coses em fa tan feliç. Ja sé que altres m´han dit moltes coses, però a ell li veig una sinceritat... No sé com explicar-me. Li veig sentiments purs. O potser és que la meva ment va oblidant les històries passades, només vull recordar el meu amor actual, el que em fa feliç. Els altres, alguns van estar bé en alguns moments, però són passat. Són cares del passat, cossos que es van unir al meu per poder gaudir més del present, per poder valorar més el meu Adrià. Aiss, m´agradaria que el sentís tot això que sento jo. De vegades em fa por ser massa carinyosa, afalagar-lo massa... per allò de la cultura popular, que a la gent no li agrada sentir-se amo total de l´altra, perquè si no es confien. Però per què hem d´estar sempre dissimulant? No podem expressar totalment el nostre amor? La vida és complicada. De vegades això d´actuar fa que algunes parelles no acabin d´entendre´s. O que altres ni comencin. Clar que potser això d´amors platònics és més de l´adolescència, i arriba una edat que la gent ja no es calla, i prova, i segons la timidesa d´un , es llença més o menys ràpid. Però potser es llença per aconseguir només sexe, potser per més d´una nit... Però, si s´han de comprometre més, la gent té por. Fins i tot jo en tinc. Clar que més en té l´Adrià, em sembla. Potser afectat per la seva anterior parella. Però si un cop va malament, no significa que hagi de passar el mateix amb una altra persona no? Jo si pensés massa en el meu passat, seria incapaç de portar cap relació. L´Adrià podria ser com qualsevol dels meus antics amants ? nuvis? Esperem que no. Vull tenir esperança. Ara porto temps sense deprimir-me, sense injectar-me vodka i vodka per poder aguantar i seguir endavant. Bec d´una manera mesurada. I l´Adrià té molt a veure en tot això. A part de gent que sempre està al meu costat com en Quim. Tinc ganes de veure´l . Diu que anem a Brussel.les , no sé, ja veurem.
Tinc ganes que l´Adrià plegui de treballar. Pot semblar mentida però tot i el frenètic ritme sexual del cap de setmana, ara mateix seguiria sense parar. Potser m´estic tornant sexe-Adrià-addicte, perquè només penso amb ell. Recordo com m´acaricia, i se´m posa la pell de gallina. Suposo que trucar-lo ara no seria gaire bona idea. Però penso en els seus llavis ardents recorrent-me, les seves mans, bufff. No sé que em passa, però voldria seguir provant postures, llocs de la casa... Resignació i cap a la banyera. Total, com puc distreure´m en un dia de pluja?

2005-09-23T02:57:00.000+02:00

#
Tinc l´Adrià per aquí, tot i que dorm. Ha arribat que serien les deu, i com aquell qui diu hem marxat a sopar uns entrepans. A mi potser m´hagués fet gràcia alguna cosa més romàntica, però ell s´ha entestat en que havíem de gaudir de les festes de la Mercè. Així que després de sopar hem anat cap al Fòrum. Han posat allò que sembla una fira amb atraccions i tendetes de menjars típics i artesania.Eren les dotze i ja havien actuat Lax n· bustos. Hem agafat una beguda esperant Malú, perquè ens han dit que havien suspès Seguridad Social, però passada una hora hem decidit marxar cap a caseta. Podríem haver anat amb la moto a Plaça Catalunya amb el Melendi, però ens ha fet una mandra. L´Adrià es notava cansat, tot i que tant esperar, ha fet que ens anéssim calentant, i hem arribat a casa amb unes ganes de fer l´amor terribles. Estàvem excitadíssims, desitjosos d´unir poc a poc els nostres cossos sense mirades alienes. Notar aquells llavis carnosos i humids pressionant els meus. La seva llengua recorrent la meva boca. Les mans intentant acaronar tot el cos. Desitjava ser una posessió seva, notar com lliscava dins el meu cos. Els meus pits ferms, i les seves mans acompanyant el balanceig dels nostres cossos. Tot era tendre i salvatge a l´hora... I així d´adormit ha quedat. Demà més només llevar-nos
I

2005-09-22T17:50:00.000+02:00

#
Estic desitjant veure l´Adrià. Sembla que faci anys que no el veig. Aiss. I que bé, demà té festa. Tres dies junts, ben junts.
El que ara penso és que si tanquen tendes divendres i dissabte, potser hauria de passar pel super. Quin pal!
Per altra banda, no sé si alegrar-me o entristir-me per l´Ester. Ella està trista perquè li va baixar la regla, però jo crec que tampoc és tan greu, i si realment vol ser mare, pot anar a buscar un altre. Clar que si li agrada en Pep, potser hauria de consultar-li. El que fa pena és veure com plorava. Clar, veníem de veure la casa de parts naturals. Vaig al super millor

2005-09-21T18:18:00.000+02:00

#
Avui estic soleta. Buaaa. Tot i que demà torna.
De fet no estic sola del tot. He quedat amb l´Ester. Clar que m´ha dit què em semblaria anar a Castellet de no sé què prop de Manresa. Diu que segur que m´agradarà anar-hi, que és sorpresa. I... com tampoc tinc res més a fer, espero que em vingui a buscar. M´imagino que em deu voler portar a sopar a alguna masia de per allà o qui sap.
He rebut un mail de l´Adrià de tres línies. Almenys se´n recorda de mi. Aiii.
També he rebut un mail d´en Roger. Em fa gràcia saber d´ell, però preferiria tallar una mica el contacte. Però clar la Filomena el va trucant, i intenta parlar-me d´ell. I a mi no és que em sàpiga greu, però si ell marxa per començar una nova vida, i la Filomena li relata la meva vida. De què serveix? Tampoc em puc enfadar amb la Filomena. Ella em diu que no tinc cor, que pobret tot sol allà i jo ni em puc interessar una mica. Com ella no té moltes distraccions, li dóna per aquestes coses. Ara que sembla refeta del sevillano aquell, li hauré de buscar alguna companyia. Clar que millor que cadascú es busqui algú si hi està interessat. A part, tampoc sé per on buscar. I si li comento a l´Andy i el Tom? No tots els seus coneguts són gays. I com són més de l´edat. Clar que algú de Palamós li queda lluny a la Filomena, però si estan jubilats que pugin i vagin. Bé, ara no sé per què em dóna per fer de Celestina. Més valdria preocupar-me per altres coses. Per exemple, i els alumnes de cant que em volien passar els Davids? Res, avui a Manresa

2005-09-20T09:45:00.000+02:00

#
Dimecres l´Adrià va a Portugal. Dimecres que és demà. Glups. Però no ho dramatitzem tampoc. De fet podria haver estat pitjor. Ho dic en el sentit que com volen rebaixar despeses, volien que anés en Vueling, i llavors hauria hagut d´agafar l´avió aquesta tarda. I tornar a les tantes de la nit. Si va en línia regular és més car, però no ha de fer horaris estranys. Ell ha fet un estudi contemplant que si es va amb Vueling s´ha d´afegir un sopar, una nit d´hotel, taxis més cars... I llavors seguiria sent més barat, però no tant. Però no vull pensar més en Portugal. Es que si no m´agafa la plorera. No sé què em passa, però estic emocionalment dèbil. Així sona molt fort, però de fet estic amb les hormones a flor de pell. L´excusa del cicle femení sempre ens la podem aplicar les dones i quedem la mar de bé. I de fet també molts homes s´expliquen així el que creuen rareses de les dones. Els homes no ho tenen tan fàcil. Si ells fan coses estranyes, nosaltres pensem que tenen algun motiu. Però de vegades fan les coses sense cap altre doble sentit. Bé, tot això són tòpics, i tornem a que cada persona és diferent, però quan analitzem als altres, la base tòpica diferenciadora segons el sexe té un pes important. Potser ja són maneres de fer que heretem socialment, qui sap. I això ho dic jo, que no m´agrada encerclar-me en cap conjunt, vull ser diferent, però per altra banda la protecció del poder camuflar-me socialment també m´és còmode. Però deixem l´ autoanàlisi , i tornem a Barcelona, on la tardor tímidament apareix avançada amb la fresqueta matins i vespres. La ciutat que es prepara per a les seves festes. Venint de casa l´Adrià he agafat el 20minuts. Parlava que fins després festes hi havia no sé quants radars destrossats. El que no posava és per què no els arreglen fins després festes. Es per si hi ha més actes vandàlics? Clar,si estan trencats no els poden trencar. O és per deixar uns dies sense multes al ciutadà? Com són Festes, no els hi posarem multes pobrets. O han donat la notícia perquè la gent es confiï i si es passen en 5 quilòmetres hora enviar-los la bonica papereta i aconseguir més ingressos per l´ajuntament? Clar que potser la notícia era només per mostrar l´incivisme tan comentat darrerament, i jo m´he quedat només amb la idea que passaran dies fins que els arreglin. Però com no tinc cotxe, i crec que no visc al costat de cap radar, no m´afecta gaire.
El que sí em va afectar ahir va ser el cinema. L´Adrià va voler anar a Diagonal Mar a fer un passeig, un cop d´ull a alguna tenda, i després em va portar a veure la pel.lícula dels germans Grimm on surt el Matt Damon, i la veritat és bastant avorrida, i no la recomano a ningú. Clar que la gent faci el que vulgui. Ara que nosaltres, poc que anem al cinema, i anar a veure aquesta ja és delicte. L´Adrià va dir que si era d´aventures, recordaria contes de la nostra infància... i amb tot això dels contes em vaig deixar enganyar. Però no el culpo, a ell tampoc li va agradar . Ara, per culpa de la pel.lícula vam sopar només crispetes i una Coca-cola (no light perquè va voler que la compartíssim). Això no és gens saludable. En arribar a casa, ell encara tenia gana. Va començar a tallar un pernil que té a la cuina, i després va fer-me un petonet dient que m´esperava al llit. I allà m´esperava ben dormit. Suposo que passades les dotze és normal. I tampoc em queixo perquè des de dijous nit que portem una activitat sexual envejable.I sobretot dissabte. Amb aquelles pluges, quina millor distracció? Però també va bé una mica de descans per no abusar, tot i que a mi no em cansa gens.
A veure si aprofitant que l´Adrià no hi és quedo a soles amb l´Ester. Segueix sense tenir la regla, però tampoc es fa el Predictor, ni va al metge, ni li comenta res al possible pare (perquè el de Tunísia busca´l ) Però no sembla gens angoixada. Diumenge mateix la vaig veure, i tan tranquil.la. No sé com pot dissimular tant. Vam anar als focs final de festes del Poblenou. A mi em feia cosa per si trobàvem al Bernat, tot i que anant l´Ester i jo acompanyades, dubto que ell ni saludés. I bé, el barri és com un poble, però entre tanta gentada per sort no ens vam creuar. Quin fred a la platja per cert! Però bé, vam aprofitar per abans fer una cerveseta i després sopar una mica. L´Adrià diu que si es surt diumenge vespre no es fa tan curt el cap de setmana. I ella tan normal. Jo estaria dels nervis. Potser en el fons desitja ser mare i prou. Li és igual tenir parella o no. Ella vol un fill. I per això va deixar a la seva parella de tan temps. Tenir un fill amb ell i després trencar li hagués estat dur. Però ara pot quedar-se tranquil.la. Al Pep fa res que el coneix (uns dies més que jo a l´Adrià de fet, i a mi em sembla molt, però és poc). Doncs això, si al Pep li diu que el nen és del cambrer de Tunísia, es quedarà potser fotudet uns dies, perquè el noi sembla encandilat amb ella, però se li passarà. Tot i que a ella sembla que també li agrada ell.... M´estic fent unes teories... De fet realment no sé què passa pels seus caps, així que no val la pena especular. Jo l´únic que haig de fer és donar suport a l´Ester. Tot i que el Pep és amic de l´Adrià. Bufff, el millor seria que l´Ester no estigués prenyada. Bé, ja es veurà

2005-09-15T14:31:00.000+02:00

#
Ahir vam anar a sopar a un restaurant argentí amb l´Ester i en Pep. Va estar bé, tot i que el principal tema de conversa va ser el viatge a Tunísia. Suposo que és normal. El curiós va ser adonar-me que en el meu cap tinc un poti-poti de records de Turquia i Tunísia. Crec que al meu cop tinc els records dels països barrejats, per una banda tota una pila de ciutats europees i a l´altra els països àrabs. Això a grans trets perquè puc associar perfectament la torre Eiffel a Paris o el Big Ben a Londres, però hi ha catedrals que no sabria ben bé on ubicar-les. Queden fotos de record, però de vegades no evoquen res. Ara, si hi surto amb un vestit determinat, si es veu algú al meu costat, em vénen al cap anècdotes i poc a poc em situo.
Però el que em va impactar ahir va ser la revelació de l´Ester. Volia trucar-la perquè m´ho expliqués bé, però en hores de feina és perillós. Em va dir que creia que podia estar prenyada. Li vaig preguntar si d´en Pep? I em va dir que de fet havien pres precaucions i per això no hi entenia. I que també les havia pres amb el cambrer de Tunísia. Coi, això era un problema. Però ella creia que volia ser mare, encara que fos sola, i encara que en Pep la deixés per si el nen sortia morito, que total s´acabaven de conèixer. Jo no sabia què dir-li, és una decisió molt delicada, però havíem de tornar amb els homes i no vam poder parlar.
Ahir vam anar a dormir a casa de l´Adrià. Era ja la una i pico, i ell em va fer petonets. Somrient em va dir que sentia no arribar a més però que la son el vencia. Així que estem de règim. I a mi no sé què em passa, però em noto bullir la sang. Vaig trigar una mica a adormir-me. Desitjava despertar-lo i notar les seves carícies, els seus petons humids, notar que em penetrava amb vigor... D´aquesta nit no passa. Avui no ens mourem de casa fins que surti fum. I ara per consolar-me potser aniré a la perruqueria.

2005-09-14T14:18:00.000+02:00

#

Torna el sol i el bon temps, i millor perquè una altra setmana de pluges i tornados (tot i que no en vaig patir cap en directe) no ho hagués suportat.
En Roger ja no està. El trobaré a faltar? Ja ho veurem. Suposo que una mica sí, perquè és una persona que estimo, però l´Adrià em fa perdre molts cops a la resta del món del cap. I no vull pensar més en el Roger, que ahir va acabar plorant als meus braços. No va insistir que marxés amb ell ni que anés a veure´l , ni que el truqués, ni que deixés l´Adrià, només plorava. Això em fa pensar que va disposat a començar una nova vida, i m´alegra, perquè crec que és el que li fa falta. Necessita no obsessionar-se amb mi, perquè jo sóc ben estranya molts cops, i per ell tinc una barreja de sentiments que em confonien, però en conèixer l´Adrià, he vist clar que per en Roger sento una estima més amistosa. Es complicat d´explicar. Jo ahir no vaig parlar-li quasi. No em venien al cap paraules de consol ni d´ànim. L´acaronava el cap intentant que es tranquil.litzés. No calien paraules. I ara ja està, ha marxat i prou. La Filomena em deia aquest matí que podríem escapar-nos més endavant alguns dies a Alemanya per fer turisme i veure´l. Jo he somrigut, i li he dit que li comentaria a l´Adrià. Sé que ella no insistirà més.
Ahir l´Adrià estava ben cansat. Va arribar a casa meva just per sopar, sense quasi parlar, estirar-se al llit, i ja era en el més profund dels somnis. Em vaig sentir sola en la seva companyia. Jo tenia ganes que m´expliqués coses, volia comentar-li la visita del Roger... però vam ser dos éssers incomunicats. Ara bé, si almenys haguéssim fet l´amor, ens hauríem comunicat d´alguna manera. Però ni això. Ell es va adormir d´esquenes a mi per fer la cosa més dramàtica. Jo em vaig estirar al seu costat, i el vaig envoltar amb els meus braços per notar almenys la vibració del seu cos. No em dormia, el cap em donava voltes, i si penses massa no dorms. Era normal que ell dormís si matina i penca a base de bé a la seva feina. I era normal que jo estigués ben desvetllada. Vaig aixecar-me cap a l´ordinador. Tampoc tenia ganes d´escriure. Em venia de gust parlar amb algú, i vaig topar amb un personatge ben insòlit. No sé gaire d´ell. Sé que les nits abans de dormir fa contemplació d´imatges, i que això acostuma a fer-lo dormir. Hi ha gent que fa servir la tele per evadir-se de tot i aconseguir el relax. Ell em va dir que fa contemplació. Em va comentar que ara molta gent busca la serenitat en l´oriental, amb el ioga o altres tècniques, però que els occidentals teníem les nostres pròpies tècniques des de fa anys, però les havíem deixat perdre. Ell deia que igual que hindús es relaxen repetint un so, com per exemple l´om. Aquí si reses el rosari que també es repetitiu, també aconsegueixes la relaxació. Bé, em va dir moltes coses que segur que molta gent no em diria. El tema de la contemplació d´imatges que fa, va arribar quan era tard, i ell va dir-me que era hora de contemplació i que marxava, així que no vaig poder aprofundir del tot. Igualment vam parlar d´un tema amb tantes respostes com si la bellesa en l´art és subjectiva o objectiva? No sé si explicar les diverses visions que em va donar. Sembla que la manca de sexe em produeix inquietuds filosòfiques. Però no, va ser la trobada d´aquest noi. El cas és que va ser molt més interessant que trobar el típic que es fa el simpàtic, fa veure que té els mateixos hobbies que tu per quedar de seguida i follar-te el més ràpid possible. O aquells que t´expliquen les seves penes laborals, els seus fracassos sentimentals, i volen que et converteixis en la seva doneta salvadora. Bé, ara estic simplificant el món del xat en esteorotips, però igual que a la vida real al xat hi ha de tot, i amb variacions, però mai havia conegut algú que fes contemplació d´icones o figures abans de dormir. Crec que és un noi molt culte, que ha llegit molt, entès en arts varies, però també em va semblar que tenia una religiositat que el marcava. En tot cas em va distreure una estona a la nit. Vaig tornar al llit. L´Adrià s´havia girat. Podíem dormir cara a cara. Vaig abraçar-lo, i dormit va buscar els meus llavis per besar-me. I relaxada després d´haver fet ´contemplació´ a l´IRC vaig dormir abraçada al meu amor. Tot i això, avui no penso deixar-lo dormir-se tant d´hora. Clar que segurament anirem a sopar amb l´Ester i l´amic seu amb qui està enrotllada. No sé si ve algú més del viatge a Tunísia, o quedarem en plan parelles. El que sé és que el de l´Ester finalment porta les fotos. M´agradarà veure-les perquè jo vaig anar a Tunísia fa uns anys. Ais. Va ser el meu primer viatge de contacte amb el món àrab.

2005-09-13T10:22:00.000+02:00

#
Estic esperant en Roger. Diu que vol veure?m en privat . Divendres vam seure ben lluny un de l´altre, vam posar tota la gent del sopar pel mig. El Roger estudiava l´Adrià amb la mirada. Per sort es va comportar. Jo estava ben tensa, i suposo que per això vaig començar a notar nàusees , i mareig i vam acabar marxant a casa bastant d´hora. I dissabte va seguir la cosa. Quin cap de setmana li he donat al pobre Adrià! Però ell semblava encantat de ser el meu infermer. A part, diu que els Davids li van caure la mar de bé. Diu que em prepari per anar a Jordània aviat. Les explicacions del David A. el van convèncer. Me´n alegro que no hi hagués gaire contacte entre ell i en Roger. A veure ara què em diu ara en Roger. Espero que no vingui gaire dramàtic, ni amb ganes de plorar perquè jo estic una mica bleda. Serà perquè ahir vam anar a veure un bebè, fill d´un amic de l´Adrià. La trucada de l´Adrià ahir a les 10 h del matí va ser ´T´agraden els nens reina?´ El cor em va fer un bot. Per sort, ràpid va seguir dient si voldria acompanyar-lo a visitar un bebè. I em va enviar a Prenatal a comprar-li un regalet. Quines coses tan bufones tenen!Em vaig passar hores mirant.Aiss. I aquell petitó. Què bufó era! I la parella aquella van ser molt simpàtics i me´l van deixar agafar. Tenia uns dits de les mans llarguets. Aisss. Em va despertar instints maternals. Però res, tornem a la realitat que ara vindrà en Roger i a part és dimarts tretze. I si ets anglès no pots somriure a la foto del passaport. Vaig a recollir una mica la casa mentrestant perquè porto una mandra

2005-09-09T13:44:00.000+02:00

#
Després del disgust que dimecres em va donar l´Adrià, ahir em va recompensar. I amb la tornada avui del sol i el bon temps em sento un altre cop plena d´ il.lusió, i enamorada del tot.
Dimecres vaig sortir tardíssim del dentista. Em va dir que anés a les 18.30, però es veu que es van presentar altres urgències capa les 18 h, i clar, a mi em va agafar dues hores després. Vaig sortir d´un malhumor terrible a les 21 h. Almenys no em va cobrar. Però em va prohibir menjar fins passades dues hores. I jo que havia dinat una amanida a les dues, estava morta de gana. Plovia i plovia. L´Adrià em va dir que descansés i ja ens veuríem al dia següent, que ell tenia mal de cap tota la tarda i que preferia dormir. Jo hagués volgut anar a casa seva, fer-li d´infermera , o simplement dormir al seu costat, i ja està. Anar cap a casa meva em superava. Necessitava esbravar ?me després de la tensió a la sala d´espera. Portava un llibre, però tot i això, no parava de mirar al mòbil per saber l´hora o per si rebia algun sms de l´Adrià o de qui fos.
Com l´Adrià m´havia abandonat, perquè així és com ho sentia, vaig picar a la Filomena. Ella em va voler donar de sopar, però com jo no podia menjar, va treure l´ampolla de xupitos de crema catalana que a ella tant li agrada. Vam beure massa. Primer va començar amb el rotllo pro-Roger. Ja li vaig dir que no ho suportaria, així que vam decidir canviar de tema. I va preguntar-me amb quants homes havia mantingut relacions al llarg de la meva vida. Vaig dir-li que no ho sabia. I és que puc dir que he oblidat a molts. Vaig començar a recordar, i em va sortir d´algun calaix perdut del cervell alguna cara que potser si no hi hagués pensat, doncs seguiria oblidada per sempre. El licor de crema catalana em va fer recordar algunes cares i algunes anècdotes. Vam riure. Però ahir al matí, pensant-hi, vaig pensar que s?havia acabat engreixar la llista de records dispersos. Tothom té aventuretes de jove, però volia a partir d´ara només tenir anècdotes sexuals amb l´Adrià? Havia de tenir en compte que se´n fotia de la meva funda mòbil, i no m´esperava amb els braços oberts després de la meva tarda perduda al dentista. Clar que ell tenia mal de cap. De vegades, si m´analitzo, penso que puc resultar ben simple. I a part, segons com bufa el dia, puc canviar d´opinió d´un dia per altre.
El cas és que ahir l´Adrià, tot i la pluja em va portar al teatre. Una de la feina li va passar invitacions pel Villarroel. Estrenaven Historia de una vida. Entre el públic alguns actors catalans, de la tele, el crític de La Vanguardia, altres que no conec i nosaltres. Eren dues actrius. Una història maca que parla d´una escriptora famosa i la seva relació amb una jove alumna que comença a escriure i acaba triomfant. Però potser una part que em va tocar, i m´hi vaig fixar, és quan es parlava sobre el que escriuen els escriptors. Moltes novel.les es basen en la realitat, però fins a quin punt pots utilitzar com a material la vida d´una altra persona. Es justificable escriure històries d´altres si en part afecten la teva vida? Encara que es dissimuli tot una mica, i es barregi una mica realitat i ficció, és lícit escriure-ho? I per altra banda, és creïble i realístic escriure sobre el que no coneixes o no has viscut? I jo no és que em consideri escriptora. Fins i tot ja no sóc ni actriu ni cantant ni res relacionat amb el món artístic, almenys de moment. Només m´allibero davant del teclat.
Bé, m´estic posant massa filosòfica, i potser tampoc és necessari. El que passa és que amb l´Adrià, acabada l´obra vam anar cap a casa meva, i no vam comentar-la gaire que diguem. Vam dedicar-nos als nostres cossos una estona i vam caure dormits rendits.
I avui és divendres. I avui els Davids fan sopar de comiat per en Roger. I hi aniré, i li he dit a l´Adrià que m´acompanyi. No sé si faig bé. La Filomena diu que són ganes de provocar a en Roger. Però si li dic a l´Adrià que no vingui, potser li molesta, tot i que sap que hi haurà més gent al sopar. Però jo li he explicat més o menys la relació que hem tingut en Roger i jo. Jo ho sento per en Roger, però a mi m´interessa estar bé amb l´Adrià. No vull perjudicar al Roger, però menys a l´Adrià. Em sap greu si en Roger marxa a Alemanya per culpa meva, però li anirà bé també professionalment. I jo ara que tinc una mica d´estabilitat, no puc espatllar-la per quedar bé amb la gent. Vull estar bé amb tothom, no distanciar-me, però la meva prioritat principal per viure és l´Adrià. I no hi dono més voltes. Al sopar comiat hi anem tots dos o jo no hi vaig. He decidit.