Ahir em vaig llevar a mitja tarda amb una mica de mal de cap. Em vaig fixar en un paperet a la nevera “ Estàs tan bonica dormint que no m´atreveixo a despertar-te. Haig de marxar perquè tinc un dinar familiar. Et trucaré perquè tinc ganes de veure´t aviat. El que no entenc és perquè has marxat de l´habitació. Un petonet. Roger” . Què bufó! Li perdonava que ronqués. Vaig obrir el mòbil. Tenia un sms d´en Robert. “Estic malaltó, però sàpigues que no t´oblido » Ara resulta que no m´oblida. Crec que tot són excuses. Deu tenir algun altre plan, però per si de cas li falla, em va escribint. Realment no em convé algú com en Robert. Només el conec de la nit del Llantiol, i si ja al principi comença amb mentides, com pot acabar…No sé res de la seva vida, és un desconegut, però jo sóc una tonta que em deixo enredar per tothom. Va sonar el telèfon. Era el David B. No va trigar gens en preguntar-me si havia passat alguna cosa amb en Roger. No vaig voler explicar-li res. Si volia saber que li preguntés al Roger , que per alguna cosa eren més amics. Em vaig fer la despistada. Com va veure que no en treia res, va canviar de tema. Em va dir que era l´aniversari d´en Roger, i que per celebrar-ho havien pensat fer un sopar a casa d´ells. A en Roger li havien dit que estarien tots tres, però que havien convidat alguna gent més, i que havien pensat que jo també hi podria anar. Jo vaig dubtar, per una banda sabia que em convenia distreure´m i que segur que ho passaria bé amb ells, però per altra sabia que si anava, en Roger voldria més, i no sabia si volia anar-me lligant a ell. A part, tampoc volia ser la substituta de la seva dona, perquè crec que ell encara està ofuscat amb ella. Però li vaig dir al David que comptessin amb mi. A les 21 h havia d´estar a casa d´ells. Viuen a la Vila Olímpica en un àtic decorat amb un gust exquisit. Em va obrir la porta el David B. tot somrient. Em va picar l ´ullet “Ho sé tot, salvatge!” Jo li vaig donar l´ampolla de vodka que portava. No tenia res més a casa. Vaig passar a la sala. I allà estava l´Helena. Se m´ha tirat al coll. L´Helena també va estudiar teatre amb nosaltres, i a part vam estar juntes de gira en un infantil. Estava igual de guapa que sempre, i musculada. Quan havíem de muntar i desmuntar escenaris sort en teniem d´ella. També hi havia dos nois i una noia, companys d´orquestra d´en Roger.Van trucar a la porta. I quina sorpresa! Era la Laura. Venia de fucsia. Ella sempre tan llampant. Però la seva cara no era tan alegre com habitualment. Estava més prima, i encara que anava bastant pintada, tenia una tristor als ulls. Venia amb la seva parella. A primera vista no em va caure t gens bé. Era un home ben estrany. A part semblava que anés penjat d´alguna cosa. Els Davids ens van donar les instruccions per quan arribés en Roger. Tancarien els llums de la sala, i quan entrés tots cridariem felicitats. Quan en Rogerva entrar i ens va veure, es va posar molt content, i se li va iluminar la caraen veure´m. Però vam anar a parar cadascú a una punta de la taula. Jo tenia al costat l´Helena que em va estar explicant que va estar una temporada treballant a Madrid fins que es va cansar i va tornar. Volia saber per què no estava treballant. Per sort, un dels músics de l´orquestra volia lligar-se-la i no vaig haver de contestar. Davant estava la Laura i la seva parella. Ell quasi no parlava. I la Laura no semblava la mateixa de fa anys. No parlava ni la meitat, com si ell li tingués prohibit. Però ella es va animar recordant vells temps. Anècdotes amb l´infantil, vam recordar les que vam fer en aquelles vacances a Cantàbria, i fins i tot va sortir el nostre accident. Això em va fer esgarrifar. L´Helena també anava ficant cullerada, i no parava de dir que s´alegrava tant de veure´m. I en Roger em somreia quan podia El sopar era deliciós. I el vi també. De postres un pastís d´aniversari que havia fet el David B,, ens va confesar que havia posat una miqueta de maria per animar la cosa.
Em feia por d´anar al lavabo i descubrir caminant que anava borratxa. A l´hora de les copes vaig anar, l´Helena em va acompanyar. Va tornar a dir-me que s´alegrava molt de veure´m i va passar una cosa que no esperava. L´Helena va començar a besar-me. Em vaig quedar gelada sense reaccionar uns segons, fins que la vaig apartar amb carinyo. “Helena, no pot ser maca. Podem ser amigues, però res més” Ella em va confesar que sempre li havia agradat, i que en el sopar d´avui li havia semblat que a mi també m´agradava ella. Li vaig dirque de moment els homes m´agradaven massa, tot i que no deixavem de donar-me disgustos. Ella tota pícara em va dir que una cosa no treia l´altra. Em va dir que tanqués els ulls i imaginés que era un home qui em tocava, i vaig notar les seves mans als meus pits. La vaig haver d´apartar de nou. Li vaig dir que parés, que no podia ser. I llavors ella em va tirar a la cara que abans ràpid m´obria de cames, i que pel que havia sentit ara igual, i que no podia entendre que si cardava amb qualsevol home, per què no amb ella, que ella només em demanava això, que aquesta nit anés a casa seva. Això em va fer mal Em deia puta a la cara. En Quim em diu que sóc depresiva i borratxa. Quin dia! A veure què em deia en Roger.Amb les opinions que es fa la gent de mi, potser més val seguir sola. Es stresant fer vida social, ho havia oblidat.
Li vaig dir a l´Helena que jo no ho feia amb qualsevol. Ho feia si m´agradaven, em venia de gust, però que no era ni lesbiana ni bisexual. Que em semblava bé tot, però que no podia sentir el mateix que ella. L´Helena va començar a plorar, i em va demanar perdó. Em va dir que sempre seria el seu símbol sexual, i que si algun dia canviava de parer l´avisés, i que perdonés el que m´havia dit abans. Que no creia que fos cap puta.. Li vaig fer un petó a la galta a l´Helena i vam tornar a taula. Havien tret la meva ampolla de vodka i una tònica, i anaven a preparar coscorrons. El David B. havia posat música de cançons russes, i ballava estil cosaco amb una flor que va treure d´un gerro a la boca. Aquell vodka podia ser molt perillós per a mi. En Roger estava segut al lloc de l´Helena, i en tornar a seure la seva mà va lliscar per les meves cuixes. L ´Helena va seure a les cames del músic. Vaig veure que no estava la parella de la Laura. Què hauria passat. Vam prendre dos coscorrons seguits, i el David B. va posar el xa xa xa de Frenesí i em va treure a ballar. El David A. va agafar a en Roger que mig borratxo també ballava bastant malament. L´Helena va començar a petonejar-se amb el músic, suposo que com no em va tenir a mi. El David B. ballava de meravella. Van posar un tango i el David A. va canviar a en Roger per la Laura, i es va tornar a posar la flor a la boca. L´altre noi i noia músics van començar també a petonejar-se, i el David B. ballava prop meu encés de passió, podia notar tota la seva virilitat quan era prop meu. En Roger ens preparava més coscorrons, i tot era una bogeria d´alcohol, ball, deixar-se portar pels instints. Anavem sortint a la improvisada pista i bebent sense parar.Van posar la cançó de Nou setmanes i mitja, i els dos Davids van ballar i la Laura va unir-se a ells i van començar a despullar-se uns als altres. Em vaig fixar que els altres dos músics eren sota la taula un sobre l´altre, i es sentien els gemecs de l´Helena i l´altre músic. En Roger se´m va llençar a sobre i em va treure la brusa trencant-me tots els botons, però jo havia perdut el control, veia en Quim pels racons dient-me que no podia beure més, que hauria d´anar al psiquiatre… Somiava desperta. No volia seguir més allà. En Roger em va dur a una habitació suposo perquè allà he despertat aquest matí. Estava sola.He hagut de sortir en sostenidors i pantalons, perquè no trobava la brusa Al menjador estaven recollint els Davids. M´han dit que els demés ja havien marxat. En Roger tocava per la tarda. M´han convidat a quedar-me a dinar amb ells dos. Estava tan feta pols que no tenia ganes. M´he posat l´abric i he marxat cap a casa en taxi. No m´he ofert ni a ajudar-los. A casa m´he ficat a dormir de nou. M´ he llevat que encara eren hores de tocar el piano, i ho he intentat , tot i que veig que el piano mai ha estat el meu. Millor cantar, però no en tenia ganes. He entrat al mesenger, però el meu únic contacte, en Quim no hi era. No sé què en pensarà de les meves retrobades amistats. No sé si m´atreveixo a explicar-li que vaig beure tant. Almenys no ho vaig fer sola, però això no sé si ho millora gaire.
Ha trucat en Robert, sembla increible però ho ha fet. M´ha proposat de quedar aquesta mateixa nit, es veu que també fan un musical nou al Llantiol a les 23 h, era com retrobar-nos on ens vam conèixer, però li he dit que estava massa cansada, i que si volia quedavem demà a sopar. No li pensava posar fàcil, tantes excuses…Més tard ha trucat el Roger, pobret, volia quedar però jo avui estic massa cansada i haig de pensar i pensar. Fins que no vegi en Robert no vull quedar més amb en Roger. I a part, crec que m´he acostumat a estar sola, i ho necessitava.Ha estat un cap de setmana de masses emocions. Allò de l´Helena. La Laura qui em tenia preocupada, i no havia pogut parlar amb ella. Aquella festa. En Roger que semblava boig per mi... I jo que sembla que visqui sense viure. Masses sensacions
