body comentado
Barcelona sunset
:::29.9.05:::

#

Què hi ha més depriment que estar sola a casa en un dia de pluja? Estic ben bleda la veritat. No em suporto. L´Adrià m´ha trucat a l?hora de dinar dient-me que tenia una tarda amb varies reunions seguides i que creia que plegaria tard. M´ha dit que segons com millor veure´ns demà, perquè segur que arribaria fet pols i de mala llet. He intentat comprendre´l, però el meu cap per variar ha començat a donar voltes i voltes. On trobaria millor consol que als meus braços? Jo li ajudaria a fer passar la mala llet amb un massatge, escoltant-lo desfogar-se. No sé. Però haig d´entendre que de vegades les persones tenen la necessitat d´estar soles. Jo com ja em passo bona part del dia sola, necessito rebre després la seva companyia. I ell com es passa més de vuit hores en companyia de companys i jefes, agraeix una mica de relax. Però jo si volgués estaria només al seu costat mirant la tele, o jo llegiria mentre ell fa el sudako aquest (ara no em surt el nom dels mots encreuats amb números). Ell podria estar a la banyera mentre jo prepararia sopar. Però així ho ha volgut, i tampoc em puc posar dramàtica perquè el veig quasi cada dia. Pitjor aquelles parelles que per feina es veuen només caps de setmana o menys fins i tot.
Jo he tingut un matí animat. La Filomena i jo hem anat de sabateries per Portal de l? Angel i Portaferrisa. Finalment no hem comprat res, potser no estàvem predisposades a comprar, però hem passejat i ens hem pres un suís. Sé que la tinc una mica abandonada ara que tinc l´Adrià. I no és per l´Adrià, és perquè ella de tant en tant em treu el tema Roger, i prefereixo no saber gaire d´ell. Vull que li vagi tot bé, clar, però si ell ha marxat per desconnectar de mi, fem-ho bé. Espero que la Filomena si el truca no li vagi resumint la meva vida.
Jo, aquesta tarda, per no pensar massa en l? Adrià he decidit sortir una mica. Amb la Filomena hem vist que a Passeig de Gràcia feien Fira del Llibre. Volia passar-hi, però no ho he fet. He passejat pel carrer Pelai. Entrava a les sabateries, però amb el cap donant voltes. He entrat també a Balada a mirar cds, però he sortit sense res. He passat per la Plaça Universitat i cap a Ronda Sant Antoni. Allà cada vegada hi ha més tendes d´informàtica. He entrat a un forn que era ple de gent a comprar-me un croisant de xocolata. Necessito dolç per animar-me. Suposo que és millor sucre que vodka. I m´he fixat que a la vorera del davant hi havia un forn on no hi havia ningú. Curiós no? Al que he entrat havies d´agafar número com a la carnisseria, i et cobrava una caixera. Tenien pizzes i altres coses desitjables per sopar, però com hi havia tanta gent davant del mostrador mentre em despatxaven, no he pogut mirar bé, i he agafat només el croisant.He pensat que potser hagués estat millor prendre una orxata a una gelateria d´aprop, però ja estava fet. He decidit agafar el metro i menjar-me el croisant a casa. Queda amb poc glamour menjar pastes pel carrer, i més de xocolata, que és fàcil que el quedin restes als llavis, i et trobes sempre a un conegut. I he agafat el metro cap a casa. Em moria de ganes de trucar l´Adrià per si havia plegat, i perquè potser s´havia repensat allò d´estar sol. Però he anat cap a casa, i al sortir del metro un agradable xàfec m´esperava. M´he mullat i ho odio. Per sort m´he posat una jaqueta al cap, perquè encara odio més mullar-me els cabells i que les gotes llisquin per ells fins el coll. També han acabat les xancletes bones. Totes xopes i a sobre em relliscaven. He tornat a tenir ganes de trucar l´Adrià i explicar-li la meva desgràcia, però no ho he fet. He posat la tele, cosa que no faig massa la veritat. Feien el Diario de Patricia. I per cert, la tal Patricia portava els ulls pintats de blau com si fos una índia. Va sempre així? Es moda? Malgrat els ulls que m´impressionaven, no he pogut evitar acabar plorant amb la història que he vist. Era l´última. Una noia jove i vídua explicava que feia vint dies que s´havia enamorat pel xat. El noi anava en cadira de rodes. Van quedar, i el primer dia van acabar a un hotel. I jo vinga a plorar. Sort que no miro la tele sovint, o acabaria plorant amb les històries alienes. Em feia gràcia aquella noia disposada a tot, que deia que s? havia enamorat, que aniria a viure amb ell. L´he vist una noia positiva, valenta , impulsiva i sincera. Després ha sortit ell. L´ha mirada amb cara d´enamorat, però tot i això té por. Ha dit que només feia vint dies, i parlar d´anar a viure junts doncs? Potser el noi també li fa por que a ella se li faci dur que ell vagi amb la cadira. Amb el poc temps que ha durat l´escena no et podies fer el càrrec de tot. El cas és que li han preguntat a ella si podia esperar, i ha dit que sí, que quin remei! I jo vinga a plorar i plorar de l´emoció. I pensava en mi esperant poder anar a viure aviat amb l´Adrià, igual que ella. Tot i que jo ja porto més de vint dies. I pensava en l´optimisme d´ella malgrat les dificultats que segurament li esperen, perquè patirà per ell, perquè per desgràcia aquesta ciutat i moltes ciutats encara no estan adaptades a tothom. I vinga a plorar, no sé què m´ha agafat. I la pluja fora. I jo desitjant que en qualsevol moment l´Adrià es presentés per sorpresa a casa meva. Però res de res. Després feien El millonario, o un concurs amb títol semblant. He endevinat alguna pregunta, però m´he cansat i he apagat la tele. I no sé per què comento la tele si no és el meu estil, ni em preocupa, nio m´afecta. Suposo que perquè se´m fa estrany veure-la. Podria ser teleaddicta, i enganxar-me a sèries i programes melodramàtics, i per no fer-ho, no miro res, i de vegades em parlen de gent que no tinc ni idea de qui són. Però seguim. M´he decidit posar-me a arxivar papers i factures, perquè els vaig posant a un calaix, i mai ordeno, i això que tinc unes carpetes amb separadors. També he guardat els programes de les últimes obres, del Liceu, i així he estat entretinguda. I després he estat parlant amb en Quim per internet. M´ha dit que no agobii a l´Adrià, que demà ja el veuré, que no pensi més del compte? Bé, parlar amb ell sempre m´anima. I ara sí que vaig a trucar l´Adrià a veure què fa


:::28.9.05:::

#

Contestant al comment del Quirze, anava pensant que realment la vida és imprevisible, i que de vegades petits canvis en la rutina poden afectar molt al futur. Em refereixo també a totes aquestes casualitats i coincidències que fan pensar, no cal ser canvis en la rutina, però una acció ben simple pot suposar molt. Hi ha algunes tètriques com gent que perd un avió que s´estavella, o els que aquell dia no van agafar un tren que va explotar en un atac terrorista, fins a d´altres menys tràgiques, com entrar un dia a una tenda i retrobar un antic company d´escola amb qui has perdut el contacte, i quedes i t´enamores d´ell, o t´informa d´una feina que et pot interessar. O anar de viatge a l´estranger i en el mateix grup de l´autocar conèixer algú, no parlar gaire, i després anant a comprar al barri descobreixes que viu a dos carrers (això a mi em va passar). O com em va explicar un noi pel xat, que ell va començar a parlar amb una noia que vivia al mateix edifici, i no s´havien vist mai. El món és ple de coincidències. No sé si són per atzar o tenen algun significat. Millor no pensar-hi gaire, perquè no saps què hagués passat si l´Ester no hagués tallat amb el seu xicot primer,i no hagués anat a Tunísia i no hagués conegut l´Adrià? Bufff. Millor no pensar-ho. O que hagués passat si els meus pares i l´Agat no haguessin agafat el cotxe aquell dia? Paro perquè aquest tema em fa mal.
L´Ester està millor,o això sembla, demà anirà a treballar, però jo ahir no vaig veure l´Adrià. Ella acaba de marxar a casa seva, diu que ha de seguir endavant. Bé, jo també seguiré endavant cap a casa del meu estimat


:::27.9.05:::

#

L´Ester dorm al meu sofà. Avui no ha anat a treballar. Ha vingut a plorar a casa meva de bon matí. Diu que no para de pensar en el seu petitó que no arribarà a néixer. La veritat és que la pobra ho està passant fatal, però com li posa tant dramatisme fa una certa gràcia i tot. Si ara em sentís no li agradaria el comentari, però és que exagera molt. Diu que potser és d´aquelles noies que no aguanten cap embaràs si no és en repòs. Jo li he fet veure que no tenia motius per pensar-ho perquè no tenia proves que fos embaràs o retard. Però això encara li ha fet més pena, perquè m´ha dit que llavors podria ser estèril. I li he hagut de dir que si segons deia sempre havia pres mesures, com podia dir que era estèril? M´ha contestat que era una insensible, i que quan fos gran i em trobés sola,desitjaria haver tingut fills perquè tinguessin cura de mi. Potser en un altre moment li hagués contestat malament, però no podia tenir-li en compte. I a part, ara que estic amb l´Adrià, qui sap si puc animar-me a ser mare. Passat un temps clar, perquè jo tinc instints maternals, però en el fons em fa molta por. No sé si seria una mare exemplar. La típica mare potser tampoc seria. Però bé, ara això no em preocupa, em preocupa aquesta noia. Ja li he dit a l´Adrià que aniré a casa seva més tard. No li he dit la raó perquè com ell coneix l´Ester, i a part ella està amb el seu amic Pep, millor no embolicar-ho.
A l´Ester li he preguntat si li ha comentat alguna cosa al Pep de les seves angoixes. I m´ha dit que segur que ell no l´entendria, perquè és un mascle massa preocupat en les seves coses i en satisfer les seves necessitats bàsiques. I bé, qualsevol cosa que deia me la capgirava, anant als tòpics més extrems. No sé si l´he animat gaire, i potser l´he deixada beure massa Martini de vermout, i massa vi dinant, i per això ha acabat així dormida. Potser hauria de portar-la a algun psicòleg o algun professional que la pogués ajudar millor. Aquesta noia no sé, des de que va deixar el nuvi de sempre, i amb les seves ganes de noves sensacions, i tot... no sé. I el que em va deixar de pam va ser la casa de parts naturals. Clar que hi ha gent que ho fa així, i abans es paria d´aquesta manera, i si el part va bé perfecte, però i si hi ha complicacions? Podria morir la criatura i la mare. A mi em faria por la veritat. El lloc era bonic, vistes a Montserrat, però aquelles habitacions amb saleta i cuina a compartir em recordaven més uns bungalows de muntanya. Ni casa rural perquè tot era petit. I la sala de part era ben curiosa. Hi havia una corda penjant del sostre amb nusos per penjar-se i ajudar-te a dilatar. També hi havia una pilota grossa inflable d´aquestes de l´Ikea que crec que també ajuda a dilatar o relaxar, o ja no ho recordo. L´únic que em va agradar és la banyera rodona on et poses al principi. Però al final, seies en un taburet més baix que els meus genolls. El taburet per dalt era com una tassa de wàter, i a baix hi ha una palangana d´alumini on deu anar a parar el bebè. El pare, té un taburet de fusta de la mateixa alçada per seure darrera i subjectar a l´adolorida mare. Es veu que la cosa està en no aixecar les cames, a part de no posar anestèsia. Ai, no sé, sort que l´Ester no està prenyada, clar que quan s´hi quedi (espero que sigui aviat ja que tant ho desitja) doncs anirà cap allà. Jo ja li vaig a Castellet que per què no anava a l´hospital i demanava que no li posessin l´epidural. Però bé, cadascú ha de parir de la manera que li sembli millor, suposo que està el dret a escollir, i hem de respectar, tolerar, igual que en altres temes que realment són molt personals i les lleis no haurien de tenir la darrera paraula.
Vaig a veure què fa aquesta noia. Si segueix així, li hauré de dir que es quedi a dormir amb mi, i res d´Adrià. El que no sé és a quin psiquiatre anar. Sempre és millor anar a un de confiança que mirar les pàgines grogues. I el que conec jo, millor no recordar-lo. Maleït senyor Quintanilla. Pensava que el tenia oblidat i ara acaba de sorgir com un bolet enmig dels meus pensaments. Aiss.


:::26.9.05:::

#
La tardor ha entrat ben entrada. Quin dia tan gris i plujós! I a sobre dilluns. De fet a mi que sigui dilluns m´afecta en el sentit que m´allunya de l´Adrià. Però tampoc estarem enganxadets sempre. I tornant al temps, em pregunto si avui podran fer el piromusical o tampoc. Si s´arreglés el temps potser hi podríem anar, i així viuríem una mica les festes de la Mercè, perquè nosaltres dos ens hem passat la major part del temps vaguejant, dormint, menjant, i sobretot demostrant-nos molt carinyo, o potser passió, o molt sexe. Bé, una mica de tot barrejat, aconseguint deixar els nostres cossos en harmonia. Quines maneres d´expressar-me tinc segons com. Em faig gràcia a mi mateixa. A l´Adrià també el faig riure amb les meves idees o les meves imaginacions. Diu que li encanta poder tenir una artista al seu costat. Quan em diu aquestes coses em fa tan feliç. Ja sé que altres m´han dit moltes coses, però a ell li veig una sinceritat... No sé com explicar-me. Li veig sentiments purs. O potser és que la meva ment va oblidant les històries passades, només vull recordar el meu amor actual, el que em fa feliç. Els altres, alguns van estar bé en alguns moments, però són passat. Són cares del passat, cossos que es van unir al meu per poder gaudir més del present, per poder valorar més el meu Adrià. Aiss, m´agradaria que el sentís tot això que sento jo. De vegades em fa por ser massa carinyosa, afalagar-lo massa... per allò de la cultura popular, que a la gent no li agrada sentir-se amo total de l´altra, perquè si no es confien. Però per què hem d´estar sempre dissimulant? No podem expressar totalment el nostre amor? La vida és complicada. De vegades això d´actuar fa que algunes parelles no acabin d´entendre´s. O que altres ni comencin. Clar que potser això d´amors platònics és més de l´adolescència, i arriba una edat que la gent ja no es calla, i prova, i segons la timidesa d´un , es llença més o menys ràpid. Però potser es llença per aconseguir només sexe, potser per més d´una nit... Però, si s´han de comprometre més, la gent té por. Fins i tot jo en tinc. Clar que més en té l´Adrià, em sembla. Potser afectat per la seva anterior parella. Però si un cop va malament, no significa que hagi de passar el mateix amb una altra persona no? Jo si pensés massa en el meu passat, seria incapaç de portar cap relació. L´Adrià podria ser com qualsevol dels meus antics amants ? nuvis? Esperem que no. Vull tenir esperança. Ara porto temps sense deprimir-me, sense injectar-me vodka i vodka per poder aguantar i seguir endavant. Bec d´una manera mesurada. I l´Adrià té molt a veure en tot això. A part de gent que sempre està al meu costat com en Quim. Tinc ganes de veure´l . Diu que anem a Brussel.les , no sé, ja veurem.
Tinc ganes que l´Adrià plegui de treballar. Pot semblar mentida però tot i el frenètic ritme sexual del cap de setmana, ara mateix seguiria sense parar. Potser m´estic tornant sexe-Adrià-addicte, perquè només penso amb ell. Recordo com m´acaricia, i se´m posa la pell de gallina. Suposo que trucar-lo ara no seria gaire bona idea. Però penso en els seus llavis ardents recorrent-me, les seves mans, bufff. No sé que em passa, però voldria seguir provant postures, llocs de la casa... Resignació i cap a la banyera. Total, com puc distreure´m en un dia de pluja?


:::23.9.05:::

#
Tinc l´Adrià per aquí, tot i que dorm. Ha arribat que serien les deu, i com aquell qui diu hem marxat a sopar uns entrepans. A mi potser m´hagués fet gràcia alguna cosa més romàntica, però ell s´ha entestat en que havíem de gaudir de les festes de la Mercè. Així que després de sopar hem anat cap al Fòrum. Han posat allò que sembla una fira amb atraccions i tendetes de menjars típics i artesania.Eren les dotze i ja havien actuat Lax n· bustos. Hem agafat una beguda esperant Malú, perquè ens han dit que havien suspès Seguridad Social, però passada una hora hem decidit marxar cap a caseta. Podríem haver anat amb la moto a Plaça Catalunya amb el Melendi, però ens ha fet una mandra. L´Adrià es notava cansat, tot i que tant esperar, ha fet que ens anéssim calentant, i hem arribat a casa amb unes ganes de fer l´amor terribles. Estàvem excitadíssims, desitjosos d´unir poc a poc els nostres cossos sense mirades alienes. Notar aquells llavis carnosos i humids pressionant els meus. La seva llengua recorrent la meva boca. Les mans intentant acaronar tot el cos. Desitjava ser una posessió seva, notar com lliscava dins el meu cos. Els meus pits ferms, i les seves mans acompanyant el balanceig dels nostres cossos. Tot era tendre i salvatge a l´hora... I així d´adormit ha quedat. Demà més només llevar-nos
I


:::22.9.05:::

#
Estic desitjant veure l´Adrià. Sembla que faci anys que no el veig. Aiss. I que bé, demà té festa. Tres dies junts, ben junts.
El que ara penso és que si tanquen tendes divendres i dissabte, potser hauria de passar pel super. Quin pal!
Per altra banda, no sé si alegrar-me o entristir-me per l´Ester. Ella està trista perquè li va baixar la regla, però jo crec que tampoc és tan greu, i si realment vol ser mare, pot anar a buscar un altre. Clar que si li agrada en Pep, potser hauria de consultar-li. El que fa pena és veure com plorava. Clar, veníem de veure la casa de parts naturals. Vaig al super millor


:::21.9.05:::

#
Avui estic soleta. Buaaa. Tot i que demà torna.
De fet no estic sola del tot. He quedat amb l´Ester. Clar que m´ha dit què em semblaria anar a Castellet de no sé què prop de Manresa. Diu que segur que m´agradarà anar-hi, que és sorpresa. I... com tampoc tinc res més a fer, espero que em vingui a buscar. M´imagino que em deu voler portar a sopar a alguna masia de per allà o qui sap.
He rebut un mail de l´Adrià de tres línies. Almenys se´n recorda de mi. Aiii.
També he rebut un mail d´en Roger. Em fa gràcia saber d´ell, però preferiria tallar una mica el contacte. Però clar la Filomena el va trucant, i intenta parlar-me d´ell. I a mi no és que em sàpiga greu, però si ell marxa per començar una nova vida, i la Filomena li relata la meva vida. De què serveix? Tampoc em puc enfadar amb la Filomena. Ella em diu que no tinc cor, que pobret tot sol allà i jo ni em puc interessar una mica. Com ella no té moltes distraccions, li dóna per aquestes coses. Ara que sembla refeta del sevillano aquell, li hauré de buscar alguna companyia. Clar que millor que cadascú es busqui algú si hi està interessat. A part, tampoc sé per on buscar. I si li comento a l´Andy i el Tom? No tots els seus coneguts són gays. I com són més de l´edat. Clar que algú de Palamós li queda lluny a la Filomena, però si estan jubilats que pugin i vagin. Bé, ara no sé per què em dóna per fer de Celestina. Més valdria preocupar-me per altres coses. Per exemple, i els alumnes de cant que em volien passar els Davids? Res, avui a Manresa


:::20.9.05:::

#
Dimecres l´Adrià va a Portugal. Dimecres que és demà. Glups. Però no ho dramatitzem tampoc. De fet podria haver estat pitjor. Ho dic en el sentit que com volen rebaixar despeses, volien que anés en Vueling, i llavors hauria hagut d´agafar l´avió aquesta tarda. I tornar a les tantes de la nit. Si va en línia regular és més car, però no ha de fer horaris estranys. Ell ha fet un estudi contemplant que si es va amb Vueling s´ha d´afegir un sopar, una nit d´hotel, taxis més cars... I llavors seguiria sent més barat, però no tant. Però no vull pensar més en Portugal. Es que si no m´agafa la plorera. No sé què em passa, però estic emocionalment dèbil. Així sona molt fort, però de fet estic amb les hormones a flor de pell. L´excusa del cicle femení sempre ens la podem aplicar les dones i quedem la mar de bé. I de fet també molts homes s´expliquen així el que creuen rareses de les dones. Els homes no ho tenen tan fàcil. Si ells fan coses estranyes, nosaltres pensem que tenen algun motiu. Però de vegades fan les coses sense cap altre doble sentit. Bé, tot això són tòpics, i tornem a que cada persona és diferent, però quan analitzem als altres, la base tòpica diferenciadora segons el sexe té un pes important. Potser ja són maneres de fer que heretem socialment, qui sap. I això ho dic jo, que no m´agrada encerclar-me en cap conjunt, vull ser diferent, però per altra banda la protecció del poder camuflar-me socialment també m´és còmode. Però deixem l´ autoanàlisi , i tornem a Barcelona, on la tardor tímidament apareix avançada amb la fresqueta matins i vespres. La ciutat que es prepara per a les seves festes. Venint de casa l´Adrià he agafat el 20minuts. Parlava que fins després festes hi havia no sé quants radars destrossats. El que no posava és per què no els arreglen fins després festes. Es per si hi ha més actes vandàlics? Clar,si estan trencats no els poden trencar. O és per deixar uns dies sense multes al ciutadà? Com són Festes, no els hi posarem multes pobrets. O han donat la notícia perquè la gent es confiï i si es passen en 5 quilòmetres hora enviar-los la bonica papereta i aconseguir més ingressos per l´ajuntament? Clar que potser la notícia era només per mostrar l´incivisme tan comentat darrerament, i jo m´he quedat només amb la idea que passaran dies fins que els arreglin. Però com no tinc cotxe, i crec que no visc al costat de cap radar, no m´afecta gaire.
El que sí em va afectar ahir va ser el cinema. L´Adrià va voler anar a Diagonal Mar a fer un passeig, un cop d´ull a alguna tenda, i després em va portar a veure la pel.lícula dels germans Grimm on surt el Matt Damon, i la veritat és bastant avorrida, i no la recomano a ningú. Clar que la gent faci el que vulgui. Ara que nosaltres, poc que anem al cinema, i anar a veure aquesta ja és delicte. L´Adrià va dir que si era d´aventures, recordaria contes de la nostra infància... i amb tot això dels contes em vaig deixar enganyar. Però no el culpo, a ell tampoc li va agradar . Ara, per culpa de la pel.lícula vam sopar només crispetes i una Coca-cola (no light perquè va voler que la compartíssim). Això no és gens saludable. En arribar a casa, ell encara tenia gana. Va començar a tallar un pernil que té a la cuina, i després va fer-me un petonet dient que m´esperava al llit. I allà m´esperava ben dormit. Suposo que passades les dotze és normal. I tampoc em queixo perquè des de dijous nit que portem una activitat sexual envejable.I sobretot dissabte. Amb aquelles pluges, quina millor distracció? Però també va bé una mica de descans per no abusar, tot i que a mi no em cansa gens.
A veure si aprofitant que l´Adrià no hi és quedo a soles amb l´Ester. Segueix sense tenir la regla, però tampoc es fa el Predictor, ni va al metge, ni li comenta res al possible pare (perquè el de Tunísia busca´l ) Però no sembla gens angoixada. Diumenge mateix la vaig veure, i tan tranquil.la. No sé com pot dissimular tant. Vam anar als focs final de festes del Poblenou. A mi em feia cosa per si trobàvem al Bernat, tot i que anant l´Ester i jo acompanyades, dubto que ell ni saludés. I bé, el barri és com un poble, però entre tanta gentada per sort no ens vam creuar. Quin fred a la platja per cert! Però bé, vam aprofitar per abans fer una cerveseta i després sopar una mica. L´Adrià diu que si es surt diumenge vespre no es fa tan curt el cap de setmana. I ella tan normal. Jo estaria dels nervis. Potser en el fons desitja ser mare i prou. Li és igual tenir parella o no. Ella vol un fill. I per això va deixar a la seva parella de tan temps. Tenir un fill amb ell i després trencar li hagués estat dur. Però ara pot quedar-se tranquil.la. Al Pep fa res que el coneix (uns dies més que jo a l´Adrià de fet, i a mi em sembla molt, però és poc). Doncs això, si al Pep li diu que el nen és del cambrer de Tunísia, es quedarà potser fotudet uns dies, perquè el noi sembla encandilat amb ella, però se li passarà. Tot i que a ella sembla que també li agrada ell.... M´estic fent unes teories... De fet realment no sé què passa pels seus caps, així que no val la pena especular. Jo l´únic que haig de fer és donar suport a l´Ester. Tot i que el Pep és amic de l´Adrià. Bufff, el millor seria que l´Ester no estigués prenyada. Bé, ja es veurà


:::15.9.05:::

#
Ahir vam anar a sopar a un restaurant argentí amb l´Ester i en Pep. Va estar bé, tot i que el principal tema de conversa va ser el viatge a Tunísia. Suposo que és normal. El curiós va ser adonar-me que en el meu cap tinc un poti-poti de records de Turquia i Tunísia. Crec que al meu cop tinc els records dels països barrejats, per una banda tota una pila de ciutats europees i a l´altra els països àrabs. Això a grans trets perquè puc associar perfectament la torre Eiffel a Paris o el Big Ben a Londres, però hi ha catedrals que no sabria ben bé on ubicar-les. Queden fotos de record, però de vegades no evoquen res. Ara, si hi surto amb un vestit determinat, si es veu algú al meu costat, em vénen al cap anècdotes i poc a poc em situo.
Però el que em va impactar ahir va ser la revelació de l´Ester. Volia trucar-la perquè m´ho expliqués bé, però en hores de feina és perillós. Em va dir que creia que podia estar prenyada. Li vaig preguntar si d´en Pep? I em va dir que de fet havien pres precaucions i per això no hi entenia. I que també les havia pres amb el cambrer de Tunísia. Coi, això era un problema. Però ella creia que volia ser mare, encara que fos sola, i encara que en Pep la deixés per si el nen sortia morito, que total s´acabaven de conèixer. Jo no sabia què dir-li, és una decisió molt delicada, però havíem de tornar amb els homes i no vam poder parlar.
Ahir vam anar a dormir a casa de l´Adrià. Era ja la una i pico, i ell em va fer petonets. Somrient em va dir que sentia no arribar a més però que la son el vencia. Així que estem de règim. I a mi no sé què em passa, però em noto bullir la sang. Vaig trigar una mica a adormir-me. Desitjava despertar-lo i notar les seves carícies, els seus petons humids, notar que em penetrava amb vigor... D´aquesta nit no passa. Avui no ens mourem de casa fins que surti fum. I ara per consolar-me potser aniré a la perruqueria.


:::14.9.05:::

#

Torna el sol i el bon temps, i millor perquè una altra setmana de pluges i tornados (tot i que no en vaig patir cap en directe) no ho hagués suportat.
En Roger ja no està. El trobaré a faltar? Ja ho veurem. Suposo que una mica sí, perquè és una persona que estimo, però l´Adrià em fa perdre molts cops a la resta del món del cap. I no vull pensar més en el Roger, que ahir va acabar plorant als meus braços. No va insistir que marxés amb ell ni que anés a veure´l , ni que el truqués, ni que deixés l´Adrià, només plorava. Això em fa pensar que va disposat a començar una nova vida, i m´alegra, perquè crec que és el que li fa falta. Necessita no obsessionar-se amb mi, perquè jo sóc ben estranya molts cops, i per ell tinc una barreja de sentiments que em confonien, però en conèixer l´Adrià, he vist clar que per en Roger sento una estima més amistosa. Es complicat d´explicar. Jo ahir no vaig parlar-li quasi. No em venien al cap paraules de consol ni d´ànim. L´acaronava el cap intentant que es tranquil.litzés. No calien paraules. I ara ja està, ha marxat i prou. La Filomena em deia aquest matí que podríem escapar-nos més endavant alguns dies a Alemanya per fer turisme i veure´l. Jo he somrigut, i li he dit que li comentaria a l´Adrià. Sé que ella no insistirà més.
Ahir l´Adrià estava ben cansat. Va arribar a casa meva just per sopar, sense quasi parlar, estirar-se al llit, i ja era en el més profund dels somnis. Em vaig sentir sola en la seva companyia. Jo tenia ganes que m´expliqués coses, volia comentar-li la visita del Roger... però vam ser dos éssers incomunicats. Ara bé, si almenys haguéssim fet l´amor, ens hauríem comunicat d´alguna manera. Però ni això. Ell es va adormir d´esquenes a mi per fer la cosa més dramàtica. Jo em vaig estirar al seu costat, i el vaig envoltar amb els meus braços per notar almenys la vibració del seu cos. No em dormia, el cap em donava voltes, i si penses massa no dorms. Era normal que ell dormís si matina i penca a base de bé a la seva feina. I era normal que jo estigués ben desvetllada. Vaig aixecar-me cap a l´ordinador. Tampoc tenia ganes d´escriure. Em venia de gust parlar amb algú, i vaig topar amb un personatge ben insòlit. No sé gaire d´ell. Sé que les nits abans de dormir fa contemplació d´imatges, i que això acostuma a fer-lo dormir. Hi ha gent que fa servir la tele per evadir-se de tot i aconseguir el relax. Ell em va dir que fa contemplació. Em va comentar que ara molta gent busca la serenitat en l´oriental, amb el ioga o altres tècniques, però que els occidentals teníem les nostres pròpies tècniques des de fa anys, però les havíem deixat perdre. Ell deia que igual que hindús es relaxen repetint un so, com per exemple l´om. Aquí si reses el rosari que també es repetitiu, també aconsegueixes la relaxació. Bé, em va dir moltes coses que segur que molta gent no em diria. El tema de la contemplació d´imatges que fa, va arribar quan era tard, i ell va dir-me que era hora de contemplació i que marxava, així que no vaig poder aprofundir del tot. Igualment vam parlar d´un tema amb tantes respostes com si la bellesa en l´art és subjectiva o objectiva? No sé si explicar les diverses visions que em va donar. Sembla que la manca de sexe em produeix inquietuds filosòfiques. Però no, va ser la trobada d´aquest noi. El cas és que va ser molt més interessant que trobar el típic que es fa el simpàtic, fa veure que té els mateixos hobbies que tu per quedar de seguida i follar-te el més ràpid possible. O aquells que t´expliquen les seves penes laborals, els seus fracassos sentimentals, i volen que et converteixis en la seva doneta salvadora. Bé, ara estic simplificant el món del xat en esteorotips, però igual que a la vida real al xat hi ha de tot, i amb variacions, però mai havia conegut algú que fes contemplació d´icones o figures abans de dormir. Crec que és un noi molt culte, que ha llegit molt, entès en arts varies, però també em va semblar que tenia una religiositat que el marcava. En tot cas em va distreure una estona a la nit. Vaig tornar al llit. L´Adrià s´havia girat. Podíem dormir cara a cara. Vaig abraçar-lo, i dormit va buscar els meus llavis per besar-me. I relaxada després d´haver fet ´contemplació´ a l´IRC vaig dormir abraçada al meu amor. Tot i això, avui no penso deixar-lo dormir-se tant d´hora. Clar que segurament anirem a sopar amb l´Ester i l´amic seu amb qui està enrotllada. No sé si ve algú més del viatge a Tunísia, o quedarem en plan parelles. El que sé és que el de l´Ester finalment porta les fotos. M´agradarà veure-les perquè jo vaig anar a Tunísia fa uns anys. Ais. Va ser el meu primer viatge de contacte amb el món àrab.


:::13.9.05:::

#
Estic esperant en Roger. Diu que vol veure?m en privat . Divendres vam seure ben lluny un de l´altre, vam posar tota la gent del sopar pel mig. El Roger estudiava l´Adrià amb la mirada. Per sort es va comportar. Jo estava ben tensa, i suposo que per això vaig començar a notar nàusees , i mareig i vam acabar marxant a casa bastant d´hora. I dissabte va seguir la cosa. Quin cap de setmana li he donat al pobre Adrià! Però ell semblava encantat de ser el meu infermer. A part, diu que els Davids li van caure la mar de bé. Diu que em prepari per anar a Jordània aviat. Les explicacions del David A. el van convèncer. Me´n alegro que no hi hagués gaire contacte entre ell i en Roger. A veure ara què em diu ara en Roger. Espero que no vingui gaire dramàtic, ni amb ganes de plorar perquè jo estic una mica bleda. Serà perquè ahir vam anar a veure un bebè, fill d´un amic de l´Adrià. La trucada de l´Adrià ahir a les 10 h del matí va ser ´T´agraden els nens reina?´ El cor em va fer un bot. Per sort, ràpid va seguir dient si voldria acompanyar-lo a visitar un bebè. I em va enviar a Prenatal a comprar-li un regalet. Quines coses tan bufones tenen!Em vaig passar hores mirant.Aiss. I aquell petitó. Què bufó era! I la parella aquella van ser molt simpàtics i me´l van deixar agafar. Tenia uns dits de les mans llarguets. Aisss. Em va despertar instints maternals. Però res, tornem a la realitat que ara vindrà en Roger i a part és dimarts tretze. I si ets anglès no pots somriure a la foto del passaport. Vaig a recollir una mica la casa mentrestant perquè porto una mandra


:::9.9.05:::

#
Després del disgust que dimecres em va donar l´Adrià, ahir em va recompensar. I amb la tornada avui del sol i el bon temps em sento un altre cop plena d´ il.lusió, i enamorada del tot.
Dimecres vaig sortir tardíssim del dentista. Em va dir que anés a les 18.30, però es veu que es van presentar altres urgències capa les 18 h, i clar, a mi em va agafar dues hores després. Vaig sortir d´un malhumor terrible a les 21 h. Almenys no em va cobrar. Però em va prohibir menjar fins passades dues hores. I jo que havia dinat una amanida a les dues, estava morta de gana. Plovia i plovia. L´Adrià em va dir que descansés i ja ens veuríem al dia següent, que ell tenia mal de cap tota la tarda i que preferia dormir. Jo hagués volgut anar a casa seva, fer-li d´infermera , o simplement dormir al seu costat, i ja està. Anar cap a casa meva em superava. Necessitava esbravar ?me després de la tensió a la sala d´espera. Portava un llibre, però tot i això, no parava de mirar al mòbil per saber l´hora o per si rebia algun sms de l´Adrià o de qui fos.
Com l´Adrià m´havia abandonat, perquè així és com ho sentia, vaig picar a la Filomena. Ella em va voler donar de sopar, però com jo no podia menjar, va treure l´ampolla de xupitos de crema catalana que a ella tant li agrada. Vam beure massa. Primer va començar amb el rotllo pro-Roger. Ja li vaig dir que no ho suportaria, així que vam decidir canviar de tema. I va preguntar-me amb quants homes havia mantingut relacions al llarg de la meva vida. Vaig dir-li que no ho sabia. I és que puc dir que he oblidat a molts. Vaig començar a recordar, i em va sortir d´algun calaix perdut del cervell alguna cara que potser si no hi hagués pensat, doncs seguiria oblidada per sempre. El licor de crema catalana em va fer recordar algunes cares i algunes anècdotes. Vam riure. Però ahir al matí, pensant-hi, vaig pensar que s?havia acabat engreixar la llista de records dispersos. Tothom té aventuretes de jove, però volia a partir d´ara només tenir anècdotes sexuals amb l´Adrià? Havia de tenir en compte que se´n fotia de la meva funda mòbil, i no m´esperava amb els braços oberts després de la meva tarda perduda al dentista. Clar que ell tenia mal de cap. De vegades, si m´analitzo, penso que puc resultar ben simple. I a part, segons com bufa el dia, puc canviar d´opinió d´un dia per altre.
El cas és que ahir l´Adrià, tot i la pluja em va portar al teatre. Una de la feina li va passar invitacions pel Villarroel. Estrenaven Historia de una vida. Entre el públic alguns actors catalans, de la tele, el crític de La Vanguardia, altres que no conec i nosaltres. Eren dues actrius. Una història maca que parla d´una escriptora famosa i la seva relació amb una jove alumna que comença a escriure i acaba triomfant. Però potser una part que em va tocar, i m´hi vaig fixar, és quan es parlava sobre el que escriuen els escriptors. Moltes novel.les es basen en la realitat, però fins a quin punt pots utilitzar com a material la vida d´una altra persona. Es justificable escriure històries d´altres si en part afecten la teva vida? Encara que es dissimuli tot una mica, i es barregi una mica realitat i ficció, és lícit escriure-ho? I per altra banda, és creïble i realístic escriure sobre el que no coneixes o no has viscut? I jo no és que em consideri escriptora. Fins i tot ja no sóc ni actriu ni cantant ni res relacionat amb el món artístic, almenys de moment. Només m´allibero davant del teclat.
Bé, m´estic posant massa filosòfica, i potser tampoc és necessari. El que passa és que amb l´Adrià, acabada l´obra vam anar cap a casa meva, i no vam comentar-la gaire que diguem. Vam dedicar-nos als nostres cossos una estona i vam caure dormits rendits.
I avui és divendres. I avui els Davids fan sopar de comiat per en Roger. I hi aniré, i li he dit a l´Adrià que m´acompanyi. No sé si faig bé. La Filomena diu que són ganes de provocar a en Roger. Però si li dic a l´Adrià que no vingui, potser li molesta, tot i que sap que hi haurà més gent al sopar. Però jo li he explicat més o menys la relació que hem tingut en Roger i jo. Jo ho sento per en Roger, però a mi m´interessa estar bé amb l´Adrià. No vull perjudicar al Roger, però menys a l´Adrià. Em sap greu si en Roger marxa a Alemanya per culpa meva, però li anirà bé també professionalment. I jo ara que tinc una mica d´estabilitat, no puc espatllar-la per quedar bé amb la gent. Vull estar bé amb tothom, no distanciar-me, però la meva prioritat principal per viure és l´Adrià. I no hi dono més voltes. Al sopar comiat hi anem tots dos o jo no hi vaig. He decidit.


:::7.9.05:::

#
El temps no acompanya gaire i em fa sentir encara més desanimada. Ahir sopant em va passar una historieta molt poc glamourosa. Estava amb l´Adrià menjant peix quan de cop i volta vaig notar un element estrany dins la meva boca. Quasi m´ empasso una funda, que no era una funda qualsevol, era la puta funda que em van posar al juliol. Quina mena de funda em van posar? De què va servir pagar i anar-hi tres dies?
El cas és que em vaig quedar sorpresa a mitja mastegada, i la vaig escopir no gaire finament, i a l´Adrià li va donar per riure imaginant que me l´empassava. A mi no em va fer gaire gràcia la veritat. A part em vaig notar el queixal petit i sensible, descobert i exposat a sensacions desagradables. L´Adrià em va dir que rentés la funda, posés fluor o me la tornés a posar, i que en tot cas, me la tragués per dormir, no fos cas que entre somnis sortís i anés a parar al meu estómac. Em va explicar que una tieta seva es va empassar una funda, i que va estar amb orinalet un parell de dies fins que la va expulsar, la va poder desinfectar i portar al dentista perquè l´aprofités. Es veu que són coses que passen, però la imatge de l´orinalet em va deixar ben espantada. El cas és que per dormir no me la vaig poder treure. Per sort encara la porto posada, però el dentista avui no treballa al matí. Espero que em doni hora per la tarda, i me la puguin enganxar de nou, no fos cas que me l´empassés. Clar que si per desgràcia me l´empassés, jo crec que prefereixo pagar-ne una altra. Però i si l´estómac no l´expulsa? El cas és que el temps és horrible, jo corro el perill de menjar-me la meva funda dental, i a part, segur que em faran anar tard al dentista i no podré veure l´Adrià fins ben tard. Però que es foti, perquè ahir no parava de fer bromes sobre el tema, i això que veia que em molestava. Jo li vaig tornar a la meva manera dormint-me al sofà. Ell em va portar al llit en braços. Si volia gresca es va quedar amb les ganes. Potser ni es va adonar. El cas és que no estava d´humor per res. I continuo igual o pitjor. I més val no pensar res perquè ara mateix tothom em cau malament i odio la humanitat. Ja sé que una funda de queixal que es mou i cau no és tan terrible, però no em quedaré tranquil.la fins que sigui ben enganxada de nou. I no vull pensar en el sopar comiat que els Davids preparen pel Roger divendres, ni sentir més lloances de la Filomena envers el Roger.
I per canviar de tema, ahir abans de la caiguda de la funda, em va trucar un moment la Miriam. Vol quedar algun dia. Em va comentar que venia de Portal de l´Angel de tendes, i que en una estava l´eurovisiva Bet amb un noi i un gos. La Miriam estava indignada perquè el gos corregués entre la roba.
Doncs res, esperant trobar el dentista i anar deixant passar el dia


:::6.9.05:::

#

Quin dia tan lleig! I quina nit! Sort que estava amb l´Adrià, perquè tants llamps a mi no m´agraden. Em va costar dormir-me amb els primers llampecs de la una i pico, però cap a les cinc m´han despertat de nou. La llum encegadora es colava per les escletxes de la persiana, i al cap d´una estona el tro estremidor. Semblava de pel.lícula de por tot plegat. L´Adrià, per això, dormia profundament. Tenia ganes de despertar-lo, però em sabia greu. Ell havia de matinar, i jo he passat la nit del lloro, però després m´he quedat dormint com una reina a l´ampla llit per mi sola. Avui he dormit a casa seva, i aixeca´t i vine cap a la meva. Es una pallissa això d´anar de casa en casa, roba amunt i avall, sort que tampoc vivim llunyíssim, però igualment és incòmode. A part, l´Adrià no m´ha donat cap claus de casa seva. He tancat de cop desitjant no haver-me deixat cap cosa a dins. Clar que en cas d´urgència podria anar a buscar-li les claus a Sants, on treballa. Jo tampoc li he donat claus de casa meva. Suposo que ja donar una còpia de les claus seria crear més lligams. No volem córrer, o millor dit, ell no vol córrer, però cada cop estem més units. Ell crec que tot el passat l´ha marcat. Jo també tinc un passat amb unes quantes males experiències, però confio en el present i en el futur. Vull pensar que per què no puc ser feliç amorosament d´una vegada per totes? Està enamorat i ser correspost puja l´ego a qualsevol persona. Avui mateix, aquest temps deprimiria a qualsevol, però jo estic contenta, amb ganes de veure a la Filomena, que deu estar al caure, i amb ganes de veure al meu amor de nou. El trucaria a la feina, però no vull ser la típica doneta pesada que emprenya a la feina. Mai saps si estarà reunit, o atabalat amb algun assumpte. Doncs tot i la nit de trons i tempesta, ara mateix em sento contenta, tot i que veig que haig de netejar els vidres del meu pis. Ara em surt vena maruja contenta, i no he pres vodka ni aigua del Carme.
Ara s´acosta la tardor, una estació que mai m´ha dit gran cosa, però ara a tot li veig color. El fred començarà, ens abrigarem una mica, desitjarem abraçar-nos al llit sota el cobrellit. Anirem a passejar pels boscos amb arbres de tonalitats daurades, altres vermellosos, que aniran deixant caure les seves fulles fent un llençol al terra, i lluiran orgullosos les seves branques nues esperant el fred i el glaç de l´hivern. I la tardor amb les seves pluges i els rajos de sol tènues faran créixer bolets, deliciosos rovellons entre pinassa i pinyes. M´estic posant massa tendra. Estic molt molt bleda


:::5.9.05:::

#

Van passant les hores, els minuts i els segons. Tic tac el temps va passant.Cada vegada falta menys per anar a veure al meu amor. Espero amb ànsia els seus ensucrats petons, els seus llavis sobre els meus. Ara em poso romàntica, tot i que tampoc serà una tarda romàntica, encara que jo estant amb ell, li puc trobar el romanticisme a tot. Estic ben bleda. Avui si no varien els plans anirem a Ikea o algun altre lloc a mirar uns prestatges per a mi. M´hagués agradat que quan li vaig comentar em digués ? No facis canvis al teu pis, perquè d´aquí poc decorarem un de nou entre els dos? , però no va dir res d´això, però va semblar predisposat de bon grat a acompanyar-me. Hi ha homes que odien tot això. Ell sembla que no, o dissimula ara que portem poc.
Per altra banda m´ha trucat la Filomena. Arriba demà. No sé si ha trucat per dir-me això o per recordar-me que el Roger marxa aquesta setmana, i que potser hauria de quedar per acomiadar-me. Segons sembla han anat trucant-se. Tenia oblidat a en Roger. Potser estic massa concentrada en l´Adrià. Clar que el problema és que en Roger marxa una mica per culpa meva, i no sé quin paper em farà. Demà pensaré en aquest tema. Què pràctica sóc, però és que vaig a arreglar-me o faré tard


:::2.9.05:::

#

L´Adrià ha pasta la nit a casa meva. Em va trucar mentres dinava. Només té una horeta per fer-ho. Em va dir que tot anava prou bé a la feina, que plegaria a una hora decent, passaria per casa seva, i després em recolliria per anar a sopar. Durant el sopar vaig preguntar-li bastant per la seva feina. Ell treballa en una multinacional que crec que no està bé dir el nom. Ell va estudiar econòmiques. Porta uns set anys en aquesta empresa, tot i que creu que no es jubilarà allà, perquè segons els sembla acomiaden a gent. Diu que de cinquanta i pico en queden molt pocs, tot i que algun peix gros hi ha. Tot ho porten molt a l´americana, els objectius, l´establiment de sous, plans comptables... Jo no hi entenc molt de tot això la veritat. Ell abans va estar a un departament de costos. Cada quatre setmanes tancaven període (o sigui que eren més de dotze tancaments a l´any) i passaven una setmana intensa de treball sortint com a d´hora a les deu de la nit. De vegades eren passades les dotze, i al dia següent torna entre vuit i nou, perquè tenen aquest horari d´entrada flexible. Va acabar bastant estresat pobre. També va estar a auditoria interna, i això va acabar trencant la convivència amb la parella que va tenir uns anys. Em va dir l´Adrià que tots dos van culpar la seva feina com a motiu del trencament, però que suposava que hi havia altres problemes que no van saber resoldre. Volia preguntar més a l´Adrià sobre aquesta ex, però ell va tornar al tema feina. Només va dir-me que de tant en tant es trucaven, i algun cop quedaven, però que no em preocupés perquè el seu era història acabada, i que a part ella estava amb un altre home.
Ara l´Adrià treballa a un departament de programes. De vegades li toca viatjar cap a Portugal o a algun lloc d´Espanya, però no és massa freqüent. Ahir però, van rebre la notícia que com havien tret menys beneficis dels previstos, a partir d´ara retallaran despeses de viatge. Baixarien la qualitat dels hotels, s´acabava agafar avions, a compartir cotxes de la companyia, i altres mesures. Bé, l´Adrià em va parlar molt i molt de la seva feina. En arribar a casa va caure rendit al llit. Va abraçar-me i en no res ja dormia. Jo me´l mirava feliç. Les seves paraules, la seva companyia havien estat suficients. Vull passar moltes més nits al seu costat. Crec que realment m´he enamorat, o potser és només que finalment trobo algú normal, que es comporta de manera normal amb mi, i que sembla que realment està a gust amb mi i l´importo. No haig d´ obsessionar-me perquè faci vida normal com ha dit algú. No puc tenir-lo enganxat a mi a totes hores. Haig de saber gaudir dels moments que sóc amb ell. A part avui no em puc queixar. Es divendres, ell sortirà a les 3 h i vindrà a dinar amb mi, i tenim tot un cap de setmana per davant per nosaltres dos. Estic pensant en fer-li algun plat especial. L´altre opció és anar una estona a la platja i fer un dinar bo però no entretingut de cuina. Ara que la meva blanca pell té aquest bonic color torrat, em sap greu perdre´l . Em miro el culet blanc, i realment he agafat color. A l´Adrià li encanta comparar els colors de la pell del meu cos. De fet crec que li encanta tot el meu cos. Es una mica presumptuós parlar així, però és que em noto tan desitjada i estimada a l´hora. Es difícil d´explicar. Sentir-te desitjada per algun home no és tan estrany, deixar-se arrossegar pel desig d´un cos desconegut pot ser molt excitant, però queda en una trobada sexual plaentera, en canvi fer l´amor amb algú que tens moltes més coses en comú, t´uneixen sentiments té un altre caire. I sempre pots anar innovant però amb ell, tenint noves idees sexuals Ais, parlo com si portés anys de relació amb l´Adrià, i tot just acabem de començar. Però estic optimista, crec en l´amor etern, vull ser tradicional en el sentit familiar, fins i tot em veig buscant una feina una mica estable o que simplement em realitzi, intentant donar un nou aire a la meva vida, sentint-me útil, i no només centrada en ell, sent una persona cada dia més interessant per ell, no quedar-me tancada en angoixes i preocupacions, no ofegant-me en el vodka a la primera de canvi.


:::1.9.05:::

#
Sense notícies de l´Adrià. Potser encara és d´hora per tenir-ne. Jo li he enviat un sms desitjant-li un lleu retorn a la feina, però no me l´ha contestat. Suposo que estarà enfeinat. No mira el mòbil des del treball? Em moro per tenir una petita notícia d´ell. Tampoc sé si el veuré aquesta tarda. Potser hauria de planificar alguna activitat, no? No estaré esperant per res. Penso massa. Es amor o obsessió? Intento dormir més? Faig tai-xi i vaig a dormitar a la platja? No tinc ganes de fer res


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL