body comentado
Barcelona sunset
:::31.10.04:::

Acaba de marxar en Bernat de casa meva, i ja el trobo a faltar. Em sento sola de nou. Ell em deia que no fes cara trista, però és inevitable perquè ara no sé quan el tornaré a veure. I total, vivim tots dos a Barcelona, però hi ha entre nosaltres una altra mena de distància. I jo, esperant desesperada. No sé si em compensa haver passat aquestes hores al seu costat, amb l´espera propera. DE fet vam trobar-nos dissabte a dinar, i ara ja ha marxat. Ell té festa demà però va a una castanyada. Em podria dir si vull anar-hi, però no m´ho ha dit. VAig a dormir per descansar una mica, estic cansada, i després m´arreglaré i aniré a la castanyada dels Davids. El que passa que crec que vindrà el Roger amb la Mònica, i em fa una mica de pal, però no vull quedar-me sola a casa o em deprimiré. Vaig a dormir


:::29.10.04:::

Em sento una mica patètica esperant missatges d´en Bernat. El d´avui era carinyós, suposo que preparant el terreny per demà. Es horrible pensar així de la persona que t´agrada, ains. I a sobre els Davids fent-me de cangur i distraient-me. Espero que a partir de demà canviin les coses, però no, demà serà meravellós i després més dies d´espera i agonia. Potser ara que encara és d´hora és el moment de trencar i acabar, perquè potser no té cap mala intenció, però a mi em fa patir molt tot això. Serà culpa meva? No crec que hi hagi culpables, suposo que tenim perspectives diferents. VAig a sopar amb els Davids de nou


:::27.10.04:::

´Bonica meva, nanit. Estic tan cansadet. Tenia el mòbil a casa. Et trobo a faltar molt. Petonets on tu vulguis´ Aquest és el sms que m´acaba d´arribar com a resposta de la meva trucada al Bernat. Jo l´he trucat cap a les vuit del vespre. Calculava que ja havia plegat. Ja sé que el temps no acompanya a sortir, però un sopar en bona companyia sempre anima. Així que l´he trucat, però no ha contestat fins ara. Sospitós oi? No vull ser malpensada, desconfiar d´algú qui estimes és molt trist, perquè és com deixar d´estimar-lo. Pensar que et menteix, prefereixo creure- me´l. No em tocarà més que esperar al cap de setmana. Hagués estat feliç només amb cinc minuts de conversa telefònica, però res. Demà és el dia del futbol, i divendres no sé què li passa, perquè va dir alguna cosa de dissabte. Estarà compromès en alguna cosa. Així que m´he distret amb una llarga conversa pel mesenger amb en Quim. Diu que tingui una mica d´orgull. Diuen que un excés d´orgull ho acaba destruint tot. Tot això és per una cita de Sòcrates que he llegit en un blog avui. Deixa a l´orgull bastant malament, dient que engendre al tirà. Clar que en el meu cas, el que no hauria de perdre és l´amor propi, perquè crec que tinc poc de tirana. Almenys ara mateix Més val que no em segueixi arrossegant darrera d´ell. Però és que no puc evitar-ho. Em sento molt trista, però no m´enfonsaré. Demà penso sortir i divendres també. Prou de quedar-me plorant pels racons de casa. S´ha acabat. No sé amb qui, però necessito distracció, activitat. Tampoc vull caure en el recurs fàcil del Martí. Ell clarament sé el que busca en mi. Almenys no dissimula gens. En Bernat sembla que vulgui alguna cosa més per una banda, però per una altra. Quin embolic! O potser sóc jo, la que vull veure-hi alguna cosa més


:::26.10.04:::

Sembla que ve fred, hem tingut pluges, i jo estic de malhumor per culpa del maleït sms del Bernat ´Et trobo molt a faltar nineta meva. Em costarà estar fins dissabte sense veure´t. Petonets dolços i humids, etc,etc´ Una manera molt elegant de dir-me que fins dissabte no ens veurem. I jo sóc tan tonta que ém disgusto. Vaig a fer una volta o alguna cosa, perquè si em quedo a casa, no paro de donar-li voltes. Què vaig fer dissabte o diumenge per emportar-me aquest xasco? Potser jo no vaig fer res, més bé és ell que no té ganes de veure´m, o no pot, però si es vol, un moment es troba, ni que sigui per fer una volteta o prendre alguna cosa, tampoc cal anar al llit cada vegada que ens trobem, però clar, com som amics d´aquesta manera. Potser seria millor parlar d´amants quan a un li ve de gust. Tan encantador que va ser aquest cap de setmana, i tan feliç que era jo de presentar-li a en Quim, i ara a esperar uns dies. Aquest sms com volent-me dir, deixa´m descansar uns dies, no siguis pesada. Doncs si som amics, i sóc lliure, per molt enamorada que estigui sóc capaç de fer-li les banyes amb qui sigui (tot i que no serien banyes perquè no som parella ni hi ha cap compromís, a part del de l´amistat) Necessito beure alguna cosa




Després d´estar tan acompanyada aquests dies, amb el Quim tota l´estona amb mi, ara em sento soleta. En Quim va arribar divendres tan maco com sempre. Estava content que aquí fes tan bon temps. Ara que ha marxat canvia el temps, perquè diuen que demà baixaran les temperatures sis graus.
Divendres vam estar xerrant en Quim i jo fins les tantes. Vam anar a sopar fora i va caure una ampolla de vi per variar. Vam prendre una copeta (jo vodka per variar), i després vam anar a casa, on vam seguir parlant i parlant ? Jo volia saber amb detall com li anava amb en Jean, i la feina, i tot plegat. I com no vam parlar d´en Bernat, i una mica també del Roger i del Martí. En Quim deia que definitivament en Roger i en Martí no em convenien, el primer perquè a mi no m´agradava, estava vist, i en Martí perquè va massa a la seva. Sobre en Bernat va dir que ja parlaríem un cop l ´hagués conegut. En Quim dissabte havia d´anar a sopar amb els pares, la Miriam, el futur cunyat i tota la parentela. Va dir si volia anar-hi, però jo esperava al Bernat a dinar. I un cop dinats, com sabíem que en Quim estaria dormint a casa meva, vam aprofitar per descarregar una mica les passions. La veritat és que en Bernat em posa a cent, i em trastoca a la mínima. A mi em va anar bé, perquè estava molt nerviosa de presentar el Bernat al Quim. Esperava que es portessin bé. Vam anar a buscar en Quim a casa els pares. La Miriam també va baixar. Volia conèixer en Bernat clar. Li vaig dir que s´animés a venir a sopar amb nosaltres. Va dir que no sabia, i al final va dir que li donéssim uns minuts. Total que va deixar als seus pares de cangur, i va venir amb el seu flamant proper marit. Ells dos van agafar el seu cotxe, però en Quim va venir amb nosaltres. Al principi, en el cotxe només parlava jo. Deia tonteries. Per sort, un cop al restaurant el gel es va trencar. Semblava que en Quim i en Bernat es queien prou bé. Jo, vaig passar estones escoltant detalls sobre el casament que em donaven la Miriam i l´altre. Intentava fer veure que seguia la conversa, i escoltar als altres dos, però era impossible. Un cop sopats, la Miriam va dir que ells marxaven. Mentre marxavem, mirant la taula vaig veure que faltava una copa. La Miriam segueix com sempre emportant-se alguna cosa a casa. Vaig ser tan tonta de comentar-li a en Bernat a cau d´orella. I dic tan tonta, perquè ell no va tenir millor idea que dir al sortir del restaurant. ´ apa, que vosaltres us muntareu ràpid el piset robant pels restaurants´ La Miriam es va fer la boja, i en Bernat insistint. I el novio clar, no tenia ni idea de què anava. I en Bernat, dient-li que obrís el bolso. La Miriam va riure i va dir que havia estat una criaturada. I el seu novio la va renyar, i volia que tornés la copa. Jo vaig dir que era millor no fer res. Que no valia la pena. Hagués escanyat al Bernat per ser tan indiscret. En Quim feia cara de circunstàncies. No sé si acabaria en baralla entre ells dos. Encara no he parlat amb la Miriam. El cas és que en Quim, en Bernat i jo vam anar a prendre alguna coseta. Vam riure la veritat, ho vam passar bé tots tres. Un cop a casa vam seure una mica al sofà, i després doncs cadascú cap al seu llit. En Quim cap a l´habitació de convidats, i en Bernat cap al meu llit. Ens vam abraçar i vam quedar adormits ràpidament. A mi em feia cosa que en Quim ens sentís. Tot i que en Bernat em va despertar a mitja nit. Em va despertar a petons, podia notar el seu membre dur i encès oprimint els meus ronyons. Jo no volia fer sorolls sospitosos, era difícil no fer escàndol, però no vaig poder aturar els meus llavis a unir-se amb els seus, em deixava tocar per en Bernat, les meves cuixes es van obrir esperant les seves carícies, notava la calidesa del desig entre elles, i encara m´excitava més no poder emetre sons de plaer. Volia més i més, i en Bernat em feia tremolar amb aquestes mans que té, aquests llavis , aquesta llengua joganera, volia sentir la seva força dins meu, tot i que no volia despertar en Quim, però ja no ens podíem separar. Intentava ofegar els meus gemecs amb els braços d´en Bernat. El cas és que espero que no sentís res. Ens vam llevar tard. Vaig sentir en Quim per la cuina. No podia esperar en preguntar-li com li havia caigut en Bernat. Em va fer signes que ja parlaríem després. En Quim es va posar a la cuina a preparar pasta a la carbonara per dinar. Jo vaig fer cafè i es va despertar en Bernat. Vam passar tots per la dutxa. Mentre es dutxava en Bernat, en Quim em va dir que li havia caigut bé, però que ja parlaríem. Llavors va riure, i em va preguntar si ens havíem portat bé durant la nit. Jo em moria de vergonya. I em va dir que tranquila, que havia dormit com un sac. Vam dinar, i en Bernat va dir que marxava, que així ens deixava solets unes hores. I ràpid vaig interrogar en Quim. Ell em va dir que li havia caigut molt bé, però el que no li queia bé d´ell, era que pugués aprofitar-se de mi, perquè em veia a mi enamorada i càndida, i creia que a ell li agradava, però no el veia igual que jo. Em va dir, nena tu estàs coladeta, i no ho dissimules. L´has de fer patir una miqueta més per tenir-lo als teus peus, que sàpiga que tu vals molt més Ninona, i que ha de merèixer estar amb tu
I bé, en Quim i jo aprofitant el bon temps vam anar a passejar una mica. Vam anar a parar a la Rambla del Raval. I havia tot de paradetes, molt ambient, i al final tauletes baixes per prendre té i pastes àrabs d´aquelles que tan atipen, tan dolces però que són delicioses. Vaig reconèixer per allà unes noies del musical del Llantiol, de la Marta Gelabert. Vaig estar temptada de saludar-les, i al final ho vaig fer. Les vaig felicitar. Van estar poca estona perquè deien que feien tard. I com els vaig dir que havia anat varies vegades, perquè jo també havia fet musicals, em van dir que si volia tornar estava convidada, que no pagaria sempre. Jo vaig dir que així poc els sortirien els números, i van riure. Una noia em va donar uns vales de 50% pels meus amics. En Quim i jo ens vam mirar. Ell ja havia vist l´obra amb mi fa mesos, i volíem anar a dormir d´hora perquè ell marxava avui d´hora cap l´aeroport. Però ens va saber greu, i vam decidir anar a les 21 h al Llantiol. Vam riure molt una altra vegada. Es una pena que hi hagués poqueta gent. Hauré d´animar a anar- hi a la Filomena i les seves amigues. Jo no conec gaire gent per dir-li d´anar. Ja els vaig fer una bona crítica a la web d´atrapalo. M´agradaria fer alguna cosa per algú. Es una pena que els medis de comunicació només es preocupin de grans muntatges com Mar i cel, que clar que Dagoll Dagom té un nom, i diuen que està genial, però hauria d´haver-hi un lloc per gent que també s´ho curren, i tenen talent. Però és dura la vida de l´artista diuen. Jo per Mar i cel tinc sort de tenir entrada gràcies a en Roger, perquè es veu que ja estan quasi esgotades pel Nacional. Si no ens barallem en aquest temps, tenim entrades pel dia 1 de gener, amb la resaca del Cap d´Any. També té cada idea aquest. Ais, amb els pensaments teatrals m´oblido de tot l´altre, fins i tot oblido les meves preocupacions amb en Bernat, que em fa feliç però em fa patir a l´hora. El seu sms d´avui deia ´En Quim és genial. Ja t´ha dit què pensa ell de mi?´


:::21.10.04:::

Havia pensat en anar a fer una volta, però ha hagut de posar-se a ploure. Sempre podria anar al cinema, és un bon recurs com alternativa, però no sé, per una altra banda em fa mandra.
Aquest migdia m´ha trucat en Bernat. Sembla que des de la nostra xerrada està més pendent de mi, o potser això em sembla. Crec que dono massa importància als seus actes, i molts cops la gent actuem sense pensar-nos-ho tant. No crec que en Bernat sigui cap maquiavèlic calculador. Es impossible, perquè és un encant. I a part agraeixo la seva sinceritat, encara que hagués preferit una altra resposta, que digués que estava tan enamorat com jo, perquè realment estic coladeta perduda per ell. Tot i que realment sóc una dona lliure i sense compromís, però em sento plenament lligada a ell. Es una contradicció tot plegat. Li he explicat al Bernat que aquest cap de setmana vindria el meu gran amic de Brussel.les, i m´ha dit que tenia ganes de poder-lo conèixer. Havíem quedat per divendres, i dic havíem perquè ara he rebut un sms del Bernat que diu que millor que divendres aprofiti per xerrar a soles amb en Quim, i que ell ja apareixerà per dinar dissabte. No és mala idea.
M´acaba de trucar en Martí per anar a sopar. Crec que hi aniré. No sé quines intencions té ell. Jo sóc una noia lliure, haig d´acostumar-me al fet que no surto amb en Bernat, però només soparé amb en Martí. M´anirà bé escampar la boira. No sé si deixar-me les ungles pintades de blanc. Si no em poso les sandàlies tampoc les veurà. Tampoc sé si tindria temps de posar-me-les blaves de nou o vermelles. Es que aquest blanc als peus pot semblar de typpex. I si la gent es pensa que em pinto les ungles dels peus amb typpex??? De vegades puc ser excèntrica, però no arribo a tant


:::20.10.04:::

Estic trista o contenta? Es difícil de dir. En tot cas, he deixat de banda el pintaungles blau pels peus i m´he comprat un de blanc, que podria ser de núvia, que no és el cas, o de la meva candidesa acceptant-ho tot.
Ahir en Bernat estava encantador. Em va portar a sopar a un self-service japonès/xinès (perquè no era plenament japonès), d´aquells on els plats van rodant pel costat de totes les taules. Ell menjava sense parar, estava afamat. Jo dels nervis quasi no menjava, i ell ho feia tot, parlava, menjava i de tant en quant passava la mà sota la taula per acariciar-me les cames i mostrar-me el seu desig. Jo volia treure el tema de la nostra relació, però no m´atrevia. Preguntar-li si li agradava era tonto, perquè ho notava en la seva mirada, la qüestió era fins a quin punt o sota quines condicions, però això sonava massa tècnic, perquè l´amor no es pot quantificar, ni l´enamorament. De fet, a mi em surten els dubtes quan no el veig, quan no contesta els meus sms, quan postposa les nostres cites o quan em diu Adéu, però quan estem junts em sembla com formem la parella més meravellosa del món, que hem nascut un per l´altre i que és l´únic noi capaç de fer-me feliç. Ell parlava i parlava, i a mi el cap m´anava cap a una altra banda, però tinc una bona tècnica per pensar i fer cara d´interès a l´hora. El cas és que no vaig parlar de la nostra relació mentre sopàvem. Un cop sopats vam anar cap a casa meva. Ell em va agafar de la mà, i jo ja estava als núvols, suposo que amb cara de bleda. Es va posar tendre i carinyós dient que tenia tantes ganes de veure´m, i jo suposo que encara faria més cara bleda. Un cop a casa vam fer l´amor bojament. Semblava que les meves preguntes es transformessin en passió irrefrenable, i en Bernat va pair el sopar de cop. Vaig pensar que potser era l´última vegada que ens uniríem, i volia que fos un final inoblidable. Mentre cavalcava sobre ell, tot mirant la seva cara de satisfacció vaig decidir que havia de parlar, que no em podia quedar aquests dubtes dins meu, encara que no es repetís aquella escena. Després no vaig poder pensar gaire, volia intentar gravar aquelles imatges al cap per a la posteritat, però els sentits se m´emportaven cap el món del plaer. Un cop més calmats, mentre l´acariciava vaig veure les seves intencions d´adormir-se. De fet era el normal després de la llarga sessió de sexe, i vaig decidir parlar. Evidentment el vaig incomodar. Ara no recordo ben bé les meves paraules, ni tampoc les seves, però en resum va dir que li agradava molt, i que no estava amb cap altra noia, que m´era plenament fidel. Deia que em trobava maca, intel.ligent, divertida i que estava molt a gust amb mi, però que de tant en tant necessitava el seu propi espai, i que a part no volia que jo m´il.lusionés tant, perquè encara no em considerava parella seva, que per ell era una bona amiga, tot i que hi havia la qüestió del sexe, però que ell necessitava temps, i li feia por veure´s lligat a cap noia per fantàstica que fos, com era el meu cas. Es veu que està marcat per un amor de fa anys, però no em va donar gaires detalls.Va dir que potser era un egoista, però que decidís jo si volia seguir així, ser només amics o no veure´l mai més. O sigui que tampoc em va aclarir gaire, perquè vol i no vol. Jo li vaig dir que si només érem amics, si tenia carta blanca per anar amb qui volgués. Ell va dir que sí, tot i que no li agradaria gens. Ell va dir que m´era fidel i que si no ho fos m´ho diria. Va dir-me que no podia donar-me esperances de ser parella o d´anar a viure junts o de comprometre´s més.
Que t´agrada fer el polvet de tant en quant amb mi,vaig afegir jo. I ell va dir que m´equivocava molt,que no només volia sexe amb mi, que li agradava anar a sopar amb mi i fer altres coses, que ja ho havia vist. Ell no volia donar-me esperances, però a mi em va semblar veure-les, em va semblar que el nostre podria avançar, que només calia temps, i el vaig abraçar dient que volia seguir-lo veient, perquè m´agradava molt estar amb ell. Ell em va abraçar amb cara de preocupació, i va dir-me que segurament després d´aquella conversa tot canviaria, que potser jo no estaria igual, que sentia haver-me fet mal, que sabia que jo esperava més d´ell. Ell creia que jo tampoc volia una relació tan formal, perquè en el fons jo també era un eperit lliure, però que si no volia seguir, ho hauria d´acceptar. I jo que no, i que tot serà millor després d´haver parlat, i carícies, petons, de nou desig, vam canviar al llenguatge del sexe, i tot va ser dolç i bonic aparentment
Aquest matí ha marxat a treballar, i m´ha dit que era maquíssima. Jo he somrigut però ha estat sentir com es tancava la porta, i des del llit he començat a donar-li voltes a tot. Què havia de fer? Havia de prendre- m´ho com una relació passatgera? O havia d´intentar dissimuladament fer que es sentís cada vegada més unit a mi? Sabia que si per exemple li explicava a la meva veïna Filomena, diria que el deixés perquè era un fresc. I així ha estat. M´he animat a convidar-la a dinar. Ella cuina millor que jo, però algun cop em tocava tenir un detallet amb ella. El cas és que ha dit ´aquest noi vol el tall i no els ossos. Tu et mereixes algú millor´ . Ara he anat a sopar amb la Míriam. Després de parlar-me del casament, quan li he explicat el cas, doncs des de la seva visió d´enamorada ha dit que esperés una mica, que aquest noi necessitava temps. En Quim per telèfon m´ha dit que me´l prengués com un amant per si de cas. Llavors s´ha quedat callat, i ha dit que ja sabia que estava enamorada, i llavors seria impossible. I el cas és que diu que ja que no vaig jo a Brussel.les baixarà aquest cap de setmana cap a Barcelona, a veure si podia conèixer al famós Bernat. Igualment, m´ha dit que la decisió l´havia de prendre jo, tot i que ja veia que de moment havia decidit continuar. Res, la visita del Quim m´anima, i com a part el Bernat m´ha escrit un bonic sms, sembla que estic més tranquila que fa uns dies. Demà és el dia del futbol del Bernat, i divendres o dissabte es coneixeran ell i en Quim. A veure com van les coses


:::19.10.04:::

Dir-te adéu, amor és com morir una mica. Dir-te adéu, per mí amor, és maleir una mica el destí ferotge, que no pot aturar el temps del rellotge quan te´n has d´anar.
Si ets amb mi, tot té una llum de primavera, puc sentir el dolç perfum, que em duu a la nit primera, per això és tan sinistre! Al final quan cal canviar de registre, cada cop que em dius adéu.
No són meves aquestes lletres, ni tan sols la traducció. Ev'ry Time We Say Goodbye és una cançó de Cole Porter del musical Seven lively arts, que per cert no he vist, tot i que té uns quants anys. No em puc treure del cap aquesta cançó. Deu ser com em sento.Penso que en Bernat qualsevol dia no voldrà quedar més amb mi, o no es presentarà o no sé. M´estic tornant paranoica potser, però no és normal. Vull dir que és com una relació a mitges. No sé si m´explico. Que si passés del tot em costaria acceptar-ho, però això que em doni una de freda i una de calenta Volia trucar-lo, quedar i parlar, preguntar-li com definiria la nostra relació, o si realment li agrado. Però al final m´he contingut. No l´he trucat. Només li acabo d´escriure un carinyós sms que no em contesta. Clar que potser ja dorm. Però el proper dia penso parlar clar. I a veure si paro de cantar la cançoneta, perquè m´agrada molt però no potser que hagi estat la meva única companyia durant el dia d´avui. A part, m´he passat com una hora cantant-la davant el mirall, i anava fent diferents cares, buscant expressions. Això és de sonada total. No m´atreveixo ni explicar-li al Quim, o m´envia de nou al psiquiatre. Avui he parlat una mica amb ell, o sigui que no ha estat la cançó l´única companyia del dia. Em surt la vena artística de l´exageració de vegades. En Quim insisteix que vagi a Brussel.les, però no sé? Sembla que no vulgui fer plans per por a perdre´m la companyia d´en Bernat. També m´ha dit que estaria molt bé fer una escapadeta a Londres més de cara a Nadal, i poder veure uns quants musicals, que al desembre estrenen Mary Poppins jeje. I poder veure la ciutat amb totes les llumetes. Jo li he dit que em moriria de fred, però no seria mala idea. El Quim no sap si el Jean voldria venir. M´ha dit que anem tots dos sols, però que si vull, li comenti a en Bernat i anem tots quatre. O els tres, que trii jo. Es un encant en Quim. No crec que ningú m´hagi estimat tant com ell. Bé a part dels que ja no estan en aquest món. Millor no segueixo per aquí o acabaré fatal. I de nou la cançó. No hi ha manera. Ostres, és curiós perquè imaginava aquesta cançó per a alguna parella que porten molt temps junts i s´acaba l´amor. Però en Bernat i jo no portem res de temps, i ja estem així.
Del Roger no en sé res. Deu estar enrabiat, pobre. No sé si avui tocava o estarà amb la Mònica. Potser hauria de trucar-lo enlloc de pensar tant en mi. Però potser hauré de seguir els consells de la gent i prohibir-li dir la paraula pizza o menjar-ne plegats, que sempre ens fan acabar malament. El proper dia menjar japonès. Ara fins i tot somric. Està bé animar-me sola, no? I prou de dir Adéu


:::18.10.04:::

Ahir vaig estar per Poblenou, al barri del meu amor, on el vaig conèixer. Tot i que ell no hi era. Però feien el festival d´Arts escèniques de la tardor, i amb els Davids vam anar a dos espectacles que feien al Centre Moral del barri. Es una mostra gratuïta de teatre més bé alternatiu, i pots veure diferents obres a varis locals del barri i de dia fan alguns pel carrer. Els dos espectacles que vam veure eren d´un sol actor, tipus clown/monòleg. Jo no hi vaig acabar d´entrar, però potser perquè tenia el cap a una altra banda per variar. Després feien una festa al CEntre Cívic que no estava gaire animada la veritat.
I aquesta tarda ja tenia el Bernat a casa. Cap a les quatre ha trucat, i ràpid ha vingut. M´ha parlat una mica del casament, però després m´ha donat la sensació que venia a mi per desfogar el seu sexe i prou. Potser ha estat només perquè en el fons estava una mica picada perquè no ha volgut veure´m durant alguns dies, tot i que ell ha dit que no havia pogut que era diferent. Quan estàvem abraçats al llit tenia ganes de fer-li moltes preguntes,però no he estat capaç. M´angoixava perdre´l. Cap a les onze ha marxat. M´ha dit que preferia anar a dormir a casa seva perquè no portava roba per demà. I ha marxat. I jo no sé per què m´ha agafat la plorera, he pensat que s´estava cansant de mi, i no parava d´olorar el seu coixí i abraçar-me a ell com si així no pugués perdre´l. M´he adormit una mica, i m´ha despertat la trucada del Roger. Volia saber si havia sopat. I això que eren més de les dotze. Aquest també fa uns horaris. Li he dit que no tenia gana, i ell com si res s´ha presentat amb una pizza a casa. M´ha dit que tenia ganes de veure´m i que com m´havia trobat tan estranya al telèfon. Hem menjat la pizza, però ha tornat a treure el tema que em trobava trista, i llavors m´ha agafat per plorar. No podia explicar-li les meves penes a en Roger, seria ser cruel. Li he dit que no podia explicar-li, i llavors s´ha enfadat, que semblava mentida, que no li tenia confiança. Total que ha marxat com emprenyat. Quin dia! Més negra no ha pogut ser. Potser hauria d´haver anat de cap de setmana amb la Rosa. O anar al Tibidabo. I no estar esperant a algú que ve quan li interessa, perquè crec que cada vegada està més clar. Però li donaré una mica de marge. De fet tot està començant. No haig de ser pessimista. Igualment vaig a canviar els llençols, i cap el llit


:::16.10.04:::

Ahir tampoc vaig veure al Bernat perquè anaven a prendre algo amb el nuvi, que estava nerviós. I tot em sembla molt bé, perquè tothom ha de fer coses,`però el que em preocupa és que ell no intenti buscar ni un momentet per veure´m perquè en tingui ganes. Prefereix tot l´altre a mi. No sé, podria haver passat encara que fos molt tard per casa meva. A mi no m´hagués importat. O dinar junts, ja que aquesta tarda era el casament. Però no. Es veu que masses coses a l´hora no és capaç de fer. DE fet vam tenir una conversa una mica tensa quan jo li demanava que busqués un moment per veure´ns. A part, sembla que sempre que ens veiem haguem d´acabar al llit, que ja m´agrada, però no fa falta tenir sexe sempre que quedem. Potser és un peix que es mossega la cua, perquè si quedéssim més sovint, seria impossible portar el ritme que portem, però al quedar més de tant en tant, estem que no hi ha qui ens pari.
El cas és que ahir em vaig cabrejar (ja parlo malament i tot), i vaig sortir amb els Davids de marxeta, i vaig acabar borratxa perduda fent noves amistats amb gays guapos. Això és el que diuen ells. Jo no recordo tant. El cas és que he despertat a casa seva, i he dinat una mica, no gaire. Ara he arribat a casa, i he recordat la Rosa i el JOhn. Qualsevol puja a veure´ls. He trucat dient-los que aniré un altre cap de setmana perquè tinc mal d´estòmac. HE mentit una mica, i mira que no m´agrada fer-ho.
Acabo de rebre un sms del Bernat. Diu que m´enyora. Ja no m´ho crec, ho diu per tenir-me contenta`. Però sóc tan bleda que ara ja em sento millor. Diu que es more de ganes de veure´m demà. Potser hauria de dir-li que demà no puc, però la que si es more de ganes de veure´l sóc jo. Què tonta que sóc! VAig a veure què puc fer aquesta nit que no sigui beure


:::15.10.04:::

Estic enyorada d´en Bernat. Què tonta, però penso en ell dia i nit. No sé si és gaire normal, però això és malaltís i tot. Avui l´he trucat però no tenia el mòbil desconnectat. Tenia ganes de sentir la seva veu, però tampoc em vull fer la pesada.
Pel matí m´he posat al piano, cosa que feia temps que no feia. He cantat també una mica, per sort aquest últim refredat no ha durat gaire
Per distreure´m, tot i no anar molt bé de diners, he anat a comprar-me roba interior. Una distracció cara, però que anima molt. Només m´he comprat un conjuntet molt bufó granate, però me´n hauria quedat tres o quatre, m´ha costat decidir-me. Crec que també serà del gust d´en Bernat.
He mirat roba, però com encara fa calor. Qui es compra roba pel fred? El dolent és que vindrà el fred de cop i volta, i apa abriga´t. I clar amb aquesta estranya tardor és normal. Porto unes quantes ratlles sense parlar d´en Bernat. Ja hi torno.
Es que crec que el que sento per ell és molt més que per l´Igor. Cap relació és comparable, però, l´Igor va marxar i ara el destí amb compensa amb aquest meravellós regal. Sóc una noia molt afortunada. No em puc queixar.


:::14.10.04:::

Ahir va ser deliciós amb en Bernat. Potser va valer la pena esperar tants dies a veure´l. La primera sorpresa va ser que em va portar al teatre. Es veu que es va prendre seriosament el comentari d´en Roger, i per complaure´m, el meu nen em porta al teatre. Buff, ja em comença a sortir la vena bleda. Porto un dia ben tonteta, als núvols. Doncs el cas és que en Bernat coneix a no sé qui del seu barri que té contactes amb Focus, i va aconseguir unes entrades baratetes per anar al Romea a veure l´obra que dirigeix la Isabel Coixet, ´Charing Cross´ . No desvetllaré el muntatge per si algú vol anar-la a veure, però la història és tan bonica. Va de la relació a distància entre una escriptora americana i un llibreter de Londres, comencen amb comandes de llibres, fins a establir una relació més personal. Es com la versió primitiva de les relacions entre persones de diferents païssos mitjançant el xat. Es meravellós com malgrat la distància la gent es pot apropar tant escrivint-se. També era bonic de la història veure el món d´ella, com realment estima la lectura, com la seva vida gira al voltant de la literatura. Tot em va semblar tan romàntic. Vull dir la idea de la vida d´aquesta noia, envoltada de llibres, escrivint guions, llegint, en el seu món feliç, il.lusionada de viure amb la seva feina, i amb el contacte amb uns llunyans desconeguts de Londres que no acaben sent tan desconeguts. En Bernat no va acabar tan embadalit com jo. Al final movia el cul. Em va dir que li va agradar però que se li havia fet una mica llargueta. Una hora i tres quarts. Al sortir vaig sentir els comentaris d´una noia que deia que estava tan fascinada com jo. Es veu que ella ja va estar encantada en llegir el llibre. El cas és que jo estava ben emocionada, i la presència d´en Bernat al meu costat encara em feia estar més a un altre planeta. Al sortir, no sabíem si prendre alguna cosa o marxar cap a casa. El desig ens cridava, i vam acabar en un no res a casa meva en el nostre món de carícies, paraules tendres, petons, mossegades, jocs de llit, líquids que es vessen. Cada dia m´agrada més fer l´amor amb en Bernat. De fet cada dia m´agrada més ell en conjunt, però quan sóc entre les seves cames, la meva boca omplint-se de la seva, les seves mans em toquen, ja és una sensació indescriptible, és plaer, però no un simple plaer, és una barreja de molts sentiments, i per què no dir-ho, de molt amor també. Estic enamorada d´ell, ho reconec, i no em fa vergonya. Em fa sentir una persona diferent, dóna sentit a la meva vida. I crec que a ell li passa una cosa semblant. Això em sembla, ell ha de sentir tot el que la meva pell transmet, els meus sentiments que brollen dels porus per introduïr-se dins dels seus. I paro perquè potser tot es torna massa ensucrat. Desitjaria que ara mateix fos al meu costat, com la passada nit, és tan bonic dormir al seu costat, i despertar-me a mitja nit i veure la seva carona dormint, i pensar que tinc la sort que sigui amb mi. Ains. Però avui toca descans. I demà juga a futbol. Hauré d´esperar a divendres. Tot i que ell té casament dissabte.
Avui m´ha trucat la Rosa, la dona del Jonh, els del poble. Feia molt que no parlàvem. Evidentment no he trigat gaire en explicar-li que era tan feliç amb en Bernat. Se n´ha alegrat tant, i com ells em van conèixer en aquell mal moment amb en Carles, doncs encara ha estat més contenta. Es more de ganes de veure´l, però com ell té casament, pujaré jo soleta a veure´ls aquest cap de setmana. Tampoc sé si a en Bernat li agradaria venir amb els nens i tot a la muntanya. No sé si li agraden els nens. Hi ha tantes coses que encara no conec sobre ell.


:::12.10.04:::

Ahir em van trucar els Davids, anaven al Foyer del Liceu. Jo vaig dir que no anava perquè estava congestionada, però de fet era perquè esperava la trucada del Bernat. Al final, va trucar cap a les set. Em va dir que estava fet pols, i que li tocava netejar el pis. Que no m´enfadés, però que ja ens veuriem dimarts. Dimarts? Ell va dir-me que dilluns treballava, i després sortia amb tots els seus cosins per celebrar Santa Pilar, perquè així es deia la seva cosina gran. Es veu que ho feien cada any, però que dimarts quedaríem perquè m´enyorava molt, i tenia moltes ganes d´estar al meu costadet. I clar, es va posar tot tendre, i jo també. Igualment, vaig decidir no quedar-me a casa. Sabia que allò del Foyer acabava cap a les set, així que vaig trucar als Davids al mòbil, i vam passejar per les Rambles i després vam sopar una pizza a una terrassa de la Rambla del Raval. Tot i que jo cada cop estava més carregada de mocs i amb el nas més vermell. El David B. va insistir en que em comprés un spray bèstia que et destapava el nas i et deixava dormir, i això vam fer, comprar el disneumon pernasal, i sembla que m´ha anat bé, perquè avui tinc menys mocs, tot i que comença la tos. He anat a la farmàcia i m´han donat un xarop. Semblo una vella parlant de medicaments, però és que vull estar més o menys sana per veure en Bernat. Primera per no passar-li el refredat, i segon perquè refredada una perd molts encants. El vermell del nas es pot més o menys dissimular amb maquillatge, però a la que et moques ràpid torna a aparéixer. Un espant! Avui he passat el dia per casa, dormint bastant. També he fet la taula de tai-xi i els exercicis d´automassatge per veure si m´activava les defenses. Tant dormir, he tingut un malson. He somiat que estava al Liceu, justament al lavabo, era al quart pis, perquè anava cap el bar, i veia el David A. parlant amb la Mònica, la novia del Roger, jo dissimulava i girava enrera, anava directa cap a la llotja de prosceni, passava la targeta per obrir la porta, i allà, a la saleta aquella amb sillonets i sofàs em trobava en Bernat i el David B. despullats, un sobre l´altre, i jo em quedava paralitzada, i no podia ni cridar, ni moure´m, i ells no em veien, i seguien entregats un a l´altre, i dels meus ulls començaven a lliscar llàgrimes, i cada cop més llàgrimes, i no paraven les meves llàgrimes, però ells seguien, i l´aigua anava pujant de nivell, i jo flotava, però no em podia moure, estava com congelada. Llavors ells en notar l´aigua em veien, i em somreien mentre nedaven agafats, però a mi l´aigua em portava directe cap a la llotja, ells cridaven ´Ninotchka, Ninotchka¨però l´aigua havia fet una cascada, i el meu cos la va seguir fins caure a la platea del Liceu. Les cadires de platea estaven molt a baix, i jo anava caient lentament, i sentia el so de l´aigua acompanyat d´un violí. Mirava cap a dalt i veia el cap del Bernat que em somreia, mirava cap a baix i en Roger tocava amb el violí el Lacrimosa del Rèquiem de Mozart, i jo no podia fer res, no em podia moure mentre anava aproximant-me més i més a la platea. Llavors he despertat amb ulls plens de llàgrimes, però per sort era al meu llit. I no hi havia aigua. Estava al meu llit sola i plorant. Aquest somni m´ha angoixat bastant. No sé si s´ha de buscar algun significat als somnis. Suposo que podria significar la meva inseguretat respecte en Bernat


:::10.10.04:::

Ahir vaig veure Mar adentro. Vaig anar amb en Martí. Em va trucar, i vaig quedar amb ell confiant que no passaria res. Ell és el primer que em va dir quan em va trucar. VAm anar a la Maquinista. Era difícil trobar entrades per les 22.35, així que vam anar a sopar i a la golfa. Realment la pel.lícula està molt bé, el que no es pot anar a veure a La maquinista segons quina peli, perquè són cinemes que estan bé per les superpantalles, seients còmodes, però sempre hi ha el garrulo comentarista de torn, que a sobre improvisa converses i tot. Això em rebenta. Que la mirin en DVD a casa. Però bé, va estar bé, i molt emotiva. El que discutíem al final amb en Martí, era si era explicar una història, o volien donar algun missatge més, ho dic per l´última escena. Bé, millor no segueixo per si al´gú no l´ha vista. Ara el que em preocupa és en Bernat. Preocupar no és potser la paraula, perquè segur que dorm. Té el mòbil apagat. Jo tenia ganes de veure´l, però crec que no serà possible. Ell demà no té pont. Té un treball poc artístic relacionat amb dents, amb pròtesis per ser més concret. Crec que hauré de fer un pensament aquesta tarda. TOt i que comença a rajar-me el nas. Tornaré a estar refredada?


:::9.10.04:::

Avui estic sense en Bernat buaaa. Em queixo de vici perquè hem passat moltes hores juntets, i ara ell té un comiat de solter, o sigui que és normal que hi vagi. El rotllo és que la propera setmana és el casament, i jo no estic convidada. Es normal perquè fa poc que hem començat. Per uns moments he pensat que en Bernat els diria als seus amics que volia portar.me, com a parella seva, però crec que no té intencions. Però entenc que tot és molt recent, i encara que jo conegués als nuvis per la Festa Major de Poblenou. Ais, segueixo amb cara de bleda, ho he pogut comprovar davant el mirall fa res. I segons en Bernat feia cara trista. Ara, al separar-nos, no podia deixar de besar-lo. Ell somreia, i em deia que no fes carona trista. Mira, si faig cara trista, doncs vaig a posar-la del tot. Me´n vagi al cinema a veure Mar adentro. Ho acabo de decidir. En Bernat ja l´ha vista. No sé si anar-hi soleta o dir-li a la Filomena si s´anima a venir.


:::8.10.04:::

Segueixo hipnotitzada amb en Bernat. Em sento tan feliç al seu costat. El món sembla diferent quan ell està amb mi, i no fa falta res especial, la seva presència em dóna felicitat. Sembla un raonament ben simple, però és cert. No em fa falta res més. Clar que la nostra relació potser l´estem basant massa en sexe. Haurem d´anar a una clínica de desintoxicació com el Michael Douglas? Ahir quan va plegar va venir a casa. Vam sopar i xerrar una miqueta, però de fet el que teníem ganes de fer era correr cap el llit. Es notava en les nostres mirades, en el calor de la nostra pell, el desig ens cremava i amb força volia fondre els nostres cossos. Així que ben d´hora érem al llit, els plats es van quedar a la taula, i els meus gemecs van omplir l´habitació bona estona, fins que extenuats vam dormir-nos abraçadets, fins que aquest matí l´alarma del seu mòbil ens ha despertat. La cruda realitat, el moment de separar-nos, ell havia d´anar a treballar.
Avui no ens hem vist. Es veu que juguen a futbol sala uns quants amics tots els dijous. Ja fa un parell d´anys que ho fan, i ara a l´octubre hi tornen. Diu en Bernat que li va molt bé, i que passen una bona estona.
Demà hem tornat a quedar. Suposo que ens passarem el cap de setmana junts. Serà el moment de buscar altres activitats, perquè jo tinc molts altres encants, i no vull que acabem creant una monotonia de la nostra relació. Ja sé que tot just comença, però m´agrada tant aquest noi que en el fons em fa por. Em faig por jo mateixa. I em fa por que ell es cansi de mi, que pensi que sóc inactiva i ensopida. Sóc tonta, haig de valorar-me més. En Quim diu que no em preocupi, però que estigui alerta. Es que estic tan bleda. Em miro al mirall i faig cara de bleda.
A qui he hagut de tallar una mica és a en Martí. Volia quedar amb mi desesperadament, o dit d´una altra manera. Va calent. Ha estat uns dies sense donar senyals, i ara que la gana l´apreta, truca. Em sembla bé, però si li he dit que estic amb un noi, no sé per què insisteix en el tema. Jo li he dit que podíem quedar a fer una volta o sopar, però que res de sexe. Així que hem anat a sopar. Semblava que ho havia entés, i durant el sopar tot bé, clar que ben mirat, potser ja tenia males intencions perquè no parava de servir-me vi. Després ha insistit en prendre un xupito. Jo no li he donat importància a aquests detalls, però ara veig clar que el que volia era emborratxar-me. Després hem anat a prendre la copeta, i la seva cama ha acabat enganxada a la meva, i de cop i volta he notat una mà a la cuixa, i he hagut d´apartar-la. Ell amb tota la barra ha somrigut dient que no pensava fer-me res, que semblava mentida que li tingués por. No he tardat gaire en dir que tenia son. Ell m´ha portat en cotxe a casa. I ho ha tornat a provar 'puc pujar?'. Li he dit que no, que ja li havia dit que s´havia acabat, que estava amb en Bernat. Ell ha dit que no era gelós. I jo li he contestat que això poc importava, perquè jo era una noia fidel. Ha somrigut i ha dit 'ja cauràs. Al principi tot és felicitat, però?' He tingut ganes de trencar-li la cara, però sóc bona persona. Li he dit que si seguia així no quedaria més amb ell. I ha contestat ´d´acord, no ens enfadarem per això ´ I m´ha picat l´ullet. M´ha remenat els cabells i ha dit 'despentinada guanyes més. Ho sabies? ' I llavors he baixat del cotxe. Tampoc volia enfadar-me perquè sóc una noia enamorada i feliç. Ja li passarà, segur que troba alguna altra que el consoli. No és el meu problema.


:::6.10.04:::

Primer planton del Bernat. Planton tampoc, però m´ha escrit un missatget dient que estava molt petat de la feina. Dic petat, perquè copio textualment, i que ens trucàvem dema. Petonets, i que em trobava molt a faltar etc, etc, però no ens hem vist. Tampoc haig de donar-li la volta ni pensar-hi més del compte, no vull convertir-me en la novia possessiva. Bé, això de novia potser és massa categoria. Per ell no sé ben bé què soc, i de fet portem res. Però jo estic obsessionada amb ell, i no sóc capaç de res més. Bé, aquesta tarda he anat de botigues, pensant en ell, però no he acabat de trobar res que m´agradés, i el sms del Bernat m´ha matat. Esperar més hores per veure´l se´m fa insuportable. Ja sé que no és raonable tot això, però em passa. Hauria de buscar altres distraccions i alguna ocupació per no tenir tant temps. De fet, havia de trucar per una feina donant classes de teatre, però se m´ha passat. Només penso en el Bernat. Igualment, ara, com feia caloreta, i ell no ha volgut veure´m (com sóc), doncs aprofitant una trucada de la Miriam hem quedat per menjar una miqueta. Ella tenia als pares de cangurs. I crec que ella estava disposada a bombardejar-me amb els preparatius del casament, però jo li he començat a parlar d´en Bernat, i la cosa ha quedat compensada. Com parlo de la Miriam, quan en el fons li tinc gran estima, tot i les seves coses. I ara intentaré dormir i somiaré amb ell. Em posaré dins el llit i imaginaré que jeu al meu costat, i em contempla amb un somriure als llavis, i jo aniré a abraçar-lo, i ell no hi serà. Què dramàtica em poso, però desitjaria que visqués a casa meva, o jo a la seva, i passar el màxim de temps junts. Això és normal que passi al principi si t´enamores, no? No em preocuparé de moment. L´únic que passo d´un estat de bleda, a un estat d´excitació, o a un estat de preocupació i desesperació. I només perquè està cansat. No puc ser tan insegura de mí mateixa. Recorda, ets la Ninotchka, i cap home et vol perdre. Bé, excepte l´Igor. I el Carles em compartia, clar que no volia perdre´m. I ... crec que amb els demés bé. No vull pensar en el passat. He viscut masses experiències contradictòries crec. Ara recordo el Quim, però és diferent, perquè és gay, i a part, som amics, i està enamorat de mi d´una altra manera, de la manera que pot un gay. En Quim no compta com a fracàs. Però és també un fracàs no poder lliurar-me de l´enamorament malaltís d´en Roger?? Ai, potser jo també estic malalta pel Bernat, i això farà que es cansi de mí. Haig de procurar ser més autònoma. Però ja he començat malament contestant-li que encara que estés cansat podria fer un esforç per mi. Però en Bernat no ha cedit, i ha contestat que tingués paciència, i que no m´enfadés. I m´ha dit "solet meu". I tot de petons al mòbil. Pot semblar cursi, però llavors l´he perdonat. No sé què em dic, ni què faig. Vull que arribi demà


:::5.10.04:::

Estic una mica bleda, i només tinc al cap una paraula, BERNAT. Això no pot ser bo, o sí, però em fa por està idiotitzada per un noi, però és la veritat, i ho reconec. M´he enamorat. A part és tan carinyós. Em passaria hores parlant d´ell. En Quim que m´ha trucat m´ha dit que vigilés. Home, no s´ha de ser pessimista. També m´ha felicitat, però suposo que li deu fer una miqueta de por veure´m tan feliç, però és que em sento una altra, estic en el núvol de l´amor. A part, en Bernat ahir va tenir un detallet ben bonic. Va convidar-me al teatre. Suposo que com el Roger va dir-li que jo l´obligaria a anar al teatre, ell em va voler demostrar que ell m´hi acompanyaria encantat. Així que va entrar a la web d´atrapalo, i va veure que feien un musical. De fet jo ja l´ havia vist. No li vaig voler dir per no trencar l´encant, i a part, no em va importar tornar a anar al Llantiol a veure ?L´apassionant carrera artística de Marta Gelabert?. A ell també li va agradar perquè com el guió és dinàmic i ocurrent. A mi l´únic que em va fer una mica de por, era recordar que allà va ser on vaig conéixer al psiquiatre Robert Quintanilla, però vaig pensar que m´era igual. Si el veia, jo agafaria encara més fort a en Bernat. No m´importa el passat. Ara sóc feliç, i ningú m´ho espatllarà, ningú. Em passo el dia cantant. De fet avui se m´han enganxat algunes melodies de la Gelabert jajaja. Mentre feien l´obra, observava a en Bernat de tant en quant. El veia somrient, i tan guapo, i estava amb mi. Era fantàstic. L´art i l´amor units amb mi aquella nit. Només hagués faltat poder pujar a l´escenari. Crec que ho acabaré fent. Després del musical, ja eren les 10 i poc, així que vam menjar arròs basmati a una terrasseta de la Rambla del Raval i vam anar cap a casa meva. Quan faig l´amor amb ell és diferent a sempre, puc sentir la seva estima mentre recorre el meu cos, i em sento unida a ell com mai m´havia sentit a ningú. I part, em fa gaudir com una boja, crec que mai havia arribat al cel tants cops. Estem descubrint els racons amagats dels nostres cossos, i bé, que estic als límits de felicitat física i emocional. M´he llevat per preparar-li un cafetó mentre es dutxava, tot i que després he tornat al llit, el nostre niu d´amor buid. Després he anat a explicar-li tot a la meva veïna la Filomena. Tot, tots els detalls tampoc, necessitava parlar amb algú. Estava radiant segons ella. En Bernat m´ha trucat al vespre. Ja havíem quedat que avui no ens veuríem. I com el trobo a faltar, però tampoc és plan de cansar-se, i tal com tenim les hormones, de moment crec que no som capaços d´estar junts sense acabar llençant-nos a la bogeria del plaer.
El que ha trucat avui de nou és el Llorenç que vaig conéixer a casa el suís. Era per recomanar-me l´excursió del proper diumenge. Està molt bé, però jo no tinc cara de ser noia de muntanya, tot i que de tant en quant m´agradi passejar per la natura. El cas és que he estat una mica dolenta. Ara dic això de la muntanya, perquè sé que aquest noi no té més excuses per trucar-me. I he pensat que el millor era deixar les coses clares. Li he dit que estava començant una relació, i que aquest noi de moment no tenia temps per anar a la muntanya, però que algun dia ens apuntaríem tots dos. Ho he dit tot delicadament, però suposo que deixarà de trucar.
També he trucat a l´Esther per explicar-li. Sóc una bocamolla explicant-ho a tothom, quan just acabem de començar, però em sento tan feliç que ho haig de dir, i així vinga a gastar telèfon


:::3.10.04:::

El divendres va ser un dia ple de sorpreses. Em va trucar la Mònica, la novia d´en Roger, cap a les cinc dient-me que es trobava fatal.Li havia sentat malament el dinar. Deia que passés per casa seva a recollir els carnets, i si volia dir-li a algú de venir amb mi. I jo, vaig tenir una idea perfecte. Es deia Bernat. Vaig trucar-lo corrents, però no m´agafava el mòbil.Li vaig escriure un sms dient si volia anar al Liceu, que necessitava confirmació urgent. I per sort, després de mitja hora de nervis, em va dir que arribava just, però que ens veiem a les 20.15 a la porta. Va ser una pena que arribés tan tard perquè en Bernat no havia anat al Liceu mai; i justament l´òpera de divendres la feien tota seguida perquè durava 2 hores i vint. Així que el vaig fer pujar per les escales, veure el Saló dels Miralls de passada i cap el nostre lloc del quart pis. No es veia tot bé, però a mi em va agradar molt poder sentir aquella òpera que no coneixia. Va començar ja amb un número del cor preciós. Jo m´anava mirant en Bernat, i semblava que també estava disfrutant. No era una òpera convencional, perquè no hi havia cap primma donna, ni tampoc típiques històries d´amor. La trama era més bé política, i a part van optar per una posada d´escena simbòlica. Però deixant de banda l´òpera, el pitjor va ser després, bé només inmediatament després. En acabar i encendre el mòbil, tenia un sms del Bernat, on deia ?les meves nenes boniques. Veniu-me a esperar a la sortida d´artistes? O sigui que la Mònica no havia pogut avisar-lo que es trobava malament. Jo tampoc tenia res a amagar amb en Bernat, no erem més que amics. Però com sé com és en Roger, li vaig enviar un sms dient que ja anàvem, però que la Mònica estava malalta, i havia vingut un amic. Vam anar cap a baix. En Roger va mirar a en Bernat una mica amb cara de pomes agres, però va intentar somriure en donar-li la mà. Vam parlar una mica de l´òpera, i en Roger ens va proposar anar a sopar. Jo li vaig dir si no anava a veure la Mònica, però va dir-me que no, que millor deixar-la reposar. Jo pensava estar a soles amb en Bernat, i la presència d´en Roger em molestava, però no podíem escapar. Tampoc podia adevrtir a en Bernat sobre en Roger, així que vam acabar a una pizzeria de plaça Urquinaona tots tres. La conversa era intrascendent fins que en Roger va començar a fer tercer grau a en Bernat, per enterar-se una mica de la seva vida. En Roger va començar després a preguntar on ens havíem conegut, si a en Bernat li agradava el teatre, i ell va dir que més que res no tenia costum d´anar-hi. I llavors en Roger va dir que la Ninotchka l´obligaria a anar-hi. I reia. I de sobte va començar a explicar-li quan ens havíem conegut feia anys de jovenets, i que ens havíem retrobat feia un temps, i havíem estat sortint. I jo intentant canviar el tema. En Bernat es va adonar de tot plegat, i volia ajudar-me, però no podíem ser violents. I en Roger com aquell que no vol va dir que jo era una noia massa inquieta i bonica per estar amb cap home. Això em va semblar ja massa. Em deia puta a la cara. I em vaig aixecar, i li vaig dir que no pensava suportar més tonteries. Que m´estava incomodant davant algú que no coneixia només perquè estava gelós. En Bernat flipava. Li vaig dir que no volia perdre la seva amistat, però que nosaltres marxàvem. I em vaig donar jo el gust de tornar-li el que em va fer un dia. Vaig treure quaranta euros, els vaig deixar a la taula, vaig agafar a en Bernat de la mà, i vam marxar. La veritat, em vaig sentir molt millor, tot i que no sabia què pensaria en Bernat de mi. Ell l´ únic que va dir era que sort que quasi havia acabat la pizza. I va començar a riure, i jo també. Després vaig dir que sentia tot plegat. I ell va dir que no passava res. I no em va preguntar res sobre en Roger. Jo li vaig dir que no tenia superat el nostre. I en Bernat em va dir que no calien explicacions, i em va acariciar els cabells un moment. Jo no sabia si era una carícia de consol, o amb alguna raó més, però un calfred em va recorrer el cos, i les meves hormones es van disparar. L´hagués besat llavors mateix. Ens vam mirar als ulls. Ell els tenia grans, però jo no sabia llegir-los. En canvi, crec que ell deuria cap el desig que desprenien els meus. I va sonar el meu mòbil. Era en Roger. Vaig decidir no agafar-lo. Vaig dir a en Bernat d´anar a prendre alguna coseta a un lloc tranquil. Vam prendre una copeta. Parlàvem, i jo cada moment sentia més necessitat de tirar-me sobre seu, però no sabia què en pensava ell. No m´acabava de sentir segura. Ens van fer fora del bar, i com érem més o menys a prop de casa meva, en Bernat em va dir que m´acompanyava caminant. A l´hora d´acomiadar-nos, la meva boca es va escapar cap a la seva, i ell no es va apartar, i va unir la seva llengua a la meva mentre m´abraçava fortament. Vaig notar que el seu desig era com el meu, i vam pujar cap el meu pis. Va dir que tenia una sala molt bonica, però no estàvem per ensenyar pisos, i ens vam deixar caure al sofà, i del sofà vam passar al llit. En Bernat és un amant inigualable, unes mans que es fonien al meu cos, uns llavis que feien sospirar tots els porus de la pell, i jo l´acariciava, xuclava el seu coll, el seu tors?Va ser indescriptible, tot i ser la primera vegada que ens uníem. Molt carinyós, molt varonil. En resum que em va encantar. Em va fer sentir com mai. Ens vam adormir fins que a les 11 h del matí, tot i haver dormit poquet, ens va despertar la trucada del mòbil del company de pis d´en Bernat. Ostres, el sopar, haig de marxar! Haig de preparar moltes coses. Jo vaig dir que aniria a ajudar-los, però va dir que no, que era el seu problema, que jo vindria de convidada. Es va dutxar ràpidament, i mentres es vestia van trucar a la porta. Era en Roger. Quin tio més pesat! Venia a disculpar-se. Jo no el volia deixar passar per la porta. Li vaig dir que estava acompanyada, i em va dir que llavors ja vindria més tard. Però en Bernat, que també és poc llest va venir al rebedor preparat per marxar. Quines presses! Tots tres allà, quina situació. En Roger va dir-li a en Bernat que ho sentia, que era un perdedor, però que ens desitjava el millor. I en Bernat va i diu, que no passava res, però que tenia pressa, i se´n va anar. L´hagués matat llavors. Això va ser l´excusa ideal perquè en Roger entrés a casa. A mi no m´agradava estar barallada amb en Roger, però uns dies sense parlar-nos tampoc era cap drama. En Roger va començar a preguntar-me sobre en Bernat, i li vaig dir que si seguia així, el feia fora. Ja no em tallo. Ell va canviar el seu discurs, i em va dir que per fer les paus em convidava a una mariscada. Jo li vaig dir que no calia, però finalment em vaig veure obligada, i com suposo que estava bleda després de la nit amb en Bernat?. Mentre ell mirava la tele em vaig dutxar i arreglar una mica. I vam anar a dinar.
El que ara em preocupa és l´actitud d´en Bernat. Avui hem de quedar, però no m´ha trucat encara. Ahir al sopar, davant de tothom, semblava com si no hagués passat res entre nosaltres. Es sopar va estar divertit, i el menjar estava molt bo la veritat. La noia molt emocionada amb la sorpresa. I ho vaig veure clar, el company de pis d´en Bernat estava boig per ella. La gent molt agradable. El problema és que jo volia tornar a estar soleta amb en Bernat. Ja eren les tantes, i vaig anar al lavabo. En Bernat em va seguir, i es va colar amb mi. Amb besar d´aquella manera que a mi em posa. I em va dir, que millor quedar diumenge, i així descansaria una miqueta perquè estava rebentat de preparar-ho tot, i també una miqueta per culpa teva, i em va picar l´ullet. I això és tot el que em va dir una mica interessant. Conclusió: No vol que la gent s´enteri de res. I suposo que tampoc el seu company de pis. Però bé, tampoc és dolent no? El cas és que li agrado. A mi m´agrada també molt i molt


:::1.10.04:::

He estat convidada al sopar de dissabte, menys mal, després de fer de conillet d´índies era el mínim, encara que no conegui a la de l´aniversari. Potser no hi pinto gaire, però jo sóc sociable i m´adapto a tot. A part, en Bernat m´ha dit que podria cantar-li alguna cançoneta de les meves, que segur que li agradaria a la noia. Doncs si volen cantaré.
M´ha visitat el Roger, no sé què li agafa ara per venir-me a veure. Sembla que ve de manera amistosa de moment, i que tot li funciona de meravella amb la Mònica. Ha vingut per dir-me que anés demà al Liceu amb la Mònica. Diu que vol que siguem amigues perquè ell em té molt apreci, i no sé què més. La Mònica m´espera demà a la porta amb els carnets d´abonats de dos coneguts que no poden anar-hi. Són abonaments dels baratets, però bé, millor això que res. A mi em fa una miqueta de pal anar amb la Mònica, però així no pensaré tant en el sopar exòtic de dissabte. No vull pensar-hi gaire, perquè total serà ple de gent, i sent a casa del Bernat, doncs no podem marxar abans ni res, perquè ell no pot marxar clar. I si sóc l´última, sempre estarà per allà el seu encantador company de pis, o sigui que impossible imaginar cap moment d´intimitat. Així que aniré demà a veure Boris Goudonov al Liceu, i en Roger content, i jo també.


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL