Primer planton del Bernat. Planton tampoc, però m´ha escrit un missatget dient que estava molt petat de la feina. Dic petat, perquè copio textualment, i que ens trucàvem dema. Petonets, i que em trobava molt a faltar etc, etc, però no ens hem vist. Tampoc haig de donar-li la volta ni pensar-hi més del compte, no vull convertir-me en la novia possessiva. Bé, això de novia potser és massa categoria. Per ell no sé ben bé què soc, i de fet portem res. Però jo estic obsessionada amb ell, i no sóc capaç de res més. Bé, aquesta tarda he anat de botigues, pensant en ell, però no he acabat de trobar res que m´agradés, i el sms del Bernat m´ha matat. Esperar més hores per veure´l se´m fa insuportable. Ja sé que no és raonable tot això, però em passa. Hauria de buscar altres distraccions i alguna ocupació per no tenir tant temps. De fet, havia de trucar per una feina donant classes de teatre, però se m´ha passat. Només penso en el Bernat. Igualment, ara, com feia caloreta, i ell no ha volgut veure´m (com sóc), doncs aprofitant una trucada de la Miriam hem quedat per menjar una miqueta. Ella tenia als pares de cangurs. I crec que ella estava disposada a bombardejar-me amb els preparatius del casament, però jo li he començat a parlar d´en Bernat, i la cosa ha quedat compensada. Com parlo de la Miriam, quan en el fons li tinc gran estima, tot i les seves coses. I ara intentaré dormir i somiaré amb ell. Em posaré dins el llit i imaginaré que jeu al meu costat, i em contempla amb un somriure als llavis, i jo aniré a abraçar-lo, i ell no hi serà. Què dramàtica em poso, però desitjaria que visqués a casa meva, o jo a la seva, i passar el màxim de temps junts. Això és normal que passi al principi si t´enamores, no? No em preocuparé de moment. L´únic que passo d´un estat de bleda, a un estat d´excitació, o a un estat de preocupació i desesperació. I només perquè està cansat. No puc ser tan insegura de mí mateixa. Recorda, ets la Ninotchka, i cap home et vol perdre. Bé, excepte l´Igor. I el Carles em compartia, clar que no volia perdre´m. I ... crec que amb els demés bé. No vull pensar en el passat. He viscut masses experiències contradictòries crec. Ara recordo el Quim, però és diferent, perquè és gay, i a part, som amics, i està enamorat de mi d´una altra manera, de la manera que pot un gay. En Quim no compta com a fracàs. Però és també un fracàs no poder lliurar-me de l´enamorament malaltís d´en Roger?? Ai, potser jo també estic malalta pel Bernat, i això farà que es cansi de mí. Haig de procurar ser més autònoma. Però ja he començat malament contestant-li que encara que estés cansat podria fer un esforç per mi. Però en Bernat no ha cedit, i ha contestat que tingués paciència, i que no m´enfadés. I m´ha dit "solet meu". I tot de petons al mòbil. Pot semblar cursi, però llavors l´he perdonat. No sé què em dic, ni què faig. Vull que arribi demà
