body comentado
Barcelona sunset
:::30.1.06:::

#

Sé que fa molts dies que no escric. Es estrany, tot va començar perquè no tenia connexió a internet, i després, un cop la vaig recuperar, no tenia ganes d´escriure. Potser no era falta de ganes, el que passava era que no tenia necessitat d´escriure. I fins i tot no tenia massa curiositat per veure els comentaris de la gent, ni per llegir altres blocs com tenia per costum. Una explicació pot ser que abans tenia tot el temps del món, i ara no tinc quasi temps. No tinc temps per internet, i quasi no tinc temps pels meus amics. Sé que els tinc una mica oblidats, i em sap greu. Quasi ni veig a la Filomena pobreta. El Quim com no em conectava al mesenger ni li escrivia mails també estava preocupat. Vaig fent trucades quan poc, però estic vivint un periode de canvi.

Us preguntareu què m´ha passat. No estic treballant no. Tampoc estic embolicada en cap aventura passatgera. He conegut un home com cal. Ja, ja , ja (o ha, ha, ha, se´m fa ben estrany riure en català, ho sento) Ric perquè aquesta darrera frase m´ha quedat com si la digués la Filomena. Això mateix hagués dit la meva mare si fos encara viva. Aisss, és que he conegut un home molt interessant. Un noi ja no se li podria dir perquè té seixanta anys, però és un home molt interessant, i em fa sentir molt feliç.

Mai hagués pensat que podria trobar la felicitat amb algú amb qui em portés tants anys, però crec que l´he trobada. No sé si estic enamorada, però em sento bé, i això en mi és prou important. Ell és un home força atractiu Es conserva molt bé, i a part li agrada fer esport. A casa seva té un petit gimnàs. Sí, ho heu sentit bé, un gimnàs a casa. I ara pensareu, la Ninotchka s´ha deixat engalipar per un vell ric, i creu que aconseguirà ser l´hereva de tot en uns pocs anys. Però no és això. Que ell és més gran és una realitat, però avui en dia als seixanta i als setanta un és jove. I fins i tot més anys. I sino només caldria mirar al Papuchi. Ais, si em llegís ell potser no li agradaria. Clar que a ell, això d´internet li supera. Jo li dic que li donaré classes, però no sé si el convenceré. I per temps no serà, perquè ell està pre-jubilat. Aquesta és la gran sort. Que també podria ser la gran desgràcia, perquè tenim totes les hores del món per estar junts. De fet, es podria dir que passo pel meu pis només a fer manteniment, i a anar agafant roba. Però tampoc em cal. Ell em compra tot el que vull. Li encanta fer-me feliç, i no se li fa gens pesat acompanyar-me de botigues. No és meravellós un home així? A part em porta a sopar a restaurants preciosos, i sempre estem amunt i avall. Quan el temps millori anirem a esquiar. I també anirem de calçotada. A ell li agrada viatjar, lluny i també a prop

No sé si visc en un somni, tampoc sé si el que sento és amor, però em sento bé amb ell, i quasi he oblidat tot. No vull oblidar tampoc a tothom, i intentaré mantenir el contacte. Clar que tothom enten que en els principis de qualsevol relació, estem una mica absorvits, espero que m´entendran. Tampoc no vull córrer a presentar-lo. Em fa por espatllar-lo tot. Ell és una persona encantadora, i crec que caurà bé a tothom. Potser algú comentarà sobre la diferència d´edat. De fet en Quim ja m´ha dit que pensi en quan ell en tingui vuitanta i jo cinquanta. Però ja l´he dit que falten molts anys per això. En Quim diu averigüi que no estic només enlluernada dels seus diners. Però jo crec que no. Potser una mica sí, però només una mica. Ell també diu que potser busco suplir el pare que vaig perdre. I és cert que la seva companyia em fa sentir protegida. M´agrada que sigui un home culte i amb experiència, però tant com dir que l´associo a un pare no. Perquè bé que m´agrada fer l´amor amb ell. Les seves mans i els seus llavis saben com recorrer el meu cos i fer-lo estremir de plaer fins arribar a no poder contenir res. No controlo el meu cos, les descàrregues de plaer són les més fortes que he tingut mai, i crido alleujada de no tenir veïns a la vora, espectadors auditius de la nostra intimitat.

Ara que torno a escriure torno a agafar-li el gust. Tot i que anava a dir que potser tancava el meu bloc, ni que fos una temporada. I de fet, encara que ara cregui que escriuré aviat, el cert és que ho tinc més difícil. Primera perquè quasi tot el dia estem junts fent coses junts. I segona perquè a casa seva no hi ha ordinador. Li hauré de dir que en compri un. O potser acabaré portant el meu. Però això serà quan oficialment em trasl.ladi amb ell.

Ais, parlo de trasl.lats i fa tant poc que ens coneixem. Potser se´n va tot en orris en dos dies. Potser ell va entretenint-se en jovenetes, satisfent els seus capricis, i quan se´n cansa les despatxa. Però tampoc sembla aquesta mena de persona. Del seu passat em queden moltes coses per descobrir. Tampoc li vull preguntar massa perquè no vull que ell em faci masses preguntes. Li he dit que he tingut unes quantes parelles i uns quants amants, però millor no concretar-li massa. D´ell sé que és divorciat. Ell va prendre la decisió, però tampoc sé quantes dones han passat per la seva vida. Suposo que hauria de saber més abans d´agafar les meves coses i anar cap allà, però sempre podria tornar no?

Ja veurem què passa. Si puc escriuré, si puc m´aniré connectant, però serà de manera més espaiada. Però espero aquest cop no equivocar-me


:::10.1.06:::

#

Sento el clic clic de les gotes de pluja, i cada gota em va estrenyent el cor, i el sento cada cop petit, més petit. Sembla que em costi respirar, i l´ardor d´una barreja de vodka i xocolata em recrema dins del pit.

Fa unes hores pensava i tot ho veia negre. El desig de fugir m´ha portat a una major desesperació.

Si penso en la meva vida, la veig com un desastre de difícils possibilitats de canvi.
Què faig d´important a la vida? Em sento millor per fer aquest bloc i ventilar la meva vida personal i de la gent que m´envolta? Té sentit seguir escrivint? O millor dit, té sentit seguir penjant d´internet tot el que em passa? Molta gent ho fa, però amb quines intencions ho fem?

Ara em sento fatal per tot i per res. Em sento malament perquè en Roger porta des del dia de Reis trucant-me cada dia. Vol que vagi amb ell, i puc dir que fins i tot em temptava la idea, però deixant de banda sentiments, pensant amb el cap, no és convenient, i per distreure´m vaig passar el cap de setmana amb l´Adrià, que sembla ser que ara voldria una cosa més seriosa. I que segur que si accepto, llavors se sentirà lligat. I... millor no pensar, millor dormir.

La Filomena torna demà. Una pro Roger.

En Tom i l´Andy són neutrals jeje.(Ara veig que escriure m´està animant. Potser ja li he trobat algun sentit, almenys per a mí mateixa) Doncs, al final em van raptar cap a Palamós la Nit de Reis. Plovia, però va parar per la cavalcada, i allà hi érem tots tres. Es veu que primer arriben al port, però no érem a temps

Buf, estic més animada mentalment, però el meu estòmac va a pitjor. Sóc una... (ara no m´autoinsultaré, però m´ho mereixeria)


:::5.1.06:::

#
No he estat sola ni un instant des del començament del 2006. Ara ho estic, això és cert, perquè el Martí ha hagut de marxar, però m´han trucat l´Andy i el Tom que estan a Barcelona, i vaig a dinar amb ells. El dia no està molt agradable, i aquest plugim fotrà enlaire cavalcades i il.lusions de nens i no tant nens. Esperem que s´arregli.

Doncs em va fer pena que marxés en Roger. Vam passar-ho bé tots dos. Clar que potser tot anava bé perquè savíem que la nostra aventura tenia data de caducitat. Tenia por que ell insistís en anar a Alemanya, o que tornés, però no va dir res fins el moment del comiat, on va dir-me que no sabia què feia tan lluny de mi. Vaig somriure. Era el moment del comiat, un comentari nostàlgic era donar-li preocupacions, un de desagradable tampoc volia. Callar i un petó era el millor.

I en una hora em truca el Martí. Que si ja estava bé, que no me´n recordava mai d´ell, que si masses homes a la meva vida? Estava ben divertit. Jo li vaig contestar que ell no parlés, que sempre estava envoltat de dones i rodatges i edicions varies. Ell va riure, i vam quedar per tot i per res. Va dir que ja que ell fins avui tenia lliure, podíem estat a tota hora junts. I això hem fet. Passejar entre l´eufòria consumista dels Reis, passar fred, estar juntets sota el nòrdic o anar ahir al Versus a veure Collage, un concert de musicals. No cantaven malament en general, però interpretativament eren fluixets. I ahir sopar comiat d´aquests dies, i cap a casa, tot i que fins les cinc o més no hem dormit.

I així vaig passant l´any. Algú dirà que d´home en home. De fet és d´amic a amic. Però ben animats que estem tots


:::3.1.06:::

#
Ja han marxat en Quim i en Jean. Avui al migdia.Una visita curteta. I demà marxa en Roger. Aquesta ha estat l´última nit. Se suposa que ara mateix hauria d´estar al llit, al seu costat, abraçada, perquè potser trigarà en donar-se l´ocasió, tot i que ell insisteix que vagi a veure´l . Amb el fred que fa! Doncs, ja estava al llit amb ell. I la nit ha estat una mescla de passió salvatge, acabada en carícies i tendresa. Però ha hagut d´adormir-se i posar-se a roncar i roncar. I l´hagués despertat, però demà ha de viatjar. Bé, de fet primer li he anat fent copets, fent sorolls amb la boca, però no para més de tres segons. I m´ha desvetllat. I la veritat és que estic histèrica. I jeje, no sé si ofegar-lo, o passar de tot i anar a una altra habitació. No l´ofegaré que és delicte, i a part em cau bé. Així que aniré cap allà. Si no para de roncar, el desperto a petons, que així segur que no es queixa. Uns petons, tocar-lo per aquí, per allà, xucla aquí, i estic segura que pararà de roncar. Sí. Ho he decidit, si no dormo jo, ell tampoc, i posats a fer, aprofitarem la nit.

Deu ser la son el que em provoca tot això. Ben segur que semblo una nimfòmana, però no és això, el que em passa és que en Roger ronca massa. I això és un dels impediments a la nostra relació . Ai jaja. L´efecte del vi del sopar potser encara em dura. Vaig a veure si ronca. Si no ronca res. El deixaré dormir. O ara que estic animada, el desperto ronqui o no. Així marxarà a Alemanya més content.

Potser tot és influència del tanga vermell de la nit de Cap d' Any. Es per donar sort, o per tenir un 2006 de plenitud sexual? Ara dubto. Per què tothom es posa les calces o calçotets vermells? Es per si és lliga aquella nit de borratxos estar més sexy? Perquè ja em direu. Aquella nit sembla que s´acabi el món. Tots els solters volen trobar un rotllet, però a sobre, de tan beure, tots acaben al dia següent amb una resaca i un cardo dormint al costat. Bé, tampoc tothom, però és millor no arriscar-se.

Vaig cap a l´habitació... ;)


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL