body comentado
Barcelona sunset
:::15.2.07:::



Avui és el meu aniversari. Ohhhhhhh què bonic es fer anys! Clar que el que no és tan bonic és l'edat. Però les celebracions estan bé :) Clar que si ho dius, algú et preguntarà l'edat, sempre pot haver-hi algun indiscret.

Igualment estic feliç. Suposo que és perquè ara no sé a on em porta el sindicalista. Estic una mica cansada, però demà ja és divendres, així que suposo que podré resistir una nit de poc dormir. Serà una nit romàntica? Em portarà a algun restaurant perdut? Bé, en breus moments ho sabré.

Ja estic arregladeta, i impacient jeje.

El que torno a estar és un pèl afònica. En la veu parlada no es nota gaire, però cantar no puc cantar bé. Vull pensar que és el temps, però a veure si tindré alguna mena de lesió. Mai he tingut problemes, però com ara em passo el dia parlant... Si segueixo així hauré d'anar al foniatre. No el del seguro, evidentment. Aquesta gent no tenen els aparells preparats en general. Però deixem-ho estar, ara em truca, i marxo


:::9.2.07:::



I ja tornem a estar al cap de setmana. Quina sort que sigui divendres! Què dura és la vida de la dona treballadora jeje! Clar que a partir d'aquests instants torno a ser la Ninotchka cultural. Ara vaig cap al Liceu a veure un concert. I el passat cap de setmana també va ser cultural, però pictòricament parlant, ja que el sindicalista i jo vam anar al museu Picasso. Crec que no hi anava des dels 17-18 anys jeje. Clar que com està a la vora, saps que sempre estàs a temps d'anar-hi. Es com el Parc Gúell. Quan temps fa que no hi vaig? Doncs ara tampoc ho recordo. I mira que m'agraden aquells dracs. I haig de llegir al diari que uns gamberros se'l carreguen. La gent és tan incívica. Ja no respecten res. I ara m'indignaria per moltes més coses. Obres a la tele i et fan emprenyar amb una programació tan dolenta. Una programació que tothom critica, però té gran audiència. Els programes viuen de les misèries de la gent. Però ja seguiré empipada en un altre moment. Ara vaig a relaxar-me. A part, estic una mica preocupada per la meva veu. Estic afònica. El cas és que no estic refredada. Només és la veu. I això no m'agrada gaire. Però a veure si es passa. Ara a gaudir dels italians a París


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL