body comentado
Barcelona sunset
:::29.11.05:::

#
Avui he passat la nit a casa la Filomena. No està malalta no, la que no està bé sóc jo. O millor dit, la que està malalta és la meva casa. No se senten sorolls estranys, ni s´obren els llums sols, ni ploren les parets... Però ahir a la cuina, va aparèixer un petit escarabat. I estava viu. Quina angúnia! Com poden estar vives aquestes bèsties amb el fred que fa? Clar que potser pel fred, va voler buscar l´escalfor de la meva llar. Tot i que realment no és un lloc ben calentó, perquè calefacció no tinc, i poso l´estufa el just. Prefereixo anar abrigada. Així que no trobo explicació a la seva presència.

Era el vespre. Venia de casa la Filomena. Obro el llum de la cuina. I no podia creure´m el que veia. Vaig xisclar. Vaig tancar els ulls i els vaig reobrir. Encara hi era, no eren imaginacions meves. Quin fàstic! I havia de matar-lo, no deixar-lo escapar. No podia demanar ajuda a ningú. Vaig agafar l´insecticida per matar-los. En ruixar-lo, ell intentava colar-se sota els armaris de la cuina. Sembla que per allà no passa res, però va entrar i va sortir de nou quedant-se potes amunt. Movia les potetes, potser demanava pietat, però a casa meva no hi ha espai pels dos. Ja passen prou homes per casa meva, com perquè ara vagin passant escarabats , jaja. El que vaig pensar que sí podia fer-li el favor de matar-lo ràpid. I de passada, m´assegurava que no fugiria. Però com? Agafant un paper de cuina i esclafant-lo? Ecsss. No m´ho vaig pensar i el vaig trepitjar. Un cop, dos cops, tres cops. I després vaig agafar les restes i cap el vàter. Vaig tirar la cadena tres cops com a comiat. Després vaig escombrar i fregar la cuina. Vaig posar taps a totes les piques. Vaig tornar a tirar mataescarabats , primer per la cuina, després el bany i després per tota la casa que quasi m´intoxico. No podia obrir les finestres, havia de mantenir-se aquell ambient tòxic per si els familiars de l´escarabat sortien a buscar-lo. Em marejava de l´olor i a part em feia por veure aparèixer a més, així que vaig anar cap a casa la Filomena, i al final em vaig quedar a dormir.

Aquest matí per sort no hi havia cap més. Ara estic obsessionada tota l´estona mirant cap a terre. Suposo que això no té sentit. Vull creure que era un escarabat perdut. El problema és saber d´on ha vingut. I el problema és si ha deixat descendència dins casa meva. Res, intentaré no agobiar-me, seguiré tapant clavegueres, ruixant d´insecticida tot quan marxi de casa (ahir era situació d´emergència), i quasi que resaré per no veure´n més, perquè tot i no ser massa gran, no els suporto. Els odio. Em fan por i fàstic. I a part, quina cara farien el meu alumne o l´Adrià si veuen un altre per la casa? Pensarien que sóc una bruta? Jo, una dona neta i pulida, que tinc el meu pis ben lluent. Aisss. Confio que la meva experiència nocturna no es torni a repetir


:::28.11.05:::

#
No entenc la relació que tinc amb l´Adrià. Clar que ell tampoc . I jo no sé si ha estat el fred que ens ha unit, o que en el fons ens necessitem. Ni que sigui per costum.

Dijous va portar-me al teatre Apolo a veure El otro lado de la cama. Cap meravella musical, però ens vam distreure. Després vam anar a dormir a casa seva. I divendres tarda, ben d´hora es va presentar a casa meva. I fins aquest matí junts. Tot i que ahir vam tenir dia social. Ahir, vam estar amb en Pep i l´Esther. Feia un fred que pelava, però aprofitant uns descomptes de l´Estrella, vam anar a Portaventura. De bojos, no? Doncs no érem els únics. Quan vam aparcar i vam baixar del cotxe feia un aire tan gelat que vaig pensar que no sobreviuríem, però ens vam armar de valor i vam entrar al parc. Hi havia força gent. Molts eren seguidors de l´Espanyol. Alguna cosa celebrarien perquè portaven gorres i bufandes de l´equip. Jo com de futbol poc entenc...

Un cop a dins van haver-hi moments de menys fred, perquè sortia una mica el sol, o no donava tant l´aire. Però vaig agrair poder dinar tancada a la Cantina, igual que s´agraien atraccions tancades com El temple del foc o Space Odisey ( o com es digui aquella del dofí). Allà ja era Nadal. Decoracions nadalenques, tendes amb objectes varis de Nadal, i espectacles adaptats a Nadal. Fins i tot els mariachis cantaven nadales.

Ara que en Pep i jo vam fer la xuleria de pujar per la tarda al tutuki splash (o com s´ escrigui. No sé on baix deixar el planell per mirar-ho). No hi havia ni cua. A mi em feia gràcia pujar, tot i que sabia que el resultat seria la Ninotchka mullada jaja. Però sense por vam pujar. Per sort jo portava una jaqueta una mica impermeable. Només seure vam notar la humitat d´aigua al cul. I vam començar a avançar. Hi havia pujada alguna gent amb l´impermeable de Portaventura i uns jovenets esbojarrats. Quatre gats. I apa, aiguaaaaaaaa. La sensació de baixar com una muntanya russa però amb un final ben esquitxat d´aigua és genial. Després vaig anar a secar-me una mica al bany per no agafar fred, i llestos. I no semblo refredada. L´Adrià sí que tenia el nas tapat, i aquesta nit respirava amb dificultat i a estones roncava. Em sabia greu donar-li cops perquè parés pensant que ell avui havia de treballar. I jo semblo resistir la mullada i un possible contagi de l´Adrià, que dormint tan enganxats...

Al vespre vam acabar rendits perquè tot el dia fent voltes... Vam marxar quan passava una mica de les vuit, després dels focs artificials finals, però semblava que fos molt més tard. Hi havia una mica de retenció per sortir d´allà. L´autopista de tornada era fosca, i l´Adrià i jo al darrera vam acabar dormits. No vam ser gaire educats, però jo no podia amb l´ànima. Van posar la calefacció, i després del fred del dia, s´estava tan a gust.

I ara a veure què passa avui amb l´Adrià. Donarà senyals de vida? Potser el correcte seria trucar-lo per saber com va el seu refredat. Jo no em preocupo. Improvisació i aventura. I aniré passant la setmana, i ja es veurà. Viure i no preocupar-se, no capficar-se. Es nota que avui fa sol


:::24.11.05:::

#.
Ahir va venir el meu encantador alumne. Es encantador per dos motius. Primer perquè s´ha pres seriosament el tema de respiracions i experimentar amb el seu cos de cara al cant, i segon perquè a part d´experimentar amb el seu cos, també ho fa amb el meu.
Vam fer la classe com si res hagués passat. Jo em vaig mentalitzar que tornàvem a la relació inicial alumne-professora. M´hauria de conformar en tocar només els punts del cos que calia que obrís o relaxés de cara al cant. Tot i això no vaig poder evitar dir-li si volia quedar-se a sopar alguna cosa i aprofitar per veure algun dvd d´algun musical plegats. Realment quan vull sóc irresistible. Va triar veure l´última gravació de Jesucrist Superstar. Vam seure al sofà un al costat de l´altre, i com si res. Vaig donar-li una cervesa i jo vaig prendre un vodka amb llimona. Em venia de gust. Acabat el dvd ja era hora de sopar i vaig posar al forn pizza . Semblava que ell no pensava fer res. Jo no sabia si havia de moderar-me o no. Vaig obrir una ampolla de vi per animar la cosa, tot i que jo m´animava per moments. Vaig decidir que el meu alumne no marxaria de casa igual que havia vingut. Mentre sopàvem em va explicar que havia tallat amb la seva noia. Jo no sabia on volia arribar amb aquella confessió. Em temia alguna declaració d´amor que hagués resistit. Però no, em va dir que des de la setmana passada havia vist que era massa jove per tancar-se en res, que havia de viure la vida, però que a part havia pensat en mi, que era una delícia haver-me conegut, i que fos la seva professora de cant, i encara més, i no va parlar més, només va actuar, i jo vaig aconseguir el que volia, un jovenet carregat d´energia sexual. Una manera més de fugir de la realitat. I entre orgasme i orgasme algú trucant al mòbil, algú que em volia fer tornar de la meva fugida. Qui podia ser tan oportú ? Vaig intentar ignorar-lo. Vaig mirar-lo més tard. L´Adrià. Després tenia un missatge. Em convidava al teatre avui al vespre. Pregava contestació. Vaig contestar amb un ok. Ell va respondre que passaria a recollir-me a les 19.30 h. No crec que anem tan d´hora. Suposo que vindrà abans per anar a picar alguna cosa. O potser em vol explicar com va anar el pitch and putt. Jo no sé si parlar-li de la Filomena malalta o de com van les meves classes de cant.


:::23.11.05:::

#
Mmmmmmmmmmm, acabo de llevar-me després de tenir un encantador somni amb el meu alumne. Estic flotant i tot del real que ha estat. Serà que ja presenteixo la seva visita? jaja. O he tingut el somni per si no passa res quedar ja servida?
Vaig a veure què fa la meva veïneta jeje. Espero que hagi passat bona nit, clar que com la meva impossible


:::22.11.05:::

#
Fent un estudi del que he fet els darrers dies, potser sí que estic una mica acabada. Però mirat des d´una altra perspectiva tampoc tant. El cas és que avui em sento millor
Divendres em sentia sola a casa. La solitud m? asfixiava, i llavors vaig trucar als Davids per sortir. El David A. estava cansat, així que vam anar a sopar. Ens va donar per beure, i així vaig acabar, en un taxi i cap a casa seva.
Dissabte em vaig llevar tard i a casa seva. No volia donar-los més la llauna. Potser no els molestava, però més val ser prudent i no abusar de la confiança, així que un altre cop cap a casa, i de nou sola. L´Adrià sense dir res perquè estaria jugant al pitch and putt ditxós aquest. I a part que havia de recordar que ja no teníem cap compromís. Ais. A qui podia trucar, a l´Ester? Vaig fer-ho, però estava amb el Pep, clar. La Miriam amb els nens, però em va oferir d´anar a casa seva, o si volia diumenge anar amb tota la família a veure Chicken little. Vaig dir-li que ja m´ho pensaria. El Martí era a Madrid. Realment em sentia una estúpida intentant buscar companyies i que ningú em busqués a mi.I vaig entrar al xat. Hi havia un noi prou agradable, amb qui després d´una conversa escrita de dues hores, vaig acceptar la seva proposta d´anar a prendre alguna cosa. Vam sopar, vam fer la copa, i vaig donar-li el que volia. Em sentia sola i desgraciada. Igualment ell no va quedar-se a dormir a casa meva, però quan va marxar era prou tard i la son no va deixar-me pensar. No crec que ens tornem a veure, o potser sí, jo no penso trucar-lo, però els homes són tan estranys. Si m´hagués mostrat molt interessada en ell segur que no em trucaria, però com li vaig fer el cas just. Bé, no importa ell.
Diumenge vaig llevar-me tard, i vaig decidir anar al cinema amb la Miriam i els nens. Em vaig sentir tieta per un dia. I a la nit un cop a casa, em vaig sentir infermera. La pobra Filomena, ais. Té una grip intestinal o alguna cosa així des de diumenge, per sort avui ja està millor, però m´ha fet dormir a casa seva aquestes dos nits. Li ha agafat com una obsessió que potser no sobreviu aquesta. El metge va dir que no tenia importància, que era un virus corrent, però la Filomena no ha volgut que la deixés. Estava molt angoixada, així que he estat per casa seva. Avui li he donat bastanta conversa perquè ja estava millor, però ahir estava d´estaquirot mentre ella dormia o era pel bany. Pobreta! De fet jo l´anava vigilant, però també vaig fer algun sudoku, que cada cop em fan més gràcia, llegir una mica...
Ara torno cap allà, suposo que haurà sobreviscut aquesta estona jeje. M´imagino que avui podré dormir a casa meva
De l´Adrià no en sé res. Ell no truca, doncs jo tampoc.
I l´alumne finalment vindrà demà. Suposo que ve a fer classe. Jo faré com si res hagués passat, però... Bé ja veurem


:::18.11.05:::

#
Dimecres no vaig ser capaç de veure l´Adrià. Com podia dir-li ´hola rei. He passat una tarda estupenda cardant amb el meu alumne´ ?Això no era seriós. A part era molt lleig. Jo ja veia que havia de deixar-ho amb ell o ser sincera i explicar-li que no és el centre del meu interès com fa uns mesos. No em sentia culpable, així m´he tornat. Tampoc tenia ganes d´una conversa de confessions, així que li vaig trucar i li vaig dir que anava a sopar amb els Davids (vaig trucar i em vaig autoconvidar). Ell es va pensar que també estava convidat, i va dir-me que ja vindria, i jo, com vaig poder, li vaig dir que si estava cansat no vingués. Em va costar una mica treure-me´l de sobre, però finalment no va venir a casa dels Davids. Ahir va venir a casa meva.Jo estava disposada a parlar, però ell també.El primer que va dir-me és que dissabte aniria amb els amics a jugar a pitch and putt. De fet va enfocar la cosa dient que potser havíem corregut massa en la nostra relació, que cadascú encara tenia casa seva, però que era quasi com viure junts, i que a ell això l´estava ofegant. I jo callada. No sabia què fer. Dir-li de deixar-ho semblava el normal, però no sabia si confessar la meva aventureta. De fet, si ell no s´hagués sentit ofegat, i jo no l´hagués notat estrany, segurament no m´hagués fixat en el noi aquell, o només me l´hauria mirat reconeixent que era bufó, però no m´hauria deixat portar pel desig, perquè l´amor, sexe i estima en parella m´ho compensaria. Ais, no sé si m´explico bé, però mentre l´Adrià anava parlant, jo l´escoltava i a l´hora pensava en tot això. Perquè puc haver tingut una vida esbojarrada, però he intentat ser sincera i no fer mal a ningú... I finalment vaig parlar. Li vaig dir que jo tampoc estava convençuda de res, i que si la cosa era mútua el millor era trencar qualsevol compromís. Ell va dir que li sabia greu, que ell era el culpable, que era un egoista però no estava preparat, que es va deixar portar per l´impuls, però hauríem d´haver mantingut unes distàncies, i que era un desastre... Jo el vaig intentar consolar dient-li que no era culpa de ningú, i que jo volia més de la nostra relació, però que feia uns dies que ja veia que no anàvem bé, i que dimecres tampoc havia estat una santa. I... això no el va animar, més bé el va fer enfadar. Va dir que si jo volia una relació oberta, ho hauria d´haver dit abans, que de fet ell volia proposar-m´ho, però que això abans es parlava, i que l´havia fet quedar com un banyut. Jo vaig dir-li que de fet només havia avançat els fets dos dies a la conversa, perquè ja érem lliures. I el vaig convèncer. No sé, tot plegat em fa sospitar que ell algun dia també me l´ha pegada, perquè es va enfadar el just perquè no em semblés estrany, però m´és igual.
Ell va dir que d´acord, que seríem amants i així quan quedéssim, ens moriríem de ganes de quedar. Jo li vaig dir que no calien etiquetes( amants, amics amb drets, nuvis...), que teníem els telèfons i podíem trucar-nos quan ens semblés per parlar o per quedar o pel que fos. No sé com vam arribar a aquesta conclusió, però el cas és que vam donar la conversa per tancada. Ell va començar amb petonets al coll, i jo no vaig oferir resistència. Vaig anar-me despullant mentre ell anava acariciant el meu cos... Vam fer l´amor amb tranquilitat i després vam dormir com angelets. Avui ha marxat a treballar d´hora, un petó de comiat i un bon dia. No sé quan tornarà a trucar, però no m´agobia, quasi és millor així. Millor no dependre de ningú, perquè si valgués la pena d´acord, però viure en una il.lusió falsa no cal. Les parelles ideals són de pel.lícula. Potser la meva existeix, però a l´altra banda del planeta. Però prou de pensar tant. Realitat . Siguem pràctics. L´Adrià demà va a jugar al golf aquell. Jo vaig a muntar-me un plà de cap de setmana. La vida segueix


:::16.11.05:::

#
Ara haig d´anar a casa l´Adrià però no sé si no fer-ho. M?invento alguna excusa? Ahir nit va estar molt estrany, em va dir que estava cansat, però semblava que estés enfadat amb mi. I ? el problema no és aquest. El problema és el meu alumne. Ahir a classe no va passar res, però ara mateix acabo d´acomiadar-lo. Li vaig deixar el llibre de partitures de Mar i cel perquè li feia gràcia, i avui a les tres i pico m´ha trucat des del mòbil dient-me que estava molt a prop de casa meva, i que si m´anava bé pujava a tornar-me el llibre. I ha pujat. L´he convidat a un cafè, l´hora ho demanava i ens hem posat a xerrar al sofà. I no sé com ha anat que m´ha dit que era molt atractiva. Jo he rigut dient-li que per a ell una mica madura. I ell m´ha contestat que no tindria cap problema en enrotllar-se amb mi. Potser era referint-se a l´edat, però el joc ja havia començat, i jo he anat forta dient-li que jo tampoc tindria cap problema en enrotllar-me amb ell. Clar, després d´aquestes declaracions de principis? ell ha atacat, i jo he contratacat. Només contactar amb els seus llavis, m´he excitat com una boja, desitjava aquell cos jove, la seva fermesa? I ho he passat molt bé, però i ara què? Què faig amb l´Adrià? Li explico? Vull seguir amb ell? Sóc el que no hi ha. Volia estabilitat i a la primera oportunitat (de fet era una oportunitat bona) i als pocs mesos ja necessito altres experiències. La monotonia no disculpa les banyes, però podria considerar-se un atenuant.
Ara no sé què fer. Si l´Adrià em veu, em veurà cara de felicitat jeje, tot i que és la felicitat d´un dia, o no sé què voldrà l´alumne, potser amb avui n´ha tingut prou. O després de cada classe de cant pensa que podem tenir una mica de sexe . Ara que jo li seguiré cobrant les classes jaja. Què pessetera! No crec que s´enamori bojament de mi, i de fet preferiria que no ho fes? Però ara mateix em preocupa l´Adrià. No sé si quedar amb algú i dir-li que avui no aniré a casa seva. Ais, m´hauria de sentir culpable? I si deixo l´Adrià? No creia que estava la mar d´enamorada d´ell? Es pot estar enamorat i tenir a l´hora trobades amb jovenets? Ais, ara encara d´animar-me això em farà deprimir i sentir-me culpable, però és quan érem al sofà i m´ha començat a besar, i les seves mans em tocaven? quasi m´estremia i tot. Això és culpa del somni. Em venia al cap i encara m´excitava més. Era com projectar una peli porno on jo era la protagonista al meu cervell. Buff, ara tinc un altre problema


:::15.11.05:::

#
Després la tempesta ve la calma, i després d´una fosca nit apareix la llum del dia. Avui és una barreja de núvols i sol, però anímicament trobo el dia molt millor que ahir. Aquesta nit m´he despertat alguns cops, el cor em bategava amb força. Crec que algú em perseguia en malsons. Per sort ja no recordo gaire què passava, però m´ha quedat viva la sensació de por. A quarts de nou del matí l´Adrià m´ha enviat un missatget de bon dia. M´ha despertat, però a l´hora m´ha animat. Deia que m´havia trobat a faltar al seu costat aquesta nit. He seguit dormint, i els malsons s´han transformat. Puc recordar perfectament el somni. De fet ha estat molt viu, quasi real i m´ha deixat les hormones alterades. Però no he somiat amb l´Adrià no, he somiat amb el meu alumne. Erem fent classe, jo seguda al piano però per aquelles coses que mai saps explicar dels somnis, cap dels dos portava roba. Veure el seu cos em desconcertava, i no era capaç d´encertar cap nota. Així que sense manies li deia que millor deixàvem la classe per després, i ell somrient m´agafava un pit i començava a besar-me per tot el cos... Només d´explicar-ho m´estic posant... Era un amant insuperable... de somni ... Però més val que deixi estar el tema o aquesta tarda seré incapaç de concentrar-me. I toquem de peus a terra. Jo estic amb l´Adrià. En el somni aquest noi era més guapo del que és. Ell és el meu alumne de cant. Ell surt amb una nena de la seva edat ...Ara sembla que sigui una malvada dona gran aprofitant-se de jovenets jeje, i ell ja és major d´edat i tampoc ens portem tants. I no sé per què em justifico, els somnis són només somnis, i són incontrolables. O són desitjos ocults del nostre subsconscient? Suposo que segons el somni. Alguns reflecteixen desitjos, altres frustracions, i altres són barreja de diferent informació que entra al nostre cervell, i ell juga amb les peces aconseguint noves històries inimaginables. Si poguéssim recordar tots els somnis, es podria escriure cada llibre o fer guions per a cada pel.lícula... N´estic segura


:::14.11.05:::

#
Com plou! No m´agrada estar sola a casa amb aquesta pluja i aquests llamps, i em sembla que em tocarà passar tota la nit així. De fet no és que m´ho sembli, serà així segur, ja que l´única possibilitat d´evitar-ho, seria obrir l´agenda i anar convidant a la gent a fer-me companyia. Però qui sortiria de casa amb aquesta tempesta? Ningú. L´Adrià té clar que no pensa fer-ho, diu que ja ens veurem demà? Potser l´únic que vindria seria el Roger. Però des d´Alemanya ho té una mica complicat. Així que a passar la nit com es pugui. Podria intentar anar ja al llit i dormir confiant que els trons no em despertin. De fet seria la millor idea, sopar una mica i dormir, perquè estic segura que fins i tot acabarà marxant la llum, i llavors ni ordinador, ni tele, ni dvd ni res de res.
Tinc una altra opció per no estar sola. Anar a casa la Filomena, però ja m´he passat quasi tota la tarda amb ella i potser seria perillós. Seria perillós per si torna al tema Roger. No l´ha tret fins quasi al final. M´ha comentat que vindria per Cap d´Any a Barcelona. I li he dit que em semblava molt bé, i que m´agradaria veure´l. Ella m´ha dit que semblava mentida que després del que havia hagut entre nosaltres, m´importés tan poc el Roger. Buff, quan la Filomena i jo entrem en el tema Roger malament. Ella es creu que és la seva segona mare, i jo passo a ser la dolenta de la pel.lícula. I la Filomena hauria de deixar-ho estar ja. El cas és que en Roger vindrà a Barcelona sobretot per veure a la nena i també als seus pares. I els veurà força perquè haurà d´estar a casa d´ells ja que ara no té pis.
La rentadora està centrifugant, però sembla que la pluja ha parat una mica. S´animarà l´Adrià a venir? El truco? Serà capaç d´estar dormint? De fet m´ha dit que ja que plovia, aprofitaria per quedar-se a casa a ordenar papers. I sé que no passa res, però em sento terriblement sola. La casa està buida. I els vidres ploren perquè se senten sols com jo. I dels meus ulls també cauen llàgrimes, entelant-me la mirada. Estic sola, i el cor se m´ ha encongit de la pena, però sembla que plorar em complau una mica. Els meus ulls deuen haver passat del blau resplendent al vermell esporuguit. Prefereixo no mirar-me al mirall, dec estar ben lletja. Vull plorar sense parar. Plorant no s´arregla res. Però tampoc hi ha res a arreglar, o potser és que hauria d´arreglar tot, fer un canvi radical a la meva vida, marxar lluny de les parets del meu pis, fugir de Barcelona, , deixar enrera l´Adrià, un noi a qui estimo però potser mai em farà plenament feliç... Plorar i ofegar-me en vodka mentre veig com cau la pluja sobre carrers mullats. Sortir sense abric al carrer, passar els semàfors en vermell, qui sap si un autobús podria atrapar-me, però seria un final poc elegant. Passejar deixant que l´aigua em deixés ben xopa i agafar una pulmonia. Això seria un final més de Dama de les Camèlies, tot i que avui en dia els hospitals t´acaben curant... Però no vull un final, vull un canvi, però no em puc canviar a mi. Aquest és el principal problema.
Ja no ploro, però segueixo bevent, vull acabar ben borratxa i sense tenir control de mi. M´agradaria acompanyar el vodka amb pastilles per saber si algú frustraria el meu intent de suïcidi.... Crec que estic massa pessimista i exagero escrivint tot això. Només són pensaments, però no són accions. Desitjo viure, però voldria viure d´una altra manera , que no sé ben bé com seria, però hauria de provar altres coses. O almenys intentar trobar un sentit a la meva vida, poder-me sentir útil, tenir algun motiu per arrelar-me a la realitat. Estic massa desorientada ara mateix com per decidir res. Si segueixo pensant el cap m´esclatarà. No hauria de beure massa més, demà a la tarda vindrà el meu jovenet alumne, haig d´estar en condicions per donar-li una bona classe... i el que faci falta. Ell serà qui em donarà força per suportar aquesta nit sola, i demà serà un nou dia. Ell és la meva esperança avui. Demà ja es veurà


:::11.11.05:::

#
Apa, tothom a dir que l´Adrià és avorrit, i bé ara mateix, teniu raó perquè el noi dorm com un angelet. Clar que està cansat. I m´ha dit que potser demà podem anar a un lloc que m´agradarà. Quins misteris últimament! I haig de disculpar-lo que dormi perquè va molt agobiat a la feina. I si haguessim sortit només badallaria, però quedant-se a casa, el llit és llaminer. I jo quasi que vagi a dormir també. Però estic com desvetllada. Podria entrar al xat, sempre és una distracció. Però potser demà la sorpresa de l´Adrià inclou llevar-se d´hora, i llavors estaré cansadeta. Espero que no sigui jugar a pictch and pull jaja. No deia res, i al final li he preguntat què passava, i m´ha dit que com es preveien pluges o havien deixat estar per més endavant. Suposo que serà veritat, però no penso capficar-me amb el tema
Doncs no sé. Vaig a fer companyia al nen? El desperto a petons i xucletades? Jaja. No sé si respondria gaire a cap excitació sexual. Ja fins demà al matí res de res. I llavors serà ell qui voldrà canya, però si estic adormida no penso seguir-lo. Que esperi a l´hora de dinar, i tindrem menú especial jeje.
Doncs així estem. Tingues parella i passa´t el divendres mirant com dorm. Molt excitant!


:::9.11.05:::

#
Ahir no es va parlar del pitch and pull, de fet quasi no vam parlar de res. Ahir jo vaig anar una mica tard cap a casa seva perquè venia el noiet a classe. L´Adrià estava a bones, m´havia comprat un regalet. Unes arrecades. Ell estava amable, volia que tot anés com una seda. S´havia entretingut a la cuina especialment per a mi, i després tot van ser carícies i carinyets. Ell va calentar-me i jo ràpid vaig respondre. Poc es deuria imaginar que la classe amb el noiet m´havia animat força. Ahir me´l vaig mirar bé i realment és tot un encant. I no sé si era que jo estava predisposada o què, però quan el tocava per indicar-li cap a on enviar l´aire em va semblar que es posava una mica nerviós (que consti que no vaig tocar cap part íntima, i que vaig tocar sense cap intenció deshonesta). Es una pena perquè per cantar, t´has de relaxar, no fer forces estranyes, respirar i agafar força aire naturalment, i després s´ha d´activar la musculació que interessa i cap a fora. Bé, no m´enrotllaré en temes teòrics, el cas és que em va semblar que al noi, jo podia semblar-li força interessant. Li dec portar uns deu anys, però tampoc és motiu perquè no em consideri atractiva, no? Però bé, ell ja té una novieta, i jo tinc l´Adrià, i a part ahir estava tot melós en tots els aspectes: regal, sopar detallista, carinyets, amant impetuós dedicat a produir-me orgasmes i orgasmes... I tot per poder anar un dissabte a jugar a pitch and pull jaja. O no sé. Ara a veure quina hora apareix per casa. A mi aquests dies de pluja m´avorreixen enormement. I no sols m´avorreixen, poden acabar deprimint-me. Pensaré en com s´estremia l´alumne en notar la meva mà sobre el seu cos Uiii, quin perill!


:::8.11.05:::

#
Ara l´Adrià se´m torna esportista i no em sembla malament, però sí em sembla malament que l´esport l´aparti de mi. Ell em va acusar de possessiva, i crec que sense raó. El cas és que vam acabar dormint cadascú a una banda del llit i ben separats com dos nens petits. De fet, potser hauria d´haver marxat de casa seva, però ja fa fred, i em va fer mandra jeje. I vaig acabar la conversa dient que ja en parlaríem i que tenia son, i corrents em vaig ficar al llit, per si de cas. I clar, ell podia anar a un altre llit, però era fer el lleig, i declarar ja oficialment guerra. Així que l´opció de posar-se ben a l´altra punta del llit li semblaria la correcta. El cas és que al llarg de la nit, jo recordo haver-me despertat notant que m´abraçava. Suposo que són moviments reflexes. Ell si em nota prop seu, tot i estar dormit, doncs m´agafa la mà o m´acarona, o em passa el braç per sobre... sempre ho fa. I aquesta nit, entre somnis, el seu subconscient no li va recordar que estàvem picats. I jo ara prefereixo mirar-m´ho en broma, i a veure aquesta tarda com va tot.
La culpa de tot la té un company seu de la feina que practica pitch and putt (crec que es diu així). Es veu que és com golf però a curta distància. Aquest home està encantat perquè diu que li relaxa molt. I fins i tot, va a competicions alguns caps de setmana per tot Catalunya. Es veu que el passat cap de setmana va estar a Vallromanes. Ara a les tardes dels dies de cada dia no pot anar-hi per la falta de llum, perquè l´estiu si pot s´escapa entre setmana a Montjuich o a Badalona. El cas és que ha engrescat a l´Adrià i a un parell de la feina per anar-hi. Es veu que podrien fer unes hores de classe amb un professor per veure si els agrada, i després a practicar. I a mi no em sembla malament. Però quan li vaig comentar que podia ser molt divertit i va veure que jo pensava anar-hi... doncs va intentar excloure?m. I clar, a mi no em va sentar bé. Per què no puc anar jo a fer el pitch and putt aquest? Què és exclusiu dels de la seva empresa o què? Ell em va dir que li feia gràcia anar a les classes amb aquests companys de feina, i com tot eren homes... Quina tonteria! Té por que els guanyi a tots? Creu que els seus companys intentaran lligar amb mi? No crec que vagi per aquí, però ... I ell em va dir que si mai havia estat interessada en el tema, per què m´ hi interessava ara? Deia si era per controlar-lo. Serà possible! Jo vaig dir d´anar-hi amb bona fe. Vaig pensar que si apreníem els dos a jugar, potser després podríem tenir una activitat de cap de setmana comú i divertida. Em vaig imaginar anant a jugar torneigs i de passada fent una mica la sortida del cap de setmana. Jo tota romàntica, i ell que deia que no intentés empresonar-lo o l´obligaria a fugir. I jo no tenia ganes de discutir, ni tenia ganes de marxar de casa seva, però em va posar de mal humor, i vaig acabar al llit sense poder dormir. Ell es va quedar mirant la tele, i va venir passada una mitja hora i em va semblar que s´adormia ràpid. No estaria gaire preocupat. Clar, ho deu tenir clar que ell pensa anar a jugar a pitch and putt sense mi. Doncs molt bé, m´hauré d´aguantar, però ja li tornaré. Uis, m´estic tornant venjativa i rancorosa per moments .


:::7.11.05:::

#
M´agradaria que els caps de setmana fossin eterns, i poder estar sempre, dia i nit amb l´Adrià. Tot i que potser llavors no tot seria tan perfecte. I reconec que a mi en el fons hi ha paraules que em fan por. Com per exemple : eternitat o infinit. Buff. No sé si parlar d´elles perquè sempre se´m posen els pèls de punta. Si m´imagino viure eternament reencarnant-me o al Paradís, això de no saber quan acaba una cosa, fa por no? Clar que si ets molt feliç i estàs a gust, no vols que arribi el final, no vols que s´acabi. Així que suposo que estar eternament amb l´Adrià m´agradaria. Sempre i quan tingui bons dies jeje. Ara ja començo posant condicions. Però deixem l´eternitat
Divendres va portar-me al Liceu, al concert de la Jane Eaglen. Va estar una autèntica sorpresa. No em va semblar una actuació molt brillant, i al pobre Adrià en algun moment se li tancaven els ulls, va cansat pobret. Jo reconec que eren peces que requereixen gran tessitura, i que a veure qui canta un Wagner... Però bé, el cas és que hem tingut un cap de setmana actiu. No em puc queixar. Ahir vam anar cap a la Costa Brava. No vam trucar al Tom ni l´Andy perquè vam agafar cotxe sense saber cap a on anàvem. Quin dia tan maco! El sol resplendent al cel que ens escalfava sense xafogors, i les platges per passejar-hi nosaltres sols. Un paisatge idíl.lic si no fos pel mal que li van fer les últimes pluges i riuades. Vam passejar per la platja del Cavall Bernat de Platja d´Aro. I després vam anar cap a Sant Antoni de Calonge. En cotxe vam anar veient com havia quedat tot. Després vam aparcar per passejar . Tot i veure brutícia arrossegada en algunes cales, a ell i a mi ens relaxava. Seure en una roca, la mirada perduda cap a la immensitat del mar, i al fons l´horitzó perdut. El sol bronzejant els nostres rostres, i la remor de les onades. Notar la seva mà junt la meva, l´escalfor de les nostres energies fonent-se una en l´altra. No sentir-me sola. Uns llavis que et fan un petó dolç d´amor...Vaig sentir-me plena de vida. Els dos vam somriure, i com nens vam fer apostes a veure qui llençava més lluny pedres. Després en va vaig intentar fer saltar les pedres dins l´aigua. L´Adrià és un expert. Jo vaig deixar-ho per falta de paciència. Tot és pràctica em deia ell.
Vam pujar cap a L´Estartit. un cop dinats. Al carrer principal les tendes eren tancades, potser obrien més tard. I llavors ens va donar per anar cap a Girona que eren fires, però aparcar semblava missió impossible. Es veia molt ambient, però vam deixar-ho córrer. I vam acabar al Centre Comercial de Salt. Ahir obrien totes les tendes. I allà també estava molt ple de gent. Semblava mentida que amb la gent que es veia a les fires encara en quedés pel Centre Comercial. Acabar el dia en un centre comercial atapeït després d´haver estat a platges solitàries era curiós, però en la varietat està el gust, tot i que no vam aguantar massa allà i vam fer via cap a Barcelona. L´Adrià avui treballava, torna la rutina i una nova setmana.


:::4.11.05:::

#
Avui l´Adrià m´ha dit que em recollirà a dos quarts de vuit que sortim. M´ho ha dit per sms, i ara no m´agafa el mòbil. Està apagat de fet. O no té cobertura. Grrr. Hauré d´esperar-lo. Però m´agradaria saber on anem perquè el temps ja em fa estar indecisa sobre el tema, però si a sobre no sé el lloc. Al carrer massa fred no fa m´ha semblat, tot i la pluja del migdia que m´ha enxampat venint del super. Quina mala pata!!
Doncs l´Adrià potser es vol fer l´interessant perquè està una mica mosca amb l´alumne. Però és normal que li parli d´ell. Es la novetat. I ara l´Adrià diu si jo podria ensenyar-li a cantar a ell. Ja li he dit que una cosa és afinar i entonar, i una altra és agafar una bona tècnica respirant, col.locant la veu i projectant-la. Jo crec que la base primera és saber respirar bé. Això és fonamental. El meu alumne es quedava parat veient com m´inflo, i aguanto l´aire. Però ja l´he dit que poc a poc s´agafen els hàbits, i sobretot practicar.
Ell no té una gran veu, és petita però bufona. Això li farà que pugui controlar-la millor un cop li agafi la gràcia. I paro de parlar de cant jaja. Ahir l´Adrià crec que va començar a petonejar-me per fer-me canviar el tema. Estava molt carinyós i ardent....Com si tingués vint anys plens de desig però amb l´experiència dels trenta llargs. Doncs bé, a veure on em porta avui i com passem el cap de setmana.
I segueixo obsessionada amb la roba, algú em pot respondre a la següent pregunta: quan podré guardar definitivament la roba d´estiu a l´armari?. Jo si vaig amb pantalons no porto ni mitjons ni mitgetes ni res de res a sota (bé tanga o calces sí, em referia als peus). I segueixo de tirants i màniga curta. I estem a novembre. Seguirem així per Nadal?


:::3.11.05:::

#
D´aquí poc vindrà el meu alumne de cant. El meu únic alumne. Una persona que confia en mi. Espero no decebre´l. I després aniré a casa de l´Adrià.
Avui he dinat amb l´Ester i m´ha explicat una història ben curiosa. Per a ella el número tres sempre ha tingut significat. Sortia en telèfons, mòbils, pisos, matrícules de cotxes... I ara que té trenta-tres anys, sap que serà un any trascendent dins de la seva vida. Ha deixat la seva parella de fa anys, i això és un assumpte important. I ara està amb el Pep, i creu que com l´ha trobat als 33, això pot significar que és la parella de la seva vida. No el príncep blau, ha especificat, perquè diu que els prínceps blaus no tenen pilila, jaja. Té cada sortida aquesta noia. Ara li falta pocs pels 34, i diu que seria millor quedar prenyada amb 33. Ai no sé, tanta superstició numèrica. El cas és que com creu que el Pep no voldrà ser pare tan aviat, potser li farà creure que pren precaucions, tot i no prendre´n. Jo li he dit que això és molt fort. Però ella diu que segur que a ell li encantarà després ser pare. Sap que els 33 la protegiran. I m´ha deixat amb la paraula a la boca per anar a treballar, tot i que ha acabat dient-me que potser li parla d´això al Pep. Ja veurem. Jo no puc dir res a l´Adrià ni al Pep. Aquesta Ester cada dia està pitjor. La història dels 33 i el número 3 és maca però per a una pel.lícula. Són coincidències gracioses, però per decidir-te a tenir un fill...
I ja no sé si creure que realment va prendre mesures anteriorment al viatge a Tunísia o amb el Pep.
Després d´aquesta conversa hauria de prendre´m un xupito de vodka, però no ho faré, que no vull que l´alumne em noti olor a alcohol. Seria un mal exemple


:::2.11.05:::

#
Estic esperant a l´Adrià. He decidit escriure per a veure si així truca. Seria com allò de fumar-se una cigarreta quan esperes un autobús. Saps que quan l´encens vindrà l´autobús ben ràpid. Llei de Murphy. Tot i que de moment el meu mòbil segueix silenciós. Quan més me´l miro per si no he sentit la trucada crec que menys ganes té de sonar. Es un mandrós el meu mòbil o vol fer-me la punyeta? Jaja. Crec que estic desvariant donant la culpa al mòbil.
L´Adrià em va dir ahir que ja que jo tenia avui l´alumne, ell quedaria una estona amb el Pep. El que passa és que amb l´alumne hem quedat per demà. De fet ve els dimarts, però com ahir era festa ho vam canviar. I mira, millor no fer classe avui que és el dia dels Fidels Difunts. Un dia ben sinistre no? I els difunts infidels no tenen cap dia? Fora bromes, algú recorda si fa anys es tenia festa també el 2 de novembre? Li preguntaré a la Filomena.
Segueix sense trucar l´Adrià, i crec que soparé. Segur que ells han allargat i han sopat també. I jo aquí com una pàmfila esperant. Podria trucar a l´Ester a veure si sap alguna cosa d´en Pep, però l´Adrià no es cap nen petit i segur que no li passarà res. De fet, jo volia quedar amb l´Ester aquesta tarda, aprofitant que estàvem ´lliures´ , però ella tenia un curset. M´agradaria saber com està.
Al final dilluns nit vam anar a sopar tots quatre. Res de disfresses de Halloween. L´Adrià va dir que això era una americanada, que ell com a molt es disfressava de moniato o de castanya. Però molta boca però res de res perquè no vam tastar ni panallets ni castanyes ni res de res. Almenys vam anar a un local on ens els cambrers anaven disfressats una mica , i com estàvem animats bevent i ballant la cosa va estar bé.
I ahir va tocar dia apalancat. L´Adrià va llevar-se amb una mica de resaca. Ja no aguanta res jaja.
Al vespre vam fer un petit passeig pel barri, qüestió d´escampar la boira. Ara és fa fosc tan d´hora. No puc aguantar-ho. Cada tardor dic el mateix, però sé que acabo suportant-ho, i quin remei.
I no diu res. Serà capaç d´haver anat cap a casa seva sense trucar? Què faig, el truco? Si truca, el penjo? Me´n vaig de marxa sola? Segueixo entretenint-me per internet? Han obert un nou portal, www.jazztelia.com Ohhhhhhhh què interessant.jaja. A veure està bé, eh? La gent penja blogs, molts són petits inversors pel que sembla. Bufff hi ha un que parla a favor del boicot a empreses catalanes. Què cabró!


No sé on anirem a parar amb aquests odis, i el pitjor és que alguns mitjans de comunicació els fomenten, i hi ha gent que es creu de tot. I l´Adrià ara ha trucat. Ja ha sopat, però ve de seguida a veure la seva Ninona. O sigui jo. Ja era hora


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL