# Com plou! No m´agrada estar sola a casa amb aquesta pluja i aquests llamps, i em sembla que em tocarà passar tota la nit així. De fet no és que m´ho sembli, serà així segur, ja que l´única possibilitat d´evitar-ho, seria obrir l´agenda i anar convidant a la gent a fer-me companyia. Però qui sortiria de casa amb aquesta tempesta? Ningú. L´Adrià té clar que no pensa fer-ho, diu que ja ens veurem demà? Potser l´únic que vindria seria el Roger. Però des d´Alemanya ho té una mica complicat. Així que a passar la nit com es pugui. Podria intentar anar ja al llit i dormir confiant que els trons no em despertin. De fet seria la millor idea, sopar una mica i dormir, perquè estic segura que fins i tot acabarà marxant la llum, i llavors ni ordinador, ni tele, ni dvd ni res de res. Tinc una altra opció per no estar sola. Anar a casa la Filomena, però ja m´he passat quasi tota la tarda amb ella i potser seria perillós. Seria perillós per si torna al tema Roger. No l´ha tret fins quasi al final. M´ha comentat que vindria per Cap d´Any a Barcelona. I li he dit que em semblava molt bé, i que m´agradaria veure´l. Ella m´ha dit que semblava mentida que després del que havia hagut entre nosaltres, m´importés tan poc el Roger. Buff, quan la Filomena i jo entrem en el tema Roger malament. Ella es creu que és la seva segona mare, i jo passo a ser la dolenta de la pel.lícula. I la Filomena hauria de deixar-ho estar ja. El cas és que en Roger vindrà a Barcelona sobretot per veure a la nena i també als seus pares. I els veurà força perquè haurà d´estar a casa d´ells ja que ara no té pis. La rentadora està centrifugant, però sembla que la pluja ha parat una mica. S´animarà l´Adrià a venir? El truco? Serà capaç d´estar dormint? De fet m´ha dit que ja que plovia, aprofitaria per quedar-se a casa a ordenar papers. I sé que no passa res, però em sento terriblement sola. La casa està buida. I els vidres ploren perquè se senten sols com jo. I dels meus ulls també cauen llàgrimes, entelant-me la mirada. Estic sola, i el cor se m´ ha encongit de la pena, però sembla que plorar em complau una mica. Els meus ulls deuen haver passat del blau resplendent al vermell esporuguit. Prefereixo no mirar-me al mirall, dec estar ben lletja. Vull plorar sense parar. Plorant no s´arregla res. Però tampoc hi ha res a arreglar, o potser és que hauria d´arreglar tot, fer un canvi radical a la meva vida, marxar lluny de les parets del meu pis, fugir de Barcelona, , deixar enrera l´Adrià, un noi a qui estimo però potser mai em farà plenament feliç... Plorar i ofegar-me en vodka mentre veig com cau la pluja sobre carrers mullats. Sortir sense abric al carrer, passar els semàfors en vermell, qui sap si un autobús podria atrapar-me, però seria un final poc elegant. Passejar deixant que l´aigua em deixés ben xopa i agafar una pulmonia. Això seria un final més de Dama de les Camèlies, tot i que avui en dia els hospitals t´acaben curant... Però no vull un final, vull un canvi, però no em puc canviar a mi. Aquest és el principal problema. Ja no ploro, però segueixo bevent, vull acabar ben borratxa i sense tenir control de mi. M´agradaria acompanyar el vodka amb pastilles per saber si algú frustraria el meu intent de suïcidi.... Crec que estic massa pessimista i exagero escrivint tot això. Només són pensaments, però no són accions. Desitjo viure, però voldria viure d´una altra manera , que no sé ben bé com seria, però hauria de provar altres coses. O almenys intentar trobar un sentit a la meva vida, poder-me sentir útil, tenir algun motiu per arrelar-me a la realitat. Estic massa desorientada ara mateix com per decidir res. Si segueixo pensant el cap m´esclatarà. No hauria de beure massa més, demà a la tarda vindrà el meu jovenet alumne, haig d´estar en condicions per donar-li una bona classe... i el que faci falta. Ell serà qui em donarà força per suportar aquesta nit sola, i demà serà un nou dia. Ell és la meva esperança avui. Demà ja es veurà
