body comentado
Barcelona sunset
:::30.9.04:::

Ahir estava molt emocionada amb la meva cita amb en Bernat, però sembla que el destí no vulgui ajudar-nos. La primera desilusió va ser que m´obrís la porta el company de pis d´en Bernat en davantal. No estava al cinema amb la noia de l´aniversari? Doncs no. Havien buscat una altra acompanyant, i així els mèrits de cuiner se´ls endurien tots dos. I els mèrits de tastadora oficial jo, clar. Per un moment em va venir al cap l´època romana, on un esclau tastava el menjar abans que l´emperador per si estava enverinat, doncs bé, la meva aportació a la festa seria aquesta, d´esclava que prova el menjar tot i el risc de patir la mort. Vaig intentar posar la meva millor cara davant les circunstàncies adverses, d´alguna cosa ha de servir-me haver estat actriu, però totes les expectatives posades en aquella nit a prendre pel sac. Primer la cita frustrada al cinema, després en Bernat sense mòbil, i ara el company de pis de carabina. Així és impossible! Jo que anava preparada per ser la seductora Ninotchka, i deixar de banda la Ninotchka depressiva, la Ninotchka dèbil, la perdedora. Uis, ara encara tindré múltiples personalitats, i ser multiorgàsmica és bo, però la multipersonalitat no està tan bé. El cas és que vaig intentar ser encantadora malgrat tot, perquè el company de pis és prou agradable, tot i que m´hagués xafat el plan. Vaig menjar el tzatziki amb torradetes, una salsa grega de yogourt, menta i all. (A mi que l´all no em senta bé, però quin remei!) Vaig menjar-me l´humus que els hi havia quedat molt bé. Es veu que els va costar trobar la tahina, que és una crema de sèsam. I el guacamole estava bastant bé. Aquí l´ingredient que costa trobar és el filantre. Bé, no crec que em doni per dedicar-me a la cuina de fora.
A una hora poc prudencial, tenint en compte que ells treballaven, i que havíem begut força vi i un parell de copetes, la Ninotchka una mica borratxa (una altra personalitat) va marxar cap a caseta. En Bernat em va oferir quedar-me al pis a dormir, va dir que ell ja dormiria al sofà, però per dormir sola al seu llit no valia la pena, així que amagant la meva cara de decepció vaig marxar, tot i que ho vaig passar bé, però no era el que esperava.
Avui volia quedar en Martí, i he estat temptada de avenir-me a fer un polvet amb ell només per venjar-me una mica, però com era una tonteria, perquè la culpa era del company de pis amb pretensions d´Arguiñano, he trucat més tard al Martí dient-li que no recordava que havia d´anar a sopar a casa d´una amiga. No sé si ha colat, però m´és igual. I ara a seguir esperant la propera cita amb en Bernat, a veure si hi ha més sort


:::28.9.04:::

M´ha trucat en Llorens per anar d´excursió per Collserola el diumenge. Li he dit que no m´anava massa bé perquè dissabte tenia un sopar, i acabaria tard. De fet he mentit, però ho he fet pietosament. També ha trucat en Quim dient que si ell no venia a Barcelona, jo no anava mai a veure´l, però la veritat, em toca estalviar una miqueta. I el que sí és important. M´ha trucat en Bernat. Diu que dissabte fan un sopar sorpresa a casa seva. Es l´aniversari d´una amiga, i sense que ho esperi es trobarà a tota la colla allà. Es veu que ell serà el cuiner. Vol fer tot de menjars exòtics, i ha anat per la Boqueria i el Raval buscant estranys ingredients. El company de pis, portava a la noia de l´aniversari al cinema avui perquè en Bernat pugui dedicar-se a fer proves, i m´ha demanat si vull ser el conillet d´índies que provi els seus plats. I jo encantada he dit que i tant! Diu que així serà també un sopar sorpresa per a tothom. L´única llàstima és que jo no hi seré dissabte, però bé, avui estaré amb ell. Li he dit si necessitava ajuda a la cuina, i per sort ha dit que no, perquè encara hagués fet un desastre, és molt millor ser la convidada. Estic pensant què posar-me. Em deixo les ungles dels peus blaves, això sí. La Lizza Minnelli portava verdes les de les mans, i jo blaves les dels peus. A conjunt amb els ulls. La veritat és que em dóna un toc original. O això em vull creure




Avui m´he llevat tard. Tenia un dia feliç. No he sabut res d´en Bernat, però sé que d´aquí poc tindré notícies seves. Potser el més rellevant del dia d´avui ha estat que he vist Cabaret, i he recuperat un antic pintaungles blau, i miracle! no estava sec, i m´he pintat les ungles dels peus d´aquest bonic color. Amb les meves xancletes de dit blaves em queden els peus molt bonics. Es una llàstima haver tingut aquesta idea ara que la tardor ja ens va refredant l´ambient. Aprofitaré els últims dies de calor per lluir els meus peus. Sé que és una tonteria ben grossa estar contenta per unes ungles de peus de color blau. A qualsevol que li expliqui dirà que sóc una noia ben simple, però com deia la meva amiga l´optimista, hem de ser feliços amb les petites coses.
La idea de veure Cabaret me l´ha donada de la Miriam. Una amiga seva mestra vol fer Cabaret amb els seus alumnes. La noia està traduint del anglès al català l´obra de teatre, i després haurà d´adaptar tot, perquè tampoc ho podran cantar tot els nens, s´ha de procurar que participin tots, que no quedi massa llarga. Una feinada en resum! La Miriam em preguntava si per casualitat jo tenia el guió de l´Adéu a Berlín, la versió catalana que van fer a l´Artenbrut no fa gaire. Però jo no tinc contactes ni idea de com aconseguir aquest guió. Es una pena. He trucat als Davids, però ells tampoc saben a quina porta picar. Realment estaria bé aconseguir aquest guió per aquesta noia. Ja sé que ni la conec, però admiro a la gent que lluita per algun projecte i segueix endavant fins aconseguir-ho. Gent tant diferent de mi, que passem per la vida sense pena ni glòria, que visc de records d´antigues històries d´amor, que necessito el consol del vodka de tant en quant, o em deixo portar al llit per qualsevol per sentir.me una mica acompanyada. Tot i que ara porto una temporada on m´estic valorant més, o almenys a mi m´ho sembla.
La trucada de la Miriam, a part de fer-me veure Cabaret, m´ha fet pensar que podria estar bé col.laborar en un projecte així amb gent jove, seria una manera de retornar al món teatral. Podria demanar a la Miriam que em presentés aquesta noia. O una altra idea seria fer algun taller de teatre en algun centre cívic. Això faria que la meva vida tingués una mica de sentit. De fet em sento una mica buida, sobretot ara que he conegut al Bernat, un noi tan actiu, i a l´ hora perquè no dir-ho, tan encantador


:::27.9.04:::

Avui he tingut notícies d´en Bernat, però no he pogut veure´l. Però almenys sé que no està enfadat perquè jo marxés del cinema. Es veu que li van robar el mòbil aquell mateix dia del cinema, i li va estranyar no veure´m. M´ha dit que ha estat enfeinat i encara no s´havia fet el duplicat de la targeta, però que avui havia trobat a l´amic de l´Esther, i han aconseguit el meu mòbil mitjançant ella. Ell m´ha dit que anava als focs, però clar era difícil quedar. A part, quan m´ha trucat, jo estava a la Fira del Vi i del Cava amb el David Alt. Justament l´he convençut perquè m´acompanyés al Maremagnum amb l´esperança de trobar a en Bernat. Encara ens quedaven alguns tiquets quan m´ha trucat, i bé, hi ha més dies no? Jo almenys ara sé que el tornaré a veure. El David Alt i jo ho hem passat la mar de bé a la Fira. El DAvid Baix no estava massa bé de l´estòmac i ha dit que millor no venia. Nosaltres hem acabat una mica pets, com la majoria de la gent que corria per allà. Tothom feliç amb la seva copeta i la seva tarrineta de formatges o embutits. A part, no sé si perquè era l´últim dia, però en algun lloc ens han convidat i tot. Quan hem acabat de beure era una mica just pels focs. Ho hem intentat, però en el nostre alegre estat no podíem córrer gaire. Hem agafat el metro a Barceloneta per intentar apropar-nos cap a Poblenou. El metro anava a petar, quina xafogor. Hauríem d´haver anat caminant pel passeig marítim, perquè al final hem vist només una part dels focs. Una gent del voltant deia que eren uns focs històrics, i el David A. i jo que teníem el riure fluix. Hem anat cap a casa seva a peu, perquè havia un embús de cotxes i persones increible. El David Baix encara era despert, i ha insisit que havíem de menjar una mica per baixar tot allò, però li hem encomanat el riure. Tonteries, però en aquells moments tot ens semblava graciós. Ho he passat molt bé la veritat. I ara contenta cap al llit.
Per cert, el Llorenç d´ahir ja m´ha escrit per quedar avui. Em lliuro una mica d´en Roger, i apareix un altre


:::26.9.04:::

Divendres vaig anar a voltar sola, sense rumb però va començar a ploure i em vaig refugiar a un bar. Una trucada em va salvar. Eren els Davids, em van dir d´anar a sopar a casa seva, i vaig dir que sí. Em deurien veure malament l´altre dia si pensen tant en mi. Com va parar de ploure vam dir que després aniríem per les Festes de la Mercè, però ens vam apalancar a casa seva al final.
Em van treure el tema de com portava que el Roger tornés a anar amb la Mònica, i els vaig dir que em semblava fantàstic si ell estava content. I és que a mi, el que em preocupa és en Bernat que segueix amb el mòbil apagat. Avui he trucat a l´Esther per si sabia alguna cosa. Però ella no el coneixia directament. M´ha dit però que trucaria al seu amic de Poblenou per si en sabia alguna cosa. Però res. L´amic li va dir que no el veia des del cap de setmana, però que no creia que li hagués passat res, perquè sino ho sabria, però que investigaria. Tot molt estrany. L´Esther m´ha vist preocupada i m´ha dit d´anat amb ella i el seu novio a una festa d´un noi suís. Es veu que el noi aquest porta poc temps vivint a Barcelona i vol conèixer gent, així que li encantaria tenir una convidada més. L´Esther no coneixia al noi, però treballa amb el seu novio. Com no tenia res més a fer, per estar a casa esperant una trucada d´en Bernat, m´he animat a anar cap allà. A part el suís viu a Poblenou. Tenia l´esperança de creuar-me amb en Bernat, tot i que no ha estat el cas. He anat a menjar un entrepà amb l´Esther, el novio i un altre company de la feina d´ells, en Llorenç. Treballen en uns laboratoris farmaceutics tots plegats. En Llorenç es veu que està en un grup excursionista, i m´ha començat a parlar de l´important que era per ell poder marxar a la muntanya el cap de setmana i desconectar. En Llorenç és un noi senzill i agradable, i potser està interessat en mi, però crec que som dos mons diferents. L´Esther m´ha preguntat anant cap a la festa què em semblava, però ja li he dit que era un noi agradable i prou. No sé per què la gent amb parella té la mania que tothom estarà millor en parella. Jo no dic que rebutgi la idea, però tal com em va tot, crec que millor estar sola.
La casa del suís era un cinquè pis amb boniques vistes al mar de lluny. Un pis tranquil, amb veïns silenciosos perquè la tàpia que havia a la vorera del davant, des del cinquè he vist que era la tàpia del cementiri de Poblenou. Era fosc, però es podien divisar alguns nínxols. Jo crec que no podria viure en aquell pis. A la festa hi havia gent variada. Tots coneixien poc al suís. Amics d´amics molts, així que tampoc m´he sentit desplaçada. Hi havia música i la gent xerrava i bevia. El suís era un noi molt molt educat. M´ha començat a explicar les remodelacions que volia fer al pis, davant les mirades d´en Llorens i d´una noia, que primer m´ ha semblat que era la parella del suís, però després he vist que no, perquè ell se la treia de sobre. Era una noia que va estar estudiant un any a Suïssa, i com potser era la que feia més temps que el coneixia, es sentia la més important. A mi tampoc m´agradava el suís, massa educat i seriós. Ara que quan l´Esther ha dit que jo era actriu i que cantava, tothom s´ha emocionant i m´han fet cantar. Jo no ho trobava adequat, però han parat la música i m´he vist obligada a cantar. He cantat el Memory, m´ha vingut al cap, i tot i no tenir acompanyament musical els ha encantat. A partir d´aquell moment he estat el centre de la festa, tot i que una noia s´ha posat pesada perquè anéssim a ballar a The Club. Hi havia un noi que volia anar amb ella, però ella volia fer anar a tothom. Finalment han marxat tots dos. L´Esther i el novio també volien marxar passada una estona, però cap a casa, també era tardet. Jo no sabia què fer, però he decidit marxar amb ells, i clar, llavors en Llorens també ha volgut marxar, i els altres m´han col.locat al seu cotxe. En Llorens anava a per totes. Ha insistit en anar a fer l´última copa, i jo no volia beure més. Li he dit que no em trobava massa bé. M´ha acompanyat a casa, i vinga a parlar en el seu cotxe parat davant la meva porta. Parlava ell, allargava els temes, i llavors ha començat a dir-me que em trobava encantadora, i que havia ferit el seu cor. Jo he somrigut. No sabia què fer. M´ha caigut bé, però ja està. Ell m´ha dit si no deia res jo. I li he dit que de moment no podia dir el mateix. M´ha demanat perdó, i jo he decidit que era el moment de baixar d´aquell cotxe. Ell m´ha aturat. M´ha dit si em podia trucar algun dia, si li podia donar el meu mòbil. I li he acabat donant. Si no tinc prous problemes, un altre apa. I en Bernat desaparegut, com l´Igor. Clar que la diferència és que entre en Bernat i jo no ha passat res. Dec ser màgica, perquè faig desaparèixer als homes, bé no tots, només els que realment m´agraden


:::24.9.04:::

El mòbil d´en Bernat segueix apagat. Per què? Jo volia anar amb ell a alguna banda per les Festes de la Mercè. Després de la meva visita al Fòrum, tot i no agradar-me, ara m´entra la vena ciutadana.Ha fet un dia tan maco,amb tant sol. Ara ja s´amag. Jo estic sense programa, però bé, és qüestió d´anar voltant a veure que es troba. Avui deuen fer concerts. Podria trucar a algú i quedar. L´altra opció és anar sola, així puc anar al meu aire. Però m´agradaria saber alguna cosa del Bernat. Potser si em passejo per la Rambla del Poblenou el trobo. Em van explicar que sempre es trobaven a gent, l´únic que jo seria la gafe que no es troba a ningú. Tampoc conec a tanta gent d´allà. Els que em van presentar per festes, però d´alguns tinc una visió borrosa. Vaig a fer una volta per alguna banda, no sé. Portaré el mòbil obert per si em truca algú. Sí que he rebut un sms del Martí, però no crec que vulgui quedar precisament per anar de festes de la Mercè, el prefereix la festa al llit, i això està bé, però jo tinc ganes d´ambient, aprofitar els últims dies del bon temps. Ja estem a la tardor, i la bona època s´acaba sniff




No sé res d´en Bernat. Vaig dormir amb el mòbil obert per si trucava o m´escrivia algun sms, però res. Aquest matí l´he trucat i per la tarda i per la nit, però segueix amb el mòbil apagat. Crec que no hi ha manera de bloquejar les trucades d´algú, un mòbil no és el mesenger, per tant penso que potser li ha passat alguna cosa, o simplement ha perdut el mòbil. Pensava que estaria molest perquè ahir no em vaig presentar al cinema, però seria massa coincidència que sempre que truco jo el tingui apagat. Cada vegada lamento més no haver-me quedat. Total, en Carles no hagués dit res suposo. I ara em trobo sense saber res d´en Bernat. Podria trucar a l´Esther, ella deu tenir el seu telèfon, però esperaré una mica més. Estava avui com empipada, i ha trucat el David A. M´ha calat ràpidament i m´ha animat a anar al Fòrum aquest vespre amb ells. I en mal moment he dit que sí. No sé si no tenia el dia, però no m´ha agradat. Hem arribat a les 20.30 i hem vist l´ exposició que segons els havien dit era la millor "Habitem" Ells anaven mirant tot amb deteniment, i realment et feia sentir malament veure com estem destruint el planeta, però tampoc donava solucions massa concretes. El nostre món és consumista, i costarà crear una política verda en les empreses, i crear empreses recicladores, i... Tot és complicat.
En sortir hem vist començat l´espectacle de la bola, i amb molts caps davant nostre. Hi ha moments en que m´agradaria ser geganta. També hem vist l´espectacle dels Set mars, que no he entés, tot i que m´ha agradat veure els trapecistes. Un dels guardes m´ha comentat que avui era l´últim dia que actuava aquell equip d´actors, perquè hi ha tres. Al final tot eren abraçades entre ells. Després de quatre mesos. Hem intentat anar al Cabaret, però ja no es podia entrar, complet. I llavors hem anat a veure unes titelles xines que no feien cap gràcia. Hem decidit anar a la haima, i ha estat divertit llençar-nos sobre els sofàs, tot i que estaven humits (espero que no fos per la suor) i es notava l´olor de peus d´un guiri que corria per allà. L´exposició dels refugiats tenia les pantalles apagades. Hem mirat una de la pau, i hem observat que en dos comentaris s´atacava al govern espanyol. Després ens hem dedicat a obrir neveres, i jo he fet una mica la pallassa a l´escenari de Speakers Corners. Els Davids volien que cantés, però m´ha semblat massa
El cas és que tanquen a la 1 h però no quedava quasi res bastant abans. Hem sortit una mica decebuts de la nostra única visita al fòrum. Hem anat a fer una copeta, i ara crec que aniré a dormir, esperant demà tenir notícies d´en Bernat


:::23.9.04:::

Avui he fet una tonteria. Havia d´anar al cinema amb el Bernat. Anàvem a veure Mar adentro al cinema Niza, el que està davant la Sagrada Família. Jo encara que ja era fosc, he anat tot passejant des de casa. M´ha agradat veure de prop la Sagrada Famíla il.luminada, realment m´agrada, és maca. M´he quedat una estona mirant-la embadalida com una bleda, pensant en l´agradable nit que m´esperava, estar a soles amb el Bernat al cinema, una bona pel.lícula, m´agafaria de la mà? Aniriem a prendre alguna cosa després? Em diria alguna cosa?. Què romàntic semblava tot, i ha hagut d´aparéixer aquell, el Carles. Ell crec que no m´ ha vist. Jo de lluny he vist la seva figura, estava com esperant a algú. Suposo que a qualsevol de les seves amants. Ha estat veure´l, i girar enrera per amagar-me. No volia veure´l. I llavors he començat a pensar que si només feien aquella pel-lícula al cinema, ens trobaríem a la sala, i no sabia quin paper em faria. I no volia entrar. M´ha començat a tremolar una mà d´u na manera preocupant, no podia aturar-la. He decidit trucar a en Bernat per dir-li d´anar a un altre lloc amb alguna excusa. He trucat, però tenia el mòbil apagat o fora de cobertura. Potser estava al metro. He esperat una mica. He pensat en donar la volta a l´illa, i des del parc, observar amagada la porta, si en Carles no hi era, i apareixia el Bernat, li hagués dit de marxar corrents perquè hi havia algú non-grat a la sala. Però m´ ha fet por entrar en aquell parc, em podia atracar qualsevol, o almenys m´ho semblat. En aquells moments tot em semblava horrible. He tornat a trucar en Bernat i res. Potser no portava el mòbil, o no tenia bateria, com no tenia contestador, li he escrit un sms dient que em truqués, que no podia anar al cinema. M´he quedat a la sortida del metro de Provença ?Marina per si venia en metro. No volia acostar-me al cinema. M´he comprat un paquet de tabac, i m´he dedicat a anar demanant foc a la gent del carrer, i la mà seguia tremolant.I han passat els minuts, i ha arribat l´h ora que començava la pel.lícula. Per molt que he trucat res. Estava i estic feta pols. He pensat en entrar al Pizza Hut i atragantar-me de pizzes, o anar a emborratxar-me al Michael Collins, però he decidit fugir d´allà, per si de cas, encara m´hagués trobat al Carles. La Sagrada Família ja no em portava cap bon presentiment. Sóc una tonta, hauria d´haver passat d´en Carles. Ara encara no sé res del Bernat. Haurà vist la peli sense mi, i quan arribi a casa, si obre el mòbil veurà que no he pogut anar, però ja no crec que em truqui fins demà. M´hauré d´inventar alguna excusa, perquè si li dic la veritat pensarà que estic xalada, que de fet és la veritat. Estic de mala llet per ser com sóc, i per haver-me pres dos vodkes seguits.


:::22.9.04:::

S´acaba el Forum i no hi he anat. Hauria d´haver-ho fet? Segons en Bernat no. Avui he parlat amb ell. M´ha trucat, m´ha dit de quedar demà. Li he dit que sí clar. Diu si vull anar al cinema amb ell . L´excusa és que tots els seus amics ja han vist la peli, i com jo li vaig dir que no l´havia vista.
Per altra banda ahir vaig rebre a les tantes la visita inesperada del Roger. Em volia comunicar que havia fet les paus amb la Mònica, aquella novia que tenia, i si no em sabria greu, que si jo canviava d´opinió li digués, però que creia que havia de seguir endavant, que això li havia aconsellat el seu psicòleg. Em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li el nom, encara seria el Robert Quintanilla, però bé, Barcelona és plena de psiquiatres i psicòlegs. Com no havia sopat, i tenia molta gana, vaig tenir la idea de fregir unes morcilles que tinc congelades de Segovia. Jo vaig menjar una amb pa, i el resultat va ser fatal. M´he despertat a les 5 h amb una glopada a la boca. Ha estat fastigós. I corre cap al bany. M´ha costat adormir-me després. I aquesta tarda el terratrèmol. Ha durat poc, però quina impressió veure el terra de casa movent-se. M´ ha agafat una paranoia.


:::20.9.04:::

Crec que m´he enamorat del Bernat. El que no estic segura és si ell s´ha enamorat de mi, sembla interessat en mi, perquè ens hem passat des de divendres nit enganxats. L´únic error meu potser va ser beure massa ahir nit, perquè si hagués estat serena, potser ell hagués fet alguna cosa. Clar que ell també té tants projectes al cap, que jo ja no hi tinc capiguda. Estic quasi segura que li agrado, però tampoc acaba de llençar-se. Tímid no sembla, però clar potser en temes amorosos ho és. També podria ser un noi amb algun desengany amorós i que ara vol estar lliure una temporadeta. Va dir alguna cosa de la seva ex, però en veure la meva cara d´interés, ràpidament va canviar de tema. No sé què passarà, però això dóna alicient a la meva vida. M´ha agradat estar en aquestes festes majors, i xerrar amb els seus amics, i també amb altra gent desconeguda. Fent cua a un lavabo, vaig conéixer una parelleta ben simpàtica de La Coruña. Ell portava una setmana a Barcelona. Ella acabava d´arribar aquell mateix dia. M´explicava que venia de les festes de La Coruña. Han vingut a estudiar. Ella em deia però que tenia una miqueta de ?morriña?. També vaig parlar amb un noi de Lisboa. Quina gràcia quan li vaig dir que havia estat aquest estiu allà. Un tipus mig penjat que buscava desesperadament paper, va resultar ser un poeta en el seu temps lliure, em va dir un bar on acostumava a anar, el problema és que no hi ha manera de recordar el nom. El Bernat tampoc ho recorda. Em va comentar que estava molt interessat en el budisme, i que el 25 i 26 de setembre anava a Dènia, per València a fer un retiro. Ens va animar als que l´escoltavem a anar-hi, va dir que canviaria la nostre manera de veure la vida
Avui als focs a la platja, en Bernat em deia. A què ho has passat bé Ninotchka? Aquí la gent troba vells coneguts, però també pots fer nous amics, o simplement parlar per parlar.
La propera setmana, es veu que faran els focs de la Mercè a la platja de Poblenou, amb motiu del final del Forum. Clar que en Bernat m´ha dit que no puc deixar d´anar a la Fira del Vi i del Cava.
En Bernat també m´està animant a tornar a treballar en el món teatral. O diu que agafi els trastos i me´n vagi cap a Londres. Em busqui feina de qualsevol cosa, i aprofiti per apuntar-me a algun curs. Es preocupa pel meu futur, vol que tingui inquietuts. Però si li agrado, per què m´envia tan lluny? Igualment, jo no sóc com ell. Però segons ell jo ho tinc més fàcil que ningú, perquè no em lliga res. I diu que si tinc l´ingrés assegurat d´un lloguer, i a part que podria llogar el meu pis, tampoc hauria de patir si vaig a correr món. Ell vol marxar un any a Sudamerica, segurament a Equador a fer voluntariat. Té moltes idees al cap. M´explicava d´una amiga seva que era funcionària, i va començar a sortir amb un noi argentí que es dedicava a fer joies i vendre-les pels carrers. Ella es va demanar una excedència, i va passar dos anys corrent món. Diu que ja me la presentarà. Compraven materials, feien les joies i venien, venien fins treure el necessari per uns dies, i així anar fent, avui aquí, demà allà. Diu que la seva amiga va passar dos anys molt feliços. Ara ha trencat amb l´argentí, perquè ella ja havia tingut prou de rodar, tot i que ara la monotonia barcelonina l´agobiava. Gent curiosa hi ha.
Estic rebentada. El que em sap greu és que dissabte nit vaig acabar parlant de l´Igor al Bernat, i potser això el va fer tirar enrera. No controlo el que bec, i després faig desastres. A sobre vaig acabar parlant, i segur que en Bernat es pensa que encara estimo l´Igor, i és veritat no ho tinc superat del tot. Ell em va dir que per què no intentava buscar-lo. Però no sabria per on començar, i bé, Ninotchka detectiu. No sé si fa per mi. Podria llogar-ne un. Deu ser car això? I si em diu que ha tornat cap a l´Est. Què faig? Vaig a buscar-lo allà? Si va marxar sense dir ni piu alguna raó tindria. I a part, segurament amb el temps, jo estic idealitzant la meva relació amb l´Igor. Hauria d´intentar mirar endavant. Però no sé on agafar-me. Qui sap si té raó en Bernat i hauria de variar d´aires. També podria anar a Brussel.les amb en Quim. Però ell ja té allà la seva vida montada. Tot és ben complicat. I jo no sé cap a on tirar. El que si haig de fer es apartar-me una mica del vodka, perquè em domina. Anar a un psiquiatre no em ve gaire de gust després del meu fracàs amb el Quintanilla, però clar, si no puc sola, potser hauria d´ingressar en un centre. Jo crec que no estic tan malament, però diuen que de vegades un mateix no se´n adona. Però em fa por. De moment avui només he begut un parell de cervesetes després dels focs. Això no és res oi? Aniré a dormir. Masses emocions seguides. Almenys tinc la sensació que he estat vivint la vida aquests dies


:::17.9.04:::

Crec que ja estic bé, o almenys això em sembla. No tinc febre, no tinc mal de coll, potser una miqueta de tos, però això no és res. Em sento nova i radiant per sortir aquesta nit. Havia de quedar amb l´Esther més cap el tard, però en Bernat, el noi que vaig conéixer la setmana passada m´ha trucat, i m´ha dit que anés abans, que fan el bingo-jamón. No he acabat d´entendre ben bé que és, crec que no guanya ningú, i tothom menja pernil i beu. En tot cas, ja ho descubriré.
El que no sé és si he acabat de posar-me bona gràcies al Martí. Ahir em va venir a veure. Quin detall! Però no venia a veure una malalta ben bé, perquè vam estar xerrant, i en veure que estava més recuperada, va començar amb les caricietes. En tot cas, sembla que una mica d´exercici em va anar bé. Després ell va marxar, però no seria per por al contagi. Si li agafa mal de coll culpa seva, ja estava advertit. Em va venir bé una mica de companyia, però ja està. Intento prendre- m´ho així, perquè ja veig que amb ell no aniré enlloc. Què hi farem! Se´m nota resentida? Bah, prou de parlar d´ell, que avui me´n vaig de festa. El que em va fer gràcia, va ser que em comentés que la seva germana, la Júlia havia trobat una feina molt millor. Començo a entendre haver-la vist amb aquell home del viatge al Liceu. No li vaig dir res a en Martí.
Vaig a acabar-me d´arreglar. Sembla que no fa gaire fred, però agafaré una jaqueta


:::15.9.04:::

Avui diria que estic igual, tot i que he rebut la visita de la Miriam. Aquest matí ha trucat en Quim, i suposo que li ha comentat que estava al llit. Ella tenia avui primer dia de classes amb alumnes, però ha vingut amb un ram de flors, i ha vingut preparada del super per fer-me caldo. M´ha mirat el coll, i diu que tinc plaques amb pus. Uis! Clar, ella diu que està acostumada amb els seus fills. I després ha començat a parlar del casament sense parar. Jo he desconectat, no sé si per la febre, o perquè potser en el fons m´agradaria estar en la seva situació, o no ja casant-me, però si trobant algú que m´estimés i desitgés bojament, i que jo sentís el mateix per ell; però aquesta perfecció sembla impossible. I potser sí que tinc una sana enveja per ella, i dic sana perquè m´alegra veure-la feliç, i més després de tot el que li va fer el cabró del seu ex. Almenys a mi ningú m´ ha deixat endeutada. Ni tampoc m´han deixat uns fills per criar. Sort que no tinc fills, perquè qui els cuidaria avui? No hagués pogut portar-los a l´escola avui, que era el primer dia. Quina mala mare seria! Estaria al llit, i no els podria deixar acostar per no contagiar-los. Buff, la febre em fa dir tonteries. Vull posar-me bona. S´acosta el cap de setmana, les festes de Poblenou, en Bernat? Pot ser l´última oportunitat per veure´l? Sembla que vagi a ploure de nou. No parem. Espero que avui no hi hagin trons. Veig que han caigut gotes.


:::14.9.04:::

Avui una altra tempesta nocturna. No parem. Un dia em desperta la tos, l´altre una tempesta, i anar fent, no hi ha manera de descansar. Avui li tocava al temps. Sembla ser que la tos ha parat, però el refredat segueix, perquè avui, a part de llevar-me afònica, tenia un dolor horrible al coll. Cada vegada que trago pateixo horrors, i crec que la febre em va pujant per moments. Pel matí algunes dècimes, però ara em pesa el cap cada vegada més, però no sé què fer. Sé que no puc sortir de casa està clar, però si llegeixo em pesa el cap, o ara mateix aquí davant l´ordinador. I a part em sento sola. Tampoc he dit a ningú que estava malalta, perquè no és res greu, però crec que la febre em fa posar bleda. Només he rebut un sms eròtic d´en Martí. No es va enterar que estava malalta? Es veu que no. Podria ser una mica més tendre, o almenys fingir una mica d´interès per mi que no sigui només sexual.
El Roger no ha dit res. Però no m´estranya. Deu pensar que això de la malaltia és una excusa. Pobret. Igualment li disculpo que no es preocupi gaire per mi. Es el millor que pot fer.
Podria avisar a la Filomena, ella segur que em portaria sopeta calenta o alguna cosa així, però no vull donar-li més maldecaps. No m´estic morint.
Potser hauria d´avisar al metge demà, perquè anar-hi és un pal, encara em posaria pitjor. He començat a prendre´m antibiòtics, no m´agrada fer-ho, però amb febre crec que és l´única solució. Tot i que debiliten molt. Un cop per culpa dels antibiòtics van sortir-me fongs vaginals. Em preocupava saber d´on podien venir, i em va dir el metge que hi havia moltes noies que en tenien degut als antibiòtics, que no era gens estrany. Espero que aquest cop el Clamoxyl no em faci cap jugada, i poder curar-me de cara al proper cap de setmana. I m´haig de mentalitzar que no podré beure alcohol. Serà difícil, però no em quedarà altra remei. Tinc ganes de tornar a veure al Bernat. La febre em fa somiar i estar en fantasies. Aquest refredat convertit en angines està tallant-me les ales de cara als propòsits de renovar la meva vida. Em pesa el cap. Tornaré al sofà, o millor directe al llit. Cada dia és fosc abans, i això em despista sobre els horaris. L´hivern s´acosta i jo no vull. No puc aprofitar els últims dies d´estiu per culpa d´uns virus o bacteris (recordo haver estudiat que eren diferents. Crec que en el meu cas són bacteris)que no volen marxar del meu cos.




Avui ha estat un dia insípid. No em trobo gaire bé. No hi ha manera d´acabar amb aquest refredat. La tos m´ataca per la nit, i em llevo amb el coll tot irritat. Es horrible. Avui tenia un filet de veu. Ara no la tinc gaire millor, però he decidit no parlar, i no sortir. Ni he agafat el telèfon. M´ha agafat pànic. I si em quedava afònica del tot per sempre? I si no puc tornar a cantar més? Ara començo amb el Do 3, i al pujar arribo justa al do 4, i es trenca la veu. Es horrorós! Do, re, mi , fa , sol, la , si, do i no puc seguir. No ho he provat massa per no forçar, però m´he posat de mal humor. I en Roger vinga a trucar. Li he escrit un sms que estava malaltona. I després en Martí. També ha trucat. I ha escrit que necessitava quedar amb mi, que es moria sense mi, i no sé quantes tonteries.Què exagerat! Més bé estaria calent, penso jo, i jo amb aquesta veu no em sento gens bé. M´ha donat per posar-me cançons de musicals i pensar que mai més podria tornar-les a cantar. Sempre em surt la vena dramàtica. Ara m´he convençut que segur que amb pocs dies recupero la veu


:::13.9.04:::

Ahir va tornar a fer una bona tempesta, però almenys va parar un cop vam haver sopat, i així vam poder anar de Festa Major. L´Esther em va dir d´anar a Poblenou, que l´havia trucat un amic, i que m´animés. La pluja semblava que duraria tota la nit, però per sort va parar. A mi em feia gràcia anar al barri de la meva mare de Festa Major. I va estar molt divertit. L´amic de l´Esther no estava sol, venia amb uns quants amics, i a part com era d´allà, coneixia un munt de gent. Em va agradar perquè el ball on ens vam quedar no era a cap carrer estret, era a una cruïlla, i llavors l´espai era ampli, la gent no molestava, no feia calor, tothom era simpàtic, la musica animada, ara jo, haig de reconèixer que a partir d´un moment tinc certes llacunes sobre la nit. El vi del sopar, i alguns cubates de vodka a la festa em van afectar. Crec que eren les quatre quan va acabar l´orquestra, i em van portar cap a la festa alternativa, que la fan just davant d´on havia estat la sala Garatge, em va fer gràcia. Havien fet concerts, però llavors punxaven música, i crec que en general la gent anava passadeta, almenys jo sí ho anava, i l´Esther també. Ella em va dir que marxava, que el novio l´estaria esperant ja. Jo temia pujar a un taxi i sentir.me marejada. Un dels amics va dir que em quedés, i que ell em portava a casa. Suposo que ell també aniria malament, perquè he despertat a casa d´aquest noi, del Bernat. Crec que realment no ha passat res. M´he llevat que eren les quatre i pico de la tarda. Ell era al sofà pobret. M´ha dit que preparava una mica de pasta en un no res, que el seu company de pis encara dormia. Jo volia marxar cap a casa, però ha insistit que em quedés, dinés, em dutxés i aniriem a fer un vol més tard. He estat parlant bastant amb el Bernat. Es un noi simpàtic, enamorat del seu barri, viu les festes amb emoció, perquè diu que sempre retrobes a la gent. Ell és del barri de sempre, i diu que és una vergonya com estan els preus dels pisos. Ell està ficat en un grup que ha aconseguit que es construeixen bastants pisos en el barri de protecció oficial. També van aconseguir que treiéssin les zones blaves del Poblenou. Un noi reivindicatiu vaja i compromès amb el barri. Jo no he parlat gaire de mi. Què li havia d´explicar? Que últimament no lluito per res. Que ni treballo, ni faig cap activitat interessant. Així que quan representava que em tocava parlar a mi, he fet que m´adormia al sofà, i bé, el cert és que ens hem adormit tots dos. Després hem anat per la fira, i hem disparat, feia temps que no ho feia, i he encertat bastant trobo. He aconseguit un clauer. A les atraccions, tal com estàvem hem pensat que millor no pujar. La Fira la posen a prop del mar, es veu que abans estava en els carrers, però molestava als veïns. Més tard hem anat a prendre un gelat a la geladeria més famosa del barri, el Tio Che. M´he pres un gelat de nata trufada deliciós. Han arribat uns dels amics d´ahir, i feien tots unes cares de clapats. M´han fet prometre que tornaré el proper cap de setmana, i crec que ho faré. Aquest noi sembla diferent, no és com tots, o almenys ho sap dissimular millor. Ara vaig a dormir. Hauria d´haver trucat en Roger, perquè m´ha trucat i li he dit que estava ocupada, però vull distanciar-me una mica d´ell.


:::11.9.04:::

Avui és la Diada. Com feia ma mare he penjat la senyera al balcó contenta. Aquests dies, sortint tant, ho estic passant bé. Aprofitarem la claror que s´acaba de les tardes, els últims dies per gaudir prenent una copeta en una terrassa. M´agrada massa el bon temps, i em deprimeix el fred.
Per avui no tenia plan. Volia trucar al Martí. Aquest noi sempre intenta espaiar les nostres trobades. No sé si ho fa perquè no em pengi d´ell, o ho fa directament perquè té por de caure captivat pels meus encants. Amb l´excusa de la seva feina variable, va fent. Bé total no han passat tants dies des de dijous, el dia que ens va venir a buscar al Condal a mi i a la Júlia. I per cert, la Júlia, em vaig quedar parada. Ella no em va veure, però jo sí. Jo estava al quart pis, i ella al segon pis, just sentada al costat d´un dels marits que vam conèixer a Lisboa. Veig que no perd el temps. Just era el que tenia un alt càrrec també. Començo a pensar que no és tan perfecta com creia. Si la veig ja li diré. A mi m´és igual si va amb un home casat. Bé, em sap greu per la dona, perquè era molt agradable, però ho trobo fort si per aconseguir milloc lloc a la feina va fent llits. Tampoc vull malpensar. Potser no és res de tot això. Justament, la dona d´aquest matrimoni va insistir en fer un sopar trobada per ensenyar-nos les fotos, i va anar demanant telèfons. En tot cas, m´importa poc la vida de la Júlia. Prou complicada és la meva vida. Clar que aquests dies no m´ho sembla tant. Ara vaig a sopar amb l´Esther, la informàtica amb qui havia d´anar a Croàcia. L´avi aquell va morir la setmana passada. En part, com no em vaig enterar millor, em vaig lliurar d´anar al funeral. Doncs l´Esther m´ha trucat per saber com m´anava tot, i al final hem decidit que millor quedar, estalviariem telèfon


:::10.9.04:::

Quina setmana més cultural! Ahir al teatre Condal. Nit amb el Martí (això és un altre tipus d´art jeje), i ara vaig cap al Liceu. El meu refredat està molt millor. Em sento feliç. Me´n vaig cap el Liceu que a les 20.30 comença el concert


:::9.9.04:::

Ahir, va ser posar-me al llit, i un atac de tos terrible em va perseguir hores i hores, no havia manera de dormir. Sembla que pateixi d´insomni. Estava farta donant voltes al llit. Vaig seure al sofà una estona però tampoc hi havia manera d´agafar la son, tot i que vaig parar de tosir. Em notava la gola ardent, i si bevia aigua freda, notava tota la irritació dins el meu coll. Em vaig anar posant nerviosa i nerviosa. Per un moment vaig pensar en beure una mica de vodka a veure si calmava aquella ardor, i m´agafava la son, però vaig decidir que encara tindria efectes contraproduents. Què feia? Era de nit, volia dormir, però no hi havia manera. Vaig beure llet calenta tot i que diuen que fa més mocs. Intentava no pensar en res, però el meu cap marxava cap al casament de la Miriam, m´imaginava que acabaria anant del braç del Quim, clar que si venia en Jean, res, estaria amb els dos. També el cap volava cap el casament on em vaig enrotllar per primera vegada amb el Carles, recordava aquell despertar a la casa de camp, estava tan maco. I clar, amb tants pensaments, qui dormia. Doncs ningú, i a sobre aquella tos rabiosa. I després em va venir al cap de nou l´Igor, i els últims i terribles esdeveniments a aquella escola russa. Ja sé que l´Igor no era rus, però aquesta història m´ha fet posar els pèls de punta. Quin terrible desenllaç. Ens queixem de la vida, però hi ha gent que ho té molt pitjor. Jo només tinc un refredat. I avui molta menys tos, l´ull aparentment bé, tot i que tenia un mal de cap terrible. Aquesta tarda he baixat a la farmàcia, m´he comprat unes pastilles valerianes. Avui si no dormo, em prenc un parell de pastilletes. Són inofensives segons el farmaceutic.
Demà espero estar millor. Vaig al teatre amb la Júlia. Anem al Condal. En Martí ha aconseguit unes entrades-invitacions d´aquestes de tres euros. Ell es veu que està massa enfeinat, però potser es passa quan acabi.
Ara és setembre, un mes on la gent es planteja fer canvis a la seva vida. Passa igual que amb Cap d´Any. La gent es fa propòsits, es matriculen a cursets, i bé, potser seria hora que fes jo alguna cosa. La meva economia va una mica malament, i això que a la sortida a Castella vaig ser quasi convidada pel Quim, i això no està bé. Cada vegada sóc més un paràsit sense motivacions a la vida. Podria buscar feina, però no sé ben bé de què. El món artístic està malament, he perdut contactes, i no em sento plena d´energia com fa uns anys. Una feina convencional no sé si seria capaç de fer-la. No sé. I fer unes oposicions d´alguna cosa i tenir una plaça de per vida. Clar que oposicions de què? De mosso d´esquadre per exemple no. O podria fer alguna cosa ben diferent, anar a una ONG i marxar ben lluny. En alguna cosa podria col.laborar suposo. I de fet, quan vas a aquests païssos, acabes aprenent molt més del que tu puguis donar. No estaria malament anar a Africa, o millor Sudamèrica, que sabria l´idioma. Massa temps per pensar. Crec que m´agafa la son, espero adormir-me aviat


:::7.9.04:::

Segueixo refredada, però potser una mica millor. Ara el meu ull està en crisis, sembla que tingui llàgrimes grogues, és curiós plorar en groc, com si fos un personatge de ciència ficció. Espero que les gotes facin ràpid el seu efecte. Pel matí, m´he llevat d´hora pel poc que he dormit, he comprovat que tenia línea de telèfon, he fet animadament taixi per estar més vital i forta, però he acabat de nou al llit. M´ha despertat la trucada de la Miriam, la germana del Quim, deia que ja estava bé, que no li deia res, i que avui dinàvem juntes. Es veu que ella a l´escola fan de moment jornada intensiva. Li he dit que amb el refredat i la conjuntivitis feia una pinta horripilant per sortir al carrer, però ella semblava disposada a no renunciar a veure´m. Doncs vinc a casa teva m´ha dit. Alguna coseta senzilla per dinar em prepararàs oi? No tenia ganes de cuinar, i finalment he baixat a un xinès al costat de casa, a la Miriam li encanta el menjar xinès. He escollit quatre plats a l´atzar,uns rotllets primavera, pa xinès i sobretot, he demanat palillos. Portava les ulleres de sol posades, i amb aquesta pinta era a la barra esperant els plats amb una coca-cola light al davant, doncs el xinet ha insistit en convidar-me. El xinet rentava plats i ha començat a donar-me conversa. Ha acabat dient-me que estava molt mal pagat per les hores que feien, que quasi no tenien dies lliures, i que ell volia muntar el seu propi negoci. Li he preguntat quan havia arribat a Barcelona, i m´ha dit que feia cinc anys. Tenia tota la família aquí. Volia fer-li més preguntes, però un altre xinès m´ha portat una bossa de plàstic amb la comanda. El xinet de la barra que tindria uns 25 anys m´ha picat l´ullet mentre m´obria la porta. M´ha dit que si tingués algun dia lliure em convidaria a sopar. He somrigut. Com es podia fixar en mi amb el meu nas vermell i aquesta veu pastosa que tinc? Ell semblava bufó, clar que amb ulleres de sol, tampoc és fàcil dir-ho,almenys era simpàtic. He tingut temptacions de donar-li la meva adreça, però per sort he tingut cap, i només li he dit que ja tornaria a passar.
La Miriam ha estat encantada amb el dinar xinès. Jo no tenia gaire gana, i ara tinc la nevera amb les restes del menjar xinès. Hauré de menjar tallarines tres delícies i pollastre amb salsa agredolça uns quants dies. La Miriam podria haver-me robat una mica de menjar xinès enlloc del bolígraf que tenia al costat del telèfon. Segueix amb aquest petit vici, realment hauria de parlar amb en Quim sobre això, em sap greu perquè és bona noia, i ara que se la veu tan feliç. Diu que fa una bona temporada que no visita al psiquiatre. Millor, el record d´en Robert Quintanilla no m´ és agradable, i com ella és capaç de comentar amb ell la meva vida. Clar que ara té masses emocions a dins. M´ ha portat les fotos d ´Eurodisney i ha estat xerrant i xerrant sense parar. Quan representava que jo havia de parlar-li sobre els dies a Castella amb en Quim, m´ha dit que el seu germà ja li havia explicat tot, i sense deixar-me seguir , m´ha preguntat si no m´havia fixat en res nou. I l´he mirada, la veia com sempre, i llavors m´ha posat la mà als morros. Un anell de brillantets destacava al seu dit. Es de promesa, Ninotchka estimada. Em caso. No és fantàstic? Li he dit que sí. Era molt feliç em deia, perquè sabia que aquest seria un casament per sempre, no com el primer, que havia trobat un bon noi, i que seria molt millor pare pels seus fills que el dropo del seu ex. I que aquest cop res de casament civil, que es pensaven casar per l´esglèsia, al juny per cert, i que jo cantaria l´Ave Maria, i que seria fantàstic. I que podia ser la dama d´honor, així tots els solters del convit em pretendrien. Jo entre els atacs de tos, li he dit que cantar d´acord, però que això de la dama d´honor era massa americà. No vull anar vestida amb llaços i tuls. M´ha vingut la imatge de les dames d´honor de les pel.lícules americanes i m´h e esgarrifat per moments. La Miriam ha seguit xerrant pels descosits sobre el casament, on anirien a viure, que el futur marit li posaria una nanny pels nens per descarregar als seus pares si ella volia fer el curs de pintura que sempre deia que faria?. Realment havia fet una bona coneixença per internet segons semblava, un noi ben posicionat, però bé, el que m´alegra més és que sembla que l´estima a ella i als nens. Els pares d´ella i en Quim estaran contents després del seu primer desastre matrimonial. A mi m´ha alegrat molt la notícia, però m´ha entrat força mal de cap. L´ha trucada un dels nens al mòbil, i jo he pensat que marxaria, però encara s´ha quedat força estona, perquè llavors volia que li parlés sobre Lisboa, en Martí, la Júlia. M´he pres una pastilla pel mal de cap. Li he explicat més o menys tot, però m´he saltat algun detall sobre l´última nit a Lisboa. Li he dit només que havíem acabat amb dos portuguesos. Ella ha rigut, i ha dit que no em fiés gens d´aquest Martí, i que no em deixés impressionar per la Júlia, ha dit que al món havia d´haver de tot, la Júlia era una executiva agressiva en la feina, ella era una mestra i mare de família, i jo una artista bohèmia. Totes som cultes i interessants, segons ella, cadascuna som una cara de la dona del segle XXI, de la dona amb veu pròpia. La Miriam si comença amb temes que tractin de la dona, és imparable, no és que sigui feminista radical, ni molt menys, ella defensa una dona diferenciada de l´home perquè som diferents, però una dona amb autonomia i llibertat de pensament. La conversa ha derivat cap a la dona en el món de l´Islam i bé, vaig a posar-me més gotes als ulls i intentar descansar




Ahir em vaig trobar sense línea telefònica, i per tant sense conexió a internet. Vaig començar a escriure, amb el refredat que porto a sobre, i l´ull esquerra que anava envermellint-se de nou, i de tant en tant apareixien unes lleganyes grogues espantoses. El meu pobre ull. Els d´averies de telefònica deurien fer alguna cosa, perquè ara torno a tenir línea, tot i les pluges de la nit. Esperem que no torni a marxar la línea.. Aprofito per copiar el que vaig escriure ahir dilluns. Realment estava amb ganes d´explicar moltes coses pel que veig. Un post força llarg.
Avui estic espatllada com el dia. Ahir no deuria d´estar del tot bé, perquè m´adormia fatalment al Romea. Intentava obrir els ulls, però un cap pesant em feia escolar cap el món dels somnis. En Roger, de tant en quant, em donava algun cop de colze discret, però crec que finalment ho va deixar correr. No puc opinar sobre com estava l´obra, i això que deien que era un bon text irlandès, però cada com que tornava al món dels desperts no podia ja connectar amb aquells monòlegs, i la meva imaginació fugia cap al Martí, cap a Lisboa i tornava a caure en els somnis. Un desastre. Va ser una mica maleducat de cara a en Roger que m´havia convidat, però no podia evitar-ho. Després ell va insistir en anar a sopar alguna cosa per allà el Raval, però jo no tenia gens de gana. Li vaig dir que ell mengés i jo em prendria alguna beguda per compensar la meva dormida, i no semblar que volia fugir. A mi em va agafar una mica de fred, especialment als peus, els tenia congelats, i jo amb xancletes, i a part veia que tenia ´l´ungla grossa del peu despintada, no és res horrorós, però em molestava veure-ho, i de mentres en Roger parlava sobre l´estiu, la nena, el proper repertori, i jo estava com absent, pensant en el peu, o en el Martí de nou, quan el veuria, per què no m´enviava sms com abans?En Roger em va preguntar directament què tal per Lisboa, i vaig haver de començar a donar detalls. Hauria d´haver portat les fotos. Vaig tenir la mala idea de dir-li que vingués a casa meva per veure-les, i de passada pensava posar-li el CD que em va passar la Júlia. I dic mala idea perquè vam tornar al de sempre. Un cop a casa, vaig treure les fotos, i perquè en Roger quedés satisfet, li vaig donar tota mena de detalls sobre tot el que havíem visitat, ell anava fent preguntes, i jo em vaig esplaiar parlant-li del pintoresc barri d´Alfama i com vam acabar d´esgotades per pujar fins dalt el castell, del barri de Chiado ple de vida, del barri Alto, dels passejos en tranvia, de tots els miradors que té la ciutat, que el monestir dels Jerónimos és molt impactant, i que és estil manuelino, i que al costat hi ha una pastisseria, en el barri de Betlem, on fan uns pastissets increïbles que et posen amb la crema calenta, i que junt amb la Coca-Cola és una de les fórmules secretes més cobdiciades del món. També li vaig parlar de les excursions que vam fer amb l´autocar i els matrimonis del grup. Que Sintra era una ciutat propera plena d´encant. El Palau que tenia no estava mal, però com m´he passat l´estiu visitant palaus, tampoc em va sorprendre. També vam anar fins les platges de Cascais i Estoril. A Estoril, havia una estàtua dels pares del Rei, i realment eren clavats. Es veu que allà estimen molt la monarquia espanyola, o això és el que deia el guia per quedar bé. El guia era un madrileny que vivia a Lisboa, d´uns quaranta anys. Era molt agradable, un encant i si el meu ull no s´equivoca era gay. La Júlia deia que no, en tot cas, no ens va donar més atencions que a la resta de la gent del tour. El conductor de l´autobús, d´un poblet de Lleida, si que sempre que podia ens donava conversa. Li vaig parlar al Roger del llarg pont per travessar el riu Tajo, i de la part de l´Expo, i de l´Oceanari, on també ens van portar, jo que no he anat a l´Aquarium de Barcelona. A l´Oceanari, com era fosc i no es podien tirar fotos amb flash, no tenim cap foto. Jo vaig disfrutar com una nena mirant peixets, diuen que les peixeres relaxen, potser em podria posar una casa, però suposo que els peixets estaran millor al mar o al riu. Ara que un home deia que això era el millor del viatge, també hi ha cada un. I la seva dona i altres, es plantaven davant dels vidres i no es movien mentre el guia anava explicant curiositats, podrien fer torns, perquè altres dones es queixaven d´aquelles, i ens feien senyals a nosaltres, com volent dir que quines penques tenien les altres. Finalment la Júlia i jo vam anar al nostre aire per fugir del ramat de l´autocar, que a ella la desestructurava. Ella que sempre anava a la seva, fins i tot en els païssos més estranys Però tampoc volia perdre els diners de les excursions del pack. La Júlia semblava millor que jo en tot, clar que jo tampoc tenia sentiment d´inferioritat, però sent ella un cúmul de virtuts, potser el seu germà volia algú semblant. Sort que si haguéssim de competir, en Martí no podria qualificar-la sexualment. I ella és atractiva, però els meus ulls potser em fan més bonica. Quines coses a pensar, però igual que ara se´m mesclen els pensaments, ahir també es barrejaven entre les explicacions que feia a en Roger. En tot cas, el dia que era el sopar al local dels fados, allà vaig descubrir que la Júlia cantava bastant malament pobreta, doncs en algun moment animaven al públic a seguir. Jo no coneixia els fados, però alguna em sonava, i com encara tinc aquesta intuició musical, no em costa seguir les tonades. Així que vaig elevar la meva veu sense por, i va sortir elevant-se entre les altres, i com la Júlia i jo erem sentades a davant de tot, tocant l´escenari, un dels cantants em va fer posar de peu en acabar la cançó perquè tot el restaurant m´aplaudís. En acabar l´actuació, el cantant jove i l´altre més gran es van acostar a la taula per besar-me la mà, la Júlia també va somriure i la vaig presentar. El guia ens va fer anar marxant, però jo no me´n adonava parlant amb el cantant jove. No era guapíssim, però tenia una veu preciosa. També es va acostar la cantant grosseta, que ens va dir el guia que va ser l´escollida per cantar fados al Bill Clinton. De fet, anaven passant per les taules per fer promoció del CD, doncs si volies te´l signaven. Tot i que aquest mateix CD es pot trobar al Corte Inglés de Portal de l´Angel, tot i que sense signar. La Júlia em va cridar dient-me que ja que feiem les ?Tourist? m´havia agafat la foto que m´havien fet. Li vaig comentar de quedar-nos amb el cantant i deixar marxar l´autocar, però sorprenentment em va dir que no, perquè ens farien una volta per la ciutat de nit, i que millor no entretenir-se que al dia següent, a les 9 h del matí, l´autocar sortia cap el monestir de Mafra i l´aldea de José Franco. Em va semblar com si estés gelosa de mi, i més quan a l´autocar tothom em preguntava si era cantant o actriu. Van insistir en que cantés alguna cançó pel micròfon de l´autocar, i jo tota xula vaig dir que millor sense micro. Vaig escollir Memory, i tot i faltar-me l´acompanyament musical va deixar a la gent embaladida. La Júlia somreia d´una manera estranya. Però tampoc vull donar importància a l´assumpte. A part ella també em va dir que tenia una molt bona veu, i que què feia que no la lluia davant el públic. Al Roger li vaig explicar tot, però sense fer comentaris sobre la Júlia. El que també em vaig saltar va ser l´última nit a Lisboa, bé la primera part que vam sopar amb un grupet dels matrimonis prop l´estació del Rossio sí que li vaig explicar. I com les dones ens van ensenyar fotos dels fills. Hi havia un veterinari de 33 anys que realment semblava un molt bon partit! Què faria solter un noi tan atractiu com semblava a la foto i amb un bon sou? La Júlia també m´ho va comentar després. Ella xerrava animadament amb un dels homes perquè treballaven en el mateix sector. Jo de mentres escoltava les vides d´aquelles dones. Cada vida un món. No sé si és ètic anar explicant la vida dels altres per internet, una cosa és la meva vida, i de retruc apareix la vida dels que contacten amb mi, però també acaben apareixent relats del que m´explica altra gent. La vida de qualsevol persona sempre presenta anècdotes interessants. Suposo que els escriptors també es deuen basar en vides d´altra gent, clar que ells deuen fer una mescla de caràcters, de fets, i acaben construint altres persones, altres trets psicològics, de fet no he conegut mai a cap escriptor o escriptora. Amb aquelles senyores, que podrien tenir l´edat de la meva mare, jo em vaig sentir connectada aquelles hores, jo quasi no parlava, i elles, m´anaven parlant de la seva vida, com si ningú les escoltés mai parlar del seu passat. Hi havia dues que es coneixien de jovenetes, però un cop van tenir els fills van passar una pila d´anys sense veure´s, encara que havia un cert contacte telefònic. Elles havien promès no trencar mai la seva amistat, i quan una va començar a sortir amb l´actual marit, sortien tots tres al cinema, a ballar? S´estimaven molt, però els fills les van allunyar una temporada. M´explicaven petites baralles de quan eren nuvis, i el marit d´una li va regalar un preciós ram de flors, es van reconciliar i es van casar, però ja no van haver-hi més rams. Estaven contentes amb la seva vida? Qui sap. Aparentment ho semblaven, o era el que quedava bé en aquests tours de matrimonis, però alguns comentaris tenien un cert to agri. Un dels marits va dir que no em maregessin amb històries de velles. Una altra de les dones em va aconsellar aprofitar la vida, i gaudir del moment, sense fer mal a ningú clar. I em va explicar la història de la seva filla, que de ser una noieta a punt de casar-se, va convertir-se en la infermera del seu nuvi a qui li van descubrir leucèmia. Sis mesos va durar en aquella planta d´hospital, plena de gent jove que acabava la seva vida. La filla d´aquesta dona intentava animar-los a tots. Divendres a la tarda plegava de treballar i ja es quedava fins dilluns al matí. Ella els va portar gorrets a tots per Sant Joan, intentava mostrar-se animosa, mentre a l´armari de casa penjava un vestit de núvia que mai es va posar. La senyora es va emocionar molt, i jo també. Em va agafar la mà, i em va animar. Ja han passat dos anys d´aquell calvari em va dir, i semblava que la seva filla havia conegut un altre xicot. Per sort la vida no és tan dolenta. Però per a aquell noi es va acabar, així que em va animar a aprofitar-ho tot. Això també li vaig explicar al Roger, i ell va decicir aprofitar al moment, i em va besar. El vaig haver d´apartar, i dir-li que no em referia ben bé a això, que jo només podia ser la seva amiga, que per què havia de fer-me sempre el mateix? Ell em va prometre que no passaria més, però li vaig demanar que marxés. Ell no volia marxar. Deia que volia saber com havia acabat l´última nit. Li vaig dir que això a ell no li interessava. El cas és que vam anar a uns bars que havíem vist prop la casa dels fados. Era dissabte nit. No van trigar a acostar-se dos nois a la barra. Vam xerrar una mitja hora, però la Júlia no va acabar de semblar interessada en ells. Vam anar a un altre bar on es ballava, la Júlia tenia força gràcia movent-se i vam acabar sent les reines de la pista. Alguns pesats es van acostar, i la Júlia els anava fent fora. Vam canviar de bar una altra vegada. Aquí la gent era una mica més gran, no hi havia jovenets de vint, i la Júlia es va aturar a la barra al costat de dos alts morenos. Ella ja havia escollit. Vam estar xerrant i vam acabar a la casa d´un d´ells. Jo anava una mica malament, i no vaig saber reaccionar quan la Júlia va començar a besar-me i tocar-me davant l´excitació dels altres dos. La Júlia es despullava, va acabar ràpid perquè no portava roba interior, i em va despullar. Jo no feia res, mai m´havia excitat davant cap dona, però els meus mugrons es van posar durs mentre ella els tocava, i les meves cuixes es van deixar separar pels seus dits. Ells van començar a masturbar-se, però no van trigar a separar-nos per poder-nos besar ells. No sé si es pot considerar experiència homosexual aquest contacte amb la Júlia. Suposo que ella tenia només ganes de divertir-se i excitar als altres dos. El meu portuguès, que semblava el propietari de la casa em va conduir cap una habitació on hi havia un llit d´aigua, i em masturbava frenèticament fins arribar a una cadena multiorgàsmica. De fons sentiem els gemecs de la Júlia, però per sort no van venir a juntar-se a nosaltres. No m´acabava de venir de gust estar tots barrejats. El portuguès i jo ens vam adormir extasiats. Em va despertar passada una estona la Júlia. Em va ordenar que em vestís que venia un taxi de camí per portar-nos al nostre hotel. De tornada en el taxi em va preguntar què tal. Ella em va dir que podia haver estat millorable. Jo li vaig dir que bé. Va riure, i em va dir que no em preocupés, que no pensava atacar-me sexualment, que era part del joc, tot i que era molt bonica. El meu germà té bon gust, ho sé. Clar que ell també sap donar plaer. Em va fer l´ullet. Estava massa cansada per preguntar-li si s´havia enrotllat algun cop amb el seu germà. I pel matí em va despertar per anar a un museu abans d´anar a l´aeroport. Els diumenges era gratuït, i com la Fundació Gulhenkian era al costat de l´hotel. Una noia curiosa la Júlia. De fet uns germans curiosos, ella i en Martí. Crec que si li explico tot al Roger l´escandalitzo


:::5.9.04:::

Acaba de marxar en Martí de casa meva. Ni ha volgut dinar. Aquesta família sempre van amb presses, cadascú en el seu estil, però tenen una altra manera de fer. La Júlia, la seva germana ja m´ho va demostrar en el viatge a Lisboa. Em cau bé la noia, però en la seva obsessió per assolir la perfecció, crec que es perden moltes coses bones de la vida. No vull dir que sigui millor ser el desastre que jo sóc, però tanta organització i perfecció espanten. En Martí potser té més obsessió per la feina, però la Júlia vol ser perfecta en tot. Té una bona feina en una multinacional segons em va dir, un càrrec. Es una noia molt activa,va al gimnàs sovint, però també un dia va en bicicleta amb uns amics, i juga al paddle. Llegeix molts llibres. Em va explicar que ella va anar un dia al Forum cap a quarts de set de la tarda, per no trobar calor, i que planificant bé els horaris, i corrent per tot el recinte, ella i un amic a les dotze ja ho tenien vist. I després hi ha gent que es passa un dia i no veu res. Jo, com no hi he anat. Doncs la Júlia és la perfecció. Ahir que em va convidar a casa seva per veure les fotos, va fer un sopar d´aquells que impressionen, tot de delicatessen, que li deurien costar les seves hores de cuina. Una noia impressionant. Quan érem a Lisboa, va maleir al seu germà mil vegades, en veure que en el pack teníem el tercer i quart dia unes visites i menjars inclosos amb un grup. Ella que sempre anava pel seu compte, em deia, i que ara a un país al costat de casa el seu germà la fes anar formant part d´un ramat turístic darrera un guia- Va trucar al Martí feta una fúria, i això va ser abans de veure la gent del grup. Realment erem les babies de la colla. Ells venien en autocar de fer un circuit per Portugal des d´Oporto. La majoria eren matrimonis tirant als seixanta. Tampoc havíem de suportar-los gaire estona. I fins i tot l´últim dia, en trobar uns quants d´ells en el mateix restaurant sopant, vam seure amb ells. Després la Júlia i jo ja vam fer la nostra. Ella volia anar a fer coneixences amb portuguesos. Ella em va preguntar quin tipus de relació teníem el seu germà i jo, i li vaig dir la veritat, que era sexe, i potser una mica d´amistat. Ella va riure sense escadalitzar-se en absolut. Llavors aquesta nit anem a tastar els homes del país. Es una noia curiosa la Júlia, tot el contrari de mi, segura, atrevida, organitzada,sense por a res, tampoc és repelent perquè és molt sociable i agradable, i segons m´explicava té forces amics. Em va dir que de moment parella no buscava, no volia que li organitzessin la vida, tot i que tenia un amant especial. També em va comentar el dia de tornada, que va ser un dia de confidències a l´aeroport, que ara se li acostava l´edat de trobar un pare per un fill. El que no sabia era si quedar-se amb el pare o tenir-lo sola. El seu germà, el Martí, també és molt independent, i crec que hi ha molts trets en els que es semblen. Ahir va arribar ja sopat. Crec que la Júlia li va demanar que ens deixés una estona soles. Més tard va venir un amic de la Júlia, i tot i estar còmodament xerrant, van insistir en anar a ballar. Al final em vaig beure una copeta, trencant la meva promesa de fa uns dies, i també m´he passat la nit amb el Martí, tot i haver dit que no mantindria relacions amb segons quina mena d´homes. Però ell va insistir, i el meu cos m´ho demanava, i tampoc hem fet cap mal a ningú. El que no entenc com després d´aquesta deliciosa nit de sexe, en Martí es lleva com activat per un ressort, es posa a la dutxa i en cinc minuts ha marxat fora casa meva. Sort que no és igual de ràpid en tot, o malament aniríem.
Haig d´anar a arreglar-me que es fa tard.I primer hauria de dinar una miqueta. M´ha trucat el Roger per anar al teatre, i com ara feia tant que no el veia, he pensat que no hi ha més remei. Pensava que potser vindria divendres a veure el ballet del Liceu amb els Davids i amb mi, però tenia la nena. Anem al Romea crec que m´ha dit. Ja m´està bé. Així deixiré de pensar en el Martí i sa germana.



:::3.9.04:::

Tot i els meus ànims nocturns, la tempesta em va fer passar mala nit de nou. Em va envair una por irracional i estranya. Aquell espetegar de la pluja contra els vidres, aquells trons eixordants, però el pitjor eren els llamps. M´agrada dormir amb una mica de persiana pujada, i que per les escletxes entri la llum del carrer, potser algun trauma infantil, o un costum com un altre, el cas és que els llamps d´ahir nit entraven dins la meva habitació, il·luminant-la instants, reflectint-se en el mirall, i semblava que alguna figura fantasmagòrica anés a sorgir d´ell. I jo com una nena petita em tapava em els llençols, i sentia el batec del meu cor junt amb el soroll dels trons. Tenia ganes de cridar socors, de trucar a algú, però potser les tres de la matinada no era l´hora més adequada, em sentia sola en aquell per on han passat tants homes, en aquella habitació on s´havien escoltat gemecs i rialles. Qui sap si sortirien del mirall les imatges copsades dels meus amants... Per un moment vaig desitjar que aparegués l´Igor. Qui sap on pararà. Potser està mort. Si no per què no va tornar ni per dir-me Adéu. Vaig obrir els llums i vaig despenjar el mirall amb compte de no trencar-lo i vaig posar-lo sobre el sofà. I vaig tornar al llit. La tempesta va parar. Donava voltes i voltes, i no aconseguia trobar la posició. Em vaig aixecar, i em vaig escalfar una mica de llet. La meva mare m´ho feia. Però no em va sentar gaire bé. Es va aclarir el dia, i seguia regirant-me dins del llit. Cap a les vuit i pico un nou aiguat. Finalment m´he adormit, i m´he llevat massa tard per convidar a dinar a la Filomena. De fet m´ha despertat ella portant-me més arròs. Sóc un desastre total. He trucat a la Júlia i he anul·lat la nostra trobada, les fotos poden esperar. Ella demà no li va gaire bé. I cap a les sis de la tarda he sortit al carrer. Volia estar sola. No plovia. Sense adonar-me m´he vist dins una perruqueria. Per un moment he desitjat fer-me un tall trencador, o fer-me alguna cosa perquè ningú em reconegués. I si em tenyia els cabells de blau com la Lucia Bosé? O millor un color fúcsia. Però he estat covard, i només he retocat el meu pentinat, res innovador, un avorriment. Ha estat agradable el massatge de la noia que em rentava el cap, i fins i tot he entrat en conversa amb la perruquera, explicant-li joiosa les meves vacances. Reconec que li he posat una mica d´inventiva, però tampoc he fet cap mal a ningú. Tampoc la coneixia. I tota ben pentinada, he anat a buscar la Filomena, l´he feta arreglar i hem anat a sopar. Jo no he menjat gaire, però l´he deixada xerrar i xerrar. A l´octubre torna a Andalusia. La perdré del meu costat, però li he aconsellat que aprofiti la vida, deixi de pensar en els demés i sigui feliç amb aquest home. Algú té dret a ser feliç, no? I ara he tornat a penjar el mirall. Prou tonteries. Potser per això el tapo de nit. Ja ho havia fet una temporada, perquè despertava, i tenia la impressió que era dins el mirall, i en despertar tornava a entrar al meu cos que era plàcidament al llit. Em va passar unes quantes vegades, i realment em preocupava aquell despertar. Em passava només si estava sola, i com no podia resistir aquella paranoia, cobria el mirall en posar-me al llit. Després vaig deixar de fer-ho, tot i que dormia mirant cap a l´altra banda. I bé, avui no plou, ni llampega, però em fa una certa por el mirall de l´habitació


:::2.9.04:::

Ahir em va trucar el Carles i va aconseguir posar-me a mil. Em va trucar com si no hagués passat res. Jo no tenia ganes d´enfadar-me, però ho va aconseguir. Va dir que com estava, què tal l´estiu, i jo li contestava amb frases curtes. Però ell com si res, i em va proposar de quedar per la nit, i jo li vaig dir que no m´anava bé. Llavors va dir-me, doncs dimecres o dijous o qualsevol dia, que es moria per veure´m. I jo vaig haver de dir-li que no el volia veure mai més. Va començar a insultar-me dient-me que era una puta boja, i jo que sé més, però el vaig penjar. I va tornar a trucar, i no vaig agafar el telèfon, però em va deixar una colla d´insults que no he tingut valor d´acabar d´escoltar ni d´esborrar. Em va enfonsar. Sóc una bleda per importar-me l´opinió d´un tio com el Carles, i si hi penso ara estic més convençuda que no val la pena escoltar-lo més, però el missatge començava dient que era una patètica, i que la seva dona em tenia amistat per pena, i jo li havia fallat, i que era una egoista escalfabraguetes, i que era normal que els tios em consideressin un objecte. I no vaig poder seguir escoltant. Em venia al pensament la fugida de l´Igor, i després no haver tingut cap relació una mica estable, i vaig pensar en trucar al Quim, però potser era amic meu per llàstima també, i prefereixo no donar-li més voltes a tot, perquè he passat una nit terrible donant-li voltes al cap, bevent i enfonsant-me en les meves misèries. A l´hora de dinar m´ha despertat la Filomena picant a la porta. Havia tornat d´Andalusia. Suposo que feia una cara terrible, ullerosa, blanca, i ha insistit en que anés a dinar a casa seva per explicar-me tot. Havia fet els seus deliciosos macarrons, però en veure´ls se m´ha regirat l´estòmac, he intentat provar-los però unes basques terribles m´assetjaven. Suposo que realment estava patètica com en Carles volia. La Filomena volia avisar al metge, però li he confessat que era culpa meva, que realment havia begut massa, més que mai. M´ha fet vergonya que en veiés en aquest estat tan lamentable. Però ella ha respectat el meu silenci, sense esperar més explicacions, i m´ha cuidat com la mare que vaig perdre.M´he passat la tarda dormint, tot i que m´ha obligat a veure força aigua, i fa poc a menjar un arròs bullidet que sembla que m´ha sentat bé. Ara estic millor. A part he trucat al Quim, i m´ha fet veure les coses d´una altra manera, des del prisma bo, i realment em sento millor, clar que aniré a dormir de nou d´hora, m´està agafant una mica de mal de cap escrivint. Demà convidaré a dinar a la Filomena, i que m´expliqui com li ha anat per Sevilla, i com evoluciona la seva relació amorosa. Potser ella també estava trista d´allunyar-se d´ell, i jo enlloc d´escoltar-la em poso vomitona. També he quedat al vespre amb la Júlia per veure les fotos del viatge. Espero que les meves estiguin revelades. Ella com té càmara digital, me les ensenyarà al seu ordinador. Espero demà estar ja recuperada. He decidit allunyar el vodka de la meva vida. I també segons quin tipus d´homes. I en això s´ha d´incloure al Martí. La seva germana, la Júlia és bona noia, però em temo que ell és un altre cràpula. Em fa mal el cap


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL