Tot i els meus ànims nocturns, la tempesta em va fer passar mala nit de nou. Em va envair una por irracional i estranya. Aquell espetegar de la pluja contra els vidres, aquells trons eixordants, però el pitjor eren els llamps. M´agrada dormir amb una mica de persiana pujada, i que per les escletxes entri la llum del carrer, potser algun trauma infantil, o un costum com un altre, el cas és que els llamps d´ahir nit entraven dins la meva habitació, il·luminant-la instants, reflectint-se en el mirall, i semblava que alguna figura fantasmagòrica anés a sorgir d´ell. I jo com una nena petita em tapava em els llençols, i sentia el batec del meu cor junt amb el soroll dels trons. Tenia ganes de cridar socors, de trucar a algú, però potser les tres de la matinada no era l´hora més adequada, em sentia sola en aquell per on han passat tants homes, en aquella habitació on s´havien escoltat gemecs i rialles. Qui sap si sortirien del mirall les imatges copsades dels meus amants... Per un moment vaig desitjar que aparegués l´Igor. Qui sap on pararà. Potser està mort. Si no per què no va tornar ni per dir-me Adéu. Vaig obrir els llums i vaig despenjar el mirall amb compte de no trencar-lo i vaig posar-lo sobre el sofà. I vaig tornar al llit. La tempesta va parar. Donava voltes i voltes, i no aconseguia trobar la posició. Em vaig aixecar, i em vaig escalfar una mica de llet. La meva mare m´ho feia. Però no em va sentar gaire bé. Es va aclarir el dia, i seguia regirant-me dins del llit. Cap a les vuit i pico un nou aiguat. Finalment m´he adormit, i m´he llevat massa tard per convidar a dinar a la Filomena. De fet m´ha despertat ella portant-me més arròs. Sóc un desastre total. He trucat a la Júlia i he anul·lat la nostra trobada, les fotos poden esperar. Ella demà no li va gaire bé. I cap a les sis de la tarda he sortit al carrer. Volia estar sola. No plovia. Sense adonar-me m´he vist dins una perruqueria. Per un moment he desitjat fer-me un tall trencador, o fer-me alguna cosa perquè ningú em reconegués. I si em tenyia els cabells de blau com la Lucia Bosé? O millor un color fúcsia. Però he estat covard, i només he retocat el meu pentinat, res innovador, un avorriment. Ha estat agradable el massatge de la noia que em rentava el cap, i fins i tot he entrat en conversa amb la perruquera, explicant-li joiosa les meves vacances. Reconec que li he posat una mica d´inventiva, però tampoc he fet cap mal a ningú. Tampoc la coneixia. I tota ben pentinada, he anat a buscar la Filomena, l´he feta arreglar i hem anat a sopar. Jo no he menjat gaire, però l´he deixada xerrar i xerrar. A l´octubre torna a Andalusia. La perdré del meu costat, però li he aconsellat que aprofiti la vida, deixi de pensar en els demés i sigui feliç amb aquest home. Algú té dret a ser feliç, no? I ara he tornat a penjar el mirall. Prou tonteries. Potser per això el tapo de nit. Ja ho havia fet una temporada, perquè despertava, i tenia la impressió que era dins el mirall, i en despertar tornava a entrar al meu cos que era plàcidament al llit. Em va passar unes quantes vegades, i realment em preocupava aquell despertar. Em passava només si estava sola, i com no podia resistir aquella paranoia, cobria el mirall en posar-me al llit. Després vaig deixar de fer-ho, tot i que dormia mirant cap a l´altra banda. I bé, avui no plou, ni llampega, però em fa una certa por el mirall de l´habitació
