body comentado
Barcelona sunset
:::30.6.04:::

Avui m´he despertat inquieta per la nit. Tenia calor, molta calor, i crec que algun malson, però no el puc recordar. Diuen que si recordes i ho expliques, no passa, però jo no el recordo. Crec recordar alguna cosa de platja, calor. No sé. I avui tenia un dia estrany. No he sortit de casa. Podia haver anat a la farmàcia a comprar el Predictor, però no he tingut prou valor. No volia beure per si estic prenyada, diuen que no és bo pels nens, però un got de vodka l´he pres, només un. Em sentia massa desanimada. A sobre han trucat. Han trucat els dos, en Roger i en Carles. Tots dos volíem veure´ m. En Roger deia que el perdonés i que es mereixia que li pegués. En Carles directament volia quedar per cardar suposo. Però li he dit que estava marejada, i llavors no ha insistit més en venir a veure´m. Per tant suposo que venia només al que venia. La culpa és meva per creure´m una dona dura, però en el fons necessito un amor estable. Clar que no qualsevol amor estable. En Roger no em satisfà. Però clar, em començo a enamorar d´un tio que no és gens seriós, i a sobre potser fins i tot em deixa prenyada. No pot ser que a la meva edat tingui un penalty, és molt fort. Em preocupa, tot i que em fa una mica d´ilusió. No perquè sigui d´en Carles, però això de pensar que portes una cosa teva viva a dins, és molt bonic. Però clar, quina mena de mare seria?


:::29.6.04:::

Avui he acompanyat en Quim i en Jean a l´aeroport. Ha estat estúpid perquè hem anat en taxi, però no volia perdre´m els últims moments d´en Quim a Barcelona. Tenia a dins com la sensació que no el veuria mai més, i una gran tristor m´omplia l´ànima. Ho veia tot negre, com si el seu avió anés a espatllar-se, veia el cos d´en Quim estès dalt una muntanya amb glaç, un vent fred, altres cossos al seu voltant, i el gel tacat de sang que regalimava per la glacera. Era una imatge terrible, però no me la podia treure del cap mentre el taxi avançava per la Ronda del Litoral. No parlava, anava callada. En Jean no es trobava del tot bé, i el taxista intentava donar conversa a en Quim.Hem arribat a l´aeroport, els he acompanyat a facturar i m´han abandonat. He abraçat en Quim com mai. No podia explicar-li els meus negres pensaments, però em feia tanta por perdre´l. M´ha fet prometre que l´aniré a veure aviat. I han marxat. Em sentia una mica marejada. Seria el calor. No em venia gaire de gust prendre un tallat a l´aeroport, no m´agrada, però ho he fet, tenia por de caure rodona en qualsevol moment i ser trepitjada per una bandada de guiris. També he menjat un donut. M´ha fet gràcia. Això m´ha animat una mica. He fullejat el diari. L´esperma dels homes afectats per parlar massa per mòbil. Quines coses! Facis el que facis alguna cosa et perjudica. He tornat en el tren fins Arc de Triomf, i llavors si que m´ha agafat la plorera, les llàgrimes han començat a relliscar-me per les galtes, primer una mica, però al final no podia parar. El vol del Quim estava a punt de sortir, qui sap què faria aquell maleit avió. Plorava que em feien mal els ulls, era incapaç de veure res, i el noi del davant em mirava sorprés. Un matrimoni americà comentaven de mi, però m´era igual perquè al final ja no els veia, estava només jo sola i la meva desgràcia, les meves llàgrimes. He baixat a Arc de Triomf i com he pogut he arribat a casa. He anat camimant, però no puc recordar ben bé per on he passat. Un cop a casa he pres un vodka, em sentia fatal. Havia pensat que podia anar a la platja, ja que estic molt blanca, però tal com estava era capaç d´ofegar-me. He esperat ansiosa que fos l´hora d´arribada del seu vol. He posat Catalunya informació per si deien alguna cosa. No volia sentir res d´avions explotant en els aires, però temia sentir la notícia en qualsevol moment. Per sort no han dit res. Finalment ha trucat en Quim ?Ninotchka bonica, ja som a terra? He sospirat alleujada. No sé per què m´agafen aquestes paranoies. Dec estar realment malament de nou. M´he estirat al llit i he dormit unes horetes. Havia dormit poc. M´he llevat suada com un pollet. Jo mateixa em feia fàstic. M´he posat de peu, un lleuger mareig de nou. No havia dinat, però no tenia gens de ganes. Tampoc podia beure res en l´estat en que em trobava. Necessitava no estar sola, trucar a algú, tenia por a tot. Era absurd tenir por a res. En Quim estava bé. Jo també. Per què aquesta por dins meu? Por a què? He pensat en sortir al carrer per passejar i distreure´m, però seguia fent calor i jo estava marejada. M´he fet una mica d´arròs bullit, això ma mare sempre deia que anava bé. M´ha semblat que em sentava millor, però passada una hora he tingut unes arcades com mai. I llavors he tingut una terrible idea. No pot ser, però podria ser. Estaré prenyada?? Es cert que estic en període de descans de les pastilles, però he fet servir preservatius. De fet sempre els tinc presents, més val no fiar-se de ningú, però clar, de vegades hi ha defectuosos. Estic donant-li voltes a tot això, i no sé què pensar-ne. Jo mare. No sé si seria capaç. Una mica em fa gràcia la idea, però potser espatllaria la vida de la pobra criatureta. Un nen sense pare, perquè el pare seria en Carles, però li diria que és d´un altre. O qui sap, potser li faria gràcia. Crec que si li digués em diria que avortés, però podria fer-me càrrec jo del nen. No ho sé pas. Ara torno a estar marejada. Potser només és el calor.


:::28.6.04:::

No he anat a Sitges. M´he llevat amb poc humor, i sort perquè han tornat vermells com dos escamarlans, sobretot en Jean. Demà ja marxen sniff. Jo he passat el dia a casa. Al migdia ha trucat en Roger, però no li he agafat el telèfon. Ha trucat tres vegades, però quan més el sentia sonar i sonar, menys ganes tenia de parlar amb ell. Ja el trucaré demà o passat, va ser tan violent l´altre dia. A la tarda, la Filomena i el sevillano han passat per acomiadar-se. Ell marxa demà. M´han convençut per fer una volteta per les Rambles i hem acabat prenent una cerveseta a la Plaça Reial. Jo avui volia un dia tranquil, però és millor sortir que quedar-se a casa i començar a donar-li voltes al cap.Tot era ple d´estrangers. I quina cua al restaurant aquell de les mil i una nits. Sempre hi ha cua allà, però avui a les vuit i poc la cua era espectacular. Ells han anat a sopar, però els he deixat acabar romànticament el seu últim dia, i volia estar a casa d´hora per quan arribés en Quim. I sort, perquè en Jean entre cremat i cansat ha anat a dormir d´hora, i ens hem quedat fins ara en Quim i jo xerrant al menjador. Tenia ganes de poder tenir el nostre moment d´intimitat, tot i que en Jean sigui una persona agradable, però no sé si comprendria totes les meves històries amoroses. Pensaria que estic boja. I en Quim ja sap com sóc. M´ha aconsellat que no em deixi enganyar més per en Carles, que em farà mal. Això ja ho sé jo. Ara fa dies que no diu res, però quan menys m´ho esperi apareixerà, i no sabré dir-li que no. Si fos possible tenir sort en l´amor. La pena és que no m´agradi en Roger, té bastantes coses bones, però com no m´agrada prou, els petits detalls negatius pesen més en la balança. I així em deixo portar per la passió amb en Carles, i somio amb la tornada de l´Igor, i visc en un món irreal i sense sentit. Ara sento les gavines cridar prop meu. Cada vegada s´endinsen més dins la ciutat. Fan uns crits que em fan esgarrifar. Avui tinc una nit intranquila. Fa calor. Crec que em costarà dormir-me. He dormit massa durant el dia. Vull dormir i no pensar, oblidar-ho tot unes hores almenys. Em sento trista, potser és perquè marxa en Quim. Almenys ell és feliç. Jo em sento tan sola dins aquesta gran ciutat, clar que igual ho estaria marxant a una altra banda. Noto una pressió dins del pit. Tot és confús i em fa pànic. Haig de lluitar contra aquests sentiments, però no puc. Em fa por demà , pot ser encara pitjor.


:::27.6.04:::

En Jean i en Quim em tenen esgotada. Amb el calor que fa, i nosaltres amunt i avall per Barcelona. Hem fet el turista total, fins i tot hem pujat a dalt de la Sagrada Família. Hem vist de tot : Barri Gòtic, Rambles, Maremagnum, Vila Olímpica, Montjuich, Parc Güell? En Jean volia veure- ho tot. I avui de festa per l´Eixample. Demà volen anar a Sitges, no molt d´hora, però jo crec que no hi aniré. Així els donaré una mica d´intimitat, clar que ells estan encantats de la meva companyia. Ara estic cansada i una mica malhumorada, però com estic contenta de veure en Quim tan feliç i em cau bé el Jean, doncs m´he passat aquests dies dient tonteries. Ja vaig començar a la revetlla sent l´ànima de la festa.. Suposo que em va alegrar també veure que l´Helena tenia una novieta. Sabia que en Roger no vindria. Si trucava en Carles, el pensava engegar. Per una nit em sentia lliure. Un dels amics em va perseguir una mica, però el vaig esquivar, o almenys això crec. Vaig beure massa és cert també. Vam tirar petards. Vaig cantar, i no parava d´explicar històries que els feien riure sense parar. Em sento irradiant d´energia, tot i que la vaig perdent fent la turista per Barcelona.
Potser hauria d´anar a Sitges amb ells. Una mica de platja, menjar una paella, passejar pels seus carrerons, i tornar tard? perquè si no aniran els trens plens del tot. I com jo no tinc cotxe. Aquest és el meu darrer disgut. Tampoc és que el faci servir massa. De fet li tinc una mica de pànic, però clar, jo tenia un cotxe, i ara li donen un cop, i com és vell, el pèrit el declara sinistre, i em donaran unes 120.000 pessetes, però amb això només em puc comprar un patinet, o una bicicleta. Potser hauria de comprar-me´n una, i passejar pels carrils bici de la ciutat. Seria molt maco i ecològic. Ains, el cansament m´afecta. Aquell parell ja dormen, i demà em despertaran? El que sí m´agradaria, és poder tenir alguna estoneta a soles amb en Quim. No per res, però m´agradaria. Igualment sembla feliç amb en Jean. A mi em cau bé, tot i que quan parlem barregem el meu francès rovellat amb el seu castellà de cursets d´estiu. Ara el que hauria de fer en Quim és ensenyar-li una mica de català. Clar que vivint allà, és una tonteria.
Vaig a dormir, i segons com em llevi, aniré a Sitges. Per estar sola a casa.
De la que no sé res és de la Filomena. Crec que dilluns marxa el seu sevillano. Hauria d´acomiadar-me


:::25.6.04:::

Vaig a intentar dormir una mica. Per fi trepitjo casa meva. Finalment tinc en Quim i en Jean a l´habitació de convidats. Ja els he dit que si volien anar d´hotel em semblava bé, però que així em farien companyia i em protegirien dels homes que es van presentant en la meva vida. Clar que només es queden fins diumenge. Una pena. M´ha caigut bé en Jean. Es molt divertit. I ho vam passar molt bé a la festa. De fet es pot dir que ara acabem la revetlla. Una mica hem dormit, però poc i malament. Jo pensava que ja no aguantava a la meva edat, però tot i no tenir divuit veig que encara aguanto. Tot i que ara si que vaig a dormir, o em quedaré dormida davant l´ordinador.


:::23.6.04:::

El pèrit encara no ha anat a visitar el meu pobre cotxe al taller. El mecànic m´ha dit que ja era normal. Espero que vagi demà, encara que sigui revetlla. Per cert encara no sé on anirem a menjar la coca amb en Quim i en Jean. La Miriam diu per la tarda anirà amb el novio i els nens a tirar petards. Proposa després anar a Sitges, perquè diu que fa anys va anar i ho va passar molt bé.
Tinc una altra proposta, l´Helena, la noia que em perseguia, té casa els seus pares lliure. Es veu que és una casa a Badalona, prop del mar, amb un gran terrat. M´ha trucat especialment per comentar-m´ho. Jo li he dit que anava amb quatre persones més i que em sabia greu. I que per altra banda, em feia por si venia en Roger. Ella m´ha dit que l´havia convidat, però que ell li havia dit que no sortiria. Que els que segur venien eren els Davids, la Laura i el seu novio, i uns altres amics seus que no coneixia. Que seria una mescla de gent diferent però podia ser molt divertit. Li he dit que ho parlaria amb els altres.
Que no aniria en Roger m´ho ha confirmat ell mateix en persona. Aquesta tarda ha estat un bon embolic. Ha aparegut primer per sorpresa en Carles.Li hauria d´haver tancat la porta. Però l´he deixat entrar, i l´he deixat fer amb el meu cos el que ha volgut. No puc resistir la temptació. Es una droga molt addictiva en Carles. I jo m´he enganxat de ple. Això acabarà fent.me mal. Ell suposo que seguirà fent el seu paper de vidu una temporada, i escollirà una de les seves amants com a dona. Aquesta tindrà la preferència, però seguirà enganyant-la amb les altres. Es la seva tendència natural. Ell necessita conquerir diferents dones, jugar amb elles. Suposo que no ens vol fer mal, i per això no ens parla a unes de les altres, però mai serà exclusiu per a cap. Tot això són suposicions meves, però crec que no vaig gaire errada. Quin paper em donarà a mi? Hauria de negar-me a participar en aquesta bogeria de casting. No ha d´interessar-me una persona així. Però he caigut a la seva xarxa de quatre potes. I el pitjor és intuir- ho tot. I no ser prou valenta com per treure-li el tema. Sóc una covard, i avui sense quasi paraules, m´he desfet davant els seus petons que em xuclen la dignitat.
Per acabar-ho d´arreglar, quan ja havíem acabat amb amb en Carles, i jeiem al llit amb la companyia del ventilador han trucat a la porta. No he anat a obrir . No tenia ganes d´obrir a ningú. Han tornat a trucar, cada cop més insistentment. En Carles ha dit que em posés alguna cosa i obrís, que semblava urgent. He pensat que potser a la Filomena li passava alguna cosa. Encara tenia al sevillano. He anat corrents i era en Roger. M´ he quedat que no sabia si deixar-lo entrar al menjador o no. He sentit que la porta de la meva habitació es tancava de cop. El corrent d´aire li he dit a en Roger somrient el més natural que he pogut. No volia fer-li mal, i sabia que no li agradaria saber que estava amb un altre. Li he dit que tenia una mica de pressa. Ha dit que era només un moment. M´ha dit que li tocava la nena aquests dies, i que no sortiria, que no aniria a la festa de l´Helena, que hi anés jo si volia. O que també podia anar amb ell i la nena a tirar petards, menjar coca, i al dia següent anar a la platja plegats. Jo he lograt una expressió de cara que no expressava res. Dins meu pensava que si quan sortiem no havia volgut anar mai amb ell i la nena, com podia esperar que hi anés ara. Però per sort, he dit que venia el meu amic Quim de Brussel.les amb en Jean, i no podia deixar-los. Ell ha fet que sí amb el cap i s´ha posat a plorar. Jo desitjava que marxés. En Carles a l´habitació estaria impacient per marxar. Seria capaç de sortir?Esperava que no. Seria molt violent tot plegat. I aquell plorant com una magdalena. Em feia pena el pobre Roger, però no podia ajudar-lo. No podia acceptar la ruptura. M´ha abraçat fort i seguia plorant. L´he acariciat els cabells, i ell ha aprofitat per baixar el cap i xuclar el meu mugró dret.L´he apartat enfadada i l´he pegat una bufa. No sé per què, però m´estava posant nerviosa pensant en el Carles tancat a l´habitació, i m´ha indignat que aprofitant la plorera, profanés els meus pits, tot i que fos per sobre la samarreta. En Roger s´ha quedat blanc i s´ha posat la mà a la galta. Li havia donat fort. No és el meu estil. De fet, crec que fa anys que no pegava a ningú. Potser des de que era nena a l´escola. Però en Roger estava acabant amb la meva paciència. Ha sanglotat i de nou plorera. L´he dit que si us plau marxés. En sentir la porta del carrer ha sortit en Carles rient com un boig de l´habitació. Anava en calçotets i estava fumant. M´he servit un vodka. M´ha dit que amb quina mena d´imbècils em juntava. Volia saber per què li havia pegat. Li he dit que no tenia ganes de parlar del tema. Ell seguia fent broma ?Ninotchka a la garjola per maltractadora d´homes? No m´ha fet gens de gràcia. Li hagués pegat a ell també, però m´he frenat. Em penedia d´aquella cleca a en Roger, tot i que es mereixia una lliçó, però potser no d´aquella mena. En Carles seguia fent broma ?potser hauré de pegar-te al culet el proper cop que fem l´amor? Em venien ganes de tirar-li el vodka per la cara. ?no et convé aquest violinista ploraner nena? I li he tirat el got de vodka per sobre. En Carles ha deixat de riure. He tingut por que em fes mal. Però ha agafat l´ampolla de vodka, l´ha oberta i per l´escot de la samarreta ha anat vessant-lo sobre els meus pits. Jo m´he quedat paralitzada, esperant els seus moviments. Notava el vodka lliscant per la meva pell mentre en Carles em sonreia amb desig. Veia els meus mugrons durs del fred insinuant-se amb força sota la samarreta. Ell me´ls ha acaronat suaument i després hi ha posat els llavis. Les seves mans lliscaven sota la meva pell barrejada amb l´olor del vodka. Em sentia enganxosa, però a ell li agradava. Jo he llepat la seva cara de gust de vodka mentre ell em treia la samarreta, i després ell ha begut del vokda del meu cos. Mentre nosaltres ens deixavem endur pel desig i el vodka he pensat per un moment que en Roger potser era fora plorant , però en Carles no em deixava pensar, i m´he dedicat a volar en el paradís del sexe.
Sóc una estúpida. En Carles sempre acaba sortint-se amb la seva. I a sobre li pego a en Roger. Em sento fatal. He trucat a en Quim per explicar-li tot. M´ha dit que no hi pensi més. Que demà arribaran i podré oblidar-me d´aquell parell. Ha dit que li semblava molt bona idea anar a la terrassa dels pares de l´Helena. Demà per la tarda arriben. Espero que això em faci sentir millor. Potser hauria de trucar a en Roger per disculpar-me. Però ell també hauria de disculpar-se per xuclar el meu mugró dret sense permís. Tot és ben complicat. Si em pugués lliurar d´en Carles, però no puc fer-lo fora de la meva vida. El necessito. Sé que no té sentit, i que no és imprescindible ningú. Per què acabem sempre amb el més cabró???


:::22.6.04:::

S´acosta la revetlla. Els nens ja de vacances escolars es dediquen a tirar petards incansablement, i si poden a espantar als vianants llençant algun tro ben sorollós per sorpresa en el seu camí, especialment prefereixen noietes joves o senyores de mitjana edat, amb els homes no són tan atrevits, no fos cas que hi hagués represàlies. Sembla ser que amb les velletes tampoc, no crec que sigui per civisme, simplement no deuen voler que els agafi un atac de cor allà mateix.
Jo encara no sé què faré per la revetlla. Bé, sé que la passaré amb en Quim, en Jean i la Miriam. Amb els Davids segur que no, perquè tindran convidat a en Roger. I amb en Carles menys. Avui m´ha enviat un missatge al mòbil ?Bonica, em va saber greu no veure´t ahir. Avui també tinc el dia molt ple, però potser demà ens podem veure? Realment no sé què vol. I jo com una bleda li he contestat ?M´encantaria veure´t demà. Et trobo a faltar? No sé com puc seguir-li el joc. Però m´atrau tot i saber que el dec estar compartint amb alguna/es més.
Avui he trucat a la companyia d´assegurances i he anat a un taller. Allà m´han dit que no podien fer res de planxa fins setembre. Em prendria el pèl? Mai he vist un home tan groller, i menys amb mi. Per sort el del següent taller ha estat molt més amable. Es veu que tinc la direcció fotuda, i una roda molt desplaçada cap endavant.Quin bandarra!
He anat al caixer quan ja havien tancat. I sorpresa, es queda la meva targeta encallada, no es movia ni endavant ni endarrera. No podia ser. He trucat als d´assistència. M´han dit que m´esperés una mica. A fora, dos joves d´aspecte estrafolari picaven a la porta. Semblaven okupes. Portaven un parell de gossos d´aspecte brut. No sabia si volien atracar-me o simplement treure diners. He hagut d´obrir i explicar-los el meu drama. Per sort no volien atracar-me. M´han dit que si no sortia la targeta que podia anar amb ells a dinar a la casa okupa. Eren força simpàtics. Per sort m´ha tornat la targeta. Miracle! No he anat amb els okupes. Ells m´han fet dos petons i m´han donat l´adreça per si em volia passar algun dia. Han dit que era una tia guai. Podia haver anat amb ells. Però no tenia el dia de fer coneixences. Estava de mal humor la veritat. He anat al super i he decidit comprar-me un pack de sis Coronites que m´he begut durant la tarda-vespre, i no paro de anar al lavabo sense parar. Tinc cada idea. Almenys hauré netejat els ronyons. No sé si és la millor manera. Espero no llevar-me per la nit amb ganes de tornar-hi a anar. Em rebenta despertar-me per anar al lavabo. Clar que és més molest a l´hivern, quan estàs ben calenteta al llit. Vull que arribi ja en Quim. Falta poc per dimecres


:::21.6.04:::

Els Davids no van ser gaire pesats en el sopar. Van entendre finalment que no estava segura de res, i que si seguia amb en Roger li faria mal. Em van dir que igualment podia comptar amb ells, i després de sopar vam anar de festa fins a les tantes. Em vaig distreure força. A part en Carles no va trucar, i em sentia abandonada. Avui l´he trucat jo, però m´ha dit que per la tarda havia d´acabar de tancar una operació d´un pis, i que després volia anar a veure als seus sogres. M´ha semblat que era una excusa d´allò més dolenta. Després ha trucat en Roger per anar al cinema, que deia que no li agradava anar sol. I llavors la que li ha donat una excusa he estat jo. Li vaig dir que podíem seguir sent amics, però haig de marcar una distància amb ells.
Per sort m´han picat la Filomena i el sevillano. Han dit que anéssim a sopar plegats. Com estava molt desanimada he anat amb ells. El novio de la Filomena és encantador. A part es nota que estan enamorats. Fa gràcia a la seva edat. La ràbia ha estat en sortir del restaurant i anar cap el meu cotxe. Hi havia vidres trencats al terra. Una furgoneta enganxada al darrera. Un paper blanc al parabrises. Era una nota de la guàrdia urbana. Que els truqués per l´incident del cotxe. Llavors hem vist que tenia la matrícula abollada, l´intermitent trencat, el llum del davant també. El sevillano ha començat a dir tacos i de tot. Per sort la guàrdia urbana per telèfon,ens ha donat totes les dades del culpable per fer el parte amistós. Hem agafat el cotxe, i en parar en un semàfor, al costat, al volant del seu cotxe estava en Robert, el psiquiatre de la Marta. No m´ho podia creure. M´ha vist, i ha saludat timidament. Ni ha baixat la finestreta. A mi se m´ha transformat la cara. La Filomena m´ha preguntat qui era, però no tenia ganes de parlar-ne. A part el volant del cotxe anava tort, potser el cop havia afectat la direcció o les rodes. El cotxe en passar per bots se´n anava. Em feia por. Recordava quan fa anys va explotar la roda en l´autopista. Clar que anàvem per ciutat. Per sort hem arribat sans i estalvis a casa. Demà em tocarà anar al mecànic


:::19.6.04:::

Ahir va trucar-me en Roger dient que volia veure´m, desesperat, i vaig haver de dir-li que em deixés un temps de descans, va insistir molt en veure´ns com amics, anar al cinema, deia que necessitava distreure´s. No està bé, però al final li vaig penjar el telèfon. No em sento gaire orgullosa d´haver-ho fet, però necessitava silenci. Ara m´han trucat els Davids perquè sopi amb ells. M´imagino que em faran un interrogatori, i potser fins i tot intenten fer-me tornar amb ell. Espero que de sorpresa no aparegui ell, perquè llavors si que m´enfadaria.
En Quim m´ha dit que vagi a Bèlgica quan vulgui, però que s´ha agafat uns dies per estar per Sant Joan a Barcelona. Aquest cop portarà en Jean. No serà el mateix, però tinc ganes de veure´l.
En Carles segueix apareixent quan menys t´ho esperes. Ahir em va trucar a les nou de la nit preguntant-me si havia sopat. Li vaig dir que no, i va dir que em preparés en vint minuts per anar a sopar fora a una masia que sabia que m´agradaria, i que agafés roba per passar el cap de setmana a la casa de camp. Li vaig dir que era molt precipitat, però va dir que tenia temps, que venia i va penjar-me. Era el dia de penjades de telèfon. A mi el que em feia ràbia és que em semblava com si en Carles hagués preparat un plan per a una altra noia, i a última hora li hagués fallat. Però el cas és que ràpidament em vaig preparar. En Carles estava guapo com mai, una mica bronzejat. Vam anar fins Sant Celoni, i després vam tirar muntanya amunt fins una masia. Ens van donar una taula al costat d´una xemeneia. Tot era molt romàntic. Almenys a mi m´ho semblava. L´especialitat de la casa eren cargols. En Carles els menjava i es xupava la salsa dels dits de tant en quant. Jo ho trobava molt excitant. Entre plat i plat vaig notar la seva mà sobre les meves cuixes. Amb el vi negre acompanyant, em sentia flotar al seu costat. Quasi no podia ni menjar el xai de després. Xerravem distrets. Parlàvem de quan erem petits, de quan jo feia gires amb la companyia de teatre infantil, de quan ell jugava bàsquet...Sentia que cada vegada, anava penetrant més en el meu cor. Després vam anar a la casa de camp. Aquella casa adornada rústicament era preciosa. La meva amiga l´optimista tenia molt bon gust. En Carles va ser molt carinyós. Hem passat bona part de la nit sense dormir. M´ha despertat amb una tassa de cafè preparat. M´ha dit que tenia una visita d´última hora per la tarda, i que lamentablement havíem de tornar. En Carles treballava en una immobiliaria, i sempre deia que tenia un horari intempestiu. Suposo que entre que la meva amiga feia llargs torns a l´hospital, i el seu horari, mai tenia problemes per enganyar-la. Jo estava decebuda. Pensava que estariem junts fins diumenge, però no. He dinat a casa sola de nou. Tinc ganes de tornar-lo a veure. El pitjor és que sospito que no es tracta de cap visita de feina. I ara per la nit, enlloc d´estar amb ells, estaré amb els Davids sopant, tractant que torni amb en Roger. No és just.


:::18.6.04:::

Avui m´he llevat tard. Feia calor. Allà les dotze han picat a la porta. Feia una pinta desastrosa. Eren la Filomena i el seu sevillano. Estava més guapa la Filomena, anava amb el vestidet nou i tota pintada. M´han dit que anaven a fer un vol i dinar per la Barcelona, que si m´animava a anar amb ells, però els he dit que no. El seu primer dia junts i jo d´espelma. La Filomena és molt maca recordant-se de mi. A l´hora de dinar m´ ha trucat en Carles, m´ha dit que ahir no tenia bateria, i que el perdonés. Es veu que estava prop casa meva, i s´ha convidat a dinar. Tenia ganes de veure´l, per saber com estava, i per què crec que m´atreu, i no sé per què. Crec que acabarà fent-me desgraciada perquè és home de varies dones, i a sobre d´amagat. Ha entrat a casa meva amb un objectiu fixe. L´he servit un martini amb gel, i per mi m´ he posat un vodka.Jo estava preparant una amanida d´arròs, i una mica de llom, però no m´ha deixat seguir. S´ha posat darrera meu, i ha començat a fer-me petonets al coll allà la cuina mentre em tocava delicadament els pits, i així no havia manera de cuinar. He deixat l´amanida, com havia de ser freda... L´he dit que parés, però ell seguia més ardent que mai. M´he girat per sentir-lo més prop meu. M´ha despullat amb la mirada, i després amb les mans i m´ha estirat sobre la taula la cuina. Ha passejat el glaçó del martini pel meu cos, mentre jo m´estremia, després ha seguit el rastre del gel amb la seva llengua i els seus llavis. Només faltava que em tapés els ulls i hagués estat ?nou setmanes i mitja?. Li he dit i ha dit que si volia trencar l´encant a tot. I després no m´ha deixat parlar més, només podia gemegar i no sé que hauran pensat els veïns sentint aquell escandol pel celobert. Després s´ha fumat la seva cigarreta al sofà mentre jo acabava de preparar l´amanida. Em podria haver ajudat no? He fet cafè i ha marxat amb presses. Ha dit que tenia una reunió, que ja ens veuríem. M´he passat la tarda donant-li voltes a tot. No sembla gaire afectat per la mort de la meva amiga que diguem. Clar que algú podria dir que jo tampoc. I no sé què vol de mi. Vol que sigui una de les múltiples amants que té? El Roger seria el prototipus de noi que convé a una noia. En Carles el que no convé. I jo li tanco les portes a en Roger, i em deixo entabanar pel Carles, fins i tot, ara mateix li juraria amor etern. Es de bojos la veritat. I a part segueixo sense fer res de bo a la vida. Diuen que has de plantar un arbre, tenir un fill, escriure un llibre?Serviria com a llibre el blog? I això de l´arbre no pot ser tan difícil no? Clar que després has de controlar que creixi. Això del fill ja ho veig més complicat? El que arribo a pensar per oblidar els meus problemes. Per cert, què deuen estar fent ara la Filomena i el sevillano? Espero que ells siguin feliços


:::17.6.04:::

La Filomena m´ha esgotat recorrent parades del mercat de Sant Antoni, s´ha provat de tot en els provadors aquells petits. Jo no hi havia anat mai a comprar allà, però he acabat comprant-me dues samerretes de tirants de coloraines per alegrar-me. La Filomena no es volia comprar res de tirants, perquè deia que ensenyava massa carn. S´ha comprat dues bruses, un vestidet i una faldilla al final Li ha costat decidir-se, però ha escollit amb bon gust i modernet. Jo li he dit que havia de comprar-se també algun conjuntet de roba interior provocatiu, però no hi ha hagut manera. Sóc capaç d´anar demà a comprar-li un. Hem anat a dinar juntes. Almenys m´he distret. Per la tarda he trucat al Carles, tenia ganes de veure´l. M´ha dit que ja em trucaria, que estava liat a la feina. I han anat passant les hores. A les nou de la nit l´he tornat a trucar, i m´ha penjat el mòbil. Aquest ja deu tenir suplenta. Sóc una imbècil, però això m´ha fet posar trista. Tenia ganes de trucar-lo de nou, però l´orgull ha guanyat, i ho he deixat estar. A les onze han trucat a la porta. Per un moment he pensat que era en Carles, potser se li havia acabat la bateria del mòbil, però era en Roger. No havíem parlat des de que va marxar tirant-me els vint euros i em va deixar amb la paraula a la boca. No sabia amb quin plan venia. Ho he vist ràpid, venia en plan carinyós, però jo no estava receptiva. I a sobre ara no podia tornar-li el planton i marxar, perque estàvem a casa meva. Ha començat demanant-me disculpes, i dient que ho havia passat tan malament, i que ho sentia molt, però que no podia suportar perdre´m. Jo li he dit que no podíem continuar com abans, i ha començat a plorar, jo també estava tonta, i a plorar també. A ell això ha semblat donar-li esperances, i m´ha abraçat per consolar-me, però de ser una abraçada amistosa i tendre, ha començat a fer-me petonets, i s´ha parat al coll, que sap que és un dels meus punts dèbils. Jo amb la cara encara mullada no sabia què fer, però he estat forta i m´he apartat d´ell. Li he dit que no podia ser, perquè ens trobaríem en uns dies o setmanes igual, perquè jo no estava segura de res. Ell ha aprofitat per tornar-me a acariciar, i llavors he estat més dura, li he dit que no podíem seguir més, i que havia de marxar perquè havia quedat. Allò l´ha posat gelós. Ha començat a preguntar-me que amb qui havia quedat. Li he dit que no li importava, i que em faria fer tard. La pinta que feia jo amb la samarreta llarga d´anar per casa no era d´anar a cap banda. M´he posat la samarreta nova corrents i uns texans, i he obert la porta. Ell estava plorant immòbil al sofà. Li he dit que ho sentia molt, però que quan més insistís pitjor era pels dos, que ell no tenia la culpa, que jo no me´l mereixia, pensava que així l´animiria, però res, no es movia. Ha dit que m´esperaria allà. Li he dit que si volia esperar que esperés al carrer, però que millor no esperés perquè pensava passar la nit fora. Això l´ha fet reaccionar. Ha dit que ja s´imaginava que portava banyes, i que ho suportava, però que volia saber amb qui. Li he dit que ja havíem tallat, i que ara era lliure. Se m´ha acostat com si vulgués pegar-me, però no ho ha fet. He aprofitat per obrir la porta del carrer i sortir. Ell ha sortit i corrents he tancat. Ell ha segut al portal. Jo sense dir res he apretat a correr cap el parking, he pujat al cotxe, i m´he dedicat a conduir per la ciutat, he anat cap al centre, cap a plaça Urquinaona, Catalunya, Universitat, les Rambles, sempre hi ha algú per allà, el port, he pujat per Via Laietana, Aragó,plaça Espanya. M´he posat la ràdio, posaven cançons de quan era més jove, em produien nostalgia mentre cantava i conduia. He agafat la Gran Via. M´agrada conduir per la Gran Via de nit, quasi no es para a cap semàfor. M´agrada perquè és un carrer amb aire senyorial, m´agrada veure els edificis il.luminats. I ha sonat Boig per tu, i llavors si que m´he posat ben trista. A la meva amiga l´optimista li encantava aquesta cançó i era una fan d´en Carles Sabaté. Qui sap, potser ara s´han conegut en persona. Volia canviar de ràdio, però per una altra banda no volia. He anat cap a casa, no hi havia ningú a la porteria, he aparcat i he pujat cap a dalt. He obert la porta, al terra es veia una targeta , hi havia dibuixat un cor i a dins en majúscules T´ESTIMO. L´ he girada, era d´en Roger. Potser hauria de marxar uns dies fora. Trucaré a en Quim


:::16.6.04:::

Resistiré la calor i les compres juntes? El que voldria és tornar al llit, però ja estic arreglada, i ahir em vaig proposar començar una temporada optimista, com la meva pobra amiga era, i com ella no està, doncs jo hauré de substituir-la en la tasca d´alegrar vides. Començaré alegrant la meva.




Segueixo una mica sense saber cap on vaig. No volia agafar el telèfon, i he decidit apagar el mòbil, i desconnectar el fixe. Anava a quedar-me a casa tancada, amb les persianes baixades, sense deixar entrar la llum de fora, i consumint-me en la meva tristesa. Però la Filomena ha trucat a la porta insistentment, i de mala gana he hagut de sortir de la meva apatia. Però m´ha anat bé variar una mica els meus pensaments. La Filomena estava ben nerviosa per l´arribada del sevillano el dijous. M´ha obligat a anar demà de compres amb ella. Jo he intentat dissimular, però ha vist les persianes baixades, l´ampolla de vodka, i els meus ulls vermells, i ha dit que no l´enganyava, que a mi em passava alguna cosa. He començat a dir-li que era per la meva amiga l´optimista, però al final li he dit que havia deixat al Roger, però m´ha fet vergonya explicar-li res del Carles. I bé, de fet he deixat al Roger no només pel que va passar amb el Carles, l´he deixat perquè no sóc capaç de tenir cap relació estable. No estic gens animada, però demà això no pot seguir, demà tornaré a la realitat, em buscaré algun projecte, alguna obligació, algun entreteniment, no sé , vull mirar endavant.


:::15.6.04:::

M´he despertat a les set i pico del matí i plovia. Ara torna a ploure. Es l´any de les pluges. I a sobre estic refredada, amb mocs. Diuen que els virus t´ataquen quan estàs baixa d´ànims, i aquest deu ser el meu cas. No sé cap on vaig. Ahir la conversa amb en Roger va ser de pena. Em va dir d´anar a sopar fora, i vam acabar a aquella pizzeria maleïda on crec que no hi tornaré més. Jo volia anar directa, però tampoc volia que li sentés malament el sopar. Primer vam parlar sobre Rupit. Això no m´ajudava gaire, perquè quan penso amb la meva amiga que no hi és, sempre m´agafen esgarrifances. Vaig pensar que era millor no dir-li res del Carles, el vidu, era tirar més llenya al foc. Una cosa és ser sincera, però tampoc calia donar-li tants detalls. Vaig començar dient que tenia dubtes sobre la nostra relació. I ell va dir que no pensava escoltar-me, que eren coses normals, i més amb el meu caràcter variable, que ho deixés estar uns dies. Em va tallar en sec, però vaig seguir dient-li que no era cosa d´un dia, que veia que al final li faria mal, i que era millor parlar-ne. Ell va dir que segur que estava afectada amb tot el que li havia passat a la meva amiga l´optimista. Li vaig dir que potser, però que igualment no ho veia clar. I va començar a alçar la veu, dient que estava tip que dubtés tant. Jo li vaig dir que això era una bona raó perquè em deixés. Però va rectificar dient que de mi no estava tip, que m´estimava molt, però que no m´entenia. Clar, ni jo m´entenc. Vaig dir-li que el millor era deixar-ho definitivament, i que no insistís més, que no ens veiéssim en una temporada. Ell va dir que segur que ho veuria diferent passats uns dies, que no em precipités, i em va agafar la mà. Jo em vaig deixar anar. Li vaig dir que m´escoltés, que acceptés que per a mi era un amic i prou, i que no volia fer-li més mal. Es va aixecar, es va treure un bitllet de vint euros de la cartera, i va dir-me que ja parlariem quan estés més tranquila. I va marxar deixant la pizza a mitges. Jo no sabia si seguir-lo o què fer. Tenia ràbia a dins per aquella fugida, i d´altra banda ganes de plorar. Notava com les altres taules em miraven, però m´era igual. Molt dignament vaig menjar una mica més de pizza, i em vaig prendre un vodka. Vaig tornar a casa sense tenir res clar. Fins que no estigui bé amb mi mateixa no podré estar amb ningú més, no puc anar fent mal a la gent.
Avui a part de llevar-me refredada, tenia un mal de cap horrorós. En Roger no ha trucat, deu esperar que el truqui jo, però no penso fer-ho. Potser serà la manera que em deixi en pau. Tampoc he tingut notícies del Carles, i ho he preferit. Necessitava estar sola. M´he posat una mica al piano, però els mocs em tapaven el nas, i havia d´estar continuament parant per sonar-me, i si no parava passava el que m´ha passat un cop, la gota ha caigut sobre les tecles, i ho he trobat força desagradable. Estic poc animada la veritat, i el pitjor és saber que tot és culpa meva


:::13.6.04:::

La pluja neteja el carrer i el calor de l´ambient. La meva fregona neteja el terra del pis. La rentadora neteja els llençols. L´esponja netejarà el meu cos, però qui neteja la meva brutícia?
Ja quasi no plou, he hagut de baixar persianes perquè no volia que els vidres quedessin bruts. He fregat el terra amb la llum artificial, però sempre m´omple d´alegria veure com les rajoles brillen resplandents. Ara aniré a dutxar-me o potser em banyaré, encara noto l´olor de l´antic marit de la meva amiga l´optimista als cabells, a la meva pell. No té sentit amagar més el seu nom. Es diu Carles, i sé que en el fons és un xulo i em farà patir, però no hi ha color al costat d´en Roger. De fet no sé què passarà ara. Haig de prendre una decisió. Amb en Carles no hi haurà res seriós de moment. A ell no li faré mal. A en Roger li seguiré fent mal. Ara per la nit he quedat amb ell. Serà dur de nou, però ho haig de fer. Jo no estic gens bé. Em sento culpable per no haver respectat quasi el dol de la meva amiga l´optimista; clar que potser és una mica hipòcrita, perquè jo al seu marit ja l´havia tastat quan encara vivia ella. I bé, ella em va demanar que el cuidés, però no va especificar la manera. I pensar que no hi és. Avui hem anat quatre cotxes cap a Rupit. Els pares amb uns tiets. Uns altres tiets amb cosines. Uns amics. I nosaltres portàvem al cotxe una cosina amb el marit. Hagués preferit anar només amb en Carles, i no haver de seguir la xerrameca dels de darrera. El marit de la cosina era un ximple inaguantable. Volia fer-se el graciós, o potser animar l´ocasió. Jo crec que no feia falta animar res, anàvem a tirar unes cendres, no d´excursió. Ell es veu que a sobre volia reservar hora només arribar a un restaurant molt bo, per no quedar-nos sense taula o menjar a les tantes. Li vaig dir que em semblava una falta de respecte de cara en Carles i la família pensar en allò en aquells moments. Ell va riure estúpidament i va dir ?ai les artistes. Sempre esteu als núvols. Quan tocareu de peus a terra « Sort que en Carles va dir que paréssim de parlar i ho va tallar tot. Quin viatge ! I es van posar a dormir tots dos, respirant ben fort. Preferia això que la conversa clar. En Carles em mirava. Tenia els ulls humits. Era un dia dur per nosaltres. L´escena de fet era una mica pel-lícula italiana. Quatre cotxes amb gent vestida de negra. La mare de la meva amiga portant el recipient de les cendres. Aquells horribles cosins que havíem portat darrera el cotxe, com ja eren desperts fent broma amb uns altres. En el moment de llençar les cendres, van tenir el detall de parar. La mare plorava, el pare va dir unes paraules. En Carles havia de parlar, perquè la mare li feia senyals abans de llençar les cendres, però ell era un mar de llàgrimes. I la mare em va dir ?Ninona, canta estimada? Jo vaig treure forces no sé d´on i vaig entonar ?la vie en rose? una altra vegada. En acabar, l´imbècil del cosí va aplaudir. Què es pensava, que saludaria? I va dir que anéssim a reservar restaurant. El pare de la meva amiga, va dir que anés ell si volia, però que ells tornarien cap Barcelona, que no estàvem d´excursió. Almenys algú li va parar els peus a aquell indesitjable. El que sí vam fer, va ser prendre un cafè per refer-nos. La gent ens mirava, feiem una fila estranya la veritat. La tornada al cotxe amb aquells dos, va ser suportable. Van decidir dormir de nou. En Carles em va deixar a casa abans que ells. Jo vaig anar a dinar amb la Miriam, estava preocupada per mi. Sort d´ella que em va animar. I cap el tard em va trucar en Carles. Deia que no suportava més estar sol, i va venir a casa meva. Va arribar plorós. Vaig preparar uns vodkas, li vaig dir que la vida havia de continuar. Ell es va prendre això seriosament, i va començar a acariciar-me i besar-me. L´hauria d´haver parat, ja no per la meva amiga que descansa a Rupit si vols, l´hauria d´haver parat per en Roger que tant m´estima, o per mi, que mai sé el que vull, i només em falta això, però no el vaig aturar, el vaig deixar fer, i jo vaig seguir, i em sentia bé al seu costat. Hem passat la nit junts i abraçats. Hem plorat, ens hem tornat a unir. Una nit bonica, però ara em sento bruta, i netejo tot el que puc.Ho sento per en Roger, ho sento per mi. Em veig llençada a seguir sola, amb trobades esporàdiques amb en Carles i altres homes, no puc sortir d´aquí, no sé ser estable, si tornés l´Igor? Aquesta nit haig de parlar amb en Roger, això està clar, i després em veig donant voltes per la vida, sense cap direcció concreta. També podria callar, seguir amb el Roger, no veure més al Carles, però en Roger no em fa prou feliç. En Carles tampoc em farà feliç. Per ell sóc un consol momentani. Amiga meva, per què em vas fer prometre que el cuidés? Et vaig prometre cantar la vie en rose, i ho he fet. Et vaig prometre ser feliç, i això crec que no ho aconseguiré mai, no és el meu destí. Tot i que diuen que els destins es poden canviar. Quin embolic! Ha parat de ploure. Em dutxaré, deixaré de sentir l´olor d´en Carles que m´acompanya, i aniré a fer un passeig.


:::12.6.04:::

I segueix el calor, que és el normal clar. Almenys avui dormiré ampla i sola.
Demà anem a llençar les cendres de la mevaamiga a la muntanya. Pensava que potser les tirarien al jardí de la casa de camp, però ella va demanar que les tiréssim a unes cascades a Rupit. Es veu que allà, ella i el seu marit van passar un romàntic cap de setmana quan començaven a sortir. Demà em vindrà a buscar el seu marit d´hora. Avui m´ha tornat a trucar. Està molt trist pobre, però em fa por quedar a soles amb ell. Demà no sé si anirem sols al cotxe, perquè no sé com hi aniran la resta de gent. En Roger no vindrà, diu que és un dia molt íntim per tots nosaltres, i a part vol estar amb la seva filla. En part millor.
La veritat, de gust diria que em trobo malament i no aniria demà amb ells. Sé que serà com un altre comiat d´ella, i em tornarà a enfonsar. Només pensar-hi, ja em torna a venir aquella sensació d´ofec. Però no puc fallar, ho hauré de superar.
Avui he parlat amb la Filomena. L´home aquell de Sevilla ve a finals de la propera setmana. Està feta un flam. Jo d´en Rubén fa dies que no en sé res. I és normal, no li contestava els missatges del mòbil. No em semblava bé ara que les coses amb en Roger semblava que milloraven. I a part, no serveix de gaire un amant en la distància no?Un amic en la distància ja és una altra cosa, perquè amb en Quim seguim força units. A part, no conec gaire a en Rubén? Per la Filomena és diferent, ella realment està enamorada d´aquest home. Al final marxarà a viure allà, ho veig a venir.
Aniré a dormir, o demà em claparé camí de Rupit, i no quedaré gaire bé. No vull pensar-hi més, demà em llevaré i cap a tirar les cendres.


:::11.6.04:::

L´estiu és una època per no tenir parella habitual. Un cos relliscós per la suor segons com pot donar morbo, hi ha gent que li agrada força, recordo d´adolescent quan una amiga confessava que li agradava el Sylvester Stallone tot suat. Clar que una altra deia que ella volia que la desflorés en Michael Jackson. Encara el deu estar esperant?Tenia companyes d´escola ben curioses. No sé què se n´haurà fet d´elles. Jo em vaig decidir per en Dani de la cistelleria, mai m´ha convençut això de tenir un ídol, algú que ja no és ni amor platònic, quasi no és ni real, prefereixo que es puguin tocar. Però tornant al que deia, quan estàs dormint una calorosa nit d´estiu, i notes que es mou el llit i que s´aproxima algú carregat d´energia calorífica, no és gaire agradable que diguem, i menys si a sobre et ronca a l´orella. Amb el fred s´ agraeix el contacte humà, però a l´estiu amb una estona hi ha prou. I ara jo tinc en Roger escalfant el meu llit. Podria haver marxat un cop hem sopat. Abans de sopar ja hem tingut la nostra estoneta romàntica davant el ventilador, i si ara no volia més, podia haver marxat. No vol posar el ventilador de cap de les maneres, perquè diu que té por a refredar-se. Ja li he dit que no feia falta que ens enfoqués directament. Només posar-lo perquè fes córrer l´aire, però res, ni finestra una mica oberta, ni ventilador. I encara som a la primavera. Què passarà al juliol? Ni s´ha adonat que m´he llevat. Dorm com un tronc. Jo estic per no tornar al meu llit, però és que és meu.
Avui sopant ha tornat a treure el tema de passar un dia tots dos amb la nena. Suposo que ja em toca, però amb l´excusa que no sabia quan aniríem a tirar les cendres de la meva amiga, ho ha deixat estar, tot i que crec que ell ja s´ha adonat que sempre busco la manera d´escapar-me´n. Deu ser psicològic, però en el fons penso que si conec la nena, és com comprometre´m del tot amb ell. I no estic gaire segura que en Roger m´agradi prou. Em fa companyia, som amics, però això no és suficient. Encara crec en els contes de princeses, i jo espero al meu príncep. Si li haig de posar una cara al príncep, seria la de l´Igor, trec el cap per la finestra i veig al fons el carrer un cavall blanc muntat per l´Igor que ve a salvar-me de tot, a allunyar-me de la monotonia. Ell cavalca elegantment i s´atura sota la finestra, em diu ?Ninotchka princesa meva? , i jo deixo anar cap avall una escala feta de corda, i graciosament, tot i portar amples faldilles, baixo a reunir-me amb ell. Pujo al cavall, i els meus braços envolten la seva cintura, i ell fa marxar el cavall. Jo estic feliç abraçada al meu Igor, només enlairo un moment la mirada enrera, i veig a la meva finestra en Roger amb la mirada perduda. Li faig adéu amb la mà, i cada vegada la seva silueta es fa més i més petita. El cavall marxa veloç amunt pels carrers de la ciutat. Els fanals il·luminen el meu rostre resplendent, i la lluna vigila el nostre camí. Ens endinsem pel Tibidabo, tanco els ulls, només vull sentir-me prop del meu príncep, notar el seu cos com respira, els batecs del seu cor, no hi ha més món que nosaltres. Torno a obrir els ulls. Ens trobem en un bosc frondós, davant d´un castell immens, és com el castell d´Eurodisney, copiat d´un que vaig veure a Alemanya. Es el castell dels nostres somnis. Es bonic somiar despert, però crec que en Roger s´ha despertat. Ara va al lavabo. Sí que ha vist que sóc aquí sí. Intentaré tornar al seu costat, preferiria ser sobre el cavall blanc.


:::10.6.04:::

Després dels meus pensaments sobre casaments, vaig somiar amb casaments clar, però tot era ben diferent. Estava en una església lletja, de parets esquerdades i amb humitats. Anava del braç de l´Antonio, el cunyat de la Filomena, que la veritat no sé què hi pintava. Avançava per un terra brut, i jo patia pel meu vestit blanc que acabaria ben negre. De fons es sentia un so de violí desafinat, segur que era el malparit d´en Roger gelós. La gent als bancs no estava dreta, i no miraven, i si ho feien estaven ben seriosos, com si haguessin vingut obligats. Jo no podia ni somriure, però per sort un vel me tapava la cara. Feia una calor angoixant, i les flors estaven pansides . Al fons m´esperava algú que no podia reconèixer. No m´agradava gens allò, i volia donar mitja volta i fugir, però els peus em quedaven enganxats a terra, i tota l´església reia i reia, i entre aquelles rialles reconeixia les de la Marta, aquella horrible dona d´en Dani, que sembla ser que no pot deixar de ser protagonista dels meus malsons. Per sort he despertat en la barreja de rialles i el violí desafinat. Era el telèfon, i tornava a ser el marit de la meva amiga que al cel sigui (una altra manera d´anomenar-la). M´ha dit que ja tenia les cendres amb ell, què si les volia veure ? Li he dit que no, que ja les veuria dissabte quan anéssim els més íntims a llençar-les. Ha dit que em volia veure, i li he dit que no, que no estava per veure a ningú. Potser l´hauria d´haver ajudat, i quedar amb ell a algun lloc neutral, però no em fio d´ell, ni de mi.
Feia sol, he pensat en anar a la platja, però la idea del sol torrant-me no m´ha acabat temptant, i part l´aigua deu ser encara freda, tot i que la gent es banyi, però a mi m´impressiona molt. La que va cada matí amb tota una colleta de dones és la Filomena, ella a l´hivern piscina, i a l´estiu platja, ben d´horeta.
Em sento estranya, suposo que és per tot el que ha passat recentment. Estic trista, abatuda, sense ganes de fer res, més apàtica que mai. Haig de pensar com animar-me. Potser hauria de seguir amb la idea de redecorar el meu pis, ja que és difícil redecorar la pròpia vida. Jo ara he sortit del pas redecorant-la temporalment amb en Roger. Però és injust, no l´estimo com ell. En el fons em sento com utilitzant-lo. M´està bé que em mimi de tant en quant, però no sento aquella passió, ni el tinc al cap a totes hores, em falta alguna cosa amb ell, no sé el què, potser sóc jo que no estic bé, però si tornés l´Igor no dubtaria en deixar-lo. Clar que on deu ser l´Igor, si hagués entrat al caixer aquell dia, potser ara ho sabria, però no sabré mai si era ell. Potser podria contractar algun detectiu privat. Sona molt a película, però potser no seria mala idea. Potser el detectiu és guapo i tot. Sóc incorregible, i tindria tan mala sort que em trobaria algun Torrente, no em trobaria en Magnum no? Sempre haig de buscar noves emocions a la vida, o no sóc capaç de tirar endavant, em vaig enfonsant. No vull que em passi, haig de seguir buscant emocions, i en Roger segons com és un impediment, pobret, i a sobre ronca


:::9.6.04:::

Aquest matí m´ha despertat la trucada del marit de la meva amiga l´optimista, o potser podria anomenar-la la meva amiga morta, clar que queda massa dur, també podria dir-li la meva amiga traspassada, o la difunta, que no sona gaire bé tampoc, o la meva amiga la perduda, clar que això de la perduda sona com si fos una amiga díscola , podria portar a pensar en una amiga de moral fluixa que en diuen, i no és això. Més poètic seria dir-li la meva amiga convertida en cendres. No m´agrada gaire però. Ja pensaré com dir-li, perquè poc optimista deu estar ara, o qui sap el que ens espera en el més enllà. No vull pensar-hi gaire per no angoixar-me de nou. El cas és que ell, el marit, el vidu per entendre´ns, ha trucat. Esperava que em truqués però no tan ràpid. Volia quedar a dinar ja avui. Encara no havia anat a treballar, i es sentia molt inquiet. A mi em feia por quedar a soles amb ell. Li he dit que millor no, perquè acabaríem plorant desconsolats. De fet, el que em feia por era acabar trobant el consol cardant com a desesperats a casa meva, o la seva (clar que seria com un ultratge el record de la meva amiga cendrosa) o fins i tot a la casa de camp, on vam tenir el nostre primer contacte, després de la meva borratxera en aquell casament. Així que li he dit que tenia tot el dia ocupat. Li he aconsellat que demà anés a treballar. Ell m´ha dit que no suportava aquella solitud. A mi em feia pena, la veritat, però no volia ser infidel a en Roger, i aquell home, el vidu era un perill, i és allò que per donar pa a algú no està bé treure-li a un altre. No sé per què em sento lligada a en Roger. No sé si estic realment enamorada, crec que en el fons no gaire, però em dóna una mica d´estabilitat, i és com si tingués un deute amb ell per tot el que ha passat últimament. No sé si és bo mantenir una relació només per això. En tot cas, de moment seguiré un temps amb ell. No m´atreveixo a dir que seguiré sempre amb ell. M´imagino vestida de blanc, flors al cap, una llarga cua, amb els lliris a la mà,entrant del braç d´en Quim (com no tinc pare) a una església antiga amb l´olor de les flors acabades de collir, l´orgue tocant la marxa nupcial de Mendelson, i en Roger al fons esperant-me, amb aquells ullets que posa quan em mira massa estona seguida. Jo entro somrient a tota la gent que està dreta en els bancs. Són el meu públic, jo no conec a quasi ningú, són família i amics d´en Roger. Tot és molt romàntic, però quan sento al capellà preguntant-me si el vull com a marit.... faig un silenci, un llarg silenci. Es sentiria a la gent comentar entre ells, i jo m´agafaria el vestit per no caure i començaria a córrer pel llarg passadís, seguint la llarga estora, i la gent no sabria si perseguir-me. En Roger potser intentaria atrapar-me, però jo correria cap a fora, res no m´aturaria, i pujaria a qualsevol cotxe i me´n aniria ben lluny, ja pensaria a on. El dia que et cases és el més feliç de la teva vida no?


:::8.6.04:::

Va ser molt impactant veure-la allà en aquella urna. No semblava la mateixa. No hauria d´haver entrat a veure-la. Estava a Collserola, ara només queda llençar les seves cendres . Suposo que anirem aquest cap de setmana.
I avui ha estat el funeral. No tenia ganes d´haver de cantar davant tothom, i a part tenia pànic de fer-ho malament. Ella no es mereixia això. En Roger es va oferir a tocar alguna cosa amb el violí, però tant el seu marit, com els seus pares i jo sabíem que ella no volia cap peça trista. Havia de cantar La vie en rose i prou. Això era el que volia ella. Jo estava preocupada perquè havia de cantar sola, sense cap acompanyament musical. Ja sé que no era el meu lluïment artístic el que havia de preocupar-me, la qüestió era només intentar animar una mica el funeral com ella pretenia. Però crec que és bastant difícil animar un funeral, i bé suposo que els artistes en el fons tenim el nostre ego. Som així. Ahir em vaig posar d´hora al llit, per llevar-me avui d´hora i vocalitzar. La meva veu, malgrat haver-la maltractat amb el vodka, mai m´havia fallat, però ahir semblava que se´m tallava la veu, com si hagués agafat una mica d´afonia, sentia que s´escapava l´aire per les meves cordes, i no vaig parar de donar voltes al meu llit. Vaig dormir, i entre somnis veia la meva amiga l´optimista aixecant-se del taüt per dir-me que si us plau cantés millor, o s´aixecava per dir-me que ara ja tenia el seu marit lliure, no recordo bé tot el que vaig somiar, però ha estat una nit mogudeta.
M´he llevat que creia que quasi no podia parlar. M´he pres més Varidasa(un desinflamatori), he fet alguns estiraments, i he vocalitzat. Poc a poc la cosa ha anat millorant. Semblava que podria cantar
En Roger m´ha vingut a buscar a casa per portar-me cap a Collserola. Ahir volia venir a dormir a casa meva, però li vaig dir que preferia estar sola. Igualment m´ha alegrat que vingués amb mi, primera perquè em veia incapaç de conduir, i segur que m´hagués perdut camí de Collserola, i segona perquè així m´evitava algun possible atac del marit de la meva amiga l´optimista, perquè és capaç de tot aquell. Clar que tot s´ha de dir, avui plorava com un desconsolat. No sé si per haver-la perduda, o per totes les mentides que li havia dit, clar que ella sempre va ser feliç crec, perquè el seu caràcter era ser feliç, i fer feliç a la gent. La capella de Collserola era ben plena. Molta gent l´estimava, molta gent li volia agraïr que els hagués alegrat la vida. Jo era a primera fila, al costat del seu marit, en Roger s´ha quedat de peu. La veritat és que no he sentit les paraules del capellà. No sé per què parlen de la persona morta com si la coneguessin. Igualment jo estava concentrada repassant la lletra de la cançó. No volia mirar cap a la caixa tancada on ella reposava perquè sabia que si ho feia, no podria parar de plorar. I he cantat, potser ha quedat una mica estrany, però era el seu desig. Cantava i la meva veu corria entre el silenci de la sala, després he sentit gent plorar, però jo seguia cantant com si res, només esperant l´aplaudiment final de la meva amiga optimista, des d´allà on fos observant tot. I he tornat a seure, i llavors si que ja he començat a plorar, em notava el rimmel corregut per la cara. No volia plorar, però llavors ja no podia evitar-lo. S´havia acabat tot per ella. Alguna gent s´ha acostat per dir-me que havia estat preciós que cantés, però jo no els podia atendre, això encara em feia plorar més. En Roger m´ha portat a casa, he dit un ràpid adéu al marit de la meva amiga l´optimista, jo estava fatal. Hem anat en silenci tot el viatge. Jo no volia dinar. En Roger m´ha obligat a menjar una truita, però m´ha sentat fatal. S´ha passat la tarda al meu costat al sofà. Jo volia estar en silenci i sola, però agraïa notar com m´acaronava els cabells. Hem posat la tele per distreure´ns. Hem enxampat un reportatge sobre la companyia de teatre musical dels diumenges al Llantiol. M´ha fet gràcia veure´ls. Això m´ha animat una mica, i en Roger i jo hem començat a besar-nos dolçament, a acariciar-nos, i els meus plors han anat desapareixent, m´he deixat endur pel desig, era una sensació estranya, em sentia trista, però a l´hora em semblava que poc a poc el contacte amb en Roger anava carregant la meva energia perduda. Ens hem adormit una mica. En despertar ell volia que anéssim a sopar, però li he dit que marxés a descansar a casa seva. Ara em trobo millor, però el plor em va i em ve. Suposo que és normal, costa acceptar les pèrdues, tot i que jo ja hauria d´estar acostumada. No sé per què la vida no para de donar-me aquests cops. M´ho dec meréixer?O això et toca i ja està, t´has d´aguantar i intentar no ensorrar-te. No ho sé pas.



:::6.6.04:::

I ha passat el que ja esperavem aquesta matinada. Em sento massa abatuda per dir res. No puc quasi ni parlar. Crec que m´ha marxat la veu del disgust, però li vaig prometre que li cantaria "La vie en rose" demà al seu funeral


:::4.6.04:::

Una altra nit complicada, perquè no he descansat gaire, m´he llevat una altra vegada inquieta, però per sort no recordo res dels possibles somnis. Potser hauria d´anar a algu perquè me´ls interpretés. O senzillament el millor és oblidar-los, són somnis i ja està. No tenia gaires ganes d´anar a l´hospital, però potser d´aquí pocs dies ja no se´m plantejarà el dubte, potser d´aquí uns dies ella ja ens haurà deixat, potser s´endurà el poc optimisme que ens resta, i llavors la trobaré a faltar a ella i els seus consells. Avui l´he trobada encara amb menys energia, i potser fins i tot trista, o qui sap si és l´efecte dels calmants?
He anat a veure a en Roger a casa seva. M´he presentat de sorpresa. Sabia que li agradaria. Sortia un veí i he agafat l´ascensor. Des del replà el sentia tocar el violí. Tocava una peça que no conec, era trista, no m´atrevia a picar al timbre. Ell seguia tocant, i m´han entrat unes ganes terribles de plorar amb aquella música. Passats uns minuts he sentit la porta del costat que s´obria, i instintivament ha picat el timbre. Ha sortit la veïna que m´ha repassat de dalt a baix. Jo tenia els ulls vermells, i amb prou pena he pogut dir-li ?hola?. La música ha parat i ha sortit en Roger. Tenia el nas encetat per culpa del refredat. Li he dit que no fes preguntes, i que seguís tocant. Ha segut a la cadira i jo he seguit plorant al sofà. No sabia ben bé per què plorava, no volia trencar l´encant del moment. Feia calor a la seva saleta. En Roger ja no tocava amb el mateix sentiment, em mirava però no s´atrevia a parlar-me. He començat a despullar-me davant la seva mirada, les llàgrimes han deixat de caure, el sol entrava per la finestra iluminant la meva pell blanca, m´he posat darrera en Roger, i li he acariciat els cabells mentre ell seguia intentant tocar el violí, li he fet petonets al coll, i notava la com s´estremia, ha deixat de tocar, però l´he dit que seguís, tenia ganes d´anar-lo provocant. Les notes ja no eren netes. M´he agenollat davant seu per jugar amb la seva panxeta, i després acariciar-li les cuixes. No ha pogut resistir més, i s´ha llençat sobre meu ple de passió. Ha frenat una mica, i llavors era ell qui jugava amb mi. No hem reparat en si ens veien els veïns, i del terra hem anat a parar al sofà? He preparat una mica de pasta per dinar, i he marxat. Ell té un cap de setmana ocupat i amb nena. Jo he preferit no parlar de la nena i li he dit que tenia hora a la perruqueria. He trucat pel mòbil, i per sort la Sandra, tenia un forat per mi. La Sandra i jo havíem anat juntes a escola. No erem amigues, però m´agrada xerrar amb ella mentre em talla els cabells. Ella sempre tan dolça i animada.. Per un moment he tingut ganes de dir-li que em fes un tall ben curt o diferent. He pensat en fer-me metxes taronges, trencar una mica, però era massa tard per les metxes, i he acabat amb el tall de sempre, però em trobo maca.
Ara vaig a sopar amb els Davids, haig de lluir el nou pentinat




Avui he començat el dia amb mal peu. No sé si va ser culpa de menjar tanta xocolata o què, però el cas és que m´he despertat donant-me un cop en el braç amb la tauleta de nit, i després el meu cos ha tocat el terra fred. No sé com ha passat, ni com no m´he fet gaire mal, crec que quedarà amb uns quants blaus. Puc recordar el somni, era un conte que de petita sempre m´havia fet por. De fet era un compte d´aquells que pretén donar una lliçó als nens dolents, i a mi em tenia ben preocupada. I ara, molts anys després ha de tornar convertit en malson. El conte, si no recordo malament era d´una nena molt golafre, que no feia cas als pares. Un dia, despertava, i en anar al menjador es trobava que era tot de xocolata, els mobles, les làmpares, les estores, els quadres, però el pitjor era veure el seu gos a la catifa també de xocolata. Anava cap a la cuina, i la seva mare també era una estàtua de xocolata. Li parlava, però no li responia ni es movia. La nena s´espantava molt, i finalment crec que acabava bé, i penso que es penedia, i llavors descobria que tot havia estat un malson. Doncs jo era la nena, però convertida en una Ninotchka de 30 anys, i anava cap el menjador, i tot era de xocolata, però al sofà seien els meus pares i l´Agata, la meva germana fets de xocolata. No podia suportar tornar-los a veure i no poder parlar amb ells. Volia abraçar-los, però al tocar-los, el calor del contacte, els feia començar a fondre ràpidament. Llavors veia entrar el sol per la finestra del menjador, i la meva mare anava perdent cabell, ma germana s´aprimava, el pare es quedava sense mans. Corria a baixar la persiana, mentre al terra un toll de xocolata es feia més gran, ells anaven desfent-se, i no podia trobar el meu ventilador. Llavors recordava que era un conte, un malson, però si despertava en el meu cas ells no hi serien. Corria cap a l´habitació, i al llit tenia l´Igor de xocolata. Ell també es començava a desfer. El besava i ell s´anava desfent, volia sentir-lo ben a prop un cop més, i m´anava quedant plena de xocolata. I es desfeia, i dins l´Igor, apareixia una figura humana, volia pensar que era ell, però no, no era ell, era en Marcel el psicòpata, que encara brut de xocolata, i amb els ulls vermells com un dimoni es llençava sobre meu, i posava les seves mans marronoses al meu coll i volia estrangular-me, lluitavem , jo m´ofegava, no podia respirar, i queia, queia cap a l´infinit, i finalment, doncs això el meu braç a topat amb la tauleta de nit suposo, i jo amb el terra. No hi havia ningú, podia respirar de nou, però em notava tota adolorida, i suada, molt suada. Aquesta manera de començar el dia ja et predisposa a no fer res de bo. He trucat a en Roger, seguia encara ben refredat. No m´he atrevit a explicar-li el somni, m´hagués pres per boja. He trucat a en Quim, tenia el mòbil apagat, a la seva feina, la secretària m´ha dit que estava reunit. M´he despullat i m´he mirat al mirall. Aparentment estava bé, no creia que m´hagués trencat cap os. M´he dutxat. Pensava prendre un bany per relaxar-me, però tenia por de tot, tenia por de dormir-me i ofegar-me a la banyera. Sentia sorolls estranys. Qualsevol cosa em recordava les poques pel.lícules de por que he vist a la meva vida. He anat a casa la Filomena, però no hi era. He menjat una poma, però he hagut de beure un vodka. La casa em queia a sobre. He agafat tot el que tenia de xocolata a casa, i ho he llençat a les escombraries. He pensat en cremar la xocolata, però allò encara podia portar mals auguris. He baixat les escombraries al carrer, completament fora d´horari, i sense respectar el civisme ciutadà, però necessitava desfer-me d´ella. Necessitava tranquilitzar-me. Em feia por que m´atropellés algun cotxe, aquell somni semblava ser un mal presagi. Si m´acostava massa a les cases, sempre em podia caure un tros de façana?.
Ben pensant, aquest matí m´he portat com una paranoica. Millor no recordar-ho més, perquè ara que estic més tranquila, dono la importància real a les coses. Només era un malson per culpa de menjar massa a la nit i el calor. Avui dormiré perfectament, i demà serà un dia millor. O almenys això espero


:::3.6.04:::

Avui no he anat a veure la meva amiga l´optimista, tenia els ànims massa baixos.
He trucat a en Quim, diu que s´alegra que sigui feliç amb en Roger, però la seva veu no sonava massa convincent.
Al migdia he tingut visita sorpresa d´en Roger. Està una mica, bastant refredat. M´ha portat una entrada per anar a veure Sigfrid al Liceu.No era massa bona, però així estaria distreta m´ha dit. La funció començava a les 19.30. He anat passejant des de casa. Un cop a Portal de l´Angel, ja no era passeig, era esquiva a la gent. El termòmetre aquell de Cotet amb tanta gent sempre deu marcar més graus del compte. Hi havia gent de totes les edats, però sobretot jovent. No és que jo sigui gran, però eren més joves que jo. Jo pensava que estarien d´examens, però no, tots mirant tendes, o caminant quatre o cinc en línea impedint el pas als demés. Arribant a Portaferrisa, hi havia dos mexicans, però en aquell moment no tocaven llàstima. He anat trencant. Per Petritxol tot més tranquil, les galeries d´art quasi buides, però dins les granges veies a les àvies prenent xocolata. No fa massa calor per això ? Estava el dia com si anés a ploure, però res. A la plaça del Pi el músic de torn, i un cop a la Rambla, he vist horroritzada un disfressat de Floquet! També hi havia la rèplica del Manuel d´Hotel Falty (ara no recordo com s´escrivia). Tot plegat molt curiós. He entrat al Liceu. Estava a quart pis, i ha començat a sonar la música de Wagner. No havia vist cap de les òperes de l´anell dels nibelungs. M´ha recordat molt al Senyor dels Anells. El lloc no era massa còmode, però m´he deixat portar per la música a un món de fantasia, almenys no he pensat en res més. A la primera mitja part m´han vingut a veure els Davids. El David B. s´ havia perdut aquest primer acte perquè s´ha quedat a l´academia, però com són tres i llarguets.Hem sortit que eren dos quarts d´una. Hem anat a la sortida d´artistes. En Roger estava fatal, però tot i així l´hem arrossegat a prendre algo. Ara m´ha deixat a casa, diu que no vol encomanar-me res. Jo li he dit que em comportaria i li faria d´infermera. Ha rigut i ha dit que era massa perillosa. Potser té raó. Ara m´estic menjant una xocolata. No puc parar. Potser és perquè és substitutiva del sexe, però està acabant de fer que el dia sigui rodó del tot. Vaig a dormir abans que res l´espatlli


:::2.6.04:::

Fa una xafogor espantosa, agobiant, i anar a l´hospital ha estat més depriment encara. Prefereixo no parlar-ne.
L´única cosa bona que m´ha passat avui, ha estat rebre aquest mail de la Miriam. Es un text que ha trobat en un examen de selectivitat dels seus alumnes. Es de Madame du Châtelet, una il·lustrada del segle XVIII, segons sembla amant de Voltaire. Potser buscaré la biografia. No sé res més del que diu, però aquest text m´ha agradat ? Per a ser feliç cal haver-se desfet dels prejudicis, ser virtuós, comportar-se, tenir gustos i passions, ser susceptible d'il·lusions". Tota una declaració de principis, i més per a una dona d´aquella època. Clar que jo tinc prejudicis encara? Suposo que molts, tothom en té d´una manera o altra. Els prejudicis són diferents segons la persona, però tots no sé per què pressuposem certes coses d´inici. Virtuosa no ho sóc gaire, bé segons en què i segons es miri. Això de comportar-se no sé ben bé a què es refereix. Però tenir gustos, passions , poder-se il·lusionar, és realment on està la clau de tot


:::1.6.04:::

Avui he tingut dia lliure de Roger. Es un dir, però el cas és que ha marxat d´hora amb la nena, la seva ex no sé què tenia, i jo m´he quedat ben ampla al llit. No m´ha acabat d´agradar que digués que el proper dissabte podríem anar tots tres al Tibidabo o al zoo amb la nena. Jo estava migdormida, i m´ha enganxat per sorpresa. Potser ha vist la meva cara, i ha afegit que podria venir també la Miriam amb els seus crios. Una imatge tan familiar m´ha horroritzat una mica. En Roger hauria de saber que amb mi no pot correr, que necessito temps, o acabarem malament de nou. Ara crec que cada dia que passa m´agrada més, però comentaris com aquests em fan dubtar. Comentaris o fets, perquè m´ha semblat una idea que ell creia bastant factible. Ara hi penso, perquè prefereixo pensar en això que en l´hospital. Si no fos per en Roger no podria resistir-ho. La veig dia a dia més amb un peu a una altra banda. El que passa, és que pensant en ella tampoc soluciono res. No sé com podria ajudar-la, a part de visitant-la. Anar al bar després una estona amb el seu marit ja és normal. Per sort no ha tornat a posar-me en cap situació compromesa. Ho està passant malament pobret. Suposo que malgrat tot l´estima. I jo després surto amb l´energia pels terres, com si m´haguéssin exprimit tota.Quan he tornat a casa, he passat a veure la Filomena. Sabia que ella m´animaria. Ha estat encantada de saber que m´anava bé amb en Roger.Llavors m´ha preguntat per en Rubén el sevillano. El tenia oblidat. Tot i que vaig rebent els seus missatges al mòbil. Jo no li he contestat fa dies, però potser habia de tallar aquesta aventura d´una vegada per totes. Si en Roger ho sabés no li agradaria. A part, potser en Rubén estava mirant quan venir a Barcelona. Però clar, què faig? Li truco i li dic que estic amb l´amor de la meva vida?? Li escric un missatge al mòbil dient que pari, perquè estic compromesa? Potser el puc trucar, i com qui no vol parlar-li del Roger. Ai no sé. De fet van ser dos dies de bogeria i prou. Res més. A part amb la gracieta del seu germà bessó pel mig. Quantes coses per pensar i per decidir. Millor dormir, i demà ja ho pensaré?


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL