Avui he acompanyat en Quim i en Jean a l´aeroport. Ha estat estúpid perquè hem anat en taxi, però no volia perdre´m els últims moments d´en Quim a Barcelona. Tenia a dins com la sensació que no el veuria mai més, i una gran tristor m´omplia l´ànima. Ho veia tot negre, com si el seu avió anés a espatllar-se, veia el cos d´en Quim estès dalt una muntanya amb glaç, un vent fred, altres cossos al seu voltant, i el gel tacat de sang que regalimava per la glacera. Era una imatge terrible, però no me la podia treure del cap mentre el taxi avançava per la Ronda del Litoral. No parlava, anava callada. En Jean no es trobava del tot bé, i el taxista intentava donar conversa a en Quim.Hem arribat a l´aeroport, els he acompanyat a facturar i m´han abandonat. He abraçat en Quim com mai. No podia explicar-li els meus negres pensaments, però em feia tanta por perdre´l. M´ha fet prometre que l´aniré a veure aviat. I han marxat. Em sentia una mica marejada. Seria el calor. No em venia gaire de gust prendre un tallat a l´aeroport, no m´agrada, però ho he fet, tenia por de caure rodona en qualsevol moment i ser trepitjada per una bandada de guiris. També he menjat un donut. M´ha fet gràcia. Això m´ha animat una mica. He fullejat el diari. L´esperma dels homes afectats per parlar massa per mòbil. Quines coses! Facis el que facis alguna cosa et perjudica. He tornat en el tren fins Arc de Triomf, i llavors si que m´ha agafat la plorera, les llàgrimes han començat a relliscar-me per les galtes, primer una mica, però al final no podia parar. El vol del Quim estava a punt de sortir, qui sap què faria aquell maleit avió. Plorava que em feien mal els ulls, era incapaç de veure res, i el noi del davant em mirava sorprés. Un matrimoni americà comentaven de mi, però m´era igual perquè al final ja no els veia, estava només jo sola i la meva desgràcia, les meves llàgrimes. He baixat a Arc de Triomf i com he pogut he arribat a casa. He anat camimant, però no puc recordar ben bé per on he passat. Un cop a casa he pres un vodka, em sentia fatal. Havia pensat que podia anar a la platja, ja que estic molt blanca, però tal com estava era capaç d´ofegar-me. He esperat ansiosa que fos l´hora d´arribada del seu vol. He posat Catalunya informació per si deien alguna cosa. No volia sentir res d´avions explotant en els aires, però temia sentir la notícia en qualsevol moment. Per sort no han dit res. Finalment ha trucat en Quim ?Ninotchka bonica, ja som a terra? He sospirat alleujada. No sé per què m´agafen aquestes paranoies. Dec estar realment malament de nou. M´he estirat al llit i he dormit unes horetes. Havia dormit poc. M´he llevat suada com un pollet. Jo mateixa em feia fàstic. M´he posat de peu, un lleuger mareig de nou. No havia dinat, però no tenia gens de ganes. Tampoc podia beure res en l´estat en que em trobava. Necessitava no estar sola, trucar a algú, tenia por a tot. Era absurd tenir por a res. En Quim estava bé. Jo també. Per què aquesta por dins meu? Por a què? He pensat en sortir al carrer per passejar i distreure´m, però seguia fent calor i jo estava marejada. M´he fet una mica d´arròs bullit, això ma mare sempre deia que anava bé. M´ha semblat que em sentava millor, però passada una hora he tingut unes arcades com mai. I llavors he tingut una terrible idea. No pot ser, però podria ser. Estaré prenyada?? Es cert que estic en període de descans de les pastilles, però he fet servir preservatius. De fet sempre els tinc presents, més val no fiar-se de ningú, però clar, de vegades hi ha defectuosos. Estic donant-li voltes a tot això, i no sé què pensar-ne. Jo mare. No sé si seria capaç. Una mica em fa gràcia la idea, però potser espatllaria la vida de la pobra criatureta. Un nen sense pare, perquè el pare seria en Carles, però li diria que és d´un altre. O qui sap, potser li faria gràcia. Crec que si li digués em diria que avortés, però podria fer-me càrrec jo del nen. No ho sé pas. Ara torno a estar marejada. Potser només és el calor.
