body comentado
Barcelona sunset
:::27.7.06:::

#

El Conrat segueix sense venir. Ens anem trucant però cap diu res d´anar a tribar a l´ altre. El que passa, és que jo visc a casa seva, i em gasto els seus diners. No em puc sentir gaire orgullosa.

Quan no penso en què deu fer en Conrat, m´ho passo força bé. Em costa després d´aquests mesos sempre acompanyada, tornar a casa sola, el llit buid, els seus petons, anar als llocs sense la seva protecció... Però et tornes a acostumar a tot.

Igualment estic fent coses que no havia fet mai. Com per exemple anar a casa la Miriam a veure com li feien una demostració del Termomix. Quina passada aquest aparell per cuinar! Estic per comprar-me´l . Ho talla tot tan bé, tan ràpid. Al llibre estan les receptes tan clares. No embrutes res. He provat sorbet de plàtan, una salsa bolonyesa mmm. Una massa per pizza, per fer panets, per fer coca de vidre... I la betxamel sense haver d´anar remenant i remenant. Aquella dona anava fent. M'he quedat sorpresa. Es poden fer moltes coses i amb precisió. I paro que sembla que hi tingui comissió, i no és el cas. Clar que podria intentar treballar d´això. La mateixa casa també ven aspiradors, però les venedores es dediquen a una cosa o a l´altra.

També vaig anar ahir amb l´Ester a l´Illa. No sabia que al darrera hi havia terrassetes. Ara que quina calor en segons quins punts de la Diagonal. Els arbres de vegades tapaven, però maleia alguns semàfors per no posar-se verds més ràpids i haver d´aguantar el pes del sol a l´esquena. A part, hi havia hagut un accident al carrer Numància. Bombers, policies, vidres... Em van dir que havia estat un camió amb el tramvia. Coses que passen a la ciutat!

I suposo que encara em queden visites per fer. Hauré d´anar a veure a la Rosa i el John al seu poble. A Brussel.les a veure en Quim, que per cert avui era el seu sant. Als Davids els veuré quan tornin de Tanzània. El Roger crec que tornarà d´Alemanya. Estic bastant desconnectada d´ell. La nostra relació és complicada. Al Martí em fa por trucar-lo ara que està en Conrat lluny. Clar que deu estar rodant a qualsevol ciutat del món. A l´única que no puc anar a veure és a la Filomena. Pobreta, mira que marxar tan d´hora d´aquest món. Però no em vull posar tràgica. Seguiré innovant i pensant històries. Serviria com a venedora de Termomix? Ja, ja , ja. Hauré de canviar el nom del blog i batejar-lo com pensaments de la venedora desconeguda?? Seré Ninotchka Termomix. No queda tan bé. Sembla que Ninotchka i vodka fan una certa rima. Termomix no em fa el pes


:::22.7.06:::

#
Em sento com una nòmada. Tot és ben estrany. Estic a casa del Conrat, però sola. Com ja vaig decidir-me prendre un temps, ell també se l´ha agafat, però jo vaig tornar ahir, i em trobo la casa sola, i fins ahir no va confessar que portava uns dies a Formentera. Per què no m´ho deia abans? Hem anat parlant perl mòbil, jo li explicava que feia. Bàsicament m´ he dedicat a fer la rodamon. Vaig estar amb en Tom i l´Andy a Palamós alguns dies, també vaig visitar la Rosa i en John, i altres dies he dormit a hotels. M´he dedicat a passejar per pobles, per platges, mirar tendes, intentar fugir del sol intens...

No sé quan tornarà en Conrat. Ahir com no vaig poder-ho resistir, vaig trucar als Davids. Vaig sopar a casa seva, i vaig acabar dormint allà. No em veia capaç de conduir. I no ho faig pels punt, ho faig per seguretat.

Tinc sort que els meus amics no s´estranyen de les meves aparicions i desaparicions. Després de tant temps sense saber de mi, podien haver estat més freds. Per sort, sembla que el temps no hagi espatllat res. Ara que el temps per estar amb la Filomena ha passat. S´ha esgotat i no hi ha marxa enrera. En Tom i l´Andy em deien que recordés les èpoques que érem veïnes, les nostres confessions, quan anàvem de compres, quan vam anar a Andalusia... Recordar els bons moments és maco, però entristeix no poder recuperar-los.

I ara estic aquí sola, a una casa que no és meva, aquí tinc les meves coses, el meu pis llogat uns altres. Puc marxar a seguir gastant els diners d´en Conrat. A ell no li importa. Haig de ser pacient esperant que torni. Jo també vaig marxar. Però ell... no sé què estarà fent. Passejarà per la platja. Llogarà una barca i anirà mar endins a pescar? Es mirarà tendes hippies? O sortirà de nit a sopar a bons restaurants, convidarà a la seva taula a una o dues alemanyes guapes, i després jugarà tota la nit amb elles amb cava dins del jacuzzi... Potser no, o potser sí. M´emprenya fer-me la idea de veure´l gaudint del cos d´altres. No vull fer-me imaginacions estranyes, però el veig masturbant-se mentre dues morenes italianes es petonegen al seu costat. Bufff, no puc seguir així. Vaig a trucar-lo.

Diu que està dinant. Clar ja és hora. M´ha comentat que ha trobat a un antic company de feina i la dona. Casualitats de la vida. Diu que tot és molt tranquil, i que de tant anar en bicicleta i prendre el sol em quedaré de pedra en veure´l. M´he quedat amb les ganes de demanar-li si puc anar cap allà. Ell sap que sóc a Barcelona, però no m´ha dit que hi vagi. Som uns orgullosos. Però bé, no crec que m´enganyi. Clar que potser enlloc d´estar amb el matrimoni Martí, està amb un parell de brassilenyes amb uns pits de por, però li donaré el vot de confiança.

Haig de dinar. Crec que aniré cap un xiringuito de la Vila Olímpica a menjar una paella de peix. L´escamarlà és un bon lloc. I després faré un banyet. Si trobo massa gent, ja vcurem què faig. No sé si anar en taxi. per aparcar estarà fatal. No sé què fer ni què pensar. En Quim no para de dir que vagi a Brussel.les, que ell ho té una mica malament per venir. I què faig allà si ell treballa? I ell diu que turisme, i que a partir de les 6 h estaria per mi.

Sóc un mar de dubtes. Segons que penso ploraria, però també em pot entrar ràbia o riure. Dec estar-me tornant en una sonada. Intentaré no beure alcohol o pot ser fatal


:::12.7.06:::

#

Escric de Begur. Quines coses oi? Trigar tant temps en escriure i precisament fer-ho des de Begur. I justament des d´una biblioteca municipal.

Avui estic sola. No veig a en Conrat des de dilluns. Dilluns vaig fugir. Vaig fugir amb el cotxe que em va comprar per mi. Em sento una mica lladre i traidora, però vaig trucar-lo dient-li que estava bé, que no em preocupés, però que necessitava estar una mica sola.

No és culpa d´ell. Jo m´he deixat absorbir massa per ell. I això no és dolent, però tampoc et pots oblidar de tothom. I ara, ara que la Filomena no hi és... Me´n penedeixo de no haver estat una mica més al seu costat aquests mesos. Em sento una mica culpable. De fet tot va ser molt ràpid. Maleit cancer! Amb ella ha estat fulminant. Estava ben estès, i potser la por que li va entrar va avançar aconteixements. Però no vull parlar més d´ella. No perquè no vulgui recordar-la. Ara mateix és massa dolorós. Dilluns la incineraven. Em veuran plorar els nanos de la taula del costat. Els estrangers de l´ordinador de l'altre costat acaben de marxar...

En Conrat no sap comprendre el meu dolor. Entenc que ell quasi no la coneixés, però no em consola. I a part no va venir al funeral. Diu que ell només anirà al seu enterrament. Que és per principis. I jo... el necessitava. I dilluns dinant vaig adonar-me que no tenia ganes de dormir al seu costat, ni notar les seves carícies nocturnes. No volia rebutjar-lo, i el millor era marxar. Allunyar-me´n uns dies.
No sé quan tornaré.

Aquesta tarda he deixat el cotxe al poble de Begur, a un aparcament. M´he dedicat a passejar pel poble. He entrat a l´església. S´estava fresquet. Estava sola. Crec que el sant principal era Sant Pere, portava unes claus a les mans. Allà es podia pensar. He pensat en la Filomena. On deu ser ara? I els meus pares? I la meva germana? I la meva amiga optimista? On són tots els morts estimats?.... El soroll de la porta obrint-se m´ha fet tornar a la realitat. Per un moment he tingut por. Podia entrar qualsevol gamberro i assassinar-me davant el pobre Sant Pere subjectant les mans. La tensió per sort no ha estat massa llarga. Un matrimoni ros alemany amb fill adolescent visitaven l´església. He marxat. Ni a l´església es pot estar tranquil.

He comprat un número dels cegos sortint de l´església. em tocarà? També he fet la primitiva a una tenda del davant. M´estaré tornant ludòpata??

He seguit passejant. He enganxat el carrer de restaurants i bars musicals. Hi tornaré de nit. He agafat el carrer de tendetes. M´he comprat un collaret. He comprat també una postal per enviar-li al Conrat. Es pensarà que he embogit?? Ara l´escriuré. Penso anar a la plaça del poble a prendre un granissat de llimona. Dic que li tirin un rajolinet de vodka? O ja me´l prendré havent sopat? O millor llevar-me d´hora demà i sense ressaca??
Dormiré aquí, i demà aniré a la platja. I crec que aniré a veure als meus amics de Palamós. Pobrets.Ens vam veure dilluns al funeral.Per això no els he anat a veure´ls perquè la trobada pot ser una vall de llàgrimes per la Filomena Diran que si a ells els tocarà aviat morir també per edat... Ais
Vaig a pel granissat


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL