Escric de Begur. Quines coses oi? Trigar tant temps en escriure i precisament fer-ho des de Begur. I justament des d´una biblioteca municipal.
Avui estic sola. No veig a en Conrat des de dilluns. Dilluns vaig fugir. Vaig fugir amb el cotxe que em va comprar per mi. Em sento una mica lladre i traidora, però vaig trucar-lo dient-li que estava bé, que no em preocupés, però que necessitava estar una mica sola.
No és culpa d´ell. Jo m´he deixat absorbir massa per ell. I això no és dolent, però tampoc et pots oblidar de tothom. I ara, ara que la Filomena no hi és... Me´n penedeixo de no haver estat una mica més al seu costat aquests mesos. Em sento una mica culpable. De fet tot va ser molt ràpid. Maleit cancer! Amb ella ha estat fulminant. Estava ben estès, i potser la por que li va entrar va avançar aconteixements. Però no vull parlar més d´ella. No perquè no vulgui recordar-la. Ara mateix és massa dolorós. Dilluns la incineraven. Em veuran plorar els nanos de la taula del costat. Els estrangers de l´ordinador de l'altre costat acaben de marxar...
En Conrat no sap comprendre el meu dolor. Entenc que ell quasi no la coneixés, però no em consola. I a part no va venir al funeral. Diu que ell només anirà al seu enterrament. Que és per principis. I jo... el necessitava. I dilluns dinant vaig adonar-me que no tenia ganes de dormir al seu costat, ni notar les seves carícies nocturnes. No volia rebutjar-lo, i el millor era marxar. Allunyar-me´n uns dies. No sé quan tornaré.
Aquesta tarda he deixat el cotxe al poble de Begur, a un aparcament. M´he dedicat a passejar pel poble. He entrat a l´església. S´estava fresquet. Estava sola. Crec que el sant principal era Sant Pere, portava unes claus a les mans. Allà es podia pensar. He pensat en la Filomena. On deu ser ara? I els meus pares? I la meva germana? I la meva amiga optimista? On són tots els morts estimats?.... El soroll de la porta obrint-se m´ha fet tornar a la realitat. Per un moment he tingut por. Podia entrar qualsevol gamberro i assassinar-me davant el pobre Sant Pere subjectant les mans. La tensió per sort no ha estat massa llarga. Un matrimoni ros alemany amb fill adolescent visitaven l´església. He marxat. Ni a l´església es pot estar tranquil.
He comprat un número dels cegos sortint de l´església. em tocarà? També he fet la primitiva a una tenda del davant. M´estaré tornant ludòpata??
He seguit passejant. He enganxat el carrer de restaurants i bars musicals. Hi tornaré de nit. He agafat el carrer de tendetes. M´he comprat un collaret. He comprat també una postal per enviar-li al Conrat. Es pensarà que he embogit?? Ara l´escriuré. Penso anar a la plaça del poble a prendre un granissat de llimona. Dic que li tirin un rajolinet de vodka? O ja me´l prendré havent sopat? O millor llevar-me d´hora demà i sense ressaca?? Dormiré aquí, i demà aniré a la platja. I crec que aniré a veure als meus amics de Palamós. Pobrets.Ens vam veure dilluns al funeral.Per això no els he anat a veure´ls perquè la trobada pot ser una vall de llàgrimes per la Filomena Diran que si a ells els tocarà aviat morir també per edat... Ais Vaig a pel granissat
