body comentado
Barcelona sunset
:::30.6.05:::

Estic una mica amb por dins el meu pis, però haig de superar-ho. I el que més por em fa, és pensar que va passar a la mateixa habitació on ara sóc, i potser aquesta angúnia em fa no pensar en el professor a qui no vull veure més. Podria sentir-me culpable, però no, faré cas a la Filomena i als altres. Em va saber greu el que em va dir i que a sobre marxés. Tot va anar perfecte dinant, a la tarda, al sopar, molta tendresa, molta dolçor, sexe complaent..., i es va quedar a dormir a casa meva, i a mitja nit, ha vingut a despertar-me bruscament dient que era marranota, i que no podia estar ni un minut més a casa meva. Jo, entre somnis no entenia res. I li deia que s´expliqués millor,i ell vinga a insultar-me. Bruta fastigosa. Això em va dir i més coses que no recordo. En el fons totes les dones sou iguals, fins i tot ma mare, que va fer embogir al meu pare. Jo li deia que no l´entenia, i llavors em va dir que anés a l´habitació de l´ordinador si volia. El llum era obert. No hi veia res d´estrany. Li vaig dir que per què havia entrat allà, i ell mentre es vestia, em va respondre des de l´habitació que mirés al csotat del Tropicano. Vaig xisclar només baixar la mirada. Un escarabat més gros que el que vaig trobar a l´escala jeia potes amunt. El professor va passar pel meu costat i em va dir que si era tan vaga que no netejava, que pagués a alguna dona. Li vaig pregar que m´ajudés a fer-lo fora, però ell va marxar. Crec que amb el fàstic de l´escarabat no vaig fixar-me que m´estava tractant molt malament. Aquest matí explicant-li a la Filomena me n´he adonat que es va passar molt. Però jo ahir només pensava en el bitxo aquell, com s´hauria colat, tindria família? Amb paper de diari el vaig agafar, vaig tancar l´habitació de l´ordinador,em vaig posar un vestidet i de l´esverament, ni calces em vaig posar i vaig anar cap el container a llençar-lo. Vaig pujar i vaig ruixar la casa amb l? insecticida que havia comprat, i que de tant en quant tirava, i qui sap si va ser el que va fer que aquella bèstia morís. No vaig tancar les finestres per no intoxicar-me. Mirava tota la casa per si en descobria algun altre. Vaig tornar al llit passada mitja hora. Em feia por que em pugués pujar algun per sobre. Mira que feia calor, però em vaig tapar amb el llençol per si de cas. M´he llevat d´hora, i vinga a inspeccionar la casa. Res, tot tranquil. M´he dutxat i de nou revisió, res. I he anat a preguntar-li a la Filomena si ella en tenia. M´ha dit que no, però que ella de nit tapava totes les canonades perquè amb el calor, aquests monstres s? enfilen per allà i surten cap a les aigüeres. O es poden colar per sota les portes. Són molt flexibles. Clar que nosaltres tenim el baix de la porta aixecat amb rajoleta, i per tant queda tapat El cas és que he tornat a casa, he tapat tot forat, he ruixat tot d´insecticida, he tancat finestres i he sortit quasi marejada cap a casa la Filomena. Em feia por ser a casa, però la Filomena m? ha dit que acostumen a sortir de nit, que els agrada la foscor. I amb totes les mesures antiescarabats en marxa, ha tocat parlar del professor. La veritat és que analitzant-ho tot, no tenia sentit. Pot tenir fòbia als escarabats com molta gent, però d´aquí a dir-me el que em va dir. Ell se? n va als cinquanta, no és cap nen. I què volia dir amb allò de sa mare fent embogir el pare? Alguna de grossa li va passar. Em sap greu, però no puc permentre que em faci mal. I a part, que jo sóc molt néta.Ai, no paro de mirar el terra per si apareix algun bitxet. A part vaig descalça perquè m´he fet les ungles dels peus, que per cert m´he pintat de rosa que l? amor s´hi posa. Quina contradicció! Torno a estar sola, però aquest cop em preocupen més els escarabats que el professor


:::28.6.05:::

´Dolentona meva. Ja estàs més calmada? Et passo a recollir per dinar a les 14.30´. Aquest ha estat el missatge que m´ha arribat fa poc al mòbil. Era el professor. No m´ho he pensat i li he contestat només ok. Necessito veure´l i estar amb ell. M´enrabia que no vulgui relacionar-se amb els meus amics, potser és timidesa. I m´agradaria que em digués d´anar amb ell al viatge, aprofitar totes les vacances al màxim, intentar gaudir de cada moment. Aquest home em desconcerta, per una banda sembla molt gelós, i per altra m´abandona una pila de dies. La Filomena tot ho troba sospitós. No vull explicar-li res del professor perquè després tot són preguntes, i enlloc de desfogar-me amb ella, acabo encara més preocupada amb les seves interpretacions. El professor pot tenir alguna estranyesa, però jo crec que en el fons és una bona persona. Es cert que ha patit molt a la vida, i més del que jo pugui saber, perquè crec que oculta molts sofriments passats. Potser si aconseguís que m´ho expliqués se sentiria més alliberat i estaria més preparat enfrontar-se a la vida, no només a la nostra relació, sino en general. Això de tenir només coneguts i cap amic, i tampoc família propera segons crec. Tothom necessita a algú en qui recolzar-se. Bé, potser per això està ara amb mi. O potser va entrant als xats d´ internet emprant diferents nicks per trobar consol en amics virtuals i esporàdics. Molta gent va al xat bàsicament a lligar, però encara es pot trobar gent que vol contacte amb altra, que escolta, que en sentir altres desgràcies se sent com si els seus problemes no fossin res, o que simplement els agrada ajudar als altres, sense buscar-hi cap morbo a l´assumpte.
Vaig a pintar-me una mica. Tinc color de la platja, però uns retocs em vindran bé. Vull que el professor només veure´m tingui una erecció. Buff, ara he quedat molt vulgar. No només és sexe amb ell el que desitjo, tinc ganes que tot vagi bé. Almenys mentre ell no marxi de Camino




Dimecres el professor no va venir a la nit. Per sort jo m´havia mig endormiscat al llit quan vaig llegir el seu sms, així que no em vaig emprenyar. Em va fer una mica de ràbia perquè si deia una cosa, per què feia una altra, però com estava migdormida, preferia seguir en somnis i sense haver de mantenir cap conversa ni cap sessió de sexe amb ell. El seu missatge deia alguna cosa així ´Vaig massa begut per ser una persona agradable. Millor ens veiem demà enmig de la màgia de Sant Joan´ Doncs bé, vaig pensar que si havia de venir trompa i potser violent com aquella nit, era millor dormir sola.
I va arribar la revetlla sorpresa. A la tarda em va trucar en Quim dient que ell i en Jean ja eren a Barcelona, i que si el professor i jo ens animaríem a prendre alguna cosa amb ells o què. Els vaig dir que no creia. També em va trucar l´Helena dient-me que els Davids ja li havien dit que tenia compromís, però que si volia passar en algun moment o altra per la casa dels seus pares a Badalona com l´any passat, ella encantada. I em va saber greu dir-li que no. Em va preguntar si venien a Barcelona en Jean i en Quim com l´any passat, i quan li vaig dir que sí, va insistir que podien anar a la festa encara que jo no hi anés.
I va arribar el professor amb menjar de catering ,espelmes i unes tovalles totes maques amb puntes, potser massa recargolades que imagino eren dels seus pares. Va dir-me que faríem un sopar íntim. La veritat era que el sopar era deliciós, amb una amanida estranya, peix i marisc. També venia amb una ampolla d´un vi blanc de categoria. Va posar un cd de música ambiental. Tot podia ser molt romàntic, però jo esperava que sortíssim una mica a veure l´ambient d´aquesta nit màgica. Un sopar especial podia ser sempre, però Sant Joan és un cop a l´any. Crec que van prohibir fer fogueres, però passejar pels carrers, veure en el cel la barreja de cohets amb estels, no és cada dia. Per postres havia maduixes amb nata. El professor va somriure dient que havia passat per un sexshop, i em va donar un paquetet. Eren les boles xineses de moda. Em va dir que així em sentiria millor mentre ell feia el Camí de Santiago. Allò no m´ho esperava. Li vaig preguntar que quan seria això, i em va dir que aquesta setmana encara treballava, però que arribat juliol qualsevol dia era bo. Jo vaig comentar-li si podia anar amb ell, i va dir que no contundentment. Deia que havia d´anar sol, que era una promesa al seu pare. Un altre cop el pare. Aquell boig ens havia de seguir molestant ja mort? Tenia ganes de tirar les boles xines per la finestra i dir-li que tranquil, que no em calia sempre sexe. Ell em va dir que no m´enfadés, que estava en el seu dret a marxar, i tenia raó, però de cop i volta em va fotre que dimecres no vingués, que no em portés a cap banda la nit de Sant Joan, no poder veure en Quim fins el dia del casament, i que em regalés aquelles boles com a consol mentre ell no hi fos. Així no em vindrien ganes de ser-li infidel clar. Em vaig intentar serenar Li vaig dir que d´acord, però que marxavem a Badalona de revetlla una estona. Ell va dir-me que no en tenia ganes, que no volia compartir-me amb ningú, que portava més sorpreses a part de les boles. Li vaig dir que per la tornada o pel dia següent. Ell va dir que no volia anar a cap revetlla, i que marxés si volia, però que no esperés que la nostra relació funcionés, i que no li estranyava que cap m´anés bé, perquè era una noia ben variable de caràcter, i que a part no sabia entendre als altres, que només mirava per mi. Això em va fer mal. Potser de vegades em contemplo massa, però també pateixo pels demés. Li vaig dir sentint-ho molt marxés. I va marxar donant una portada. Vaig trucar en Quim entre plors. Encara era d? hora. Ell i en Jean havien estat sopant amb la família. La Miriam no sortia, però a ells els va semblar bé anar a Badalona a la festa de l? Helena. Jo vaig beure massa, igual que dissabte al casament. Sóc un desastre, però trobava a faltar al professor malgrat tot. I en especial durant el casament de la Miriam.
Per intentar-me animar, en Quim va decidir que diumenge aniríem a Begur. Volia ensenyar-li a en Jean. Vam anar fins la cala Sa Riera, i d´allà caminant i fins a la cala nudista. Era maca, però quina calor caminant pel camí de ronda aquell. I coincidències de la vida, a la platja ens vam trobar en l´Andy i en Tom. Sembla mentida no? Em va fer il.lusió presentar-los. I després va ser magnífic nedar en l´ aigua neta i freda, semblava que aquella gelor purifiqués el meu cos i aclarís els meus pensaments. Fer el mort notant l´aigua que t´envolta gronxant el cos, deixar el pensament en blanc... Una sensació molt calmant.
En Quim sempre té bones idees, tot i que no sé si hagués preferit anar a soles amb en Jean. Un lloc tan romàntic com la Costa Brava... Per això quan en Tom i l´Andy em van proposar quedar-me a passar la nit a casa seva per veure els focs de Palamós, no vaig dubtar. En Quim i en Jean marxaven aquest matí cap a Brussel.les. I jo he tornat aquesta tarda amb la Sarfa, i així aquest matí he pogut anar una mica més a la platja. No sé res del professor. Potser aquest cop és el final definitiu, però encara veig que m´ho he pres amb prous ànims, i no em moro per trucar-lo, tot i que desitjaria bojament que ell truqués i em demanés d´anar amb ell a fer el Camino. O que ens trobéssim en algun punt del camí. Però no diu res.


:::23.6.05:::

Estic esperant al professor perquè avui tenia sopar amb els de l´escola i demà té festa. Espero que no tardi més perquè la calor m' aixafa, i a part estic nerviosa i m' està donant per beure algun xupito de vodka, i després del vi del sopar, crec que m´està pujant una mica, perquè portava uns dies de més o menys abstèmia.
He aprofitat per sopar amb els Davids que diuen que els tinc abandonats. Ells també m´han tret el tema d´en Roger i la seva marxa de Barcelona. A ells els fa pena que marxi, però l´entenen. M´han dit que potser només es quedaria per mi, si hi hagués possibilitats, però que semblava clar que a mi tot m´anava bé amb el professor, i se´n alegraven per mi. I potser això m´ha posat nerviosa. Igual que la conversa ahir amb l´Ester. Li va costar una mica dir-me que estava liada amb el Bernat, el noi del Poblenou. A veure, tothom és lliure de fer el que vulgui, ja li vaig dir, però va ser remoure vells records, i com m´ho va fer passar força malament aquell mentider. Ella diu que no vol res seriós, però que el tio és una canya al llit, i jo que sé més. Però clar, sembla ser que el novio de l´Ester no era cap meravella sexual. Vaja, que la tenia poc contenta. Però no vull pensar més en ella.
M´estic posant nerviosa. Vinc corrents per si de cas perquè em va dir que cap a la una estaria llest, i ara ni apareix ni truca. Jo no el trucaré, encara tinc amor propi, però crec que vaig a estirar-me al llit, i si no el sento mala sort, que piqui més fort, i que provi de picar a la Filomena, que aquesta per si és un lladre li dóna un cop de paella, o truca a la poli. Aiss. I si li escric un sms dient-li que em moro de son i que demà serà un altra dia? El que passa que ja és començar malament el cap de setmana, i la revetlla. Tot i que dissabte ja podria venir amb mi al casament. Li fa por que li presenti en Quim? Sap que és com un germà, i com és gay no pateix. El detall que havíem tingut trobades més que fraternals no li he donat, tot i que potser a hores d´ara ja ho sap. Vaig mirar l´horari de les webs visitades mitjançant l´historial, gràcies a un conegut virtual, i sembla que va mirar webs de viatges, tot i que podria ser que borrés l´historial, o apuntés aquesta web i ara l´estigui llegint, però què hi farem. Em sap greu per si agada mania a la Filomena o al Roger, i perquè sabrà els meus pensaments diaris. Pel passat no pateixo. Menys amb l´Igor, es podria dir que he anat passant pàgina. I l´Igor. Qui sap. L´altra dia, amb la notícia de tants russos mafiosos detinguts no vaig poder evitar pensar amb ell. I si va fugir de mi per no enterbolir-me en cap assumpte truculent? Seria un comportament que l´honoraria (és que això d´honorar em va fer gràcia l´altra dia. Es com ser honorable president de la generalitat. En aquell comment, l´honorada honorable era jo) Encara em queda una mica de bon humor, però necessito que vingui ja el professor


:::21.6.05:::

M´he aixecat amb ganes d'anar a la platja, però evidentment aquest temps núvol me les ha fet treure. Hauré de fer neteja. Aquesta és la pitjor alternativa, tot i que també penso posar-me una estona al piano, i a vocalitzar, que cada vegada estic més mandrosa. I després, les altres activitats seran: pensar en el professor i esperar-lo. Això és de maruji total. La doneta a caseta guarnint la casa pel maridet, i posant-se guapa per quan ell arribi. Bé, res està malament si un ho fa per voluntat pròpia no? I de fet res de marit, perquè em sembla que ell i els casaments no lliguen. Però jo sóc una noia moderna. Res de papers. Tot i que trobo que també és bonic casar-se. Per a alguna gent és un acte de reconeixement davant de tothom de que s´estimen, i per això encara no entenc que alguna gent vulgui prohibir-ho a uns altres. Hi ha moltes desgràcies al món per les quals manifestar-se, no? I ells mouran cel i terra per manifestar-se per defendre uns ideals que perjudiquen a altres persones, que les discriminen. I ara posant-me des del punt de vista cristià, Jesucrist estava al costat dels poderosos? Li agradaven les injustícies? Si volen ser cristians que busquin la igualtat per a tothom, i enlloc d´anar a manifestacions vagin a donar un cop de mà pels barris marginals de les seves ciutats. Però no, quina angúnia relacionar-se segons amb qui. No hi ha prou amb fer algun donatiu i destinar a l´Església part de la renda?
A mi m´agraden els homes, m´encanten, i per això puc entendre perfectament als homes que els agraden els homes. I també puc entendre que no a totes les dones els agradin els homes. Tal com són alguns potser surt més a compte ser lesbiana. Però fora bromes, tothom té dret a decidir amb qui vol compartir la seva vida, i civilment han d´estar emparats. No tenen per què amagar-se com a criminals. Però alguna gent vol això, vol tapar el que no l´interessa perquè li molesta. Són prou hipòcrites alguns d´aquests com per consentir tenir amants, mentre veïns i amics no se´n enterin. Per què es creuen amb dret a jutjar la vida dels altres? Com gosen opinar sobre vides de gent que no coneixen? I encara que els coneguessin. Ho trobo tot tan fort. I no és qüestió d´edats. Fa temps, un noi em va arribar a dir que si es reconegués el dret de casar-se dels homosexuals, seria acceptar l´antinatural, i per la mateixa regla de tres, hauria de poder-se reconèixer el dret d´un pare i un fill o filla major d´edat a poder casar-se. Deia que per què no es podien reconèixer els drets a tenir relacions sexuals entre família. Li vaig dir que on volia arribar amb aquelles comparacions. I que pensés que sentiria si hagués nascut en un món a on fos mal vist que un home i una dona compartissin les seves vides. Què faria? Oblidar les dones i seguir celibat? Anar amb un home tot i que no li agradessin per seguir amb els cànons socials? O lluitaria per poder ser reconegut el seu dret a estimar a qui volgués? Em va dir que seguís bevent vodka. Bé, potser anava una mica beguda, però ell i les seves idees em feien beure. Què hi farem! Potser ell aquest dissabte era a Madrid. Jo era amb el professor. Per variar sense fer res per a l´interés comú.Però suposo que tinc disculpa.

I parlant de casaments, dissabte el casament de la Miriam. Ella demà acaba classes. Del pit no està del tot perfecte, però clar, un casament és un casament, i si tu ets la protagonista... I en Quim arribarà per la revetlla. I jo la passaré a soles amb el professor. Ell vol donar-me una sorpresa. Em fa una mica de pena no passar-la amb una bona colla, clar que tampoc no és segur que la revetlla amb el professor sigui a soles. Potser em porta a un lloc ben concorregut. O potser em porta a una festa amb alguna amistat seva, clar que no ho crec. Em sembla que no té amics amics, d'aquells de sempre com per exemple en Quim i jo. Ell diria que té coneguts, però això només és una impressió. I bé, el cas és que ell prepara la nostra revetlla. I serà especial perquè la passaré al seu costat. La nit més màgica de l´any, la festa de l´estiu.I dissabte, ell no vindrà al casament. Em va dir que estaria més a gust sense haver d´estar pendent d´ell. Tot i que m´ha dit si acabaria massa tard. Però el vaig advertir que jo em quedava fins el final ballant, i que si no volia venir, era el seu problema, però que no marxaria corrents. Potser ho vaig dir una amb mal to, perquè ell va dir que tranquil·la, que confiava en mi. Jo li vaig dir que intentaria no beure gaire, però que no sabia com podia acabar, però que en Quim i en Jean em retornarien a casa. Ell llavors va dir-me que el truqués i ja em recolliria ell, i així estaríem junts abans. A mi em va semblar bé, però també podria acompanyar-me al casament. No estem junts ara? Per què haig d´anar de soltera? Sort que la Miriam no em posarà cap impresentable al costat com altres núvies, que a les noies soles els col.loquen qualsevol, i aguanta, que són els raros que no suporta ningú. I els convits duren hores i hores, i fins que comença el ball i pots esquivar-los, bufff. Clar que jo sempre he tingut sort als casaments. Ara em venen records al cap. I bé, potser l´últim no va ser cap sort. Acabar ben borratxa al llit amb el marit d´una amiga no és cap sort. I pitjor ara que ella no hi és. Per sort a ell l´he perdut de vista. Una mala peça. Buff, com m´estic posant avui. Crec que hauria de cantar, tocar el piano, fer neteja, posar-me guapa pel professor i esperar-lo. I ara tinc un missatget. Ah, Esther la desapareguda, em diu d´anar a dinar. Li diré que sí, perquè estic cansada de parlar amb el seu contestador. Haurà tornat amb el seu nuvi de sempre, o estarà portant una vida desordenada de sexe sense parar? O ni una ni l´altra. En tot cas, espero que estigui bé. No he seguit la seva marxa, i potser es va sentir una mica abandonada, però suposo que ha entès que no podia deixar de banda al professor




Si no em confonc, avui s´estrenava La Gazzetta al Liceu. Allà estarà en Roger. No acabo de treure-me´l del cap. Diu que se´n va. Això em va dir divendres, que marxaria a viure fora de Barcelona, que havia estat contactant amb orquestres alemanyes, no sé si va anar a fer algunes proves, però el cas és que sembla ser que marxarà de Barcelona. I a mi quan m´ho va dir em canviar la cara. Volia dissimular, però em va fer pena, molta pena que marxés, i mira, que una llàgrima va començar a espurnejar, i galta avall, i una altra llàgrima, i no sé que em va passar que no podia contenir-me, i entre plors li deia ´ I la nena? No la trobaràs a faltar? La privaràs del seu pare? ´ I que sort que va ser cap al final del dinar, perquè semblava una font. Potser feia dies que tenia plors amagats, i divendres tot va brollar. En Roger em consolava acaronant.me. Em va portar a casa i el seu consol va passar de carícies a petons al coll, petons humits barrejats de llàgrimes i saliva, fins que vaig tornar a la realitat i horroritzada vaig apartar-lo tot xisclant ´el professor´ Ell va pensar que entrava per la porta, i la veritat va ser molt còmic veure com en Roger corria cap al bany. Vaig anar a buscar-lo, i era amb la mampara tancada, estirat sobre la banyera. Evidentment tota la samarreta i els pantalons eren molls com si s´hagués pixat. Llavors va dir-me que marxava volant, que no em volia portar nous problemes, però que l?entegués que a Barcelona tot li havia anat malament. Em va fer un petó al front, i va marxar sense donar-me temps a reaccionar o preguntar-li res més. I la veritat, no l´he trucat perquè era amb el professor, i avui perquè he pensat que estaria ocupat, i perquè a part, el meu instint egoista m´empeny a dir-li que es quedi, però tampoc puc oferir-li res. No sé per què, però en prefereixo seguir al costat del professor. Em dóna seguretat. Tot i que confessaré que ahir a la nit, quan el professor em feia l´amor a fosques, imaginava que les mans que em tocaven eren les d´en Roger, era en Roger qui em penetrava i qui em feia emetre xisclets de plaer. Però les meves mans tocaven la seva cara, i no trobaven les formes d´en Roger. Vaig obrir el llum en un impuls per saber realment amb qui estava. Era el professor, la persona amb qui havia passat un romàntic cap de setmana, l´home que em fa feliç i pel que havia decidit apostar, i no penso espatllar-ho de nou. Però aquestes sensacions em van preocupar. Per què havia d´imaginar-me en Roger enlloc del professor? Qui m´agrada realment? Perquè sempre han d´haver-hi dubtes, pors. Tot són obstacles a la felicitat. Però ara tot em va de cara. El professor lliure del seu pare. El Roger a Alemanya sense ser ja una temptació no desitjada, i a part content, podent millorar la seva carrera, fent noves amistats, qui sap si trobant a Alemanya la seva noia ideal. Tot va en marxa.

Avui he hagut de tornar al dentista. Per això he preferit no veure´l. I avui no hi ha hagut visita sorpresa. El que sí ha fet ha estat trucar-me. I millor, perquè a part de la reconstrucció del queixal, com quasi no hi ha paret, m´hauran de posar una funda. Això significa més diners. Aiss, i sort que no tinc fills, perquè la meva pobreta mare va dir que els embarassos van ser fatals per les seves dents. També era d´una altra època, però pobra va morir amb poques dents seves, i jo dec haver heretat aquestes dents de mala qualitat, perquè jo mira que les raspallo i cuido, i ràpida vaig al dentista. Per sort, segueixo tenint un somriure maco


:::17.6.05:::

Ahir vaig tornar a passar el vespre i la nit amb el professor. I no estic gens empatxada. De fet tinc ganes de tornar-lo a veure. I pensar que passarem ara tantes hores seguides junts, que tindrem el cap de setmana per nosaltres dos, amb aquest bon temps. Només em preocupa una cosa, ai, aquesta Filomena que m´omple el cap. M´ha dit el mateix que Thehorror, que si el professor tenia dret a remenar el meu ordinador, jo tenia dret a mirar les seves fotos. Jo el veig un home legal i discret, però em fa por que mirés l´historial i descobrís aquest blog. Això és l´únic que em fa por. Tampoc tinc massa més a amagar. I ara crec que parlaré amb l´Ester per posar alguna protecció de sessió o no sé. Si és massa tard mala sort, si sap d´aquest blog, jo que sé, doncs que sàpiga com sóc. Però potser no li crida l´atenció, va veure que llegia alguns blogs però com ell aquest món no el coneix gaire. Si algú com ell volgués buscar, crec que miraria més fotos, o l´outlook (sort que no el faig servir). Ai, la Filomena em fa arribar a uns punts. Trucaré a l´Ester això sí, perquè m´agradaria saber com segueix la seva vida. Ella tenia intencions de fer totes les bogeries que no havia fet de jove. Jo no sé si anar així als extrems és bo, però en tot cas que faci el que vulgui, ara espero que tingui compte i prengui certes precaucions.
I ara vaig a dinar amb en Roger, a veure què diu tan important. I en unes hores començarà el meu cap de setmana d´amor i dolçor. Estic com una bleda pensant en el professor, tota romàntica, i a l´hora, sembla mentida, però tot i haver-lo vist cada dia em moro de ganes de fer l´amor amb ell hores i hores sense parar. Em noto humida cada moment, i ara només de pensar amb ell ja estic ben excitada. Aquest home és massa. Cada dia va a millor i em sorprèn, jo que pensava que ja no em podien impressionar gaire més en aquest aspecte, i ell, no sé, però té moltes qualitats, però aquesta és important. No puc explicar-li massa a la Filomena, perquè sinó em dirà que sóc una tonta que em deixo enganyar al llit. Bé, intentaré serenar-me unes horetes, que ara tinc dinar amb en Roger. A veure amb quina em sortirà. Crec que li toca la nena aquest cap de setmana. No sé, a veure. La veritat és que porto una setmana ben concentrada en el professor, però tampoc és dolent no? L'amor és egoista també. I aquesta frase donaria per filosofar molt, però tinc un dinar pel davant


:::16.6.05:::

El professor va venir ahir a casa meva de sorpresa. La veritat, no l´esperava. Estava amb una mica de mal de cap, perquè havia estat bastanta estona a la sala d´espera i un parell de dones m´havia posat el cap com un bombo. Jo portava el meu llibre Xaman per si de cas havia d´esperar una mica, però entrar a aquella sala era desesperant. Quasi ni trobo cadira. Què havia passat? Totes les urgències s´havien posat d´acord? Vaig intentar posar-me tranquil·la, obrir el llibre i no mirar constantment el mòbil per veure l´hora i vigilar si rebia algun sms del professor. Però tot i que m´agrada el llibre no podia concentrar-me. Hi havia un matrimoni gran que ella anava llegint les revistes del cor tota interessada, mentre que ell semblava molt nerviós. Un noi bastant atractiu que tenia els ulls tancats. I després aquelles dues amigues. Una era la pacient, l´altra estava allà fent temps segons em va semblar, ja que quan van avisar a l´amiga, ella va sortir al carrer. Doncs aquesta dona tenia una veu forta, i un pèl rasposa, algun nòdul a les cordes potser perquè treia molt aire, i ella forçava el parlar, i parlava de tonteries, i de la seva filla, i dels supers i altres temes marujis, que em sembla molt bé que comentin, però jo no volia sentir-los, jo volia seguir amb el meu Xaman, que només porto 60 pàgines, però no podia seguir... Vaig sortir del dentista amb mitja boca adormida i aquella veu encara clavada al meu cap. Un cop a casa no tenia ganes de fer res. Em vaig estirar al sofà i el món dels somnis se me´n va endur fins que els timbres a la porta em van despertar. Era el professor. Primer no em va fer gaire gràcia perquè m´agrada que em trobin amb aquelles pintes, però després vaig estar contenta. I pobret, potser li vaig passar el mal de cap a ell, perquè tenia insomni, i es veu que ha decidit entrar a internet a mirar ofertes per fer alguna escapada els dos aquest estiu. I després ben d´hora ha marxat a treballar. I amb aquesta xafogor. Avui estarà rendit.
I el que m´ha trucat és en Roger. Diu que vol quedar per explicar-me una cosa important. No sé si dir-li de quedar demà a dinar. O si avui el professor no vingués. Hauria de descansar.Però millor no quedo amb en Roger de nit. No vull que el professor es posi gelós. I això que no sap que és el dels xuclets. No vull espatllar res. El veig tan pendent de mi. I ahir venint de sorpresa. Ara, la versió de la Filomena...No sé què li passa amb el professor. Diu que ahir va venir de sorpresa perquè no es fia, que venia a veure si em trobava amb algú, i comprovar la història del dentista. Ja li he dit que si seguia així acabaríem malament. Em sap greu, però si me la cregués acabaria fent un disbarat


:::15.6.05:::

Va ser el professor qui finalment va venir ahir a casa meva. Em va escriure un sms dient que ja vindria ell perquè plovia massa. Em cuida molt, la veritat. Però, clar, segons la Filomena, va ser una estratagema perquè no anés a casa seva. S´ha tornat a posar impossible. Li trastoca sentir la paraula professor. Hem anat finalment aquest matí de tendes, però hem acabat una mica picades. I tot perquè no para de dir-me que vigili amb el professor. No sé per què tanta obsessió. Diu que l´observi bé, que em fixi en moviments estranys, que si puc li regiri la roba per si pren alguna medicació de bon matí. I ja li he dit que per aquí no passava, que jo confiava en ell, i no pensava escollar-lo com si fos una espia. La Filomena després m´ho ha volgut pintar de manera simpàtica, a veure si així em convencia, volia fer-me sentir Mata-Hari o com si fos la protagonista d´una pel·lícula. Però ja li he dit que el professor era una persona ben real, i no li faria gens de gràcia descobrir que desconfiava d´ell i li remenava les coses. I no perquè tingués res a amagar. Seria com qualsevol persona. A mi tampoc em faria gràcia llevar-me a mitja nit, no sentir la seva respiració al meu costat del llit, anar cap al bany i veure´l regirant els armaris. Clar que si es tanca la balda això és fàcil de fer. Però no m´agradaria que em mirés els papers o m´obrís cartes sense permís. Ni a mi ni a ningú. Si fins i tot no m´agradaria que descobrís que escric. Igual que preferiria que no tingués constància de certs episodis de la meva vida. No per voler amagar res, o perquè em penedeixi, sinó perquè potser tampoc cal. Tot i que algun dia pugui explicar-li.
El cas és que la Filomena vol que investigui al professor com si fos un psicòpata, i ell és un ciutadà més, ja li he dit. I que sí, que tenia un pare malalt del cap, però ara ja l´ha enterrat, i el que li cal és superar la seva pèrdua, i si ho fa al meu costat tot serà més fàcil per a ell, i tot serà més fàcil per a mi si sóc al seu costat. Veig que estic una mica nyonya. Deu ser perquè avui vaig al dentista i he decidit no veure al professor. No vull que em vegi amb la boca adormida i sense sensibilitat per l´anestèsia. I a part, com ell té feina, doncs ja ens veurem demà. O li dic que vingui més tard? La ràbia és tenir el dentista tard. També podria canviar-lo a un altre dia pel matí.Total per empastar. Espero. Són empastes que amb els anys es trenquen i s´han de reconstruir. Ja podrien fer-los més resistents. Quin pal!


:::14.6.05:::

El professor va venir ahir després de treballar i passar per casa seva a recollir roba. De fet, si anem quedant cada dia, això d'estar entre dues cases és una mica enrenou. Jo li he dit que si volia, avui podíem anar a casa seva, i no sé, va fer una cara de no, tot i que va dir que potser li seria més còmode. Potser té por que li miri les fotos, o que sé jo. I jo ho faig per ell, per donar-li comoditats. Jo estic més tranquil·la a casa meva. Però ara no vull parlar malament d'ell. Va estar tan dolç mentre passejavem per les platges de la Vila Olímpica i el Poblenou. Es agradable passejar de la mà d´algú, i no sentir-te sola com sempre. Em feia sentir protegida, tot i que a l´hora em fa por aquesta sensació. Potser t' acostumes massa a la companyia i ja no saps tornar a ser mai més independent. A molta gent li passa, es separen, es queden vidus, i de seguida estan amb una altra persona, potser l´estimen, però molts cops sembla la necessitat de no sentir-se sol, de tenir algú amb qui compartir les passes, viure experiències, tenir projectes.Jo, confesso que desitjo aquesta dependència una mica. Pot semblar de persona dèbil, però no importa reconèixer-ho. De fet molta gent no ho diu, però també ho sent, no volen estar soles al món. Alguna gent es recolzen en parelles, però d´altres poden dependre d´algun amic o familiar. El mateix professor, depenia del seu pare. La seva vida era anar els caps de setmana i tenir cura d´ell. Ara que no té pare boig (això és millor tenir-ho sempre present) doncs pot dependre de mi. Perquè jo puc dependre d´ell, però ell també depèn de mi. Necessita que escolti les batalletes amb els alumnes, que acaricii el seu cap amb pocs cabells, que el faci oblidar tots els problemes cavalcant en l´èxtasi dels orgasmes... I suposo que tots som una mica dependents, perquè en el fons som socials. El mateix Martí que semblava ser independent de l´amor, bé que va voler casar-se, tot i que ell és dependent de la feina. I ara no sé per què em poso a analitzar a tothom. Haig de posar ordre a la casa, que a mitja tarda marxo cap a Rubí
Avui vull dinar amb la Miriam. Està millor, tot i que ha d'anar a fer-se cures de la ferida cada dia. Ja és mala sort que se li obrís la ferida. I el casament està al caure. Passat Sant Joan. El 23 revetlla, 24 de descans i el 25 de casament. Jo li vaig dir que aniria sola, però ara potser hauria de dur el professor amb mi. De fet, jo sec a la taula amb en Quim i en Jean. No sé, hauré de pensar-m´ho


:::13.6.05:::

Odio escriure i que s´esborri i es perdi. I aquest maleit dia gris em fa veure-ho tot pitjor. Hauria d´estar contenta suposo, però tinc pors, dubtes...
Dissabte em va trucar el professor. La setmana passada van enterrar el seu pare, i ara necessita el meu consol. Vam quedar i fins aquest matí no ens hem separat. I avui quan plegui vol tornar a quedar, diu que no vol separar-se mai de mi, i que sap que sempre li seré fidel, i no es repetirà allò dels xuclets, i que com sempre estarem junts, no hi haurà perills ni temptacions. I jo vaig callar que el mateix dissabte, feia poques hores que altres mans tocaven els meus pits, el meu clitoris, una altra llengua recorria el meu cos que es movia a l´hora amb un altre home fruit de la sortida de divendres nit amb l´Ester.
La Filomena volia anar de compres, però amb aquest dia... I a part, m´imagino la seva cara quan sàpiga que torno a estar amb el professor. Però ella no pot estar en contra de la meva felicitat. He trobat un home que em donarà estabilitat, em cuidarà, està boig per mi i em pot fer feliç. No era el que volia?


:::10.6.05:::

No em va importar dormir amb l´Ester borratxa, però sempre hi ha millor companyies. Una companyia insuperable seria la del professor. Crec que l´estic mitificant, igual que potser vaig idealitzar la meva relació amb l´Igor, però desitjaria tant tornar amb ell. Amb la Filomena no puc treure el tema, perquè ella diu que he tingut sort perquè creu que el professor qualsevol dia li marxava el cap com son pare i m´assassinava o qui sap qui, perquè sempre repetia que no se sabia res de la mare. I deia que sort dels xuclets. I que hauria de agrair-li a en Roger, de qui per cert quasi no en sé res. Qui sap si és una nova tàctica per seduïr-me, o potser va molt enfeinat, o potser està fent-se a la idea que la nostra relació no pot superar un cert grau, i que mai podrà evolucionar fins a on ell vol. Jo estic convençuda que encara que deixem passar el temps, no estaré convençuda al cent per cent com a fidel parella d' en Roger. No sabria explicar els motius, són presentiments, intuicions, clar que de vegades també s´equivoquen. Si es pugués veure amb una bola de vidre el que ens espera, saber què escollir. Però la vida és així, arriscar-te, i molts cops si tries una opció, et perds una altra. I jo no sé a quin joc jugo, però com he perdut la meva estabilitat amb el professor, em dedico al sexe amb qui puc. I és que porto uns dies ben actius, i necessito calmar el meu cos. Ahir mateix vaig tirar mà d' en Martí. No sé si està bé, no estem per judicis. Vaig trucar-lo, no em va agafar el mòbil, vaig suposar que estaria gravant alguna cosa, el que no sabia era si tornaria a Barcelona. Li vaig enviar un missatge prou suggerent pel que sembla, i em va contestar que a les onze seria a casa meva. Deia que estava cansat, i potser el cos no li responia, però entre la nit, i el matí que tenia lliure, no hem perdut el temps. I molts cops la confiança de no ser la primera vegada, de coneixer-se, dona peu a més jocs, a més deixar-se anar a provar i improvisar. I això hem fet. I jo ara diríem que he reobert la meva condició d' amant d' en Martí. Ell si té ganes em trucarà entre rodatge, edició, viatges, perquè sembla que les idees de casament i lluir dona les ha tornat a deixar de banda. I no sé si he fet bé. Vull dir que no sé si vull tornar a viure sense tenir res massa clar, avui quedo amb aquest, demà amb l' altre, però ningú m' estima de veritat, ni m'aguanta prou temps com per conviure amb mi i les meves neures. I ara ve l´estiu. Un any més. De nou la gent fa vacances (perquè jo sóc una vaga anual) la gent viatja, i jo què faré? Potser passat agost hauré de pensar seriosament en portar una vida laboral activa donant classes a casa. Haig de buscar-me unes obligacions i una estabilitat per alguna banda. Ja que amorosament sóc desastrosa i només aconsegueixo aventures, intentaré buscar alguna altra classe d' estabilitat, per compensar. Però ara em dono una temporada d´esbojarrament. Demà sortirem amb l' Ester. A veure com acabem. Tinc ganes de festa i treure´m del cap al senyor professor.


:::7.6.05:::

Alguna gent em podria qualificar d´estranya, però jo crec que tot és relatiu, i segons com ho miris, i coneixent bé la persona, els comportaments de cadascú van en línea. Igualment l´Ester m´ha sorprès. Ahir vam quedar per anar a sopar, doncs vam dir que celebraríem que hem fet un examen després de no sé quant temps. A veure si l´aprovem. A ella li interessava tenir ja el nivell C per fer alguna oposició de tècnica informàtica a algun ajuntament. I a mi em va enganxar per sorpresa, i vaig pensar que no estaria malament fer alguna cosa de profit, tot i que després, fins a última hora no em vaig posar una mica en matèria, i potser encara que aprovi, hauria de seguir intentant millorar o pujar de nivell.
Tornant als comportaments de la gent, a mi el de l´Ester m´ha sorprès una mica. Ahir mentre sopàvem em va dir que dissabte nit va agafar un gran pet i va trencar amb la seva parella, i que ara se sentia molt millor, amb ganes de recuperar el temps perdut, amb ganes de tenir noves experiències, i que ara que jo era lliure de nou, podíem fer molt mal juntes. Volia sortir ahir mateix a lligar, i de fet es va insinuar al cambrer unes quantes vegades, però el noi no li va fer gaire cas, tot i que ella va creure que quasi se´l emporta al llit. Vam beure bastant vi, i la veia massa animada. A mi em va sortir la vida prudent (això també sorprén. Ultimament entre fer de cangur, cuidar d´amigues despendulades jaja) Vaig dir-li a l´Ester que ja sortiríem el cap de setmana, o els dijous que també era bon dia per sortir, però que pensés que ella treballava, i jo no. La vaig portar a casa a fer l´última copa davant la seva insistència. Va seguir amb el seu discurs de fora cadenes, que no volia dependre de res ni de ningú. I no se li va acudir res més que començar a llençar cigarretes per la finestra. Va decidir que deixava de fumar. I després em deia que volia ser com jo, una seductora d´homes. Li vaig dir que no hi havia per tant, i que de vegades és molt millor tenir una bona parella que anar picant una mica de tant en quant. Ella em deia que una llarga època de picar, i que en tot cas potser després buscava formalitat. L´Ester va insistir que li expliqués la meva última aventura. No vaig voler explicar-li cap intimitat amb el professor. Era com trair-lo. Inconscientment espero retrobar-me amb ell. Tampoc anava a explicar-li les meves trobades amb en Roger. Però tenia una aventura recent, no feia ni 24 hores , i li vaig explicar. De fet, històries per explicar en tinc unes quantes. Arribada una edat.
Potser era l´alcohol, però la cara que posava l´Ester era fins i tot morbosa, o potser jo vaig ser massa explícita. Li vaig dir que tot va començar innocentment a l´hora de dinar quan ell i la nena van seure a la mateixa taula que nosaltres. Quasi no hi havia espai, i era normal compartir taula. Ell de seguida va fer broma als nens de la Miriam, i no va trigar en donar-me conversa. Suposo que la calor va fer la resta. Ell em va proposar d´anar al castell encantat. Allà la foscor va ajudar. Tot i portar la nena de la mà, vaig notar la seva mà palpant les meves natges, i després els dits van escolar-se cap endavant, fent-me humitejar de desig. Em vaig quedar immòbil volent sentir més les seves carícies, però el petit m´estirava de la mà 'Ninotchka, ràpid que em fa impressió' Pobret, vaig pujar-lo en braços, i vam seguir baixant escales, i avançant pel castell. En sortir, em va clavar la mirada, tots dos sabíem que ho volíem. Després en algun moment quan els nens no miraven, m´acariciava o em besava, però tot molt moderat. L´Ester obria els ulls com taronges. Ja li vaig dir que la resta tampoc era emocionant, que cadascú va repartir les criatures, i va venir a casa, i el típic. Ja li vaig dir que una trobada sexual com una altre, i que passades unes quatre hores ell va marxar cap a casa seva, i tothom tan content. Que el separat era dels que sabia el que es feia, i havíem passat una estona agradable. Llavors l´Ester em va confessar que creia que mai havia tingut un orgasme, o almenys no havia sabut reconeixe´l.I que si era normal que un home se´n anés en deu minuts? Vaig moure el cap en negació. Pobreta, tant de temps callada sense treure´s tot això. Li van agafar ganes de vomitar i em va deixar el menjador ben maco. Almenys ella no es va tacar. Es va quedar dormida al meu llit mentre jo netejava amb fàstic. Anava a dormir a l´altra habitació, quin remei, però ella em va cridar. Un cop al mateix llit em va abraçar i es va quedar dormida. A sobre ella era a la meva banda habitual. Aquest matí a quarts de vuit li ha sonat l´alarma. No sé com ha tingut forces per dutxar-se i marxar a treballar. Li he deixat una samarreta i unes calces. La resta ha dit que es podia posar. I ara no sé per on seguirà aquesta noia. La veig esverada, tot i que sembla que té uns quants motius. A veure si en parlem més calmadament. No sóc ningú per a donar consells, però almenys que no es quedi amb tot a dins


:::6.6.05:::

No sé si tornar al llit una mica més. No sé què pensar de tot plegat. Tinc encara una mica de mocs al pit, i els braços vermells del sol. Però del que no sé què pensar, és sobre la meva vida. Divendres vaig anar al Liceu. Va ser una gran funció. Ho vaig passar meravellosament, perquè m´agrada aquesta òpera. I a part en Nemorino va fer un bis d´Una furtiva lacrima. Aquesta ària és la típica que molts tenors s´atreveixen a cantar-la en concerts. Però com la va cantar en Rolando Villazon. I com aplaudia la gent, fins que ell va fer el bis de l´escena. Va ser com una festa tot plegat, perquè al final, com era el debut al Liceu de Barcelona d´aquest jove tenor, des de les llotges van llençar tot de paperets de colors amb el seu nom.
Em vaig quedar amb els Davids.Amb en Roger no va passar res. Va dir que havia d´anar a buscar a la nena, i si volíem anar a casa seva, però als Davids els feia mandra, i a mi no em va semblar veure a en Roger gaire interessat en que jo hi anés. Estava com indiferent. I la veritat, no he sabut res més d´ell aquests dies. Clar que tampoc del professor. Tinc temptacions de trucar-lo tot i que sé que no despenjarà el telèfon.
Amb els Davids vam quedar-nos una estona a la sortida d´artistas del Liceu. Hi ha gent ben curiosa esperant per retratar-se amb els divos o fer-los signar programes o fotos. Finalment vam anar els tres a prendre alguna coseta, i jo em vaig comportar santament i vaig acabar la nit a la meva habitació amb els kleenex al costat i prou. Tot i que reconeixeré que estava cansada. El refredat m´ha pres forces
Dissabte tenia l´oral del nivell C de català, i aquesta part em va anar genial. D´alguna cosa m´ha d´haver servit actuar. Ara feia una calor a la facultat d´econòmiques. Les examinadores que em van tocar eren la mar de simpàtiques. I bé crec que vaig treure molt bona nota en aquesta part. Vaig parlar amb l´Ester, ja que ella epr cognom anava a un altre horari, i no la vaig veure. Ella sembla ser que estava molt més nerviosa i es va entrebancar alguns cops. Havíem de sortir dissabte nit, però jo havia de fer de tieta. Coses que passen, però se´m va acudir dir-li a la Miriam que em portés les seves criaturetes al vespre de dissabte perquè ells estéssin més tranquils. Els avis ja els tocarà cuidar-los durant el viatge de noces. I com dissabte nit anaven a parlar o provar no se què del restaurant, i tenien mil coses a fer... I jo, estava contenta amb els nens, perquè són molt graciosos i et fan riure molt, tot i que t´esgoten i també tenen les seves coses. I dissabte una mica em vaig sentir com la tieta soltera que cuida els nens dels altres. El que no m´esperava és que anant amb nens també es lligués. Però ahir, vam anar al Tibidabo, i aquesta nit no l´he passada sola. Vam conèixer un separat amb nena a l´hora de dinar. I quan vam deixar tots els nens vam anar cap a casa meva. Ho he passat bé, però encara tinc al cap el meu professor.
Ara truquen. Deu ser la Filomena. Res de dormir més de moment


:::3.6.05:::

En Roger m´ha proposat d´anar al Liceu a veure L´elisir d´amore. Què faig? Em moro de ganes d´anar-hi. A part, sembla que no estic tan tapada, clar que ara, quan menys t´ho esperes, em surt una tos seca, i em veig intentant-me empassar la tos, amb la picor a la gola, quasi ofegada, perquè l´altra opció és tosir i que es girin alguns liceistes amb mirades de desaprovació. M´arrisco?
L´altra por no és tan sobre qüestions mèdiques. La meva por és en Roger. L´últim cop vaig acabar amb xuclets. Què passarà avui? El professor ja l´he perdut, però si no em controlo sé que no és bo per en Roger perquè ell aspira a molt amb mi, i jo, no sé, sóc un mar de dubtes, i de vegades em vénen idees tradicionals al cap, i d´altres em vénen bogeries. Aniré al Liceu, i com a molt prenem alguna cosa i cadascú cap a casa seva. Aquesta és la intenció, però ara mateix, malgrat la tos, tinc un cuquet a satisfer dins meu. Serà la calor? Vaig llegir que a l´estiu la gent té més desig sexual, tot i que té menys rendiment. Quina contradicció oi? Hi ha més ganes, però després no es queda satisfet. Bé, jo avui em portaré bé. Almenys amb en Roger. Potser hauria de buscar-me un amant pel cap de setmana. Així em distrec i oblido el meu professor. Quin mal parlar d´ell! Deu ser a Tarragona?


:::2.6.05:::

I segueix el refredat atacant tot el meu cos, cada vegada més dèbil. Ara em dóna per desvariar una mica i tot. He pensat que els virus s´han aprofitat del meu mal moment després de ser deixada (tot i que tenia motius) pel professor. I a part, he estat bastant nerviosa per la Miriam i la seva operació. Per no parlar de l´examen. Quan temps feia que no m´examinaven? Tot i que ens vam apuntar abans de conèixer al professor, m´hagués agradat tant dir-li que havia aprovat. Bé, això encara està per veure.
El cap de setmana amb en Quim estava alegre, i a part ho vam passar genial per Montjuic amb el Carlinhos Brown. Quin fart de ballar! Em va agradar anar-hi. Però quan torno a estar sola, trobo a faltar la necessitat d´algú. Dimarts nit van venir els Davids a sopar. Sembla ser que ara amb el curs acabant serà difícil que comenci a fer classes de cant. Haurem d´esperar a setembre. Doncs dimarts en Roger va venir més tard. I em fa vergonya confessar-ho, però anhelava quedar-me a soles amb ell i fer l´amor bojament. Però no perquè fos ell. Tenia un desig entrecames, volia ser besada, acariciada. Necessitava passió. Però ell, pobret, com no sabia res dels meus ardents desitjos, prudentment va retirar-se junt amb els altres. Sino ràpid hagués intentat complaure´m. Però era molt millor, donades les circunstàncies, complaure´m jo mateixa. Aquella nit vaig despertar-me suada, no sé ben bé què somiava, i el resultat va ser un dimecres de mocs. I mira, almenys puc dir que ara mateix el meu desig sexual és nul. Ja pot venir qui sigui. Però clar, amb el nas se´m tapa cada dos per tres, em fan petó i m´ofeguen. Doncs res, a seguir bevent molta aigua, molts sucs, i esperar que passi ràpid. El dolent és que quan més tard és, pitjor et trobes.
He perdut el termòmetre. Potser hauria de comprar-me un. Si li dic a la Filomena em deixarà el seu, però no sé si és gaire correcte prendre´s la temperatura amb el termòmetre d´un altre. O potser sí. Realment el refredat em fa pensar més desvariadament que el del costum




Quin refredat! Ahir al matí tenia una mica de mocs, però a mesura que anava passant al dia, una aigüeta tapava el meu pobre nas, i quan menys m´ho esperava queia deixant-se endur per la llei de la gravetat. D´això no et mors clar, però és molt pesat, i menys amb l´estiu a la cantonada. La Filomena em va portar Fluimicil de la farmàcia, i em vaig destapar el nas abans d´anar a dormir ben d´hora amb el disneumon. Ahir tenia un mal de cap terrible, i mentalment tenia prohibit posar-me davant l' ordinador o la televisió. Així que vaig estirar-me al llit amb la capsa de kleenex com a companya de sons. Em vaig posar els dos coixins al cap, sembla que si el tens més alçat no es tapa tant. Però igualment m´he despertat unes quantes vegades amb problemes per respirar, dolor a les orelles, i ara en llevar-ne ja tinc a part de tot la mucositat també al pit, i comença la tos a part d´estornuts, i mocar-se. Així que estic encantadorament lletja, amb el nas vermell, i quasi sense veu. Un desastre! Espero que no em truqui ningú. Bé, si fos el professor. Però només em faltaria que vingués a veure´m avui. No sé per què encara penso en ell, però no puc evitar-ho. Hauria d´oblidar-lo


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL