Si no em confonc, avui s´estrenava La Gazzetta al Liceu. Allà estarà en Roger. No acabo de treure-me´l del cap. Diu que se´n va. Això em va dir divendres, que marxaria a viure fora de Barcelona, que havia estat contactant amb orquestres alemanyes, no sé si va anar a fer algunes proves, però el cas és que sembla ser que marxarà de Barcelona. I a mi quan m´ho va dir em canviar la cara. Volia dissimular, però em va fer pena, molta pena que marxés, i mira, que una llàgrima va començar a espurnejar, i galta avall, i una altra llàgrima, i no sé que em va passar que no podia contenir-me, i entre plors li deia ´ I la nena? No la trobaràs a faltar? La privaràs del seu pare? ´ I que sort que va ser cap al final del dinar, perquè semblava una font. Potser feia dies que tenia plors amagats, i divendres tot va brollar. En Roger em consolava acaronant.me. Em va portar a casa i el seu consol va passar de carícies a petons al coll, petons humits barrejats de llàgrimes i saliva, fins que vaig tornar a la realitat i horroritzada vaig apartar-lo tot xisclant ´el professor´ Ell va pensar que entrava per la porta, i la veritat va ser molt còmic veure com en Roger corria cap al bany. Vaig anar a buscar-lo, i era amb la mampara tancada, estirat sobre la banyera. Evidentment tota la samarreta i els pantalons eren molls com si s´hagués pixat. Llavors va dir-me que marxava volant, que no em volia portar nous problemes, però que l?entegués que a Barcelona tot li havia anat malament. Em va fer un petó al front, i va marxar sense donar-me temps a reaccionar o preguntar-li res més. I la veritat, no l´he trucat perquè era amb el professor, i avui perquè he pensat que estaria ocupat, i perquè a part, el meu instint egoista m´empeny a dir-li que es quedi, però tampoc puc oferir-li res. No sé per què, però en prefereixo seguir al costat del professor. Em dóna seguretat. Tot i que confessaré que ahir a la nit, quan el professor em feia l´amor a fosques, imaginava que les mans que em tocaven eren les d´en Roger, era en Roger qui em penetrava i qui em feia emetre xisclets de plaer. Però les meves mans tocaven la seva cara, i no trobaven les formes d´en Roger. Vaig obrir el llum en un impuls per saber realment amb qui estava. Era el professor, la persona amb qui havia passat un romàntic cap de setmana, l´home que em fa feliç i pel que havia decidit apostar, i no penso espatllar-ho de nou. Però aquestes sensacions em van preocupar. Per què havia d´imaginar-me en Roger enlloc del professor? Qui m´agrada realment? Perquè sempre han d´haver-hi dubtes, pors. Tot són obstacles a la felicitat. Però ara tot em va de cara. El professor lliure del seu pare. El Roger a Alemanya sense ser ja una temptació no desitjada, i a part content, podent millorar la seva carrera, fent noves amistats, qui sap si trobant a Alemanya la seva noia ideal. Tot va en marxa.
Avui he hagut de tornar al dentista. Per això he preferit no veure´l. I avui no hi ha hagut visita sorpresa. El que sí ha fet ha estat trucar-me. I millor, perquè a part de la reconstrucció del queixal, com quasi no hi ha paret, m´hauran de posar una funda. Això significa més diners. Aiss, i sort que no tinc fills, perquè la meva pobreta mare va dir que els embarassos van ser fatals per les seves dents. També era d´una altra època, però pobra va morir amb poques dents seves, i jo dec haver heretat aquestes dents de mala qualitat, perquè jo mira que les raspallo i cuido, i ràpida vaig al dentista. Per sort, segueixo tenint un somriure maco
