body comentado
Barcelona sunset
:::27.3.06:::

#
En Conrat està malalt. Ja sé que no és la fi del món. De fet és un simple refredat, però jo comptava venir avui amb ell al pis, i he hagut de tornar-hi sola.

He passat el matí amb ell, i després de dinar, veient que segueix tot tapat, he vist que no em quedava més remei que venir sola. Els dies passen, i haig de buidar el pis. Sembla una tonteria, però després de l´atac de pànic d´ahir, avui tenia una por terrible. Així que m´he entretingut visitant a la Filomena, fins que he hagut d´entrar. Aquestes parets em pesen. Em venen al cap imatges desdibuixades meves enmig de la boira de l´alcohol. Les llàgrimes han entelat més les imatges. Je baixat persianes i he obert finestres per notar l´aire una mica fresquet entre els núvols de la contaminació. He obert l´ordinador i m´he hagut de posar a escriure per alliberar tota aquesta presió del passat

Podria dir a la Filomena que entrés amb mi, però em fa vergonya. Ara ja es va fent tard. Li diré que demà entri amb mi al pis i m´ajudi a llençar els records. Posaré la roba en bosses, i suposo que hauria de fer capses amb llibres. I també posaré en capses els albums de fotos. No cal llençar-les, ni tampoc mirar-les. Però hi ha certs records que és millor fer desaparèixer. Sí, haig de preparar tot perquè ho portin a casa del Conrat

Crec que marxaré a veure en Conrat. L´he trucat i diu que no trigarà en anar a dormir. Aniré a veure´l. Ell m´ha dit que si vull, aprofiti que estic fora de casa i vagi a sopar amb els Davids o amb algú. Però no vull deixar-lo sol. No sé si un raonament de bleda. M´imagino que és un raonament de persona preocupada per al qui estima. Pot semblar cursi però estimo en Conrat. I el millor és que no pateixo per res en aquesta relació. Em fa sentir molt feliç, tant, que em fa por pensar que li pugui passar alguna cosa. Aquest podria ser l´únic patir. Sé que la felicitat no és eterna, i sé que estadísticament, degut a la diferència d´edat, segurament ell aguantarà menys temps en aquest món. Però no vull pensar en aquest tema. Ara som feliços, i ell té una salut envejable, malgrat aquest estúpid refredat.

Torno amb ell. Abandono de nou la casa. L´únic que he fet és escriure. Crec que em faré portar l´ordinador ja. Així quan vingui no tindré més remei que empaquetar.

Demà li diré a la Filomena que m´ajudi i llestos




#

Avui tot és una mica estrany. Avui he decidit passar una nit sola al meu estimat pis. No tinc cap problema amb en Conrat. De fet tot ens va tan bé que sembla impossible.

El que passa és que llogaré el pis. A l´abril ja no podré tornar-hi. A partir de demà treuré la roba que em queda, i els records que decideixi endur-me a casa d´en Conrat. No sé si llençar moltes coses. De fet són records de fantasmes. La meva ment ha anat esborrant records, especialment els dolorosos. Si començo a rellegir el que vaig anar penjant al blog... no sé què passaria. Suposo que seguiria feliç amb en Conrat, però la lectura no seria freda, totes les emocions passades es farien presents.

He estat una mica egoista amb l´escriure. Escrivia per alleugerar tota la càrrega emocional, i ara que sóc feliç no ho necessito. Suposo que podria escriure, però no sento la necessitat. Igualment m´emporto l´ordinador, i així em serà més fàcil consultar el correu, i encara que no escrigui el meu bloc, anar xafardejant per internet. No perdre´m les històries dels altres, ja que la meva la tinc quasi amagada, com si la lectura d´altres pugués espatllar-la. Quines bestieses! En el fons sempre he estat una mica supersticiosa.

Ara que estic sola aqui entre les parets de sempre em sento ben estranya. I a part molt sola. Trucaria al Conrat perquè vingués. Pensarà que estic sonada, però ara mateix em sembla tenir el sostre cada cop més a prop, el terra puja i les parets volen empassar-se´m. La meva última ampolla de vodka segueix sobre la tauleta del menjador. Puc evadir-me amb ella o puc trucar al Conrat perquè vingui, o senzillament puc agafar un taxi i anar a casa, perquè aquesta ja no és la meva casa. Demà ja tornarem a llençar coses, i agafar l´ordinador i quatre coses.
Crec que marxo. Em sento sola i em fa por. Tot és molt estrany. Quina sensació!
Marxo a casa meva. No vull estar més aquí. Aquesta atmosfera em deprimeix. Necessito els braços d´en Conrat abraçant-me mentres sóc al llit, sino no podré dormir. Trucaré un taxi


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL