# En Conrat està malalt. Ja sé que no és la fi del món. De fet és un simple refredat, però jo comptava venir avui amb ell al pis, i he hagut de tornar-hi sola.
He passat el matí amb ell, i després de dinar, veient que segueix tot tapat, he vist que no em quedava més remei que venir sola. Els dies passen, i haig de buidar el pis. Sembla una tonteria, però després de l´atac de pànic d´ahir, avui tenia una por terrible. Així que m´he entretingut visitant a la Filomena, fins que he hagut d´entrar. Aquestes parets em pesen. Em venen al cap imatges desdibuixades meves enmig de la boira de l´alcohol. Les llàgrimes han entelat més les imatges. Je baixat persianes i he obert finestres per notar l´aire una mica fresquet entre els núvols de la contaminació. He obert l´ordinador i m´he hagut de posar a escriure per alliberar tota aquesta presió del passat
Podria dir a la Filomena que entrés amb mi, però em fa vergonya. Ara ja es va fent tard. Li diré que demà entri amb mi al pis i m´ajudi a llençar els records. Posaré la roba en bosses, i suposo que hauria de fer capses amb llibres. I també posaré en capses els albums de fotos. No cal llençar-les, ni tampoc mirar-les. Però hi ha certs records que és millor fer desaparèixer. Sí, haig de preparar tot perquè ho portin a casa del Conrat
Crec que marxaré a veure en Conrat. L´he trucat i diu que no trigarà en anar a dormir. Aniré a veure´l. Ell m´ha dit que si vull, aprofiti que estic fora de casa i vagi a sopar amb els Davids o amb algú. Però no vull deixar-lo sol. No sé si un raonament de bleda. M´imagino que és un raonament de persona preocupada per al qui estima. Pot semblar cursi però estimo en Conrat. I el millor és que no pateixo per res en aquesta relació. Em fa sentir molt feliç, tant, que em fa por pensar que li pugui passar alguna cosa. Aquest podria ser l´únic patir. Sé que la felicitat no és eterna, i sé que estadísticament, degut a la diferència d´edat, segurament ell aguantarà menys temps en aquest món. Però no vull pensar en aquest tema. Ara som feliços, i ell té una salut envejable, malgrat aquest estúpid refredat.
Torno amb ell. Abandono de nou la casa. L´únic que he fet és escriure. Crec que em faré portar l´ordinador ja. Així quan vingui no tindré més remei que empaquetar.