body comentado
Barcelona sunset
:::30.12.05:::

#
El dia és gris, i fa fred, però em sento feliç. El meu refredant està marxant, el meu nas ja no està irritat, els meus ulls no estan vermellosos, i em sento rejovenida pel Nadal. El fred et fa reaccionar, i conserva la pell jove.

I paro de dir bestieses. No sé què em passa últimament. Potser no penso tant, no li dono tantes voltes a les coses, i això em fa sentir millor. Abans, pensava massa les coses i a sobre triava l´opció inadequada sempre, i pensava que era una desgraciada, i em sentia massa dependent dels homes. Potser estic recuperant la meva anterior alegria. Crec que abans de l´Igor, jo era una persona diferent. Després d´ell només sabia beure i sentir-me desgraciada. Em trobava els pitjors malparits al meu llit, i m´ho retreia. Ara passo de tot. I llavors no em poden fer mal. No es que hagi perdut sentiments ni res d´això, però fent autoanàlisis, diria que en general ara estic molt menys obsessionada per tot. O almenys això em sembla. Potser demà opino una altra cosa.

I per què em sento feliç? Doncs per tot i per res. Per exemple, aquesta nit veuré en Quim i en Jean. Això és fantàstic no? I abans aniré amb el Roger al Liceu. Es veu que avui la funció dura una hora i mitja, així que no sortirem gaire tard.

Estic contenta perquè dimecres vaig portar als nens de la Miriam al Teatre Regina. Ella volia comprar Reis, i jo vaig portar als petits a veure el Conte de Nadal. I em vaig sentir tieta del tot. Després vaig quedar amb l´ Adrià, que va insistir molt en veure´ns. Jo no tenia gaire ganes que em veiés amb cara de refredat, però no em va deixar opció. Vam anar a Can Cargol, al costat del Conservatori. Hi havia masses grups, i nosaltres dos estàvem sols. I no sé, em va donar la sensació que l´Adrià era un bon noi, però era un avorrit. No va parar de parlar-me de la feina. A mi ja m´agrada saber una mica de tot, i que la gent em parli de coses que no tinc ni idea, però els programes americans de comptabilitat, els objectius a complir per calcular-te el sou i altres temes, combinat amb el meu refredat, el fum del restaurant, gent en taules donant-se amics invisible i fent xivarri, van esgotar-me. Així que quan el pobre Adrià em va dir la seva idea per Cap d´Any, em va fer por de pensar-hi. Volia anar a algun apartament a la muntanya, allunyats de tot... I jo li vaig dir que si no érem parella, no tenia sentit anar tots dos sols. I que volia una festa amb gent. I que a part venia en Quim. I també vaig dir-li que havia vingut un amic meu d´Alemanya. I ell va dir-me que no li donés excuses. Crec que es va picar, perquè em va dir que em portava a casa. Però m´és igual. No em venia de gust això.

I ahir vam anar a sopar a casa els Davids el Roger i jo. I també van venir altres amics seus. I l´Elena. I va estar molt bé. I no sé què va passar. Però el Roger i jo vam tornar junts a casa, i a casa meva es va quedar. Però no em penso preocupar. Vam dir que tindríem una relació de vacances. De fet, ell ha de tornar dimarts cap allà. Ara està de tendes. No crec que trigui perquè aquest matí ja hi ha anat amb sa mare.

No sé, què em passa, però em sento feliç. Potser la solució es fer el que et digui el cor. O jo que sé. En tot cas, crec que aquest serà el meu últim post del 2005. Entre la visita d´en Quim, i la meva relació nadalenca amb en Roger, no tindré gaire temps. Bona entrada d´any!


:::28.12.05:::

#
Avui segueixo com en Baby Mocossette. Un espant! Clar que com és època de regals, podríem dir que vaig de regal de Reis. Clar que mirat des d´una altra perspectiva, estic passada de moda, perquè el re Rudolph de Santa Claus, amb el nas vermell, ja està obsolet fins d´aquí un any. Què trist!

Ja sé que no em moriré d´un refredat, però em treu totes les energies. I el fred que deu fer el carrer no m´ajudaria. Així que estic castigada a casa. El Roger, ahir a la tarda, va voler fer-me companyia, però jo tenia el cap saturat, i no admetia gaires converses, i una mica el vaig fer fora. Avui penedida, li he demanat perdó, i m´ha dit que aniria a comprar i em prepararia un dinar deliciós. Ja li he dit que no calia, perquè tinc poca percepció de sabors, però s´ha posat molt pesat. I que hem de fer! Es Nadal, i si li fa il.lusió, que ho faci. I la sort, és que com em veu refredada, no crec que faci cap atac sexual. Ais, pobret, dit així sembla que sigui un violador. Pobret!

A veure si milloro una mica. El divendres ve en Quim, i dissabte és Cap d´Any. L´any passat tenia virus estomacal, i aquest tots els mocs del món.

Els Davids volien fer avui un sopar nadalenc amb en Roger, amb mi i altra gent. No sé pas si anar-hi amb aquesta pinta, i el nas rajant. Clar que avui és el Dia dels Innocents. No sé, no sé.


:::27.12.05:::

#
Ja estic desperta, i això que quasi no he dormit. Porto una nit fatal. Ahir estava una mica refredada, però un cop estirada al llit tenia el nas tot tapat, i no em podia dormir. M?he anat despertant, i ara mateix segueixo amb el nas tapat, i a sobre comença a posar-se vermell. Quin espant! Jo no surto de casa. Però clar, si no surto, vindran cap aquí. Els conec. El primer en Roger, que el tinc de veí. Des de que va arribar a Barcelona, m´ha trucat no sé quants cops, i al final, ahir li vaig dir que em vingués a buscar si volia. Ho vaig fer perquè va insistir molt, i com a part del principi de refredat, tenia una mica de mal d´esquena, doncs em va anar bé.

Pel camí, en Roger va començar directe dient que em trobava encara més guapa. Jo li vaig dir que millor no seguir aquell camí. Però ell ni cas. Anava conduint, i la mà se li escapava cap a la meva cuixa. I anava explicant-me coses, tot alegre. Després va voler-se assegurar si estava amb algú. Tot i que em sembla que la Filomena el va posant al corrent de tot. Ais, quin complot!

En Roger volia anar a sopar, però jo després d´aquests dies de tantes calories em vaig negar. Tampoc tenia gens de gana. Només tenia ganes de dormir i descansar. Els nens cansen, tot i que són un encant. Però a part, m´ha preocupat la situació de la Rosa i el John. Ella me´l va criticar ben criticat. Em va semblar com si en John fos un monstre. I aquell amor i aquella passió del principi? Ella em va dir que no se separava pels nens, perquè necessitaven un pare, tot i que ell tampoc era el millor exemple a seguir. Quan recordo tot el que em deia, sembla increïble. Realment ella ho està passant malament, però exagera? O en John és un gandul que li ha perdut el respecte? Amb mi, en John estava encantador. Clar que depèn de com, podria interpretar-se malament. El cas és que prefereixo haver marxat ja. A part, la Rosa ara està convertint-se en la reina del xat. I ja sabem com enganxa això. I si a casa troba menyspreus, i al xat troba carinyets... doncs sé que el proper pas serà que quedar amb algú. I si el John ho descobreix. Drama!

Quin rotllo el nas! Crec que em quedaré a casa. Ni Roger, ni Adrià, ni Martí, ni res. Tots tres volen quedar avui. Jo no em veig amb ànims. Espero millorar, perquè ara mateix em sento dèbil i carregada de microbis.


:::22.12.05:::

#
M´acaben de despertar el Tom i l´Andy. Estan per Barcelona. Què matiners! I jo estic una mica destemplada. Serà el fred. Clar que allà Palamós en faria molt més. M´han dit que tenien el cotxe tot ple de gel. Aiss, tremolo només de pensar-ho. Hem quedat en dinar junts. Serà el nostre dinar de Nadal.

I jo demà marxo de cap de setmana nadalenc al poble de la Rosa i el John. Es veu que els nens m´esperen emocionats. Allà segur que farà fred també. Agafaré leotardos enlloc de mitges.

Qui arriba demà a Barcelona és en Roger, però ens creuarem. Ahir em va trucar per saber on seria. Va insistir que quan tornés a Barcelona el truqués de seguida. També es va oferir en venir-me a buscar en cotxe si volia. No li vaig preguntar si pensava instal.lar-se a casa la Filomena o què perquè encara sortiria rebent i voldria estar-se a casa meva. No és que em molesti, però no vull complicacions, i el Roger em complica la vida. Igual que l´Adrià. Crec que intentaré distanciar-me d´ell. L´Adrià té un bon embolic mental. Dimarts em deia que li feia tanta pena que marxés tots els dies de Nadal. No volia llibertat? Doncs ja la té. Oi que no som parella? No penso enamorar-me de nou d´ell. El que em fot, és que en el fons em sembla que encara ho estic. Però no estic amb la bena als ulls. Ell em vol quan l´interessa, doncs jo igual. No haig de resignar-me i estar pendent d´ell perquè no s´ho mereix, i perquè no és tampoc guapíssim, ni superinteressant, ni milionari jaja. Tot i que potser avui li toca la loteria. Em fa ràbia recordar dimarts nit, dormint els dos abraçats calentets sota el nòrdic després de fer l´amor. El record de la humitat de la seva llengua recorrent el meu cos. El record de les seves mans acariciant els meus pits. El lliscar de seus dits sobre la meva fina pell... I paro que em poso tonta perduda. Prou de tonteries. Prou d´Adrià! Estic oberta a noves experiències, encara que després resultin ser uns cabrons tipus Vicenç (amb mi es va comportar, però amb la seva xicota...) A veure qui conec pel poble de la Rosa i el John jaja. Potser ve el germà, però pensant-ho bé, no vull complicacions familiars

Vaig a la banyera, amb aigua ben calenta. Posaré l´estufa al bany. Vull relaxar-me.

Amb els millors desitjos de Nadal per a tots.


:::20.12.05:::

#

Estic esperant l´Adrià per anar a fer compres de Nadal. Diu que ve en moto a recollir-me. Espero no passar gaire fred.

I em sento com una mica Patge dels Reis Màgics o alguna cosa semblant, tant acompanyar a gent a comprar regals, perquè demà a la tarda aniré amb la Miriam, clar que anirem pels seus nens, que jo també vull comprar-los alguna coseta, i de passada compraré pels fills de la Rosa i el John. I de passada ens veurem. Ella ja demà és l´últim dia d´escola.

I aquest matí també he estat voltant. M´estaré tornant en compradora compulsiva? No sé què em passa aquest any, però tinc ganes de fer regals i de regalar-me coses a mi també. I això que és una bogeria de gent. Clar que a les tardes és pitjor que els matins. Però en tinc ganes. I quan he rebut el missatge d´ajuda de l´Adrià, no m´he pogut negar. Per ell potser és l´excusa per veure´m , tot i que sé que li atabala tot el tema aquest. I jo, no sé que em passa, però tinc ganes de voltar. Potser fa fred, però m´és igual. A veure si acabem d´hora i anem a berenar a una granja. Encara que siguin les vuit, ens afartem de xocolata amb melindros i ja no sopem. I sino que em convidi a sopar, i anem celebrant Nadal ja. I jo que vaig cantant nadales per casa. M´he xalat jaja.

He rebut un missatge del Vicenç dient que sóc adorable. No sé què vol. Suposo que no perdre l´oportunitat d´una nova escapada. Aquest tio és tonto, perquè al final al pescaran. Clar que en el fons m´agradaria, per enganyar a una pobra noieta. Jo no li he contestat. A veure, a mi m´és igual. No esperava res d´ell, però ara em sap greu per la noia. I més per Nadal. Però el món està ple de banyes. Però clar, tan ràpid és una mica fort no? No sóc puritana ni molt menys, però si un no vol compromisos, et quedes lliure i ja està, no dónes explicacions. Com jo, ara mateix estic sola sí, però faig el que vull. Ostres, semblo l´autora d´un llibre d´autoestima. Fora dependències, fora records d´amors passats. No vull ser una patètica dependent dels homes (com algú em va qualificar, Això de patètica no em va agradar gens. Jo tinc el meu glamour)

Hi ha gent que ho vol tot. Vol tenir algú pels moments tendres, de romanticisme,tenir algú assegurat per sempre, i també volen altres aventures, perquè sino es deixen envair per la rutina. A la vida no es pot tenir tot. Es qüestió de triar, i després ser feliç amb l´opció escollida.

I ara a fer Nadal amb l´Adrià


:::19.12.05:::

#
Estic molt molt mandrosa. M´he passat el dia al llit i al sofà. Però ara haig d´ espavilar. M´espera una meravellosa tarda de compres amb la Filomena. Ho resistiré?

Jo potser hauria de comprar alguns regals, però no tinc clar a qui. Suposo que has de regalar coses a qui et surt del cor, no perquè et vegis en obligació ni compromís.
Està clar que regals pel John, la Rosa i els nens compraré. Per la Filomena també, però avui no puc, perquè si vull fer-li la sorpresa. Buf, potser hauria de fer llista mental. O amb paper. Aiss. El Vicentet m´ha deixat cansada jaja. I ara li dic també Vicentet (a la cara no li he dit) I a ell també l´he cansat. Clar que la confessió que em va fer ahir, no el deixa gaire bé. Em va dir que potser no ens podríem veure aviat, perquè aquesta primavera es casava. No podia renyar-lo com si fos un nen petit, ni tampoc anava a enfadar-me, perquè no teníem cap compromís, ni res, però clar, vaig trobar fort que el tio anés posant les banyes abans de casar-se, així que li vaig fer el comentari. I em va dir que estava enamorat, però que li agradava l´emoció, el perill, l´aventura. Que ell era així i no ho podia evitar. La núvia és joveneta es veu. Pobra filla! Però jo no puc fer-hi res. Em vaig enterar massa tard. Aisss. Alguns homes són de por. I algunes dones també


:::16.12.05:::

#
Avui la Filomena ha picat la porta quan era a mitja classe amb el meu alumne. Ha demanat perdó, volia preguntar-me si podia anar de tendes amb ella avui. Li he dit que no m´anava bé. Es que avui em vull prendre la tarda relaxada. Fer una mica de tai-xi. Després fer-me un bany. Està relaxada per casa, vora l´estufa. I ja arribarà el Vicenç.
No li he explicat els meus plans, perquè em semblava lleig. Però canviar-los per barrejar-me entre masses de gent fent compres, bufff, no em ve de gust. Has de tenir el dia nadalenc on no t´importa res, i tot et sembla bonic, i fins i tot els que volen colar-se, qui et pren el regal que tu volies, els que t´ empenyen, tots sense excepció et semblen simpàtics.

La Filomena, però, no s´ha tallat en preguntar-li a l´alumne si es podia quedar a escoltar la classe. I ell li ha dit que es quedés. Després ja li he dit que això no ho fes. A mi no em sembla bé... El cas és que ha marxat de casa meva donant-me dos petons i dient bon Nadal. Jo no sé què volia, almenys xerrar una mica, però amb la Filomena pel mig...

Quan ha marxat, la Filomena ha dit que si de cas ja aniríem dilluns matí de tendes perquè segurament hi hauria menys gent que en cap de setmana. I ha insistit en convidar-me a dinar. I ara arribo. Entre el vi i xupitos, crec que abans del bany faré migdiada i tot. I crec que aquesta dona em volia emborratxar per donar-me la notícia que quan ella sigui a Sevilla amb la germana, deixarà les claus de casa seva a en Roger, per si no vol passar totes les Festes a casa dels seus pares. Jo no podia enfadar-me, però bufff, tenir al Roger de veí, és l´últim jeje. A part, ara que amb la distància crec que em tenia una mica oblidada... La Filomena és massa bona dona amb en Roger. I també molt confiada. No perquè el Roger faci res, però anar deixant la casa. Una cosa és convidar a algú, i una altra és deixar la casa. Però ja s´apanyaran. I jo, també




#
Nadal, Nadal, tot és Nadal. I fred i fred, i l´hivern que encara no ha arribat.

El meu alumne vindrà demà matí a fer l´última classe de l´any. Ell és de fora, d´un poble de Girona, i va a passar els Nadlas en família. Jo com només tinc una tieta a l´altra banda del món, els passaré amb amics. En Quim i en Jean venen per Cap d´Any. I per Nadal, crec que faré com l´any passat. Aniré a fer cagar el tió dels nens de la Rosa i el John. La Rosa m´ha dit que m´estan esperant. Així que el proper cap de setmana, cap a la muntanya.

I aquest cap de setmana em quedo a Barcelona, que puja el Vicenç (jo no li dic Vicentet. Alguns dels comentaristes sí. Això de Vicentet em recorda a la Vicenteta de TV3). Doncs sí, vindrà ell. No sé ben bé per on portar-lo. Fa massa fred. Quasi que veient el meu pis ja en té prou jeje. Però no, vull portar-lo a algun lloc xulo a sopar dissabte, després fer la copa. I a veure si fa sol i podem passejar pel barri Gòtic. Clar que amb la fira de Santa Llúcia pot estar a petar? Ja ho pensaré

Ara aniré a dormir. Estic rendida de voltar mirant tendes. I després he anat a veure la Filomena, i ja m´ha fet una truiteta i ens hem quedat després de xerrera fent un xupito. Ella ja marxa la dijous amb la seva germana.

Definitavament vaig cap el llit. Els llençols quan entres estan freds. Això és el dolent d´estar sola a l´hivern. Passes més fred. En canvi a l´estiu s´està més fresquet. Algú al costat acaba fent-te suar més. Clar que enamorat tot et fa gràcia. Però igualment , crec que l´hivern propicia més la vida en parella. A caseta , davant la llar de foc (en el meu cas l´estufa, perquè com no tinc calefacció), un brindis amb vodka per escalfar el cos, abraçar-se sota mantes, escalfar-se les mans un a l´altre? Aiss, m´estic posant romàntica i sense raó. Ara fins i tot ploraria, i no sé per què. Deu ser la depressió pre-Nadal.


:::15.12.05:::

#
Ahir vaig sopar i dormir a casa l´Adrià. Ara sembla que vol tenir-me més a prop, però ho fa de maneres dissimulades. Per exemple, em va convidar a anar a per Nadal a casa la seva família. Jo li vaig dir que tampoc calia, que semblaria que fos una relació oficial. I ell em va contestar que no, que els diria que era una amiga que no tenia família, i que ell no podia permetre que ningú fos sol per Nadal? La qüestió va quedar en l´aire. Jo vaig dir-li que tampoc volia fer pena. Ell va dir que no feia pena, però que era cert que no tenia família, i aquests dies tothom està en família. I les seves reflexions em van fer sentir malament.

Potser degut al tema del Nadal, quan ell em va preguntar pel cap de setmana, li vaig tornar parlant-li una mica massa del Vicenç. Ell no deia res, però ser que per dins el fetge se li omplia de ràbia. Però ell havia decidir deixar de ser parella convencional i fidel, i ara patia les conseqüències

Avui amb el fred, i amb els pensaments centrats en la meva desgraciada solitud he decidit animar-me anant a la perruqueria. Unes metges ataronjades m´han animat el rostre i l´esperit. Un sms de l Vicenç dient que ve divendres. Què més vull?

I sobre Nadal, doncs no crec que vagi a casa l´Adrià. Abans aniria a casa del Roger que vindrà aquestes festes. Perquè la Filomena va amb la germana a Sevilla. Clar que el més segur és que vagi amb el Quim i la Miriam. Però no em penso atabalar més amb el tema.

I com a curiositat final. La perruquera està prenyada. El nen neixerà a mitjans de febrer. Encara serà del mateix dia que jo. Però el graciós ha estat que m´ha ensenyat una foto en color del bebè que porta al mòbil. Es una imatge extreta del dvd que et fan a les ecografies. La foto era de fa un mes. El nano tindria sis mesos. Es molt fort. Ara poden tenir fotos d´ un abans de néixer


:::13.12.05:::

#
Estic contenta perquè finalment he fet el pas total de desenganxar-me de telefònica. I encara estic més contenta de l´ADSL de 20 megues de jazztel. La portabilitat de la línia només va suposar-me el tall d´unes hores en el telèfon, ara que el router va trigar una mica en arribar, i a part va haver-hi una mica de lio amb Seur, i després que jo amb tant anar amunt i avall la setmana passada,tampoc havia pogut quedar amb l´Ester. Diuen que és molt senzill, però m´atabalava la idea de les connexions, i ahir va venir a la tarda, i de passada em va ensenyar una mica a fer pirateria (ja sé que no està bé jeje, però s´ha de saber de tot. I ara això de pirateria ha sonat fatal, i el que va fer, és posar-me l´emule). També em va baixar un programa de la NASA que es veu la Terra...

Va quedar-se a sopar a la vora de la meva estufa, i ja ens vam allargar tot xerrant de tot, i també dels homes. Ella estava emocionada amb la meva escapada a València. De fet ella va trencar amb la seva parella de sempre farta de la monotonia. I ara, amb el Pep va fent. Ella fa dies que no sap res de l´Adrià. A mi em va trucar per quedar el cap de setmana, però ja li vaig dir que marxava. No vaig dir-li amb qui ni a on jaja. Tot i que si pregunta li diré. No li dic perquè no tinc cap obligació amb ell. Tampoc pretenc donar-li gel.los ni res. Jo estic bé. I ell també té el que vol. Em té de tant en quant, doncas ja està.I avui tinc un missatge seu de bon dia al mòbil. Em convida a sopar a casa seva, per tant dedueixo que no està enfadat com algú vol fer-me creure. I tampoc té raons per enfadar-se. Ell és com és, i no ho pot negar.

I amb el Vicenç va anar molt bé. Volíem passar-ho bé, i això vam fer. Tampoc vam fer massa turisme, perquè jo ja l´havia fet l´altra setmana. El graciós va ser que vam tornar a anar de sarsuela. Com jo l´altre setmana li vaig explicar que havíem vist Doña Francisquita, va creure que era una amant de la sarsuela. Així que de sorpresa va agafar entrades per dissabte tarda veure La revoltosa i Gigantes y Cabezudos. Les feien al mateix teatre Olympia. I era també la mateixa companyia del José Luís Moreno. El ventríloc Com són sarsueles curtes, en una entrada tenies les dues . Al meu gust, molt millor la de Gigantes, inspirada a Saragossa.

Dissabte nit vam sortir pel carrer Cavallers de València ple de bars moníssims. Clar que van acabar també plens de gent.

Diumenge ens el vam prendre més tranquils al seu pis jeje. I ja veurem. El Vicenç diu que el proper cop baixarà ell a Barcelona. Quan serà el proper cop? Qui ho sap, però de moment estic plena de forces i preparada pel Nadal, l´Any Nou, el fred o qualsevol adversitat. I parlant d´adversitats, avui és dimarts 13, glups. Clar que també és Santa Llúcia.


:::9.12.05:::

#
Ja hem tornat de Palamós. Ahir vam acabar congelats a Tossa grrrr. Quin fred! Vam dinar allà i vam veure el pessebre vivent. Va estar bé, però quin fred feia a la cua tu! Encara no sé com no m´he refredat. Després per animar-nos vam prendre xocolata a un forn del poble. I a la casa d´ells amb la calefacció i una mica de vodka, vam aconseguir tornar a escalfar-nos.

Però tot això no em preocupa. Ara estic inquieta per si vaig o no vaig a València. El Vicenç em va trucar dimecres vespre. I ahir em va trucar tres vegades. Vaig haver de tallar-lo una mica quan érem per Tossa, però ahir a la nit vam estar més d´una hora parlant. I no sé, però tinc ganes de variar d´aires de nou. A part, allà fa menys fred. I l´Adrià em carrega. I la Filomena quan menys t´ho esperes treu el tema Roger. I no sé, que crec que agafo autocar o tren i marxo. El Vicenç em va dir que si volia venia avui quan plegués. Deia que necessitava veure´m. Bé, tampoc crec que estigui superenamorat, ni molt menys, però li dóna morbo tot plegat. I jo, si hi vaig tampoc sé ben bé per què és, però em ve de gust marxar fora, i veure altres cares, i ... tinc ganes de passar-ho bé. Així que crec que no m´estic més estona per aquí. Vaig a informar-me d´horaris i truco al Vicenç. Es quedarà ben parat jaja. Potser és una bogeria, però tinc ganes de fugir de rutines. Sí, sí, me´n vaig


:::7.12.05:::

#
Buff ! Vaig corrents. Han vingut el Tom i l´Andy a Barcelona a comprar, i els he acompanyat. Després la Filomena s´ha apuntat a l´hora de dinar, i ara ells han seguit comprant, i nosaltres corrents a fer bossa perquè hem decidit marxar amb ells cap a Palamós. M´imagino que allà farà més fred, però ens han convençut.

Porto uns dies que no paro la veritat, perquè al final amb l´Adrià vam anar a parar a València. Vam marxar diumenge, perquè dissabte jo estava mandrosa, i ell molt prudent va esperar a l´hora de dinar a trucar-me. Em va convidar a casa seva, i diumenge a les vuit del matí vam agafar cotxe i cap a València. L´excusa era que una amiga del seu cosí està fent allà unes sarsueles i ens donava invitacions per la funció de diumenge vespre. Es veu que el cosí no podia anar-hi, i l´Adrià anava per quedar bé, o alguna cosa així. Crec que la noia i el cosí havien tingut rotllo, però no sé nosaltres ben bé quin paper teníem. El cas és que acabada l´obra, l´Adrià va saludar la noia, però ella va fer el paper de cansada, i per sort no vam haver de sopar amb ella ni res.

Anar a València va estar bé perquè no feia tan fred. Dilluns va fer un vent més molest, però diumenge tarda fins i tot em vaig treure l´abric perquè em molestava. Diumenge mentre passejàvem pel centre em va donar una mica de baixada recordant Setmana Santa quan havia passejat per aquells carrers de la mà del professor. Era refer el mateix recorregut de la mà d´un altre home. L´altra variació era que la il.luminació nadalenca els feia més bonics, i això va fer que la meva ment retornés al present. No té sentit viure del passat. Es com l´ Igor, ja pot tornar que no el vull ni veure en pintura. Però no vull ni parlar d´ell. I a part, com ara amb l´Adrià no se sap ben bé què som. Representa que som amics, i jo com no vull embolics així ho crec, però ell no sé si té molt clar res tampoc.

L´Adrià, té una mica de mala sort. Dilluns vam anar a Malvarosa a dinar arròs a la banda. Allà hi ha molts restaurants per menjar la paella que vulguis. A part primer ell amb il.lusió va demanar calamars, musclus i peixets, i no sé si va menjar massa ràpid, o es va passar, o va posar-se molt allioli que al vespre va acabar fatal. El pobre em va donar la tarda amb uns retorns estomacals d´un olor espantós, fins que finalment va dir-me que marxava cap a l´hotel, i que jo aprofités per fer alguna volta. Era l´última tarda- nit. Ell havia de conduir dimarts, tot i que ja li vaig dir que podia fer-ho jo. Vaig dir-li que anava amb ell a l´hotel. Em sabia greu. Però ell va insistir-me que el deixés una mica sol, que ho preferia així. Suposo que voldria estar tranquil del llit al bany, així que vaig fer-li cas. El nostre hotel era molt a prop l´ajuntament, així que vaig voltar una mica i vaig seure a un bar a prendre una clara per animar-me. I vaig conèixer un noi molt simpàtic. Jo em sentia sola en una ciutat desconeguda, dono conversa al cambrer, i ell, el Vicenç,va acabar parlant amb nosaltres. Jo explicava que el meu amic era víctima de la paella, i vinga a riure i riure tots. Total que el Vicenç i jo vam acabar sopant junts. A ell feia dos dies que l´havia deixat la seva xicota, però deia que li havia tret un pes de sobre, que així s´estalviava trencar ell. Vaig trobar-me molt a gust amb ell, i això que potser no ens veiem mai mésEstà clar que ell volia alguna cosa més que sopar, però em sabia greu per l´Adrià, no eren les millors circunstàncies. Tot i així vaig arribar amb el cap alegre de vi i una mica de vodka. Sort que l´Adrià ja dormia.

Amb el Vicenç ens vam donar els mòbils i els mails. No sé si seguirem parlant. Ell em va enviar un sms ahir dient-me que gràcies per una vetllada deliciosa. Avui he rebut un altre dient-me que per alegrar un dia ensopit de feina, havia pensat en mi. Però... estem una mica lluny


:::3.12.05:::

#
Ara mateix estic sola. Sola perquè vull. Tot i que no he passat la tarda sola. Ha estat amb mi l? alumne. Ha vingut a dinar, i ha menjat de tot jeje. I després hem anat al Liceu a veure Semiramide. Jo no coneixia aquesta òpera, però hem passat una bona estona. Una bona estona artística perquè els cantants, especialment la contralt han estat molt bé, però com teníem entrades massa bones, i el primer acte era de dues hores seguides, jo tinc l´esquena un pèl torta. Tot i això coincidim que ens alegrem d´haver anat. Clar que no entenc com el Liceu enlloc de calefacció té sortides d´aire fred al mes de desembre. Molt calents van, no? I el meu alumne després havia quedat, però bé, ja portàvem prou hores junts.

Fa poc he vist unes quantes trucades de l´Adrià. Un sms dient que el truqués. I després un altre que anava a dormir, però pensés si vull marxar fora amb ell, que tenia una sorpresa. Ho he vist massa tard. Pobre Adrià, però a la tarda tenia el mòbil tancat per no tenir interrupcions, i després perquè érem al Liceu. No és culpa meva. I no sé què dir-li. Clar que si no dic res potser a les vuit del matí es presenta a casa vestit de boy-scout. Bé, no sé quina mena de sortida serà. Potser ve amb botes botes de goma i el cangur groc com el de Pescanova per anar a pescar. O ve en xandall sobre una bici. Clar que si apareix vestit de cow boy muntat a cavall i amb un altre per mi, fliparia. Però no crec que sigui tan gran la sorpresa. Vindrà i em dirà si vull anar a la neu, o a una casa rural o qui sap on. Però si fa fred i es preveu pluja, no? Sorpresa seria uns vols a Londres. Ais, com l´any passat, com em va agradar anar-hi. Feia fred, però estava tot tan nadalenc. I jo que em sento nadalenca des d´ahir que vaig decidir posar quatre xorrades de Nadal per casa. Em falta penjar el detall de fora la porta. Fins i tot em vaig animar a comprar algunes felicitacions de Nadal. Passejar pel centre de Barcelona amb tantes llums i tanta gent incita. I pensar que aquest any ja tenen obert Santa Llúcia. Cada any més d´hora.

Crec que aniré sola a dormir. A l´Adrià li contestaré que segons on sigui tindré ganes de marxar o no. Una resposta ambigua. Ara no estic per decidir. Espero que demà ell no matini gaire per venir amb propostes estranyes


:::1.12.05:::

#
He passat la nit a casa l´Adrià. Potser sóc una mica interessada, perquè al migdia em va escriure un missatge dient-me si volia quedar. No li vaig contestar res perquè a la tarda tenia alumne. Vam fer la classe, i al final em va dir què tenia una mica de pressa per quedar-se, però si em podia trucar un altre dia. Un petó als llavis és l´únic que em va donar. I jo, per distreure´m vaig trucar a l´Adrià, i vam anar a sopar, i després, a casa seva, se´m va llençar a sobre amb unes ganes i un desig... La veritat és que em va excitar molt, i avui estic feliç com una perdiu. Fa fred al carrer, però amb una bufanda i un bon abric tot té solució jeje.

L´Adrià em va preguntar què faria pel pont. Ja li vaig dir que per a mi cada dia era pont jaja. Ell voldria anar dissabte amb els de la feina a tocar boles jaja, però deia que si s´agafava pont dilluns, si voldria que féssim alguna cosa. Vaig dir-li que estaria bé, però no vam concretar res

Ara però penso en l´alumne. I si el porto un dia al Liceu ? Seria agafar entrades baratetes, d´aquelles que només veus si agafes mal d´esquena. Vaig a mirar a veure què trobo.

I els escarabats per sort no surten. Per tant, em convenceré que no n´hi ha més.


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL