# Buff ! Vaig corrents. Han vingut el Tom i l´Andy a Barcelona a comprar, i els he acompanyat. Després la Filomena s´ha apuntat a l´hora de dinar, i ara ells han seguit comprant, i nosaltres corrents a fer bossa perquè hem decidit marxar amb ells cap a Palamós. M´imagino que allà farà més fred, però ens han convençut.
Porto uns dies que no paro la veritat, perquè al final amb l´Adrià vam anar a parar a València. Vam marxar diumenge, perquè dissabte jo estava mandrosa, i ell molt prudent va esperar a l´hora de dinar a trucar-me. Em va convidar a casa seva, i diumenge a les vuit del matí vam agafar cotxe i cap a València. L´excusa era que una amiga del seu cosí està fent allà unes sarsueles i ens donava invitacions per la funció de diumenge vespre. Es veu que el cosí no podia anar-hi, i l´Adrià anava per quedar bé, o alguna cosa així. Crec que la noia i el cosí havien tingut rotllo, però no sé nosaltres ben bé quin paper teníem. El cas és que acabada l´obra, l´Adrià va saludar la noia, però ella va fer el paper de cansada, i per sort no vam haver de sopar amb ella ni res.
Anar a València va estar bé perquè no feia tan fred. Dilluns va fer un vent més molest, però diumenge tarda fins i tot em vaig treure l´abric perquè em molestava. Diumenge mentre passejàvem pel centre em va donar una mica de baixada recordant Setmana Santa quan havia passejat per aquells carrers de la mà del professor. Era refer el mateix recorregut de la mà d´un altre home. L´altra variació era que la il.luminació nadalenca els feia més bonics, i això va fer que la meva ment retornés al present. No té sentit viure del passat. Es com l´ Igor, ja pot tornar que no el vull ni veure en pintura. Però no vull ni parlar d´ell. I a part, com ara amb l´Adrià no se sap ben bé què som. Representa que som amics, i jo com no vull embolics així ho crec, però ell no sé si té molt clar res tampoc.
L´Adrià, té una mica de mala sort. Dilluns vam anar a Malvarosa a dinar arròs a la banda. Allà hi ha molts restaurants per menjar la paella que vulguis. A part primer ell amb il.lusió va demanar calamars, musclus i peixets, i no sé si va menjar massa ràpid, o es va passar, o va posar-se molt allioli que al vespre va acabar fatal. El pobre em va donar la tarda amb uns retorns estomacals d´un olor espantós, fins que finalment va dir-me que marxava cap a l´hotel, i que jo aprofités per fer alguna volta. Era l´última tarda- nit. Ell havia de conduir dimarts, tot i que ja li vaig dir que podia fer-ho jo. Vaig dir-li que anava amb ell a l´hotel. Em sabia greu. Però ell va insistir-me que el deixés una mica sol, que ho preferia així. Suposo que voldria estar tranquil del llit al bany, així que vaig fer-li cas. El nostre hotel era molt a prop l´ajuntament, així que vaig voltar una mica i vaig seure a un bar a prendre una clara per animar-me. I vaig conèixer un noi molt simpàtic. Jo em sentia sola en una ciutat desconeguda, dono conversa al cambrer, i ell, el Vicenç,va acabar parlant amb nosaltres. Jo explicava que el meu amic era víctima de la paella, i vinga a riure i riure tots. Total que el Vicenç i jo vam acabar sopant junts. A ell feia dos dies que l´havia deixat la seva xicota, però deia que li havia tret un pes de sobre, que així s´estalviava trencar ell. Vaig trobar-me molt a gust amb ell, i això que potser no ens veiem mai mésEstà clar que ell volia alguna cosa més que sopar, però em sabia greu per l´Adrià, no eren les millors circunstàncies. Tot i així vaig arribar amb el cap alegre de vi i una mica de vodka. Sort que l´Adrià ja dormia.
Amb el Vicenç ens vam donar els mòbils i els mails. No sé si seguirem parlant. Ell em va enviar un sms ahir dient-me que gràcies per una vetllada deliciosa. Avui he rebut un altre dient-me que per alegrar un dia ensopit de feina, havia pensat en mi. Però... estem una mica lluny
