body comentado
Barcelona sunset
:::31.10.05:::

#
L´Adrià és una de les poques persones que avui no té pont. Del seu departament és l´únic que hi va. Ja és tenir mala sort, perquè jo tenia ganes de fer alguna cosa diferent, de sortir. Ens hem passat el cap de setmana bastant tancats a casa, i jo necessito aire. Però clar, avui ha de fer mal dia per fotre i demà a veure, però demà amb la caravana que es preveu, és un dia per quedar-se a Barcelona. Però jo ja no puc més. I si l´Adrià el proper cap de setmana no vol anar a cap banda, me?n vaig jo sola on em sembli. No sé què em passa però necessito activitat. Es maco estar amb ell, però tota l´estona al sofà apalancats o tenint com a única activitat fer algun clau, és avorrit. Potser hi ha gent que en té prou, o va a èpoques, però necessito fer coses diferents. No demano tampoc emocions fortes, però variar. Avui per exemple és la Castanyada. I què farem? Ell diu de quedar-se a casa, que portarà alguns panellets (que a sobre engreixen). I a mi em faria gràcia per exemple anar a alguna festa de Halloween. Ai, no sé. Em podria pintar ungles i llavis de negre, i posar-me maquillatge blanc per donar-me un aire sinistre i malvat jaja. I em compro unes sabates de tacó d´agulla.Em poso de cuir negre? Segur que a l´Adrià no li faria gens de gràcia. Ell em preferiria disfressada d´infermera... Però deixem-ho. Crec que trucaré a l´Ester a veure què fan ella i el Pep. Almenys sopar amb algú diferent, i tenir altres converses. No sé què em passa, potser no és culpa de l´Adrià, sóc jo que m´agobio, però ell semblava una persona dinàmica, i ara sempre està cansat, ara ha quedat fluix pels vòmits. Potser li passa alguna cosa, pobret (això de dir-li pobret sona fatal jeje). Ja sé que no es pot ser tan dura, però m´he aixecat com de mala llet, i tot em sembla malament. Fins i tot que hagi nascut la ´infantita´ . Una boca més a alimentar.


:::27.10.05:::

#
L´Adrià no va anar ahir a treballar. Dimarts va arribar no gaire catòlic el pobre (quina expressió més graciosa, sempre ho he pensat. I ahir vaig estar amb ell a casa fent d´infermera. De fet no vaig fer res més que està per allà. I avui ha insistit en anar a treballar. No m´ha dit res, suposo que estarà bé. Ahir per la tarda ja no va vomitar, però clar, si no li quedava res. Però deixem aquests temes tan poc agradables a l´hora de dinar.
Avui he decidit desvincular-me del tot de telefònica. L´Adrià em va parlar meravelles de jazztel, i en algun blog també he llegir recomanacions, així que em passo a jazztel i els seus 20 megues de velocitat i a trucades nacionals gratis. Quina passada! No m´agrada fer propagandes, i més si no en trec benefici, però penso que si és una cosa bona s´ha de saber. He mirat i estalviaré diners, i a part tinc ganes de sortir-me del monopoli telefonístic. A Jazztel m´han dit que ells s´ocupen de totes les baixes. A veure si és veritat que surt tot bé i no em quedo sense línea un temps que és el que em fa por. Però bé, tampoc és tant drama no tenir internet, i per trucar està el mòbil. Clar que comunicar-se amb el Quim per mòbil surt molt car, però bé si és un parell de dies. A part, a ell li agrada rebre els meus mails. Tinc dies força inspirats.
Avui també he parlat amb els del gas perquè la Filomena m´ha fet entrar por sobre les revisions obligatòries, dient que no era el mateix que les inspeccions, i que si ens posarien multa. Ais, ella si truquen gent fent publicitat, aguanta els rotllos. Jo no acostumo a sentir-los. El cas és que les revisions s´han de fer cada quatre anys, i te les cobren. Les inspeccions són gratuïtes. I a part, et pots fer una espècie d´assegurança, pagues molt poquet cada mes i et fan una revisió anual a canvi. La Filomena pobreta es lia i la fan liar alguns comercials sense escrúpuls. Clar que està tot malament, i no tinc res contra els comercials, perquè hi ha de totes menes, com qualsevol professió, i penso que els que van a porta freda, ha de ser molt dur.
Com veieu, tinc un dia molt de paperams, perquè he aprofitat per classificar factures, rebuts i programes teatrals. Ho he posat tot al seu arxivador. I ara em sento satisfeta.
Quin remei! Ja que no em puc sentir satisfeta en altres aspectes jaja. A veure l´Adrià avui com està. Haurà de seguir fent repòs. Però penso que si està bo per treballar, també podria estar-ho per cardar. Ja ja. Ara semblo una malèvola sexeaddicta. Imagineu-me ´violant´ a un pobre noi debilitat pels vòmits jaja. No ho faré. Encara sóc bona noia.
Vaig a satisfer el meu estòmac. A veure què dino


:::25.10.05:::

#
Tot esperant al nou alumne. Em recorda l´obra de teatre Tot esperant Godot, que per cert va estar molt bé al Lliure fa uns anys. O no era al LLiure de Gràcia?. Però anem al que anàvem. Porto dos dies que em dóna per fer un títol-resum de post, que descriuria com em sento. Quines coses! jaja.
Estic prou de bon humor, i això que ahir va ser tot monòton. A veure, va trucar l´Adrià i va venir a casa, però quasi no vam parlar. No sé, ell seguia apàtic, però jo també. Va ser tot estrany i diferent. Vam fer l´amor però com per obligació. Sempre una mica de desig hi ha, però faltava passió. O almenys a mi em faltava, però em va semblar que ell tampoc es moria de ganes, que ho feia tot per complir, o només com aquell que dina perquè ha de fer-ho per anar vivint, però sense ganes. Ai no sé. Potser són suposicions meves. Però crec que en l´aire hi havia una sensació d´indiferència. I és trist que en tant poc temps passi això, no? No sé per què s´apaga la flama. Què passa? En el meu cas, com sóc variable no em preocupo, potser demà torno a estar penjada del tot. Però i ell? El cas és que no em sento angoixada. Estic nerviosa per veure el meu nou alumne i que quedi content. Es curiós que tot varii segons els prisma que es mira. Estic segura que si no tingués l´alumne, ara estaria enfilada per les parets i tota preocupada per si el meu amor s´acaba, però com tindré un alumne nou aquesta tarda, no em preocupa l´Adrià, i confio que avui quan ens veiem tot tindrà un altre aire. I si no, ja en parlarem o jo que sé. No em vull preocupar i prou


:::24.10.05:::

#
Sense notícies de l´Adrià. Aquest podria ser el títol del post, perquè és el tema del moment. I la pregunta seria si truco o no truco, sms o no sms, passo de tot? Em busco alguna activitat perquè quan truqui vegi que no penso estar sempre pendent d´ell? No entenc la seva actitud. He volgut creure que aquest cap de setmana no s´ha deixat veure massa per deixar-nos més temps al Quim i a mi. He volgut creure que ell no té gelos d´en Quim. Podria tenir gelos perquè jo havia estat enamorada d´ell, perquè sempre ha estat el meu millor amic, perquè hem tingut les nostres relacions, perquè fa més temps que el conec que a ell. Però si pensa amb el cap veurà que en Quim em pot estimar molt, però és gay, que té parella... Però sobretot, l´Adrià hauria de veure que estic colada per ell, crec que fins i tot ho estic més jo que ell. De fet, tot això és parlar per parlar, preocupar-se perquè sí, fer-me com sempre la pel.lícula, perquè potser l´Adrià no diu res perquè se li ha complicat amb la feina, o perquè està descansant, i pensa que quan em vagi bé trucaré. I potser no sent gelos pel Quim. Divendres tots dos semblaven animats a xerrar. Ningú va fer cap paperot. Però no sé per què no truca. Es per orgull? De fet qui no truca la primera sóc jo, perquè em fa ràbia ser molts cops la primera en trucar. Sé que a alguna gent li pot semblar una actitud infantil, però a mi no m´ho sembla. També és infantil anar amunt i avall de casa en casa. Jo provaria de viure junts del tot, i si va bé perfecte, i sino adéu i avall. Potser el va marcar la seva ex, però a mi m´ha marcat molta gent, i ho he esborrat. Almenys més o menys. El cas és que serà millor que em truqui, o ho faci jo, abans que comenci a buscar distraccions. Em faig por. L´única emoció és que demà vindrà el meu futur alumne de cant. Esperem. Almenys ha trucat. No com altres




#
A veure avui si l´Adrià estarà bé. Divendres sí que va venir a conèixer en Quim, però dissabte nit va dir que preferia quedar-se a casa tranquil a descansar. Tampoc es va acomiadar d´ell. Vam portar-lo a l´aeroport diumenge al migdia la Miriam i jo.
Ahir quan el vaig trucar estava apàtic, no sé, molt misteriós. No va voler venir a veure Els miserables amb els Davids i amb mi. A mi em feia gràcia anar, a ell no podia obligar-lo, però podria haver dit de quedar després i sopar, o dormir junts, o no sé... Semblava amb ganes de desconnectar de mi. Això pot ser bo o dolent (clar, o una o l´altra) El que vull dir que no sé com prendre-m´ho. Com he estat distreta amb en Quim, i ahir amb els Davids vam sopar i es va fer tard, no m´he capficat gaire. Aquest matí he estat de xerrera amb la Filomena, i tampoc he pensat en ell. Es curiós, però no estic preocupada. Suposo que avui em trucarà i ens veurem i ja està. I ara he decidit que vaig a dinar i a cantar Els miserables. Llàstima no saber-me les lletres en català. Potser les podia haver demanat. Em sento Eponine ara mateix. Tot i que acaba ben malament pobra noia


:::21.10.05:::

#
Tinc l´Adrià una mica putejat (per dir-ho d´una manera no fina jaja). Està gelós vaja, tot i que li he dit que no té motius. Va ser molt més alarmant que la seva ex anés a viure amb ell. El cas és que en Quim va aparèixer ahir de sorpresa des de Brussel.les. Podia haver anat a casa els seus pares o a casa sa germana, però li vaig dir que es quedés a casa meva. I l´Adrià ara està molest segons sembla. Ahir va dir que ens deixava solets, que així parlaríem de les nostres coses. El que em va fotre, va ser la manera com va dir-ho. Espero que avui sí que vindrà amb nosaltres. Podem anar a sopar a algun lloc xulo. Ai no sé. A part, els Davids m´han comentat que aquest cap de setmana fan un concert teatralitzat dels Miserables a Poblenou. Podria estar bé. En tot cas, no em penso preocupar per l´Adrià, si ell s´automargina pitjor. I ara crec que vaig a despertar al Quim, que ja són hores. Com a mi m´ha agafat insomni matinal. Serà que ahir vam beure massa vi. I els xupitos finals van acabar de fer el seu efecte. Jo amb insomni, i ell que no es pot ni aixecar. I l´Adrià de mentres, deu estar emprenyat a la feina. Quin quadre!


:::19.10.05:::

#

Doncs el coixí era a la rentadora. Tampoc era tan misteriós. Es veu que despistada en el meu món de pensaments, vaig agafar llençols, coixineres i el meu coixí i tot cap a la rentadora. Amb raó no em cabia quasi res més de roba després. Em va estranyar, però no ho vaig relacionar amb la pèrdua del coixí. I com és un coixí d´aquests més bé petits, de forma de papallona per cuidar les cervicals... Clar que estava doblegat i va sortir partit, però suposo que podré seguir dormint amb ell. Ara ja està sec.
Doncs la Filomena, quan li vaig explicar, ho va veure ben clar. Si no era a cap lloc, i l´últim cop que recordava haver-lo vist era al treure la coixinera per anar a la rentadora... totes les pistes ho deixaven clar segons ella. Serà la veu de l´experiència.
Ara amb la Filomena, no tenim tant contacte. No em critica a l´Adrià com al professor, però tampoc en parla bé. Simplement sembla no voler saber-ne res. Ella, suposo que em culpa de la marxa d´en Roger. Van agafar amistat, i potser ella el va com adoptar. I ara, amb mi guarda distàncies. Què hi farem!
Aquesta tarda quedaré amb la Miriam, que quasi no ens veiem. L´Adrià té reunió a partir de les 17 h . Ell no va descobrir on podia ser el coixí jaja. Li va fer gràcia el meu joc. Quan estic de bon humor i ell també, tot és tan perfecte. Ahir teníem el dia que ens feia riure tot. No pensar massa en res. Recordar anècdotes i compartir-les un amb l´altre.
Ahir érem feliços. Espero que avui també.


:::18.10.05:::

#
Ja ha aparegut el coixí jaja. Em sento tan ridícula ara mateix. No serviria de detectiu. Era fàcil saber on era. No sé si dir-ho o deixar-ho obert a la vostra intel.ligència. I jo disposada a creure que algun esperit havia decidit instal.lar-se a casa meva jaja. La Filomena ha sabut on trobar-lo ben ràpid. No sé si explicar-li avui a l´Adrià a veure si ell ho sabria. Ai, ai, ai, ara canto flamenc jeje. De fet em lamentava d´acabar sent protagonista de posts de misteri barats. Hi havia fa anys un programa, el Qui?, on es produia un assassinat i el públic votava qui volia que fos l´assassí. Hi havia diferents finals possibles. També passava en aquella obra de teatre ´Pels pèls´ Doncs jo ara faig la versió barata perquè només hi ha una solució jaja. Barata i cutre, però real jaja. Clar que cada dia no em passen misteris, però coses curioses si que em passen sí. Clar que quina mena de misteri és perdre un coixí per casa. He buscat fins i tot dins la nevera, i evidentment allà no hi cap un coixí, i per tant no hi era. Crec que no tinc futur d´Angela Ladsbury. Què hi farem!




#
Torna a fer mal temps però no penso deixar-me desanimar per això. Tot i que ara mateix no estic desanimada, estic més bé preocupada per la meva salut mental. Alguna explicació hi ha d´haver. He posat la rentadora. Fins aquí tot normal. Es veritat que plou i sembla no ser un dia adequat per fer rentadores, però jo, si plou o veig el dia perillós, estenc a dins, per a alguna cosa tinc una sissi meravellosa. I a part llavors queda l´habitació amb olor a suavitzant de mil flors. A mi m´agrada. Es el del Mercadona. I ara no sé per què em dóna per fer publicitat quan no m´agrada fer-ne, i menys si no tinc comissió jaja. Però tampoc passa res per dir que m´agrada comprar al Mercadona perquè està bé de preu tot i està tot net, ben presentat... Potser quedo com la típica maruja que només sap parlar de la llar , (jo a part acostumo a parlar de l´Adrià, quanta varietat eh? ais), però tots hem d´anar a comprar i col.laborar. I ara els polítics insisteixen en el tema. ´saps el número de sabates del teu fill? ´ Ara volen que els homes col.laborin, i no siguin només arrossegadors de carros al super i prou. I ja està bé que tothom penqui. L´Adrià té una dona que li planxa una mica i li fa el gros, aquesta és una bona solució. I si us fixeu són dones de fer feines, no homes de fer feines. Jo mai he vist homes que s´ ofereixin per a cases particulars. Algú en coneix cap? Si algun ho intenta el discriminen? Però bé seguint amb el que em preocupa. He posat els llençols a rentar, i ara he anat a fer el llit i no trobo el coixí. He buscat sota el llit el primer. Després a l´armari de l´habitació. I després he anat cap al menjador, el bany, la cuina... Jo que sé, no tinc una gran casa. Per distracció, puc haver portat el coixí cap a algun lloc de la casa, però serà algun lloc accessible, i en els llocs accessibles, el coixí no està. No ha entrat ningú a casa. Fantasmes en principi no en tinc. On està el coixí?


:::17.10.05:::

#
Avui estic bé. Estic contenta. No sé ben bé per què. Una raó seria el bon temps. Una altra que d´aquí poc veuré l´Adrià. Potser també influeix que ahir vam anar al Liceu a veure La Gioconda. No eren unes entrades boníssimes visualment, però vam poder sentir unes bones veus, i amb una mica de mal d´esquena veure el ballarí revelació Angel Corella que girava i girava sense parar en el famós ballet de Les hores, i un bonic muntatge, clar que imagino que des de platea i frontalment seria molt més maco que des de dalt. El cas és que dissabte l´Adrià va tenir la idea de mirar si hi havia entrades, i la va encertar. Potser era una compensació per haver estat aspre amb mi últimament. I com diuen que la música calma les feres... ara estic ben calmada jaja Va estar bé, i penso que ho farem sovint. Ara que en Roger no hi és, hauré de moure´m jo per no quedar-me tant aïllada del món operístic. Hauria d´anar a veure més teatre i no ser tant apalancada. I parlant d´en Roger, què deu serd´ell? Ahir se´m va fer estrany no haver-lo d´esperar a la sortida d´artistes. Però com tenia l´Adrià al costat, ràpid me´n vaig oblidar. Així sóc. Després de l´òpera, vam anar a menjar uns montaditos entre carícies, petons i rialles. Vam anar cap a casa desitjant-nos un a l´altre bojament... I això potser també em fa ser feliç avui.
Avui no he dinat a casa, avui era feliç, i ho sóc encara. He sortit al carrer fent un passeig i he acabat menjant pizza a plaça Urquinaona.( Molt poc nutritiu) Com estava sola, confessaré que estava pendent d´altres converses. Els cambrers eren de fora. Hi havia una embarassada. Seia a una cadira. Parlava amb una clienta, i li deia que dissabte acabava de treballar, però que estava cansada. Venia de compres i per això havia arribat abans; fins les 16 h no començava a treballar, però acabava a les 3 h de la matinada. Jo m´he quedat de pedra. Aquella noia amb aquella gran panxa fent tantes hores! La noia parlava el castellà amb dificultats, així que no podia seguir del tot bé la conversa, però Déu n´hi do com he anat seguint. La cambrera deia que anaria a Marroc els mesos de baixa, i que després deixaria allà la nena. Això m´ha fet pena. Però ella deia que estava molt tranquil.la perquè li cuidarien molt bé la nena. I que ja els seus pares li havien triat el nom, un nom que sóc incapaç d´escriure. O sigui que seguia l´autoritat tot i els quilòmetres de distància. Llavors la noia ha ensenyat a la clienta les seves compres a Prenatal. Deia que ella ho comprava tot nou per a la seva nena. Tot i que el marit no havia comprat res. Però que per alguna hora feia tantes hores. Es curiós tot plegat. M´hagués agradat que la clienta fes més preguntes a la noia marroquina, però llavors la marroquina ha preguntat a la clienta, que tindria sobre els trenta . La cambrera volia saber si la noia tenia fills. Li ha dit que no. Li ha preguntat si estava casada. I com la clienta ha dit que no, la marroquina li ha preguntat tota estranyada ´per què? ´ . Crec que en aquests moments es notava massa que escoltava perquè fins i tot he aixecat la vista del diari aquest que regalen. La clienta li ha dit que sortia amb un noi, i que ell era separat i tenia fills. La marroquina de seguida li ha dit que el deixés. Ha fet cara de disgust. Ha dit que a ella no li agradava ser segona dona. La clienta deia que les coses anaven com anaven, que avui en dia no era una cosa tant estranya, i que ella estava contenta, i que els nens l´estimaven. La marroquina no semblava gaire convençuda, i anava fent cares de desaprovació, i li ha preguntat si portaven temps. Crec que ha dit que portava només deu mesos. La marroquina deia que era poc temps, però ha repetit que a ella no li agradaven els homes amb nens. I llavors s´ha aixecat dient que volia menjar una mica, i la clienta ha marxat. No sé ben bé si la marroquina ha perdut la confiança en la noia en saber que sortia amb algú que havia estat casat i tenia fills. Tampoc sé si la clienta ha marxat perquè havia d´anar a la feina com deia, o s´ha molestat per la cara de la cambrera. Però la conversa m´ha fet reflexionar sobre les diferències culturals. Potser a la clienta, igual que a mi, li haurà semblat horrorós que la noia deixés la nena de quatre mesos passada la baixa al Marroc. Però no ha dit res. En canvi la marroquina no s´ha callat respecte a relacionar-se amb homes casats anteriorment. M´hagués agradat fer més preguntes a les dues, però jo no era ningú, només una que escoltava.


:::14.10.05:::

#
Com trigui molt a trucar-me m´agafa un atac. Estic dels nervis i no sé per què. He baixat les persianes perquè no s´embrutin els vidres, però a part perquè no suportava la visió de l´aigua caient constantment. He begut una mica, és cert, però avui ho necessitava. Tampoc tant. I a part he menjat galetes de xocolata, i ara estic indecisa sobre si baixar al forn a per algunes pastetes, però millor no fer-ho perquè la barreja dins del meu estòmac pot arribar a ser fatal.
El trucaria, però despertar-lo pot ser millor. I a part em sento ridícula pensant que l´únic que pot animar-me és la seva companyia, però és real, ho sé. Potser no té sentit, però estar al seu costat em fa feliç. Dec ser una persona simple.
Ahir com ell tenia mal de cap i els Davids em van venir a buscar a casa en cotxe, vam anar a Poblenou al Festival de Tardor a veure l´espectacle de Pez en Raya. Són un noi i una noia. Els havia vist actuar a tots dos i havia rigut molt amb el seu teatre de l´absurd. La veritat és que ella tenia més gràcia, i he vist que ara actua al Capitol. Ahir l´obra la feia ell sol, i va estar una mica ensopida, a part que li fallés el micro, se sentís la pluja? Potser qui em va fer més gràcia va ser una noia del públic. O potser és que jo realment no tenia el dia, tampoc vull carregar-me a aquest noi, que justament una de les coses que deia era ´sabeu què és la crítica? Imagineu-vos una revista on posi TALLERES RODRIGUEZ. Es el teu negoci, doncs que a sota, posi LOS PEORES DEL MUNDO. ? Així que deixo estar la mostra de teatre alternatiu, on per cert l´ambient predominant era jove i hippie
Seguiré esperant. I espero no desesperar-me




#
Aquesta pluja m´angoixa, i no para. Clar que pitjor ho estan passant a l´Empordà. Ahir vaig parlar per telèfon amb l´Andy , tot i que tenien certs problemes de línia. Diu que estan a caseta ben quietets.
Jo no sóc l´única afectada pel temps. L´Adrià té molt mal de cap diu. Ahir ja no va venir, i ara està a casa seva fent la migdiada. Diu que em trucarà quan es desperti. Espero que després estigui millor i pugui anar a casa seva perquè no vull estar més sola a casa meva. Ja sé que podria sortir, quedar amb algú, bé, tot i que amb aquesta pluja no sé si sortir és bona idea, però vull veure´l . Crec que això m´animarà. O potser si està amb mal de cap, i jo angoixada només ens transmetrem energies negatives. Bufff, quant pessimisme, quanta aigua, quanta grisor... Confio en els seus petons i abraçades, un sopar al llum de les espelmes, saber que sóc important per algú, fa perdre la importància a les pluges i negror...
I si no puc anar a casa seva, ni ell ve a la meva, optaré per... No sé. Hauria de fer alguna cosa per cridar la seva atenció. Em presento borratxa en boles a la seva escala i desperto els veïns? Quin mal gust! I a part em refredaria. El truco i ploro i ploro? El truco i l´amenaço amb unes banyes? Aiii, tot em sembla fatal i de mal gust. Si no em fa cas, m´haig d´aguantar. Clar que potser no em fa cas perquè realment està en un inici de grip. Glups. Serà la grip aviar?
Millor em faig un xupito de vodka i em poso alguna peli. Prou pensar xorrades


:::13.10.05:::

#
Plou tant ara mateix que no em sento amb ànims de res. Es preveuen pluges i pluges. Està bé que plogui de cara a la sequera, però aquestes inundacions, carreteres tallades, una dona morta per la riada i altres desgràcies... La veritat és que no sé si ens volen espantar o realment el planeta es queixa. De fet riades i inundacions sempre hi ha. El que no està clar si és normal tants terratrèmols, huracans... No ho sé pas. El que sí sé és que a mi la pluja em desanima, i ara mateix no faria res.
El meu possible alumne va dir que ja em trucaria i no ha dit res,clar que ahir era festa, i crec que volia dimecres, i avui plou tant. Ho comentaré als Davids.
Avui començava el Festival de Tardor al Poblenou, on fan mostres de teatre. L´any passat hi vaig anar amb els Davids. Ells avui volien anar-hi, però amb aquesta pluja jo no estic prou animada, i l´Adrià no sé si voldrà anar-hi.
En resum, un dia perquè passi ràpid


:::11.10.05:::

#
Ahir l´Adrià va venir una mica forçat, i es notava. Va trucar dient que com era tard , que en tot cas ja ens veuríem avui, que així anava a dormir a casa seva, i no sentiria el seu despertador. Com si a mi m´importés. Sóc capaç de tornar-me a dormir perfectament. El cas és que el vaig convèncer per dir-ho d´alguna manera, dient-li que estava desperta només per esperar-lo a ell, i que ja m´havia fet la idea de dormir junts. Va ser una mena de xantatge emocional, ho reconec, i després me´n penedeixo, perquè és obligar a la gent. A mi m´agradaria que ell ho compaginés tot, però que busqués també un espai per mi, que li donés prioritat a veure´m. Potser em queixo per vici, però penso que portem poc temps perquè jo ja no sigui la millor cosa del món. Jo potser el tinc idealitzat, però espero amb ànsia tornar-lo a veure. Tot i que pugui aguantar estar separada d´ell i també puc passar-ho bé, o almenys ho intento, no vull ser dependent, però intento estar el màxim amb ell, i ell sí, però de vegades no, i llavors... Quin embolic! Massa temps per pensar suposo i un altre dia gris de tardor. I avui ens tornem a veure, amb un dia de festa per endavant. Ahir la veritat és que com si no hagués vingut, perquè vam parlar deu minuts, em va fer alguns petonets, tot molt light per evitar confusions, estava clar que ell no volia canya, volia dormir. Ja sé que un polvet no arregla les coses però m´hagués posat de més bon humor. I segur que a ell també, però ja és prou gran. I bé, tampoc és fer-ho cada dia. I suposo que és la seguretat d´estar en parella, que saps que si no és un dia serà l´altre. En canvi, quan la gent està soltera aprofita tot moment i qualsevol oportunitat. No els fa mandra, ni els importa no dormir ni arribar cansats a la feina, ni res és un sacrifici per gaudir una mica del sexe. Un cop en parella la gent es va tornant més còmode. No parlo ara de mi, parlo en general, pel que m´ha anat explicant la gent, perquè ara semblava que tingués vint o trenta anys més, que ja ho saben tot. Ai, no sé què em dic. Vaig a llegir alguns blogs per distreure´m, perquè amb aquest dia tan gris no tinc ganes de res. Així que llegiré que no et mulles ni et canses. Llegiré amb atenció la web econòmica del mesmarge per tenir temes per sorprendre l´Adrià. Li faré preguntes perquè se senti important, que això agrada als homes, i a les dones jaja. A tothom li agrada que li preguntin sobre temes que domina i sobre els que pot esplaiar-se. No és fer la pilota. Preguntar-li a algú sobre la seva feina, sobre la seva afició , mostrar interès per les seves coses, crec que és el normal entre amics, parelles i familiars (si en tens)




#
L´Adrià tenia sopar amb uns companys de Portugal, i no arriba, espero que no es tiri enrera perquè com no vingui a casa meva veurà. No sé portem uns dies estranys. Divendres vam discutir una mica per culpa de l´ex. Tot anava bé fins que va aparèixer ella. Divendres l´Adrià em va dir que dijous li havia comentat a la Tere que a mi no em feia gaire gràcia que ella fos allà. I la Tere va dir que ho entenia, i divendres va marxar al matí amb la seva bossa sense dir res. L´Adrià va trucar-la, i li va dir que havia tornat amb la seva parella. Jo li vaig dir que me´n alegrava. I l´Adrià llavors es va enfilar que si aquell noi li feia tortura psicològica, i jo dient-li que no s´hi fiqués. Bé, va ser un drama. Vam decidir anar a sopar fora per si ens animàvem. Després vam anar a casa l´Adrià. M´imagino que volia que comprovés que la Tere no hi era.
Dissabte va trucar-me en Tom. Era l´aniversari de l´Andy i volia que hi pugés. Vaig preguntar si podia portar l´Adrià. Va dir que clar, i que portés la Filomena. Però la Filomena anava al teatre amb una amiga diumenge, així que res de res. Vam anar cap a la costa Brava. Feia un dia maco per passejar. Però qui havia de molestar? Va trucar cap a les cinc la Tere, i ell va quedar amb ella per sopar. A mi em va fer una ràbia terrible, i vaig dir que jo no baixava, que preferia quedar-me allà. I vaig fer bé, perquè em van portar a la Fira de la Cervesa de Platja d´Aro. No estava massa animat de gent, tot i que havia una orquestra no gaire lluïda d´alemanys. Alguns pocs ballaven amb poca gràcia. Ells em van explicar que acostuma a haver-hi alemanys disfressats estil tirolès, però vam veure alguna dona una mica disfressada, i algun barret però poca cosa. Jo em vaig dedicar a beure cerveses i anar als lavabos a dipositar-la. No és gaire glamourós anar tota la nit als lavabos, per això acostumo a beure poca cervesa. Entre cervesa i cervesa criticàvem l´Adrià, i quan va trucar, jo no parava de riure. Em va dir que no em preocupés que la Tere no dormiria a casa seva. Per mi que li va picar que no parés de riure. De fet, jo no anava massa bé. I avui bufff, ens hem llevat tard. Hem dinat i m´han portat cap al tren, perquè anar en Sarfa és un pal.
Al migdia m´ha trucat l´Adrià per saber si baixava. M´ha dit això del sopar, però li he dit que l´esperava a casa que tenia ganes de veure´l . I és veritat, vull que tot torni a ser com abans. No ens podem deixar influir per altres aspectes. No vull mals rotllos a la meva vida sentimental. I ara estic una mica nerviosa esperant. La sort és que dimecres és festa, i espero que puguem posar les coses a lloc de nou. Ara segons com no aguanto. Perquè tanta preocupació per la Tere em posa histèrica. Perquè per ella tot són atencions, i amb mi no s´hi mira tant segons com. Potser l´hauria d´haver marcat més. Jo també tinc els meus sentiments. Aiss, ja hi torno. Em cau la llàgrima quan menys m´ho espero. Estic sensible, i em fan pena pel.lícules, programes de tele, sentir una cançó... I després em faig pena a mi mateixa. Em sembla que mai aconseguiré trobar l´amor perfecte. Ja sé que ara estic amb l´Adrià, i em semblava perfecte, però després van sortint ombres, apareix la Tere, i... Ell potser dubta d´ell. Jo també.
Ara fins i tot preferiria que no vingués. Per altra banda em moro per veure´l. Espero que vingui amb bona cara. Clar que l´hora que és, ja toca anar a dormir i poca cosa. Dormirem abraçats almenys


:::7.10.05:::

#
Ahir no vaig veure l´Adrià, però he decidit que no m´importa. Total va ser una mica culpa meva, però haig d´aprendre a viure sense ser tan dependent. Suposo que és trobar el punt mig. No puc dir no a tot perquè espero l´Adrià, i que després ell faci la seva. De fet l´ideal seria combinar activitats. Si ell sopa amb un amic, jo vaig a sopar amb altres amics, o veure aquella peli que ell no vol veure. No sé. Clar que ahir jo vaig anar a veure un documental, i ell es quedaria sopant i mirant la tele amb l´ex. Ara intento parlar-ne amb calma, però ahir a la nit estava disgustada i vaig acabar amb els ulls vermells i tot de la plorera que em va agafar. Però no té sentit. I avui a la tarda ja ens juntarem tot el cap de setmana. No val la pena. I ara dic això perquè he rebut un bonic sms seu de bon dia, i tot em sembla bé. I més val aprofitar que no em vinguin més xorrades al cap. També deu influir en el meu bon humor aquest sol que entra per la finestra. I no penso més en l´Adrià no sigui que l´avorreixi. Ais. Li agrado, però no sé si ell em té com a màxima prioritat a la seva vida. Bé, quines coses a pensar ara. Portem res junts. Poc a poc s´arriba a totes bandes... mentre no hi hagi obstacles clar, perquè l´aparició d´aquesta dona és un bon obstacle. I a sobre estalviant-se pagar lloguer jaja. Què rata!
Ahir no vaig veure l´Adrià perquè em va trucar en Martí. Em va dir si l´acompanyava a la presentació d´un documental a l´Institut Francès. Vaig dubtar però li vaig dir que sí. Vaig trucar a l´Adrià per comentar-li, i va dir que aprofités. Clar, així es sentiria millor cada vegada que ell volgués anar a sopar amb ex.
Va estar bé. El Liceu francès era ple de gent, i per entrar va ser una mica complicat. Sort que ell tenia entrades reservades. El documental anava sobre la mort de Walter Benjamin al 1940 a Portbou. Benjamin era un pensador alemany jueu que confessaré que desconeixia. Va creuar els Pirineus fugint dels nazis. Volia anar fins Lisboa i embarcar cap als Estats Units. El documental ens mostra Portbou, poble fronterer, escenari d´una mort, un intent de refer els esdeveniments, les persones implicades. S´entrevista a gent del poble, estudiosos de varis països, es consulten arxius... El vaig trobar molt interessant i ben presentat.
Acabat el documental, havia cava i per picar. Vaig trucar l´Adrià com havíem quedat, i em va dir que aprofités per anar a sopar amb el meu amic, perquè ell ja ho havia fet i estava molt apalancat.


:::6.10.05:::

#
Podria anar la cosa pitjor? Anímicament crec que estic pitjor que ahir, clar que avui tinc més motius.
El meu futur alumne de cant, em va trucar ahir dient que com plovia, millor deixar-ho per la propera setmana. Molt interessat no deu estar, però bé, com tampoc hi comptava gaire, no em penso preocupar per això. Hi ha coses molt pitjors.
El que sí em preocupa és l´ex de l´Adrià que de moment viu a casa seva. Sí, sí, serà qüestió de setmanes em va dir ell, però jo no puc estar tranquil.la. Ahir havia de trucar a l´Adrià quan acabés amb la classe. En teoria dormíem a casa seva. Però al trucar-lo em va dir que com plovia, millor venia ell, que trigaria una mica perquè volia arreglar temes, i ja vindria a casa meva. Fins aquí tot semblava raonable, però un cop a casa meva, em va explicar tot. Ell no vol ocultar-me res, però sabia que la notícia no em faria gaire gràcia. Em va comentar que la seva ex tenia problemes amb la parella actual, i havia marxat del pis que compartien. Es veu que la noia tenia pressa per marxar i no tenia clar on anar a viure fins que trobés res, i li havia demanat a l´Adrià uns dies d´acollida fins que trobés alguna habitació. Ell em va dir que no podia negar-se perquè eren amics, però que no em preocupés perquè el seu era història acabada. Quina galleda d´aigua freda! Jo li vaig preguntar si a partir d´ara mai em portaria al seu pis i si preferia que li tornés les claus. Ell es va enfadar dient-me que clar que no calia que li tornés les claus, però que era millor estar aquests dies al meu pis, perquè tindríem més intimitat. I llavors va riure dient que jo era una escandalosa. A mi no em va fer gràcia, perquè no estava per bromes, i en aquell moment fins i tot em va semblar un comentari despectiu, com si li molestés. I jo trobo que el soroll és incontrolable, i si controles, ja no ho passes tan bé o és que fingeixes. Què vol que em torni frígida? Haig de controlar els meus orgasmes? Home, si es va fixar, ahir no en vaig tenir. Tot i que va ser més cosa meva, ja que psicològicament no estava del tot bé. Però no penso fer-lo patir per aquesta banda, no tindria sentit. El sexe no és la solució ni el problema de tot. Té un pes important dins les relacions. Però també pot ser efímer. Coneixes algú, hi ha atracció i ... Això passa, i segons com et poden sorprendre. Però res, que seguiré sent escandalosa si em surt de dins . I tornant a l´ex de l´Adrià, jo feia una cara mentre ell s´explicava. Amb el dia que havia portat només em faltava aquella notícia per acabar-me d´enfonsar. Vaig intentar dissimular les ganes de plorar que tenia. Enfadada no podia estar, però em feia ràbia la barra de la seva ex. No tenia més amics? Aquesta ha buscat una excusa per repescar l´Adrià. Clar que potser té raó ell i està molt desesperada, però a mi tot plegat em fa pudor. I si penso que jo no visc amb ell, que nosaltres anem de pis en pis a mitja tarda, mentre que ella és la senyora del pis d´ell. Jo no tinc amb ell una relació completa. Ell té por de les relacions futures, o potser té por de mi. Ella ja va tenir l´Adrià compartint el màxim de vida possible, i ara ha aconseguit tornar a viure amb ell abans que jo. Per què? Clar que ara ell poc anirà pel seu pis. Em va dir que passaria per controlar, anar agafant roba i aquestes coses. Això em va dir, però ahir s´hi va estar una estona per la tarda, i la primera nit van dormir sota el mateix sostre després d´haver sopat juntets. Vull creure que no va passar res, però en tot cas van reprenent contacte, i aquesta dona... Li diré que un dia anem al seu pis perquè la vull conèixer. Vull saber contra qui jugo. I vull que ella em vegi la cara, que sàpiga que no sóc una invenció, i així potser se li passen les ganes d´intentar res amb l´Adrià.
Ahir se´m va passar la gana. L´Adrià menjava la pasta que havia fet amb rapidesa, mentre que jo només bevia vi ràpid. Vam seure al sofà sense desparar la taula. Ell va fer veure que mirava la tele tot i que va començar a acariciar-me. Jo tenia la mirada perduda. Ell seguia acariciant-me i tocant-me buscant la meva complicitat. Podia notar com el desig s´encenia en ell, però jo només podia pensar en aquella dona. Estaria dormint ara al llit de l´Adrià? Li remenaria l´armari? Trobaria roba meva que tinc per allà. I ell seguia intentant excitar-me. Jo no en tenia masses ganes, però vaig pensar que potser podia netejar una mica la meva ment. Vam fer l´amor de manera brusca fins i tot violenta. El botó del meu pantaló va trencar-se. Una arracada meva va caure al terra. Ens besàvem com amb ràbia, res era dolç. Vaig fer-li unes quantes xuclades al braç deixant-li marca. Em despentinava.Notava el seu cos carregant pes sobre el meu. Tenia una mica de sensació de xafada. Vaig fer un canvi de posició, i vaig intentar dominar-lo cavalcant sobre ell al meu ritme. Però ell va mirar-me als ulls apretant les dents mentre em feia moure´m més i més ràpid. Era com si tots dos volguéssim alliberar tensions. Ell suposo que de la feina, i perquè en el fons m´imagino que passaria un mal moment explicant-me que tenia l´ex a casa, perquè sabia que jo li faria mala cara. Però què haig de fer? Dir-li que si no la fot fora de casa el deixo? M´haig d´aguantar. Suposo que hi ha coses més importants a valorar que tot això. Clar que si hi penso més, no portem tan temps junt perquè hagi d´aguantar això. Ell ahir se´n va anar en un llarg sospir. Tot el cos va tremolar-li. Va intentar suavitzar les tensions amb petons i carícies suaus.
Ell va dormir-se poc després, mentre els meus ulls s´ entelaven. Em vaig passar hores donant voltes al llit, i fent girar les idees pel meu cap. M´he llevat tard, però segueixo sense saber per on tirar. No és només l´Adrià, res de la vida no em sembla tenir sentit. He escrit un mail al Quim. M´ha trucat fa poc espantat. Diu que m´animi, i que m´escapi a Brussel.les tres dies o així mentre l´Adrià treballa. Diu que amb l´excusa que vaig a veure´l aprofiti per pensar lluny l´Adrià. Però jo no vull separar-me tants dies. Es com donar-li via lliure a l´ex. En Quim diu que no malpensi, que ell no creu que l´Adrià sigui home de doble vida i enganyar. No sé què pensar. Vull que passin les hores per tornar a estar amb l´Adrià per una banda, i per l´altra vull estar sola amb les meves misèries. I el que em convindria és sortir i esplaiar-me


:::5.10.05:::

#
Estic entrant en un estat d´angoixa terrible, i no sé per què. Dubto de tot, de tothom, fins i tot de mi. Em fa por tot. Estic nerviosa i amb ganes de menjar, de beure, fins i tot de fumar. No sé què fer per no pensar, per distreure´m. Per què em sento així? Tinc pànic a rebre uns jovenets, i no connectar amb ells ? Em fa por que l´Adrià em surti amb alguna confessió respecte a la seva ex. No sé ben bé què em passa, però estic com espantada. Ara no m´estranyaria que truqués a la porta qualsevol i m´assassinés. Però no em fa por, si truquen obriré, i si em maten desapareixerà aquest turment. Necessito parlar amb algú, però si explico aquestes neures em prendran per boja. No sé com m´he aixecat avui, però estic molt inquieta. De fet m´he llevat normal, però ara, i no sé per què, a mesura que avança el dia em trobo pitjor. Potser hauria de prendre algun tranquil.litzant, però no en tinc, i sense recepte no en donen. Potser la Filomena en té algun de quan va estar una mica depre. Haig d´evadir-me. Dormir tampoc és una solució perquè queden els somnis. Aiii, espero que això passi. La gràcia és distreure la ment, pensar coses maques. Intentem-ho : un petó, un pastís de xocolata, una rialla, un conte per nens... El que passa és que intento pensar en bonic, però li veig a tot la part amarga. Veig un petó fals, un pastís de xocolata que engreixa, una rialla malèfica, un conte de por... Així no anem bé. Vaig a veure si està la Filomena i em distrec. Espero que no em parli d´en Roger. També em podria posar una pel.lícula, però no en tinc ganes. Estic fins i tot una mica marejada. El dia està núvol. Vull fugir. No sé per què m´ha de passar això ara. Portava una època feliç amb l´Adrià. Es injust. Veig la meva vida desestructurada, sense saber on anar, com acabaré. Es horrorós tot ara mateix. Intento repetir-me que les coses poden variar segons des d´on es mirin, però no hi ha manera de trobar l´enfoc adequat.




#

Ja havia quedat amb els Davids per sopar, i a les sis em va trucar el senyor al móvil per parlar una estona amb mi, però crec que era per averiguar quins plans tenia. Li vaig dir que aniria a sopar als Davids. Em va dir que havia quedat amb la seva ex perquè feia temps que no la veia, i ella l´ havia trucat dient-li que tenia novetats. Jo callava i escoltava. Vaig dir-li que em semblava molt bé. Cosa que era mentida, perquè portava tot el dia encesa, i sentir que l´amiga amb qui sopava era la seva ex, no em tranquil.litzava gaire. Així que vaig afegir un ´Porta´t bé, eh? Recorda que ara estic jo´ No volia que el meu comentari sonés massa possessiu, però crec que va sonar-hi, perquè ell va respondre que encara que no hi fos jo, tampoc faria res amb ella. Per suavitzar el tema vaig dir-li si volia trucar-me quan acabés, i així dormíem junts. I ell va dir que no calia que estigués pendent d´ell i fes la meva. I així va quedar tot. No en sé res més d´ell. M´imagino que està treballant, i potser li va passar alguna cosa ahir, i no ho sé. Què dramàtica! Si em poso així, en qualsevol moment podria haver-li passat alguna cosa. També podria haver caigut de la moto anant a treballar, o pot estar vomitant perquè li ha sentat malament l´esmorzar. No es pot ser tan negatiu.
Però tinc bones notícies. Avui provaré amb un possible alumne de cant. O potser són dos. Vindrà una parelleta, que ella balla a l´acadèmia dels Davids. L´interessat és el noi. Potser ella ve a vigilar. Una altra possessiva gelosa com jo. Però bé, jo ja dec estar dins la categoria de madureta per ell. Em fa il.lusió. Tinc ganes que arribi la tarda. Ara tindré altres coses per pensar que no només l´Adrià. No seré tan dependent. Tot i que em moro per parlar amb ell de nou, veure´l... Espero poder quedar amb ell al vespre. I a veure què li ha dit aquella.


:::4.10.05:::

#
Quina manera de despertar! Acabo de rebre un sms de l´Adrià dient-me que avui havia quedat per sopar amb una amiga, i que millor ja ens veuríem demà. I clar que té tot el dret del món a quedar amb altra gent, però, per què no m´ho va dir ahir cara a cara? O és tot una revenja per donar-me gelos després del que li vaig explicar del noi de l´eclipsi. Si pensés una mica, veuria que va ser ell qui va atacar, i no jo. També veuria que va ser com un accident allò del petó, i que jo no em vaig enganxar al noi, ni li vaig demanar el telèfon ni res. No li vaig dir a l´Adrià que no em va desagradar, això és en l´únic que potser el vaig mentir, perquè era fer-lo patir, i perquè m´agraden molt més els seus petons perquè estic enamorada. Però clar, ara ell me la torna. Podria pensar que jo també em podria haver callat, i fora problemes, però jo vaig pensar que el millor era ser sincera, però veig que podria haver maquillat l´assumpte dient que li havia dit quatre fresques. De fet tot va ser tan ràpid que no vaig tenir temps a reaccionar. I bé, potser no li vaig dir res perquè era bufó, i d´aquests nois simpàtics amb morro que tant ens fan patir a les dones. Som tontes, perquè aquests com a parella són una creu. Com a molt serveixen com a amants i molt esporàdics, perquè les trobades repetides amb aquesta mena d´homes , provoquen que t´hi enganxis, i quan més et penges, més passen ells de tu, i ja estan mirant-se altres a qui conquerir. Ja em conec prou aquesta tipologia d´homes. No valen la pena. Només es rendeixen als peus de noies que sempre els han de tenir amb l´ai al cor. I jo trobo que és cansat fingir en una relació. I les dones hauríem de saber veure amb quina mena d´homes ens fixem. Hi ha molts de macos que no són els típics xulos que necessiten ser sempre el centre d´atenció de moltes. Però res, el de l´eclipsi ja ha desaparegut. No em cal parlar més d´ell. A part tampoc em va donar temps a coneixer-lo per estar segura que es pot catalogar exactament en aquest grup. I a part hi ha tants subgrups i excepcions. I és que de fet, és impossible poder classificar amb detall a homes o dones. Cadascú té les seves particularitats, que poden ser bones o dolentes segons amb qui topin. No tothom és feliç amb el mateix, ni es conforma amb el mateix.
I ara jo, en quin grup classifico l´Adrià? Millor riure que plorar. Es que ara mateix no sé per on tirar. Per una banda desitjo trucar-lo i fer-li un interrogatori complert sobre aquesta amiga, i vull saber quan han parlat de quedar. Sospito que ell l´ha trucada perquè jo vegi que tampoc el tinc del tot i no em confïi. Però estic per dir-li que no cal que em faci això. Que ja veig que no el tinc del tot. Que ja veig que no fa dos mesos que ens coneixem. Veig que ell està a gust amb mi, però vol anar poc a poc, tot i que jo corri. Veig moltes coses, i no cal que em vulgui espantar d´aquesta manera.
Per altra banda penso que potser aquesta amiga, és la típica confident, amb qui quedes de tant en quant i li aboques tots els teus problemes. Potser vol demanar-li opinió sobre mi , i les meves rareses (bé, davant d´ell crec que encara no n´he fet moltes)
Ara que el pitjor seria que hagués quedat amb la seva ex. Ell em va comentar que ella estava amb un altre home, però que de tant en tant quedaven. Hauria d´haver-li preguntat menys per ella per no estar tan gelosa, i tenir una tranquilitat. A part les relacions anteriors, especialment si són llargues, marquen a les persones. Jo, per això, porto les marques barrejades d´homes diferents, algunes superficials, però sí que en tinc algunes ben profundes. Però vull mirar cap al futur. I ara en el meu present hi ha una ombra que és aquesta amiga que sopa amb l´Adrià. Bufff. Tinc massa temps per pensar i poca confiança en els meus encants. Bé, jo confio en els meus encants a curt termini. En temps curts aconsegueixo resultats extraordinaris. A la llarga, els resultats són catastròfics. Mala sort? O me´ls guanyo a pols?
Alguna cosa hauré de fer per passar al dia. Truco a algú per anar a sopar? Puc trucar als Davids. Això seria quedar per distreure´m. Però també podria trucar a en Martí, a veure per on para. Truco a l´Igor? jaja. Aquest si que em va marcar, i com no faci senyals de fum... Amb ell és impossible contactar. Truco al professor, o encara caminarà cap a Santiago? Ostres, el professor realment era una mica estrany. Crec que la Filomena i en Roger tenien una mica de raó. Ai, en Roger, que sense adonar-me sempre està en els meus pensaments. Espero que li vagi tot bé per aquelles terres. Doncs... crec que aquesta nit millor no quedi amb cap home, perquè em noto el caràcter perillós. Tampoc em puc quedar a casa per no deprimir-me, que això pot concloure en afartar-me de xocolata o banyar l´estòmac en vodka, o una barreja d´ambdues coses


:::3.10.05:::

#

Avui és el dia de l´eclipsi, i estic contenta perquè l´he vist. No tenia les ulleres especials, però he sortit a passejar, i per Plaça Urquinaona he decidit demanar-li a una noia si em deixava mirar un moment. Ha dit que i tant, perquè estaven esgotades, i que valia molt la pena. A part, ja faltava poc perquè acabés. Un cop he mirat, li he tornat ràpid perquè no volia abusar. He caminat, i més endavant he vist a un noi que portava les ulleres a la mà, i també li he demanat. Aquest també me les ha deixat amablement, i quan me les he tret, ha somrigut dient-me que ara li devia un cafè. M´ha semblat que tenia una mica de barra, però jo l´havia tinguda també, he somrigut, era força atractiu.Hem entrat a un bar. Hem segut a la barra. Hem demanat, i ell ha pagat al moment. Llavors m´ha dit que el cafè era una excusa per parlar més amb mi. Li he somrigut de nou, mentre recordava que ara jo sóc una fidel noia enamorada, però bé sempre és afalagador que un noi guapo et tiri la canya. M´ha preguntat si m´agradava el cinema. Li he dit que sí, tot i que hi vaig a èpoques. Ell llavors m´ha dit de quedar per anar-hi un dia. I,... li he dit que no creia que a la meva parella li fes gràcia. Ell ha somrigut, s´ha aixecat i ha dit que era una llàstima, i que havia de tornar al despatx. S´ha acostat per fer-me dos petons, o això era el que jo em creia, però de cop i volta he notat els seus llavis tibis sobre els meus. Era una sensació dolça i gens desagradable. No m´he apartat, no sé per què. Ha estat un contacte lleu que m´ha semblat molt llarg, però potser han estat només dos segons. Ha tornat a somriure i ha marxat. I jo m´he quedat allà la barra amb el tallat per acabar i tota desconcertada. Llavors m´ha agafat una mica de por. Per què no m´havia apartat? Jo creia que no desitjava cap home més que l´Adrià, i ara permetia que un desconegut amb barra em besés. Potser era donar-li massa voltes. Suposo que ha estat el factor sorpresa. No li diré a en Roger. Qui sap si va cap a Plaça Urquinaona a intentar trobar aquest noi per demanar-li explicacions. Bé, això no ho crec que ho fes, però potser no li agradaria que no m´hagués apartat. I no vull espatllar-ho. Un cop a la vida que sembla que les coses em van bé sentimentalment. Bé, altres cops m´ho ha semblat també, però ara ja fa temps.
Ai, els dilluns trobo a faltar l´Adrià després del cap de setmana. Tampoc hem fet res d´especial, però hem estat junts. Dissabte vam anar a la Maquinista perquè ell volia anar a Mediamarkt. Quina gentada! No sé si era perquè els mossos d´esquadra feien exhibicions, o perquè la gent va allà a fer compres i passar la tarda. Havíem pensat de picar alguna cosa allà, i després anar al cinema, però jo vaig acabar una mica agobiada. El Pep va trucar per si volíem quedar amb ell i l´Ester, i vam anar a una pizzeria, i després a fer la copeta. L´Ester va fer una gran actuació o realment està del tot animada. Vam beure força al sopar, especialment nosaltres dues, i jo la veritat és que tornant a casa em vaig marejar una mica en la moto. Tot i això, l´alcohol em va fer efecte a les hormones, i potser l´Adrià hagués preferit dormir, però vaig atacar-lo d´una manera que va haver de continuar. Cada dia vull més i més. Serà preocupant? Estic enamorada d´ell o del seu sexe? Ara tot això per culpa de l´eclipsi, i el noi aquest. Millor fer el dinar i menys pensar


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL