# L´Adrià tenia sopar amb uns companys de Portugal, i no arriba, espero que no es tiri enrera perquè com no vingui a casa meva veurà. No sé portem uns dies estranys. Divendres vam discutir una mica per culpa de l´ex. Tot anava bé fins que va aparèixer ella. Divendres l´Adrià em va dir que dijous li havia comentat a la Tere que a mi no em feia gaire gràcia que ella fos allà. I la Tere va dir que ho entenia, i divendres va marxar al matí amb la seva bossa sense dir res. L´Adrià va trucar-la, i li va dir que havia tornat amb la seva parella. Jo li vaig dir que me´n alegrava. I l´Adrià llavors es va enfilar que si aquell noi li feia tortura psicològica, i jo dient-li que no s´hi fiqués. Bé, va ser un drama. Vam decidir anar a sopar fora per si ens animàvem. Després vam anar a casa l´Adrià. M´imagino que volia que comprovés que la Tere no hi era. Dissabte va trucar-me en Tom. Era l´aniversari de l´Andy i volia que hi pugés. Vaig preguntar si podia portar l´Adrià. Va dir que clar, i que portés la Filomena. Però la Filomena anava al teatre amb una amiga diumenge, així que res de res. Vam anar cap a la costa Brava. Feia un dia maco per passejar. Però qui havia de molestar? Va trucar cap a les cinc la Tere, i ell va quedar amb ella per sopar. A mi em va fer una ràbia terrible, i vaig dir que jo no baixava, que preferia quedar-me allà. I vaig fer bé, perquè em van portar a la Fira de la Cervesa de Platja d´Aro. No estava massa animat de gent, tot i que havia una orquestra no gaire lluïda d´alemanys. Alguns pocs ballaven amb poca gràcia. Ells em van explicar que acostuma a haver-hi alemanys disfressats estil tirolès, però vam veure alguna dona una mica disfressada, i algun barret però poca cosa. Jo em vaig dedicar a beure cerveses i anar als lavabos a dipositar-la. No és gaire glamourós anar tota la nit als lavabos, per això acostumo a beure poca cervesa. Entre cervesa i cervesa criticàvem l´Adrià, i quan va trucar, jo no parava de riure. Em va dir que no em preocupés que la Tere no dormiria a casa seva. Per mi que li va picar que no parés de riure. De fet, jo no anava massa bé. I avui bufff, ens hem llevat tard. Hem dinat i m´han portat cap al tren, perquè anar en Sarfa és un pal. Al migdia m´ha trucat l´Adrià per saber si baixava. M´ha dit això del sopar, però li he dit que l´esperava a casa que tenia ganes de veure´l . I és veritat, vull que tot torni a ser com abans. No ens podem deixar influir per altres aspectes. No vull mals rotllos a la meva vida sentimental. I ara estic una mica nerviosa esperant. La sort és que dimecres és festa, i espero que puguem posar les coses a lloc de nou. Ara segons com no aguanto. Perquè tanta preocupació per la Tere em posa histèrica. Perquè per ella tot són atencions, i amb mi no s´hi mira tant segons com. Potser l´hauria d´haver marcat més. Jo també tinc els meus sentiments. Aiss, ja hi torno. Em cau la llàgrima quan menys m´ho espero. Estic sensible, i em fan pena pel.lícules, programes de tele, sentir una cançó... I després em faig pena a mi mateixa. Em sembla que mai aconseguiré trobar l´amor perfecte. Ja sé que ara estic amb l´Adrià, i em semblava perfecte, però després van sortint ombres, apareix la Tere, i... Ell potser dubta d´ell. Jo també. Ara fins i tot preferiria que no vingués. Per altra banda em moro per veure´l. Espero que vingui amb bona cara. Clar que l´hora que és, ja toca anar a dormir i poca cosa. Dormirem abraçats almenys
