body comentado
Barcelona sunset
:::29.1.05:::

La nit passada vaig deslliurar-me del fred gràcies a la companyia d´en Roger. Estic a gust amb ell, però no sé si és per hàbit. Deu semblar de paranoica, estic bé amb ell, però sé que en el fons desitjo una altra cosa. Potser el que desitjo no existeix. Segur que moltes noies estarien contentes de tenir a en Roger pendent d´elles. Però jo per si de cas, li he dit de no quedar aquesta nit. Ell tenia funció, Parsifal, les òperes de Wagner són llarguetes. A part té la nena aquest cap de setmana. Així que jo li he dit que potser marxava fora. De fet és de bojos sortir gaire de casa amb aquest fred. A mi no em ve gaire de gust. Sembla ser que segons on hi ha previsions de neu encara. Tot i que no ho tinc gaire clar. Igualment li he dit que havia quedat. I de fet no he mentit del tot perquè he trucat a l´Esther, l´entesa informàtica. Hem quedat les dues a sopar, però a l´hora del cafè s´han presentat el seu novio i el Llorens de les excursions. En Llorens té planificada una sortida per esquiar la propera setmana. L´Esther i el seu novio hi van, i m´han animat a apuntar-me.Jo només hi he anat un parell de cops, i per tant no he passat de pistes blaves, i potser em faria gràcia, però els he dit que no, que era massa car.Hem estat fent la copeta pel Born. En Llorens s´ha dedicat a explicar-nos les últimes excursions. Que n´expliqui una pot tenir interès, però tantes, jo al final em perdia en el meu món. Potser tampoc tenia gaire bon dia. El problema era que m´anava trobant els seus ulls mirant-me fixament de tant en quant, i jo intentava tornar, però la meva ment tornava a marxar. Pensava en l´Igor. Potser no té sentit, però no me´l podia treure del cap. Potser és un presentiment, qui sap. O potser no és res. L´única anècdota que he seguit sencera i era força divertida, segons com es miri, clar que té un punt negre, no era d´excursions. Era una història marina. D´un dia que va anar per la Costa Brava amb la barqueta d´un amic. Quan eren mar endins, en Llorens es va llençar a nedar una estoneta, quan de cop i volta va trobar un polsim a l´aigua. I tot seguit venien unes flors. Quin mal rotllo. Hi havia prop d´ells una barca. Algú anava de negre. Eren unes cendres que acabaven de llençar a la mar. En Llorens es va expulsar les cendres com va poder i va pujar cap a la seva barca. I jo em pregunto, és ecològic anar tirant cendres de difunts a la mar? Potser sí, mentre no tirin l´urna després.
L´Esther i el seu novio han marxat, i en Llorens m´ha portat a casa. M´ha dit que no engegava la calefacció del cotxe perquè es marejava. I jo estava ben gelada. M´ha tret la conversa de que si encara em gelaria més estant soleta a casa. L´he vist per on anava, i he intentat esquivar el tema. Tampoc puc dir-li que estic amb en Roger, perquè no sé si hi estic, però jo no vull res amb en Llorens, ni tant sols una nit boja. Tampoc volia ser maleducada. Com veia que no li feia cas, m´ha proposat d´anar a prendre alguna cosa més, o que si volia estar més calenteta, podíem anar a casa seva. I li he dit que estava cansada, no sé si ha colat. Igualment al baixar del cotxe, quan anava a fer-li dos petons, ha anat directe cap als llavis, però tot ha quedat en un muas, m´he apartat prou ràpidament. I he baixat del cotxe cames ajudeu-me. Espero no veure´l en uns mesos. I ara vaig cap al llitet que tinc molt fred


:::27.1.05:::

M´he passat la tarda al xat. No he vist a cap conegut, però he xerrat amb gent diversa, especialment nois. Porto hores davant la pantalla. He parlat molta estona amb un professor de filologia anglesa andalús. Un noi molt inteligent i a part entès en òpera. També he tingut les meves ´discusions´amb un afiliat al PP, advocat, però de bon rotllo. Era una persona amb qui es podia dialogar. No hem canviat d´opinió en res cap dels dos, però de vegades és curiós saber què pensa altra gent i no moure´t en els mateixos àmbits. També he estat fins ara parlant amb un informàtic de Badalona, que jugava a futbol americà. Un noi simpàtic i divertit. I ara ja desconnecto o acabaré amb mal de cap tant mirar la pantalla. Es ben curiós el món del xat. Molts volen sexe i prou, però també trobes altres persones que potser mai arribaries a conèixer perquè mai coincidiries en la vida real. Potser alguna gent inventa personantges, però deu costar mantenir-los dia a dia no? Un dia pots tenir una conversa, però si vas xerrant dia a dia, deus acabar coneixent molt de l´altra persona no? Vaig a dormir, tinc mal de cap i el fred apreta


:::26.1.05:::

Quin fred que fa al carrer! He obert la finestra i he tancat en un no res. I diuen que això seguirà. Arribarà a nevar? Jo aquesta tarda, a les 7 i pico he tingut la idea de fer una volteta per Portal de l´Angel i el barri Gòtic. Tenia ganes d´estirar les cames i evadir-me de casa una mica. Tot i portar la meva bufanda he acabat amb les galtes vermelles per l´aire fred que tallava. Al macrorellotge de Can Cotet marcava sis graus, però jo tenia la sensació que el fred era major. Pel carrer no hi havia massa gent que diguem. Suposo que la gent que hi corria per allà era perquè no tenia més remei, i jo per gust a passar fred, i mira que en general no m´agrada, però em venia de gust notar-lo, seria per compensar l´ardent matí jaja. He tingut visita sorpresa d´en Roger. La veritat és que jo era al llit i l´he obert en pijama i despentinada. Una fila espantosa, però que a ell sembla que li ha excitat d´allò més. Portava dos croissants i nata líquida per tirar per sobre. Deia que volia portar xocolata, i que si anava a buscar-la a la granja de sota, però he decidit que eren masses calories i he fet cafè. Mira que de vegades tinc mal despertar, però m´ha fet ilusió la seva visita. Ilusió i més coses. Notava que em despullava amb la mirada, i jo no feia res, però desitjava que les seves mans acariciessin el meu cos per moments. Hem segut al sofà amb el cafè, els croissants i la nata. Ell em parlava del Parsifal que faran ara al Liceu. Era interessant el que deia, però m´he sentit entremaliada i no he pogut evitar posar-li la nata del meu croissant al nas. Llavors ell s´ha acostat perquè li treiés, l´he llepada i li he posat a la seva boca. Havia començat el joc, i ell seguia amb entusiasme.Ràpidament la roba ha anat cap a fora. Jo era plena de desig, necessitava sentir les seves mans per tot el meu cos, els seus llavis humits, la seva llengua joganera, però ell anava sense presses, fent-me jugar. Ha decidit fer servir la nata, potser tenia gana de varies menes. La nata sobre els meus pits, els seus llavis xuclant-los, els meus mugrons durs esperant sentir la seva boca. Després el melic, i cobria el meu cos de nata per posar-se-la a la seva boca. Un joc divertit i excitant.Descàrregues elèctriques de tot el meu cos A mesura que passaven els minuts desitjava més i més sentir en Roger dins meu, poder cavalcar sobre ell, gemegar junts de plaer, volia provar tota classe de posicions, gaudir de totes les maneres possibles. La veritat és que ha estat un matí de bogeria, i una bona manera de no passar fred. Jo tenia el tropicano amb l´aire calent, però els nostres cossos eren plens d´energia calorífica. I per acabar un bon bany amb massatge i tot.
El que no sé és si desitjava a en Roger, o només desitjava a algú sense concreció. El cas és que ha estat ell amb qui he passat aquest deliciós matí de sexe, que suposo que en el fons anava acompanyat de l´estima que sentim l´un per l´altre, el ja conèixer uns quants secrets dels nostres cossos. Avui dormiré ben relaxada


:::25.1.05:::

La Filomena m´ha picat pel matí. M´ha dit que els nebods de la senyora Júlia havien malvenut tot a uns que venien als Encants, i que a ella li feia tanta pena, que voldria haver-se quedat algun record d´ella. Que si els nebods es quedessin alguna cosa ho entendria, però que si mira que desfer-se de tot. M´ha alegrat veure-la tan animada. M´ha dit si volia anar a fer amb ella la compra, però jo vaig a supers. Ella segons com li agrada anar a la Boqueria en bus. A mi em fa pal la veritat.
Avui he estat pensant en la mort. Es més divertit pensar en el sexe o altres coses, però m´ha donat per capficar-me en pensar que havia resistit prou bé la meva visita fúnebre. Vaig aconseguir fixar-me en el muntatge social que és per alguns, i no vaig pensar en la mort dels meus familliars. Sóc més forta del que em crec. Suposo que a part, també em tocava adoptar aquest paper davant de la pobreta Filomena. Em consola veure que no caurà en cap depressió. Almenys de moment.
Per la nit he anat a sopars amb els Davids. Deien que feia dies que els tenia oblidats. Els hi explicat això de la senyora Júlia, la Filomena, que amb en Roger encara no estava res clar. I llavors no sé com m´ ha vingut al cap l´escena de la mort del meu avi, a l´apartament de Sitges, un calurós dia d´agost. Jo tenia set anys.Ell era donant el vist i plau a la cuina. Li agradava donar els últims tocs a segons quins plats. I ma mare com a bona jove el deixava fer. Jo era a l´habitació amb l´Agata, la meva germana jugant. I de cop i volta vaig sentir els crits de la meva mare. Vaig correr cap el menjador. L´avi estava sentat amb el cap a la taula del menjador i cendra a la cara. Al cendrer es veia la seva última inacabada cigarreta. No era gaire gran. Ma mare em va fer tornar amb l´Agata a l´habitació. Després ens van portar a casa la veïna. Aquell dia no vam menjar el plat que havia revisat l´avi. I per la tarda van venir els meus pares. Volia fer la terrible pregunta de si era mort, però no calia. Els seus ulls vermells eren la resposta. L´avi havia marxat. Un atac de cor fulminant. Ja no tornaria a preguntar-me les capitals d´Europa, ni els rius. Era un dels nostres jocs preferits. Tampoc em faria repetir-li les taules de multiplicar. El van tenir a l´habitació. L´Agata i jo vam dormir a casa la veïna. Per la nit vaig somiar que ell venia a veure´m. Portava un camisó llarg blanc. M´agafava de la mà i passejavem sobre els núvols, i llavors ell m´anava ensenyant totes aquelles capitals de païssos. Mai sabré si es va venir a acomiadar de mi o no. Al dia següent, era l´enterrament. Jo vaig insistir en veure´l. Em va impressionar molt veure´l reposant en aquell llit sabent que mai més despertaria. I vaig agafar com una obsessió amb aquella habitació. No m´agradava entrar-hi sola. M´aterria mirar aquell llit on ell havia passat la seva darrera nit. Sembla una tonteria però tot i ser gran mai ho vaig poder superar. No sé si hi anés ara si seria capaç de passar una nit allà.
La nit del funeral tornavem a ser tots a l´apartament.Li vaig dir al meu pare que em feia por estar en aquella casa, on hi havia hagut un mort. A ell crec no li va sentar gaire bé, i crec que mai oblidaré la seva resposta. Em va dir que no era un mort qualsevol, que era l´avi qui havia passat l´última nit allà.
Han passat tants anys, però explicant-ho als Davids, i ara mateix mentre ho escric, tot ha vingut de nou al meu cap. He pogut sentir la impotència dels crits de ma mare veient que l´avi se´n anava en un moment. La meva angoixa esperant la confirmació de la mort. La tristesa dels meus pares, veure al meu pare plorar desconsoladament. La meva por a entrar a aquella habitació. Sembla mentida com poden tornar a ser tan vius records que tens oblidats, records que fan mal, i de cop i volta tornen tots els sentiments a flor de pell com si fossin molt presents. M´ha quedat com un ofec al pit que sé que ara em costarà adormir-me


:::24.1.05:::

Un cap de setmana una mica dramàtic. Dissabte al funeral la Filomena vinga a plorar. Va ser emotiu dins de que fan funerals a patades, i els capellans aquests acostumen a ser força impersonals. Crec que més o menys fan el mateix discurset a tothom. Però com hi havia música en directe, va quedar bonic. Tot i això, s´ ha de dir que és un bon muntatge això dels funerals. Els familiars directes pateixen i ho passen malament, ploren cohibits ja que han de compaginar-ho amb quedar bé amb totes les persones que venen a donar el condol. Per a alguns d´aquests anar-hi és un compromís, és un pal perquè vas allà i recordes que tots un dia o un altre hi passarem, veus la tristesa d´alguns rostres, i te´ n alegres de no ser tu el protagonista passiu (o sigui el mort) o dels actius (fills o dona o marit). Al funeral de la senyora Júlia no erem gaire gent. Alguns veïns, els nebods, i bé sempre hi ha aquella gent que sembla que no es perdi mai cap enterrament, jo crec que els hi agrada i disfruten anant- hi sovint , per alegrar-se que ells no són, i perquè en el fons, els vetllatoris són punts de trobada. Observant la gent d´altres sales pels passadissos podies sentir tota mena de converses. Cosins que feia temps que no es veien, coneguts del passat. La gent aprofitava per posar-se al dia preguntant per feina, parents, etc. Uns fins i tot, aquests semblava que es veien sovint vaig sentir com planificaven el proper assaig del seu cor. Eren a un sofà ben repantigats parlant, aprofitant l´espera per entrar a la capella. Realment és ben curiós el món funerari. Evidentment la Filomena no estava per sentir converses alienes. Ella era una de les persones tristes que estaven allà, i que realment sentia la mort de la nostra veïna. Jo era un d´aquests que està per compromís, de passada, tot i que principalment anava per acompanyar a la Filomena. Vaig insistir en convidar-la a dinar fora per distreure´ns una mica. Ella deia que no estava bé anar a dinar fora després d´un funeral, però la vaig convencer que no era cap problema. La Filomena em va donar el dinar preguntant-se què farien els nebods de la senyora Júlia amb les seves coses, amb tots els llibres que tenia. La Filomena deia que si havien de tirar tot, a ella no li importaria quedar-se algunes tovalloles o tovalles de record, i que ella ho aprofitaria molt.Dintre de tot que pensés en això em va semblar que era millor que l´obsessió que li havia agafat que es moriria. Divendres estava fatal pobreta. Sort que la Filomena és forta i tirarà endavant. Clar que de vegades, les persones més fortes, si cauen en depressió, els costa més remuntar. En Roger va trucar mentre feiem el cafè. Volia disculpar-se i quedar. Jo li vaig dir que en tot cas diumenge. Per la tarda vaig decidir que era el moment d´anar de compres. I la Filomena ha acabat comprant-se un jersei. Jo un bolso. La veia animada, però per si de cas li vaig dir d´anar a la pizzeria prop de casa a sopar. I ens va donar per beure, no sé què va passar però ens vam prendre mentre no venia la pizza una ampolleta de Lambrusco. Amb la pizza una altra. Total que la Filomena m´explicava acudits dolents i jo reia i reia com una boja. I va trucar-me el Roger. Jo no podia parar de riure, i va pensar que em reia d´ell i va penjar. Aquest noi és un cas. Vaig trucar-lo jo i vaig dir que vingués a la pizzeria on ens barallavem sempre tot rient. A ell li va mosquejar que digués que era on ens barallàvem perquè es va posar tot a la defensiva, dient que quina li preparava ara. Jo li vaig dir que si no venia a bones millor es quedés on estava. Seria la curiositat de saber si estava realment amb la Filomena el que suposo que el va fer venir. I ens va trobar a les dues encara rient. No ens va deixar prendre cap copeta, i va dir que ens portava a casa. Nosaltres no volíem que ens espatllés la festa, i vam fer-lo que ens portés al karaoke. Ell com un sant finalment va accedir. La veritat és que tot i anar borratxa, puc recordar que la Filomena cantava La chica yeye desafinant com una mala cosa. El Roger de mentres es va beure dos cubates , potser per intentar posar-se al nostre nivell, però era impossible. Llàstima que després a la Filomena li van agafar ganes de vomitar, la pobra, i en Roger ens va portar cap a casa. Vam estar pendents de la Filomena, que va treure fins el dinar crec. El Roger li va fer poleo menta, i vam estar allà al seu costat fins que es va dormir al sofà, i en Roger com va poder la va portar fins la meva habitació de convidats, i així la vam tapar que no es refredés. A mi em va baixar una mica davant la reacció de la Filomena. Em feia sentir culpable pensar que si havia begut tant era per culpa meva. I que jo apagui alguns cops les meves penes amb vodka, no ha de fer que jo inciti a beure a altra gent. En Roger es va quedar a dormir a casa, volia gresca però jo no estava pel tema, així que va haver de conformar-se en dormir al meu costat. Jo vaig caure dormida com un roc. Ens hem llevat que era quasi l´hora de dinar. La Filomena havia desaparegut de l´habitació de convidats. No estava per cap racó de la casa. He corregut a casa seva, i allà estava tota avergonyida per l´espectacle que havia donat, que si què pensaria en Roger d´ella. Jo li vaig dir que res, que eren coses que passaven, però no volia ni veure´l. Així que l´he enviat cap a casa seva i m´he quedat amb la Filomena passant la tarda. Hem anat al video i hem agafat una pel.lícula de riure però que no matava. Ara ni recordo el títol. Sortia aquell actor que fa riure de ?El pare de la núvia? i, ara no recordo però ha fet unes quantes pel.lícules més de riure. I per la nit, com l´he vista millor, li he dit que era el moment d´enfrontar-nos a tornar a dormir soles. I ella ha dit que jo encara podia trobar consol en homes, però que ella sola per sempre. Li he dit que era una tonteria, i que si calia aniriem a balls d´aquests on hi ha gent de la seva edat a lligar. I res, ara a casa de nou. He llegit els mails d´en Quim explicant-me com li va tot. He entrat al xat, clar que no he vist a cap dels meus ligues. Alguns han començat a parlar.me, però no tinc ganes de conèixer nova gent, almenys avui. Com era allò? Cada nit morim i cada matí tornem a néixer. Cada dia és una nova vida.
Algú ho va dir, però és força adequat donats els fets dels últims dies


:::21.1.05:::

Ahir per la tarda la Filomena em va picar a la porta i em va donar una mala notícia. Havien trobat morta a la banyera a la senyora Júlia, la veïna de dalt. No era tampoc tan gran la dona, no arribaria als seixanta, però deuria tenir una mala relliscada, i la va trobar allà morada la noia que anava a fer-li la neteja un cop per setmana. Molt mala sort la veritat, tot i que a altra gent li ha passat. La Filomena estava molt impressionada amb tot això. Jo es pot dir que no tenia relació amb la senyora Júlia, però ella sí. I llavors les pors a la mort. La Filomena va dir que a ella pocs anys li quedaven per viure, i que a part si el destí et jugava males passades com a la Júlia. I vinga a plorar i plorar. Jo vaig intentar fer-me la forta, però la veritat, vaig acabar com una bleda plorant també. La Filomena llavors va començar a dir-me que intentés portar-me bé amb el Roger, que almenys no estaria sola, perquè es veu que potser si algú hagués trobat a la senyora Júlia abans, es podria haver salvat. No sé d´on va treure ella aquesta teoria, però no volia contradir-la, estava tan malament. A sobre com va discutir amb el senyor de Sevilla aquestes vacances, ara està molt més sensible. El cas és estava tan desconsolada, i angoixada que vaig haver de dormir amb ella. I fins ara hem estat juntes. Quan he anat pel matí a dutxar-me a casa meva, ella al meu sofà esperant. La veig molt nerviosa, i qui sap si amb principi de depressió. Jo no sóc amant dels tranquilitzants, però si segueix així potser haurem d´anar al metge i que li recepti. Ara per fi he aconseguit que ens separem, però no crec que trigui en picar-me a la porta dient que ja té el sopar fet, i això que és d´hora. M´imagino que hauré de dormir amb ella de nou, però no és la solució. Em té preocupada. I a sobre en Roger primer no es creia que hagués de dormir amb la Filomena. M´ha començat a cridar per telèfon que si ja tornava a tenir un altre amant. Li he penjat. Ja tinc prous problemes com per aguantar les seves histèries. Demà trucarà per fer les paus. O no, però ara qui importa és la Filomena. Demà serà dur anar a l´enterrament. Aiss,`pobra FIlomena. No és només la mort de la senyora Júlia, m´imagino que és el conjunt de varies coses el que ara li esclata a la seva ment. M´agradaria ajudar-la. Ella que sempre era la meva consellera. Ara canvien els papers. Hauria de convencer-la per sortir una mica . Potser millor demà, ja passat el funeral. No sé. Jo tampoc estic meravellosament bé, però aguanto


:::20.1.05:::

Ahir vaig estar amb en Roger per la nit, el sexe és un punt d´unió a les nostres vides. Jo tenia un dia desesperat, inquiet, vaig fer exercicis de relaxació, d´automassatge, però passada mitja hora tornava a estar de nou amb el cap pensant en moltes coses que no sé si val la pena explicar, perquè si jo no m´entenc molts cops, qui em pot entendre. No sé si val la pena intentar plasmar aquí aquests pensaments de la meva ment tormentada,el resum és que no sé cap a on camino, i ja porto temps així
Va ser una tòrrida nit al llit del Roger, he dormit poca estona, unes tres hores. Perquè m´he despertat de cop. Tenia un gosset mort entre braços. Evidentment era un somni, però semblava molt real. De fet a qui abraçaca era a en Roger, que a part em llençava entre ronc i ronc aire calent directe a la meva cara. Allà no hi havia cap mort. M´ha agafat l´impuls de marxar, així que m´he vestit i li he deixat una nota sobre la tauleta de nit dient-li que tenia coses a fer de bon matí. He agafat el metro a l´hora que la gent normal va a treballar. He pogut agafar els diaris gratuïts que ara ja són tres. He patit les aglomeracions dins dels vagons de metro. Dues dones parlaven d´un fet curiós. Es veu que l´alcalde de Praga es va disfressar de turista per comprovar la legalitat dels taxistes de la ciutat. Va pujar a tres, i tots el van timar. A l´últim, ja desesperat es va treure la disfressa. Recordo quan vaig anar-hi ja fa anys, potser dotze o tretze, abans de la separació d´Eslovàquia com també van intentar timar i espantar a unes noies catalanes. Sembla que les coses no han canviat en aquest aspecte, clar que quan vaig tornar passats uns anys la ciutat ja havia fet un gir. Però deixo de pensar en Praga. Avui m´he proposat deixar de pensar en mi, i obrir-me al món. Suposo que es pot parlar de moltes altres coses que no siguin les estúpides vivències personals meves, doncs mirat des de lluny, sempre acabo anb les mateixes històries i problemes, jo de protagonista, i d´altres que m´envolten per poc temps.
Un cop a baix del metro, he entrat a un forn-granja prop de casa disposada a llegir els diaris aquests. Un nou gran avió, els humans com sempre amb nous reptes, i després ens derrota la natura amb tsunamis.Per cert ara hi ha una ruta turística morbosa per la zona del tsunami
L´Església obre la porta al preservatiu. Caram, ja era hora! Investiguen sexe de pagament en els lavabos de grans magatzems i d´estacions de Barcelona. Ara buscaran altres llocs. Segueix la polèmica sobre les revisions ginecològiques de la Seguretat Social cada tres anys. Gent a favor i en contra de deixar viatjar els animals en transport públic. Sort que no tinc cotxe perquè l´Ajuntament està ja preparant pel maig la inauguració de les zones verdes. Eta lamentablement torna a atacar. Segueix l´horror a l´Iraq, i Estats Units ara es fixa en Iran, perfecte, fins a on arribaran. El ´nostre´ Rei (jo prefereixo els Reis Mags definitivament) aclamat al Marroc. Un treballador d´una empresa de neteja fereix amb una navalla a varis companys de feina. Podria seguir amb moltes més notícies, realment al món passen moltes altres coses que no tenen res a veure amb la Ninotchka, fets que afecten a molta gent. Per desgràcia moltes notícies no són gaire agradables. He anat cap a casa i m´he posat a dormir. No és una postura gaire reactiva, però tenia son. He dinat lleugerament. Tinc un llibre de cuina japonesa que hauria de començar a fer servir, però m´ha fet mandra, a part no tenia els ingredients. Però per la tarda m´he anat decidida cap al Clínic. Deia el diari que feien falta donacions de sang. Desgraciadament no sóc apta per a donar sang. Consideren que si en un any has tingut relacions sexuals amb més d´una persona, no ets adequat per a fer donacions. Així que jo que sobrepasso els límits no he pogut fer cap col.laboració en el tema. M´ha fet una mica de vergonya haver de dir que no podia donar-ne per promíscua, així que he dit que havia estat prenent antibiòtics. Ha estat una mentida, però m´ha sortit la vena puritana. Jo sempre he fet servir preservatius, bé tampoc sempre sempre, però últimament sí, no m´he fiat de quasi ningú. De l´Igor sí que vaig acabar refiant-me; però és cert que a poques setmanes de la seva desaparició em vaig fer les proves de la sida per si m´havia deixat algun record. Doncs res, que els del Clínic han de prendre les seves mesures, suposo que encara que després analitzin tota la sang, volen estalviar-se extraccions de gent potencialment exposada, i jo estic en aquest grup. Però avui no havia de pensar només en mi, havia d´alliberar-me del meu narcisisme, aquest era el meu propòsit del dia. Qui sap si podia fer campanya pel banc de sang, però ho he deixat estar. He passejat fins a Passeig de Gràcia, i després tot avall fins Plaça Catalunya, Rambles i m´he ficat per Portaferrissa fins al carrer Petritxol. Desitjava enormement un suís. Després he pensat que podia haver anat al carrer Xuclà, a aquella granja històrica que per cert ara no em surt el nom, la de davant dels Toreros, però m´he trobat en una tauleta del carrer Petritxol envoltada de iaies prenent xocolata i sucant melindros. Jo he demanat un croissant. Visca el greix animal! Escoltava les seves converses. Suposo que és el que acostuma a fer la gent que seu sola a bars. Eren poc interessants la veritat. Potser algunes podrien haver-ho estat si ho haguéssin relatat amb més emoció. Parlar d´haver trobat finalment de rebaixes un vestit pel casament d´una neboda no era gaire entusiasmant. Podria haver parlat de la història d´amor de la neboda, però no, ella només estava preocupada per anar elegant ella. Una altra es queixava que la filla li carregava el nét cada matí i ja no podia més. No parlava del petitó, parlava només d´ella. Hi ha altra gent que només pensa en ella a part de jo. Potser no sóc una persona tan terrible. Podria seguir amb les converses de les senyores del carrer Petritxol, però no porten a enlloc, almenys a mi, suposo que per a elles tenen la seva trascendència, i és normal perquè són problemes, vivències de la seva vida. Jo en tinc unes altres, i no hi dono més voltes. El llit m´espera. Demà serà un altra dia


:::18.1.05:::

Avui he entrat a una tenda d´animals de l´Eixample. No sé per què però ho he fet, i m´han entrat ganes de tenir un animal que em fes companyia. Així potser deixaria de pensar només en mi com alguna gent ha insinuat. Clar que ben mirat, potser segueixo sent egoista, perquè vull l´animal només perquè em faci companyia a mi, no per tenir cura d´algú, com sóc una persona tan pesada de collons, que dono el conyàs, i es podrien afegir més coses, inmadura, inconstant, vaga, frívola, desequilibrada, alcohòlica, dependent segueixo? Millor que no, o encara enfonsaria més la meva autoestima. Alguna qualitat tindré que algú encara m´aguanta no només per un polvo i prou. Potser es senten obligats clar. En Quim es veu com el meu germà responsable, i com viu a Brussel.les, tampoc m´ha d´aguantar tant. La Filomena no pot treure cap profit sexual de mi, però és la meva veïna, així que també es deu sentir obligada a tenir cura de mi. Li surt l´instint maternal, i per pena, em consola. El Roger deu estar desequilibrat per haver-se enamorat de mi malgrat totes les nostres baralles i les meves inconstàncies. Ja va ser mala sort per a ell retrobar-me aquell dia. Estaria dèbil per la separació, i es va aferrar al meu amor creient que era la seva salvació, i no he fet més que donar-li més mal de caps. Res, el Roger hauria d´anar al psiquiatre. Qui es pot enamorar d´una tia així? Els Davids em deuen aguantar de tant en tant per amistat amb en Roger. Només volen que acabem plegats. La Miriam com a germana d´en Quim, es deu sentir també una mica obligada a trucar-me de tant en quant. A part ella ja ha refet la seva vida, ara que té un nou casament a la vista, i necessita omplir el seu rol de bona samaritana, i aguantar a algú desequilibrat com jo, li deu fer sentir millor, no es deu sentir tan malament per ser una mica cleptòmana de tant en quant. Els escocesos, el Tom i l´Andy, els acabo de conèixer. Potser volien tenir llit a Barcelona si els convé de tant en quant. Tampoc em coneixen gaire, tot i el rotllo que els vaig clavar a Palamós, quan m´acabin de conèixer, es cansaran de les meves historietes. La Rosa i en John em van conèixer en un moment crític, i com a bones persones que són em van ajudar en la meva fugida del Carles. Com ens veiem de tant en quant, no els puc molestar. No s´han fet gaire la idea de la mena de persona que sóc. Quan ho sàpiguen, no em deixaran veure els nens, no prenguin mal exemple de la Ninotchka Una persona que malviu, sense projectes, que només pensa en ella.
Aiss, ara ho he pintat tot negre. Perquè no és tot així per sort. O això espero. Això seria la visió més negativa de tot. Jo crec que malgrat tot, no sóc només coses dolentes. No em puc disculpar en l´infortuni que m´ha acompanyat, però quedar-me sense la família m´ha marcat, n´estic segura. Tampoc haig de disculpar-me per ser com sóc, en tot cas podria intentar millorar en alguns aspectes. Ara podria fer alguna cosa bona com anar a la gosera i adoptar algun gosset, o potser també donen gats abandonats. Diuen que passejant el gos es lliga força. Ara faig broma. Igualment un animal dóna responsabilitats, no et pots permetre tenir un mal dia i passar de menjar tu i ell. Se l´ha de cuidar, netejar, tampoc pots marxar dies i deixar-los sols a casa. Donen moltes satisfaccions també. Són carinyosos, i t´estimen perquè ets tu qui els cuides, no et demanen explicacions si els tens atesos. Ja que no estic preparada per ser mare, podré donar amor a un animalet. Es diferent clar, però tindré algun en qui preocupar-me sempre. M´ho acabaré de pensar



:::17.1.05:::

Dijous em vaig passar el dia amb en Roger perquè el tenia lliure. Necessitava estava acompanyada d´algú, sentir les seves carícies, no volia sentir-me sola. Em sento a gust amb ell, però per altra banda no sé si em és per comformisme que em va bé estar al seu costat. Ell m´ha triat a mi, però jo potser hagués triat un altre. Es dur dir això, i si li digués a ell el disgustaria. De fet el cap em bull de pensar-ho. Divendres al migdia em va dir que per la tarda aniriem a buscar la nena, i que podíem anar a molts llocs tots tres el cap de setmana. Que no podria dedicar-se tant a mi, però que seria feliç d´estar en companyia de les dues noies més precioses del món. I llavors va trucar.me el Tom, l´escocès de Palamós. Ell i l´Andy estaven a Barcelona. Havien vingut de compres. Total que els vaig dir d´anar a sopar plegats. Li vaig dir al Roger,i es va quedar desencantat. Em va dir que pensava que passaríem la vetllada tots dos amb la nena. Li vaig dir que ja que estaven aquí, em sabia greu no quedar amb ells. Llavors en Roger va dir que vinguéssin a casa seva. Però jo li vaig dir que era millor anar a fora. Ell es va enfadar dient que això feia per la seva filla, i que jo sabia que la nena no la podiem portar a sopar fora. I ja vam començar a fer escenetes per variar. Em va començar a dir si ara m´agradaven els avis gays, que a aquests no els convertiria per molt que em vulgués fer la vampiresa, que si no en tenia prou amb ell, i bé, si ho penso més em torno a enfadar. Jo vaig dir-li que a mi no em podia lligar, i que ho sentia molt però no volia veure´l més. Vaig marxar donant un cop de porta. No l´entenc al Roger. Clar que tampoc m´entenc a mi. Vaig portar als escocesos a sopar prop del carrer Argenteria, a un petit restaurant que feia temps que no hi anava. Vam estar a gust menjant embutits i patés, tot i que trobo que pels preus que tenen les quantitats cada cop estan més rancies. I després vam anar cap el Born a fer la copeta. Tenien el dia divertit per variar, i reiem de tot. I després els vaig dir d´anar a casa meva, que es quedessin a dormir, que no volia que fessin una hora i mitja de carretera. Em van dir que no venien preparats per dormir ni res. Jo els vaig argumentar que tenien per dissabte la roba que havien comprat, i no em van poder dir que no. Tot i que pijama no portaven, però ja els vaig dir que amb els nòrdics que tenia, no passarien fred.Així vam fer l´última copa a casa. En arribar tenia un missatge al contestador del Roger demanant-me perdó, i dient-me que anés a casa seva encara que fos tard. No tenia ganes de trucar-lo, així que li vaig enviar un missatge al mòbil dient que ells es quedaven a Barcelona. Em va tallar una mica el rotllo tot plegat. A part, ells en sentir el contestador, van dir que marxaven, que no volien donar-me problemes. Però els vaig dir que no, que el problema no eren ells. Ens vam llevar tard dissabte, i vaig insistir que es quedessin a dinar a casa meva. Ells estaven contents Jo no em volia quedar sola a casa, però tampoc tenia ganes de quedar amb el Roger. Vaig mirar si al Llantiol feien l´espectacle de Sondheim. Sabia que podia agradar-los. El feien a les 23 h. Els vaig dir d´allargar. Ells no sabien què fer, però al final van acceptar quedar-se. Per la tarda vam anar a l´Ikea perquè mai havien anat i sentien curiositat. I després al Llantiol ho vam passar genial. Estava la sala de gom a gom la veritat. I aquella noia, la Carme va cantar tan bé. I aquest matí ells han marxat. No volien tornar tard. Jo m´he quedat sola de nou, però per poc. El Roger ha picat a la porta de casa meva amb la nena a la mà. Suposo que li ha agafat el rampell, i sabia que amb la nena al davant jo em comportaria. M´ha dit que venia a convidar-me a dinar. I amb ells he anat. Com teníem la nena enganxada, no hem pogut parlar, tot i que en moments que ella es distreia, en Roger m´acariciava les cuixes, l´esquena, i jo tampoc m´he apartat Cap a les nou, ell havia de portar a la nena amb la mare. Jo li he dit que marxava a casa. Ell ha insistit en passar la nit junts, però li he dit que estava massa cansada, així que he arribat a casa, he apagat el mòbil i m´he fet un llarg bany. Tenia por que ell piqués a la porta, però per sort no ho ha fet. La veritat és que no sé què fer amb en Roger. Tot és molt complicat en aquesta vida


:::13.1.05:::

Quedar amb en Roger, i passar una nit salvatge amb ell no sé si va ser una bona idea. Primer vam anar a sopar, i li vaig dir que no tenia res clar, però ell va dir que m´esperaria sempre. Vaig dir moltes coses negatives sobre les possibilitats de la nostra relació, però ell deia que segur que tot aniria a millor.Es massa bona persona. Després vam anar a casa seva a alliberar tensions. En Roger estava molt excitat. Podia notar les seves mans ardents despullant-me, volent acariciar tot el meu cos. Tenia ganes de jugar amb mi, de fer-me l´amor en mil postures diferents, i jo en proposava d´altres. El problema és que de vegades tancava els ulls i imaginava que era l´Igor qui tenia al costat. Imaginar-me l´Igor enlloc de fer-me sentir culpable m´excitava més i més, em feia prendre una actitud salvatge, jo també volia assaborir tot el seu cos, cavalcar-lo a un ritme frenètic. Realment va ser una nit de sexe inesgotable. Pel matí ell tenia lliure, i de nou les hormones disparades, haurem escandalitzat a tots els veïns. Hem dinat fora, i perquè jo he marxat de rebaixes amb la Filomena, o hagués atacat de nou. Realment és un noi molt carinyós, i no para de dir-me coses boniques. Sé que no és només per sexe que em vol, ho ha demostrat prous cops. I jo no sé si està bé o no tot això. No és per moral ni res. Realment ens entenem a la perfecció sexualment. Cada dia és millor.El problema és que jo encara espero que un dia truqui l´Igor a la meva porta. Es una tonteria, perquè no ho farà, però si ho fes, seria capaç d´abandonar al Roger. I ara em torno a sentir fatal, plena de dubtes. Li acabaré tornant a fer mal. Em conec. Sóc un cap verd. Però per altra banda desitjaria tornar a tenir al Roger al meu llit aquesta nit. L´estic utilitzant?


:::11.1.05:::

He tornat ja, però encara no tinc res clar, res de res. El primer que he fet ha estat mirar la bústia, però era buida, cap notícia de l´Igor. No val la pena esperar res. Va marxar del meu costat, i no pensa tornar està clar. M´hagués agradat alguna explicació, però no me la va voler donar llavors, i ara menys. Es una pena perquè tinc tants bons records d´ell, i quan va marxar, em va trencar l´ ànima. Potser van ser els pitjors moments de la meva vida, estava fatal, i ara no té sentit que torni a desesperar-me. Demà quedaré amb el Roger. Intentaré que em vagi bé amb ell. Però vull parlar-li clar. Em fa por enganyar-me a mi, i perjudicar-lo a ell. I això no és just. Per tant el millor és dir-li que no ho tinc clar, i que si prefereix ho deixem, o esperem. El que passa és que ell porta tant de temps esperant. Hem tingut també cada enganxada, que si ho penso fa riure.
Aquests dies he meditat força. Dissabte en un impuls vaig trucar a la Miriam per si em deixava el seu vell cotxe. I vaig agafar direcció cap a la costa Brava. Feia un dia de sol. Vaig anar a parar a Tossa. Allà feia vent, era una mica molest anar tota despentinada, però tenia ganes de veure el mar, passejar pels seus carrerons amb poca gent, pujar al castell. Vaig menjar un entrepà, i vaig decidir canviar. Em vaig ficar per la carretera de la costa, vinga corbes fins a Sant Feliu de Guíxols, i jo amb aquell vell cotxe que algun dia petarà. Imaginava la roda rebentant com l´accident que vam tenir aquell estiu a l´autopista, i jo anant a parar al mar dins d´aquell cotxe, l´aigua entrant poc a poc, i jo intentant agafar el poc aire que quedava al sostre. Però a la ràdio no sonava Abba, podia estar tranquila. Arribaria a Sant Feliu de Guíxols. I vaig arribar sana i estalvia. Vaig seguir fins Platja d´Aro. Allà tot era gent amunt i avall de rebaixes. Jo també vaig fer les meves compres. Estava cansada de pensar en l´Igor, el Roger. Havia deixat Barcelona per allunyar-me de tot, havia de fer altres coses a part de pensar. Així que em vaig comprar uns pantalons a ratlles. Havia de buscar un lloc un dormir, i vaig pensar que millor Palamós, seria més tranquil. No sabia si sortir a sopar o què fer, finalment vaig decidir passejar pel poble, i vaig acabar a un bar de montaditos. No volia parlar amb ningú, però si entres sola a aquesta mena de locals, és inevitable acabar xerrant amb algú. Hi havia gent a partir de trenta anys, però havia varies parelles passant els cinquanta. Jo vaig acabar xerrant amb dos escocesos jubilats que tenien un apartament allà. Era una parella homosexual la mar d´agradable. Vam començar brindant amb vi blanc quan em van servir, i ja no ens vam separar en tota la nit. Un d´ells pintava em va explicar. Els hi va encantar saber que jo havia estat actriu i cantant, i vam acabar al karaoke. Va ser una nit molt agradable. Realment oblidant-me de tot. El Tom pobre, desafinava una mica bastant, però era tant graciós fent de Frank Sinatra. Emvan deixar a la porta de l´hostal com dos cavallers, i em van fer prometre que diumenge aniria a dinar amb ells a casa seva. Ahir em vaig llevar una mica tard, però abans de dinar vaig anar a fer un passeig per la cala de La Fosca. Estava preciosa. No hi havia quasi ningú. Només un dels bars obert. El sol brillava en el cel i es reflexava en el mar. Quanta pau! Quants llocs bonics hi ha el món, i la gent complicant-nos la vida sense adonar-nos de les belleses que la natura ens ofereix. Vaig veure un cotxe antic amb dos nuvis a dins. Anaven amb el fotògraf a fer-se fotos. No vaig poder evitar felicitar-los. Em sentia a un altre món. Ja no era la Ninotchka plena de frustracions i dubtes, em sentia nova. Vaig anar a dinar amb els meus nous amics escocesos. Hi havia una fideuà que estava de mort. Vaig menjar allioli sense por. Com van dir ells, com tots en menjarem. No sé què ens va agafar que no paràvem de riure. I després va dir d´anar a la bolera. Com anàvem una mica carregadets de vi, la veritat és que no estàvem gaire lluits, però ho vam passar tant bé. Ells van insistir que dormís a casa seva, no volien que trobés la caravana del diumenge. Em van acabar convencent. No tenia ganes de tornar. La trucada d´en Roger em va fer tornar una mica a la realitat, i per la nit em vaig posar de confessions amb ells. El Tom i l´Andy em feien pensar en els Davids d´aquí uns quants anys. Ahir a la nit, vaig robar-lis una mica l´alegria explicant-los la meva vida, davant del wisky, i jo parlava i parlava. Els vaig deixar una mica preocupats, i em sap greu pobrets, perquè va haver-hi un moment que vam acabar plorant tots tres. Jo em vaig sentir molt descansada al final la veritat, però ells no sé, tot i que van dir-me que si volia podia ser la seva filla adoptiva. Que a ells els hi hagués molt poder adoptar alguna criatura, i que jo els arribava ja grandeta, però que així s´estalviarien canviar bolquers. I avui al matí tot eren abraçades. M´han fet prometre que tornaré per allà. Segueixo com estava abans de marxar, en la mateixa situació, però amb forces per continuar endavant


:::8.1.05:::

Avui havia de quedar-me sense moure´m a casa. Tenia el presentiment que l´Igor vindria a veure´m. El meu número de telèfon el vaig canviar, per això creia que vindria a casa a donar-me alguna explicació. Estava ben nerviosa, atenta a qualsevol moviment de l´escala. Quan he sentit que algú trucava el meu timbre, el cor quasi em surt del pit, però era només un d´una companyia telefònica. Realment frustant. En Roger m´ha trucat pel matí, però li he dit que seguia xafadeta, i que em quedaria a casa. Al migdia ha tornat a trucar, però li he dit que no em venia de gust sortir, que no estava fina, quan realment el que estava fent era esperar l´Igor, concentrant el meu pensament en veure´l arribar a casa meva, cridant-lo mentalment, però no ha aparegut. Frustant. Demà podria seguir esperant, però crec que demà em ve de gust marxar. Si ve i no em troba que em deixi una nota a la bústia. Potser em convindria anar a fer-me tirar el tarot, qui sap si trobaria alguna resposta, ja que sóc incapaç de decidir sobre la meva vida, potser això em fa seguir. Puc preguntar si artísticament tinc posssibilitats, i si em diu que sí, tornaria a intentar anar a castings, recuperar antics contactes. O preguntar sobre la vida professional, potser podria treballar d´alguna cosa que em distregués, servir a un bar copes per exemple, hi ha bars encantadors pel Born. Una disco m´atabalaria, però en un bar que tanquen més d´hora. Coneixeria gent, i estaria ocupada unes hores. Preguntaria sobre l´amor al tarotista, a veure que veuen, si el Roger em convé, si haig de seguir esperant, si és millor seguir sola. Potser necessito una orientació per actuar. No seria que em diguéssin el futur de fet, sino més bé em diria cap a on tirar, així m´estalvio decidir jo, segueixo el que en teoria el destí aconsella, tot i que ho faria jo. Potser no és mala idea aquesta de fer-me tirar el tarot. Però on?
Per altra banda, si fa bon dia, em faria gràcia marxar fora. No tinc cotxe, però hi ha trens, autocars, no sé, podria escapar-me a meditar a la muntanya, o a la Costa Brava. Necessito estar sola, però no vull estar a casa esperant un fantasma, que a sobre no vindrà mai més. Em fa cosa anar amb en Roger, perquè sento que torno a fallar-li de nou, que sempre li dono falses esperances, que em porto fatal amb ell, i aquest sentiment em rossega l´ànima. Em sento egoista si faig el paperot davant ell, la seva nena, els seus pares, davant dels Davids. Em sento fatal per això. I per altra banda no vull consumir-me al meu cau bevent, recordant, compadint-me. Necessito trencar, evolucionar, no vull enfonsar-me. Només tenim una vida, i jo me la complico de mala manera. Els dies passen i jo vaig sense rumb fixe perdent el temps.


:::7.1.05:::

Estic fatal, i tot perquè un fantasma ha tornat. Va ser ahir a la cavalcada. Com el Roger viu per Sants, vam anar al carrer Sepúlveda. Jo estava molt il.lusionada. En Roger em va fer riure agafant l´escala de casa. Em va dir que tothom la portava, i que nosaltres no seriem menys, que la nena ho havia de veure bé. La nena per cert és un encant. De seguida em vaig fer amb ella, i em donava la seva maneta somrient. Em va preguntar què volia dir Ninotchka. Deia que li feia molta gràcia el meu nom. Tot era bonic i perfecte, fins que vaig veure l´Igor, estic segura que era ell. I si no era ell, era idèntic.Portava un nen d´uns quatre anys en braços. Estava molt a la vora nostre. A mi em tremolaven les cames, no sabia què fer, quasi ni mirava la cavalcada, i al final vaig baixar, em vaig apropar a ell, li vaig picar l´esquena, i quan es va girar i em va veure, li va canviar la cara, va girar-se de nou, i es va obrir pas com va poder entre la gent per allunyar-se de mi. Jo no vaig ser capaç de perseguir-lo, ell s´escapava, no volia saber res de mi. Vaig notar com queien les llàgrimes per les meves galtes, i així vaig estar fins que en Roger va venir-me a buscar. Em va preguntar què em passava, però li vaig dir que havia vist un antic conegut. No va fer més preguntes. Vam anar a sopar amb la nena al McDonalds. Jo volia fer veure que no havia passat res, vaig fer servir tots els meus estudis d´art dramàtic, ì vaig dissimular prou davant la nena. Després amb el Roger al llit no vaig ser capaç de fer res. Vaig dir que estava cansada. La imatge de l´Igor fugint em venia al cap tota l´estona. No em podia adormir, i en Roger roncava cada cop més fort, com si és volgués venjar per no haver satisfet el seu desig. Per sort la nena s´ha llevat ben d´hora pel matí, i en Roger no ha pogut intentar res més. L´alegria de la nena obrint paquets m´ha distret una mica. El Roger m´ha omplert de regals. Tenia unes arrecades, un mocador de coll, uns guants, un jersei. Potser jo he quedat massa rància amb els meus regals. Després havíem d´anar a casa els pares del Roger a dinar. Jo no em veia amb cor de seguir amb la farsa. No estava per presentacions, volia tornar sola a casa meva, evadir-me de tot, però no ho he fet. M´he dedicat a veure vi, i he seguit prou bé la conversa. Els pares eren bona gent, i han estat encantats amb mi, es pensen que jo estic enamorada d´ell, i jo m´he passat el dia recordant l´Igor. La mare ha insistit en quedar-se la nena a dormir perquè nosaltres sortissim. Al final hem anat al cinema. He pensat que anant al cinema no hauríem de parlar gaire. Hem anat a veure El fantasma de l´òpera. M´ ha anat prou bé que em vingués la regla per tenir una excusa per marxar a casa meva. Li he dit que no em trobava bé, i que ja ens veuríem demà. Per sort no ha insistit gaire. Deu tenir por a tornar-me a perdre, i pobre, és cert. No sóc capaç de ser feliç, i porto infelicitat a tothom. Hauria d´oblidar-me de l´Igor. Ell em va abandonar, i potser té alguna cosa a veure´l aquest nen. Qui sap. Potser tenia dona i fill al seu país. Van venir cap aquí, i enlloc de donar la cara, el molt covard va desapareixer. El cas és que no puc fer-hi res. Ell no vol saber res de mi. Hauria d´intentar seguir amb en Roger com si res. O almenys seguir la vida com si no l´hagués vist. Però no puc. Ara estic bevent de nou. Es trist, però és l´únic que sé fer en aquests casos. Tampoc es soluciona res. No vull pensar més. Intentaré dormir


:::5.1.05:::

No sé si m´estic tornant en addicta compulsiva a les tendes, deu ser l´ambient consumista, però avui he seguit de tendes. També he anat a veure seccions de joguines per comprar una nina a la filla d´en Roger, tot i que no sabia si li seria més convenient un conte, o un joc didàctic. Finalment no em decidia, i ho he deixat per demà. Avui parlant amb el Roger per telèfon volia preguntar-li, però llavors li treuria la sorpresa. A ell li he comprat una camisa molt xula i una cartera que crec que li agradarà molt. Tinc unes ganes de veure´l, però a la vegada no pateixo, sóc feliç. No em puc creure que em senti així, i tot gràcies al Roger. S´ han acabat els mals somnis, les ploreres, les angoixes, no beuré vodka com evasió, si en prenc, serà una mica i per plaer. El 2005 em dóna bones vibracions. Demà matí seguiré anant de compres, i per la tarda anem a la cavalcada. Després a la nena li fa gràcia anar al McDonalds. I ella a dormir d´hora que venen els Reis. I nosaltres també anirem d´hora al llit jaja. Suposo que la nena ens llevarà d´hora. La il.lusió dels nens és tan maca! Clar que la meva il.lusió cara la vida ara mateix, també és molt maca. No vull cantar victòria massa d´hora per si de cas. Sempre hi ha contratemps. Però espero que per una vegada no en surtin. La meva amiga l´optimista ara estaria orgullosa de mi.


:::4.1.05:::

Segueixo feliç amb en Roger, tot en calma, fins i tot he superat que ronqui jeje. De fet si ronca, el faig canviar de posició para. Sembla mentida com canvien les coses segons la perspectiva amb que t´ho miris. Avui ha estat tot el dia amb la seva filla. M´ha trucat perquè anés amb ells, però li he dit que ja ens veuríem dimecres per anar a la cavalcada. Jo per la tarda m´he dedicat a anar de tendes, i ja ha estat mala sort amb la de gent que hi havia trobar-me amb en Bernat. Ell anava sol. No hem pogut evitar-nos, ha estat una trobada frontal. Ell semblava amb ganes de xerrera. Jo no en tenia gaires, però finalment he acceptat anar a prendre un cafè amb ell, era com la prova de que realment havia superat no desitjar-lo. De fet, quan l´he vist el cor se m´ha remogut, em venien al cap moltes imatges de quan érem junts, imatges que recordava tendres, intentava fer-me venir al cap les males estones que havia passat per culpa seva, però desapareixien. Hem començat parlant de Cap d´Any, del meu virus, una mica la seva feina, i ha acabat ell dient que s´havia complert el seu desig del raïm, que ell volia veurem, i tornar com abans, que em trobava a faltar, i jo enlloc de dir-li que havia jugat brut amb mi, i que no estava disposada a repetir la història, li he dit només que havia patit molt amb ell, i que no em convenia seguir-lo veient, tot i que el trobés a faltar. No sé què em deia. I ell insistint que havia estat un burro, però que havia tingut por al compromís. Al final li he dit que estava amb un noi. I ell ha tingut la barra de dir-me que si que li havia trobat substitut ràpid, que ell encara pensava amb mi. Aquest noi és fantàstic fent girar la truita a tot, i una bleda que no he sabut parar-li els peus. Li he dit que ara podia començar la meva felicitat, i ell deia que no volia saber res perquè es posava molt gelós, i que si no tornàvem era perquè jo no volia, que ell m´esperava, que em desitjava. M´hagués agradat creure´l una mica, però he sabut resistir i dir-li que el temps veuria què passava, però que ara per ara, el millor era no veure´ns. Suposo que s´ha donat per vençut. Ha insistit en acompanyar.me a casa, però l´ he dit que no, que aniria passejant. M´ha preguntat si no em fiava. I he somrigut. De fet, necessitava separar-me ràpid d´ell, o hagués acabat fent una bogeria, tornant a iniciar el que tant m´havia costat acabar, i traïnt al pobret Roger, el meu sensible violinista, el noi que més ha lluitat per mi, quasi un heroi jaja. Potser tampoc tant, però necessitava una motivació per allunyar-me de nou d´en Bernat, i avui ho he aconseguit


:::2.1.05:::

La Festa de Cap d´Any va estar tranquileta però bé. A casa dels Davids estava el Roger sense la Mònica perquè han trencat de nou, després uns amics de l´orquestra d´ell, un parell de solters i un amb novia. També estava l´Helena amb la seva última novia, però elles a la 1 i algo marxaven a una festa. Jo encara estava dèbil, així que vaig intentar no fer tard. Ells volien improvisar i anar a ballar o sortir al carrer, però jo no em veia amb cor, i el Roger va dir que em portava a casa. A mi em sabia greu tallar-li la festa, i al final com el David B. estava cansat va dir que em quedés a l´habitació de convidats de casa seva a dormir, que ell també es quedaria. I així ho vam fer. Vaig dormir rodona fins l´hora de dinar. En despertar em vaig trobar al Roger al meu costat dormit. No sabia què pensar, però vaig decidir no dir res. Vaig suposar que va ser el primer llit que va trobar lliure un cop vam tornar tots plegats. Jo no m´havia enterat. Per dinar, jo no sabia què fer, però els Davids em van preparar una amanida d´arròs. Tots quatre vam passar la tarda tranquilets. Els Davids van treure fotos, i així ens vam anar distraient. I llavors em vaig tornar a mirar a en Roger amb una altra cara. Vaig pensar que si em pugués enamorar d´ell podria fer.me feliç. I aquí va començar tot. Per la nit el Roger i jo anàvem a Mar i cel, així que vam anar a casa meva perquè em pugués canviar de roba i arreglar. Vam estar tan emocionats en el Teatre Nacional. Va ser meravellós veure el vaixell tan a prop que quasi tocàvem els pirates. Quan va acabar va dir que tenia gana. Era tard per improvisar. I a part dia 1. Jo no tenia gana, però ell va insistir en anar cap a Sants a casa seva, que prepararia alguna cosa en no res. I jo no sé què va passar. Si va ser el romanticisme de Mar i cel, que jo estic tova després del virus, que desitjo carinyo, però em vaig trobar envoltada dels seus braços, dels seus llavis i no em vaig resistir en cap moment. Vam fer l´amor sense parar fins acabar extasiats. I aquest matí seguim, tot eren carícies, somriures. No volíem separar-nos un de l´altre, em sentia protegida, estimada, ha estat diferent a sempre. No sabria explicar-ho. No sé què ens ha passat. Millor dit, no sé què m´ha passat a mi. Jo que sempre posava la barrera al Roger de només amics, i ara no sé, serà el canvi d´any? Hem anat després a fer un passeig prop del mar, amb el solet, agafats de la mà,i com demà li toca la nena, li he dit d´anar tots tres plegats a la cavalcada el dimecres. Al Roger li brillaven els ulls com mai. No parava de repetir-me que era molt feliç, i ara està al Liceu, i m´ha preguntat si al vespre pot tornar-me a venir a veure. Ara em sento feliç, però em faig por. Espero no estar-me autoenganyant. En el seu moment no va funcionar, i ara sembla que no m´importi res, no em fa por res


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL