Estic fatal, i tot perquè un fantasma ha tornat. Va ser ahir a la cavalcada. Com el Roger viu per Sants, vam anar al carrer Sepúlveda. Jo estava molt il.lusionada. En Roger em va fer riure agafant l´escala de casa. Em va dir que tothom la portava, i que nosaltres no seriem menys, que la nena ho havia de veure bé. La nena per cert és un encant. De seguida em vaig fer amb ella, i em donava la seva maneta somrient. Em va preguntar què volia dir Ninotchka. Deia que li feia molta gràcia el meu nom. Tot era bonic i perfecte, fins que vaig veure l´Igor, estic segura que era ell. I si no era ell, era idèntic.Portava un nen d´uns quatre anys en braços. Estava molt a la vora nostre. A mi em tremolaven les cames, no sabia què fer, quasi ni mirava la cavalcada, i al final vaig baixar, em vaig apropar a ell, li vaig picar l´esquena, i quan es va girar i em va veure, li va canviar la cara, va girar-se de nou, i es va obrir pas com va poder entre la gent per allunyar-se de mi. Jo no vaig ser capaç de perseguir-lo, ell s´escapava, no volia saber res de mi. Vaig notar com queien les llàgrimes per les meves galtes, i així vaig estar fins que en Roger va venir-me a buscar. Em va preguntar què em passava, però li vaig dir que havia vist un antic conegut. No va fer més preguntes. Vam anar a sopar amb la nena al McDonalds. Jo volia fer veure que no havia passat res, vaig fer servir tots els meus estudis d´art dramàtic, ì vaig dissimular prou davant la nena. Després amb el Roger al llit no vaig ser capaç de fer res. Vaig dir que estava cansada. La imatge de l´Igor fugint em venia al cap tota l´estona. No em podia adormir, i en Roger roncava cada cop més fort, com si és volgués venjar per no haver satisfet el seu desig. Per sort la nena s´ha llevat ben d´hora pel matí, i en Roger no ha pogut intentar res més. L´alegria de la nena obrint paquets m´ha distret una mica. El Roger m´ha omplert de regals. Tenia unes arrecades, un mocador de coll, uns guants, un jersei. Potser jo he quedat massa rància amb els meus regals. Després havíem d´anar a casa els pares del Roger a dinar. Jo no em veia amb cor de seguir amb la farsa. No estava per presentacions, volia tornar sola a casa meva, evadir-me de tot, però no ho he fet. M´he dedicat a veure vi, i he seguit prou bé la conversa. Els pares eren bona gent, i han estat encantats amb mi, es pensen que jo estic enamorada d´ell, i jo m´he passat el dia recordant l´Igor. La mare ha insistit en quedar-se la nena a dormir perquè nosaltres sortissim. Al final hem anat al cinema. He pensat que anant al cinema no hauríem de parlar gaire. Hem anat a veure El fantasma de l´òpera. M´ ha anat prou bé que em vingués la regla per tenir una excusa per marxar a casa meva. Li he dit que no em trobava bé, i que ja ens veuríem demà. Per sort no ha insistit gaire. Deu tenir por a tornar-me a perdre, i pobre, és cert. No sóc capaç de ser feliç, i porto infelicitat a tothom. Hauria d´oblidar-me de l´Igor. Ell em va abandonar, i potser té alguna cosa a veure´l aquest nen. Qui sap. Potser tenia dona i fill al seu país. Van venir cap aquí, i enlloc de donar la cara, el molt covard va desapareixer. El cas és que no puc fer-hi res. Ell no vol saber res de mi. Hauria d´intentar seguir amb en Roger com si res. O almenys seguir la vida com si no l´hagués vist. Però no puc. Ara estic bevent de nou. Es trist, però és l´únic que sé fer en aquests casos. Tampoc es soluciona res. No vull pensar més. Intentaré dormir
