Ahir per la tarda la Filomena em va picar a la porta i em va donar una mala notícia. Havien trobat morta a la banyera a la senyora Júlia, la veïna de dalt. No era tampoc tan gran la dona, no arribaria als seixanta, però deuria tenir una mala relliscada, i la va trobar allà morada la noia que anava a fer-li la neteja un cop per setmana. Molt mala sort la veritat, tot i que a altra gent li ha passat. La Filomena estava molt impressionada amb tot això. Jo es pot dir que no tenia relació amb la senyora Júlia, però ella sí. I llavors les pors a la mort. La Filomena va dir que a ella pocs anys li quedaven per viure, i que a part si el destí et jugava males passades com a la Júlia. I vinga a plorar i plorar. Jo vaig intentar fer-me la forta, però la veritat, vaig acabar com una bleda plorant també. La Filomena llavors va començar a dir-me que intentés portar-me bé amb el Roger, que almenys no estaria sola, perquè es veu que potser si algú hagués trobat a la senyora Júlia abans, es podria haver salvat. No sé d´on va treure ella aquesta teoria, però no volia contradir-la, estava tan malament. A sobre com va discutir amb el senyor de Sevilla aquestes vacances, ara està molt més sensible. El cas és estava tan desconsolada, i angoixada que vaig haver de dormir amb ella. I fins ara hem estat juntes. Quan he anat pel matí a dutxar-me a casa meva, ella al meu sofà esperant. La veig molt nerviosa, i qui sap si amb principi de depressió. Jo no sóc amant dels tranquilitzants, però si segueix així potser haurem d´anar al metge i que li recepti. Ara per fi he aconseguit que ens separem, però no crec que trigui en picar-me a la porta dient que ja té el sopar fet, i això que és d´hora. M´imagino que hauré de dormir amb ella de nou, però no és la solució. Em té preocupada. I a sobre en Roger primer no es creia que hagués de dormir amb la Filomena. M´ha començat a cridar per telèfon que si ja tornava a tenir un altre amant. Li he penjat. Ja tinc prous problemes com per aguantar les seves histèries. Demà trucarà per fer les paus. O no, però ara qui importa és la Filomena. Demà serà dur anar a l´enterrament. Aiss,`pobra FIlomena. No és només la mort de la senyora Júlia, m´imagino que és el conjunt de varies coses el que ara li esclata a la seva ment. M´agradaria ajudar-la. Ella que sempre era la meva consellera. Ara canvien els papers. Hauria de convencer-la per sortir una mica . Potser millor demà, ja passat el funeral. No sé. Jo tampoc estic meravellosament bé, però aguanto
