Avui havia de quedar-me sense moure´m a casa. Tenia el presentiment que l´Igor vindria a veure´m. El meu número de telèfon el vaig canviar, per això creia que vindria a casa a donar-me alguna explicació. Estava ben nerviosa, atenta a qualsevol moviment de l´escala. Quan he sentit que algú trucava el meu timbre, el cor quasi em surt del pit, però era només un d´una companyia telefònica. Realment frustant. En Roger m´ha trucat pel matí, però li he dit que seguia xafadeta, i que em quedaria a casa. Al migdia ha tornat a trucar, però li he dit que no em venia de gust sortir, que no estava fina, quan realment el que estava fent era esperar l´Igor, concentrant el meu pensament en veure´l arribar a casa meva, cridant-lo mentalment, però no ha aparegut. Frustant. Demà podria seguir esperant, però crec que demà em ve de gust marxar. Si ve i no em troba que em deixi una nota a la bústia. Potser em convindria anar a fer-me tirar el tarot, qui sap si trobaria alguna resposta, ja que sóc incapaç de decidir sobre la meva vida, potser això em fa seguir. Puc preguntar si artísticament tinc posssibilitats, i si em diu que sí, tornaria a intentar anar a castings, recuperar antics contactes. O preguntar sobre la vida professional, potser podria treballar d´alguna cosa que em distregués, servir a un bar copes per exemple, hi ha bars encantadors pel Born. Una disco m´atabalaria, però en un bar que tanquen més d´hora. Coneixeria gent, i estaria ocupada unes hores. Preguntaria sobre l´amor al tarotista, a veure que veuen, si el Roger em convé, si haig de seguir esperant, si és millor seguir sola. Potser necessito una orientació per actuar. No seria que em diguéssin el futur de fet, sino més bé em diria cap a on tirar, així m´estalvio decidir jo, segueixo el que en teoria el destí aconsella, tot i que ho faria jo. Potser no és mala idea aquesta de fer-me tirar el tarot. Però on?
Per altra banda, si fa bon dia, em faria gràcia marxar fora. No tinc cotxe, però hi ha trens, autocars, no sé, podria escapar-me a meditar a la muntanya, o a la Costa Brava. Necessito estar sola, però no vull estar a casa esperant un fantasma, que a sobre no vindrà mai més. Em fa cosa anar amb en Roger, perquè sento que torno a fallar-li de nou, que sempre li dono falses esperances, que em porto fatal amb ell, i aquest sentiment em rossega l´ànima. Em sento egoista si faig el paperot davant ell, la seva nena, els seus pares, davant dels Davids. Em sento fatal per això. I per altra banda no vull consumir-me al meu cau bevent, recordant, compadint-me. Necessito trencar, evolucionar, no vull enfonsar-me. Només tenim una vida, i jo me la complico de mala manera. Els dies passen i jo vaig sense rumb fixe perdent el temps.
