Avui he entrat a una tenda d´animals de l´Eixample. No sé per què però ho he fet, i m´han entrat ganes de tenir un animal que em fes companyia. Així potser deixaria de pensar només en mi com alguna gent ha insinuat. Clar que ben mirat, potser segueixo sent egoista, perquè vull l´animal només perquè em faci companyia a mi, no per tenir cura d´algú, com sóc una persona tan pesada de collons, que dono el conyàs, i es podrien afegir més coses, inmadura, inconstant, vaga, frívola, desequilibrada, alcohòlica, dependent segueixo? Millor que no, o encara enfonsaria més la meva autoestima. Alguna qualitat tindré que algú encara m´aguanta no només per un polvo i prou. Potser es senten obligats clar. En Quim es veu com el meu germà responsable, i com viu a Brussel.les, tampoc m´ha d´aguantar tant. La Filomena no pot treure cap profit sexual de mi, però és la meva veïna, així que també es deu sentir obligada a tenir cura de mi. Li surt l´instint maternal, i per pena, em consola. El Roger deu estar desequilibrat per haver-se enamorat de mi malgrat totes les nostres baralles i les meves inconstàncies. Ja va ser mala sort per a ell retrobar-me aquell dia. Estaria dèbil per la separació, i es va aferrar al meu amor creient que era la seva salvació, i no he fet més que donar-li més mal de caps. Res, el Roger hauria d´anar al psiquiatre. Qui es pot enamorar d´una tia així? Els Davids em deuen aguantar de tant en tant per amistat amb en Roger. Només volen que acabem plegats. La Miriam com a germana d´en Quim, es deu sentir també una mica obligada a trucar-me de tant en quant. A part ella ja ha refet la seva vida, ara que té un nou casament a la vista, i necessita omplir el seu rol de bona samaritana, i aguantar a algú desequilibrat com jo, li deu fer sentir millor, no es deu sentir tan malament per ser una mica cleptòmana de tant en quant. Els escocesos, el Tom i l´Andy, els acabo de conèixer. Potser volien tenir llit a Barcelona si els convé de tant en quant. Tampoc em coneixen gaire, tot i el rotllo que els vaig clavar a Palamós, quan m´acabin de conèixer, es cansaran de les meves historietes. La Rosa i en John em van conèixer en un moment crític, i com a bones persones que són em van ajudar en la meva fugida del Carles. Com ens veiem de tant en quant, no els puc molestar. No s´han fet gaire la idea de la mena de persona que sóc. Quan ho sàpiguen, no em deixaran veure els nens, no prenguin mal exemple de la Ninotchka Una persona que malviu, sense projectes, que només pensa en ella.
Aiss, ara ho he pintat tot negre. Perquè no és tot així per sort. O això espero. Això seria la visió més negativa de tot. Jo crec que malgrat tot, no sóc només coses dolentes. No em puc disculpar en l´infortuni que m´ha acompanyat, però quedar-me sense la família m´ha marcat, n´estic segura. Tampoc haig de disculpar-me per ser com sóc, en tot cas podria intentar millorar en alguns aspectes. Ara podria fer alguna cosa bona com anar a la gosera i adoptar algun gosset, o potser també donen gats abandonats. Diuen que passejant el gos es lliga força. Ara faig broma. Igualment un animal dóna responsabilitats, no et pots permetre tenir un mal dia i passar de menjar tu i ell. Se l´ha de cuidar, netejar, tampoc pots marxar dies i deixar-los sols a casa. Donen moltes satisfaccions també. Són carinyosos, i t´estimen perquè ets tu qui els cuides, no et demanen explicacions si els tens atesos. Ja que no estic preparada per ser mare, podré donar amor a un animalet. Es diferent clar, però tindré algun en qui preocupar-me sempre. M´ho acabaré de pensar
