La Festa de Cap d´Any va estar tranquileta però bé. A casa dels Davids estava el Roger sense la Mònica perquè han trencat de nou, després uns amics de l´orquestra d´ell, un parell de solters i un amb novia. També estava l´Helena amb la seva última novia, però elles a la 1 i algo marxaven a una festa. Jo encara estava dèbil, així que vaig intentar no fer tard. Ells volien improvisar i anar a ballar o sortir al carrer, però jo no em veia amb cor, i el Roger va dir que em portava a casa. A mi em sabia greu tallar-li la festa, i al final com el David B. estava cansat va dir que em quedés a l´habitació de convidats de casa seva a dormir, que ell també es quedaria. I així ho vam fer. Vaig dormir rodona fins l´hora de dinar. En despertar em vaig trobar al Roger al meu costat dormit. No sabia què pensar, però vaig decidir no dir res. Vaig suposar que va ser el primer llit que va trobar lliure un cop vam tornar tots plegats. Jo no m´havia enterat. Per dinar, jo no sabia què fer, però els Davids em van preparar una amanida d´arròs. Tots quatre vam passar la tarda tranquilets. Els Davids van treure fotos, i així ens vam anar distraient. I llavors em vaig tornar a mirar a en Roger amb una altra cara. Vaig pensar que si em pugués enamorar d´ell podria fer.me feliç. I aquí va començar tot. Per la nit el Roger i jo anàvem a Mar i cel, així que vam anar a casa meva perquè em pugués canviar de roba i arreglar. Vam estar tan emocionats en el Teatre Nacional. Va ser meravellós veure el vaixell tan a prop que quasi tocàvem els pirates. Quan va acabar va dir que tenia gana. Era tard per improvisar. I a part dia 1. Jo no tenia gana, però ell va insistir en anar cap a Sants a casa seva, que prepararia alguna cosa en no res. I jo no sé què va passar. Si va ser el romanticisme de Mar i cel, que jo estic tova després del virus, que desitjo carinyo, però em vaig trobar envoltada dels seus braços, dels seus llavis i no em vaig resistir en cap moment. Vam fer l´amor sense parar fins acabar extasiats. I aquest matí seguim, tot eren carícies, somriures. No volíem separar-nos un de l´altre, em sentia protegida, estimada, ha estat diferent a sempre. No sabria explicar-ho. No sé què ens ha passat. Millor dit, no sé què m´ha passat a mi. Jo que sempre posava la barrera al Roger de només amics, i ara no sé, serà el canvi d´any? Hem anat després a fer un passeig prop del mar, amb el solet, agafats de la mà,i com demà li toca la nena, li he dit d´anar tots tres plegats a la cavalcada el dimecres. Al Roger li brillaven els ulls com mai. No parava de repetir-me que era molt feliç, i ara està al Liceu, i m´ha preguntat si al vespre pot tornar-me a venir a veure. Ara em sento feliç, però em faig por. Espero no estar-me autoenganyant. En el seu moment no va funcionar, i ara sembla que no m´importi res, no em fa por res
