He tornat ja, però encara no tinc res clar, res de res. El primer que he fet ha estat mirar la bústia, però era buida, cap notícia de l´Igor. No val la pena esperar res. Va marxar del meu costat, i no pensa tornar està clar. M´hagués agradat alguna explicació, però no me la va voler donar llavors, i ara menys. Es una pena perquè tinc tants bons records d´ell, i quan va marxar, em va trencar l´ ànima. Potser van ser els pitjors moments de la meva vida, estava fatal, i ara no té sentit que torni a desesperar-me. Demà quedaré amb el Roger. Intentaré que em vagi bé amb ell. Però vull parlar-li clar. Em fa por enganyar-me a mi, i perjudicar-lo a ell. I això no és just. Per tant el millor és dir-li que no ho tinc clar, i que si prefereix ho deixem, o esperem. El que passa és que ell porta tant de temps esperant. Hem tingut també cada enganxada, que si ho penso fa riure.
Aquests dies he meditat força. Dissabte en un impuls vaig trucar a la Miriam per si em deixava el seu vell cotxe. I vaig agafar direcció cap a la costa Brava. Feia un dia de sol. Vaig anar a parar a Tossa. Allà feia vent, era una mica molest anar tota despentinada, però tenia ganes de veure el mar, passejar pels seus carrerons amb poca gent, pujar al castell. Vaig menjar un entrepà, i vaig decidir canviar. Em vaig ficar per la carretera de la costa, vinga corbes fins a Sant Feliu de Guíxols, i jo amb aquell vell cotxe que algun dia petarà. Imaginava la roda rebentant com l´accident que vam tenir aquell estiu a l´autopista, i jo anant a parar al mar dins d´aquell cotxe, l´aigua entrant poc a poc, i jo intentant agafar el poc aire que quedava al sostre. Però a la ràdio no sonava Abba, podia estar tranquila. Arribaria a Sant Feliu de Guíxols. I vaig arribar sana i estalvia. Vaig seguir fins Platja d´Aro. Allà tot era gent amunt i avall de rebaixes. Jo també vaig fer les meves compres. Estava cansada de pensar en l´Igor, el Roger. Havia deixat Barcelona per allunyar-me de tot, havia de fer altres coses a part de pensar. Així que em vaig comprar uns pantalons a ratlles. Havia de buscar un lloc un dormir, i vaig pensar que millor Palamós, seria més tranquil. No sabia si sortir a sopar o què fer, finalment vaig decidir passejar pel poble, i vaig acabar a un bar de montaditos. No volia parlar amb ningú, però si entres sola a aquesta mena de locals, és inevitable acabar xerrant amb algú. Hi havia gent a partir de trenta anys, però havia varies parelles passant els cinquanta. Jo vaig acabar xerrant amb dos escocesos jubilats que tenien un apartament allà. Era una parella homosexual la mar d´agradable. Vam començar brindant amb vi blanc quan em van servir, i ja no ens vam separar en tota la nit. Un d´ells pintava em va explicar. Els hi va encantar saber que jo havia estat actriu i cantant, i vam acabar al karaoke. Va ser una nit molt agradable. Realment oblidant-me de tot. El Tom pobre, desafinava una mica bastant, però era tant graciós fent de Frank Sinatra. Emvan deixar a la porta de l´hostal com dos cavallers, i em van fer prometre que diumenge aniria a dinar amb ells a casa seva. Ahir em vaig llevar una mica tard, però abans de dinar vaig anar a fer un passeig per la cala de La Fosca. Estava preciosa. No hi havia quasi ningú. Només un dels bars obert. El sol brillava en el cel i es reflexava en el mar. Quanta pau! Quants llocs bonics hi ha el món, i la gent complicant-nos la vida sense adonar-nos de les belleses que la natura ens ofereix. Vaig veure un cotxe antic amb dos nuvis a dins. Anaven amb el fotògraf a fer-se fotos. No vaig poder evitar felicitar-los. Em sentia a un altre món. Ja no era la Ninotchka plena de frustracions i dubtes, em sentia nova. Vaig anar a dinar amb els meus nous amics escocesos. Hi havia una fideuà que estava de mort. Vaig menjar allioli sense por. Com van dir ells, com tots en menjarem. No sé què ens va agafar que no paràvem de riure. I després va dir d´anar a la bolera. Com anàvem una mica carregadets de vi, la veritat és que no estàvem gaire lluits, però ho vam passar tant bé. Ells van insistir que dormís a casa seva, no volien que trobés la caravana del diumenge. Em van acabar convencent. No tenia ganes de tornar. La trucada d´en Roger em va fer tornar una mica a la realitat, i per la nit em vaig posar de confessions amb ells. El Tom i l´Andy em feien pensar en els Davids d´aquí uns quants anys. Ahir a la nit, vaig robar-lis una mica l´alegria explicant-los la meva vida, davant del wisky, i jo parlava i parlava. Els vaig deixar una mica preocupats, i em sap greu pobrets, perquè va haver-hi un moment que vam acabar plorant tots tres. Jo em vaig sentir molt descansada al final la veritat, però ells no sé, tot i que van dir-me que si volia podia ser la seva filla adoptiva. Que a ells els hi hagués molt poder adoptar alguna criatura, i que jo els arribava ja grandeta, però que així s´estalviarien canviar bolquers. I avui al matí tot eren abraçades. M´han fet prometre que tornaré per allà. Segueixo com estava abans de marxar, en la mateixa situació, però amb forces per continuar endavant
