La nit passada vaig deslliurar-me del fred gràcies a la companyia d´en Roger. Estic a gust amb ell, però no sé si és per hàbit. Deu semblar de paranoica, estic bé amb ell, però sé que en el fons desitjo una altra cosa. Potser el que desitjo no existeix. Segur que moltes noies estarien contentes de tenir a en Roger pendent d´elles. Però jo per si de cas, li he dit de no quedar aquesta nit. Ell tenia funció, Parsifal, les òperes de Wagner són llarguetes. A part té la nena aquest cap de setmana. Així que jo li he dit que potser marxava fora. De fet és de bojos sortir gaire de casa amb aquest fred. A mi no em ve gaire de gust. Sembla ser que segons on hi ha previsions de neu encara. Tot i que no ho tinc gaire clar. Igualment li he dit que havia quedat. I de fet no he mentit del tot perquè he trucat a l´Esther, l´entesa informàtica. Hem quedat les dues a sopar, però a l´hora del cafè s´han presentat el seu novio i el Llorens de les excursions. En Llorens té planificada una sortida per esquiar la propera setmana. L´Esther i el seu novio hi van, i m´han animat a apuntar-me.Jo només hi he anat un parell de cops, i per tant no he passat de pistes blaves, i potser em faria gràcia, però els he dit que no, que era massa car.Hem estat fent la copeta pel Born. En Llorens s´ha dedicat a explicar-nos les últimes excursions. Que n´expliqui una pot tenir interès, però tantes, jo al final em perdia en el meu món. Potser tampoc tenia gaire bon dia. El problema era que m´anava trobant els seus ulls mirant-me fixament de tant en quant, i jo intentava tornar, però la meva ment tornava a marxar. Pensava en l´Igor. Potser no té sentit, però no me´l podia treure del cap. Potser és un presentiment, qui sap. O potser no és res. L´única anècdota que he seguit sencera i era força divertida, segons com es miri, clar que té un punt negre, no era d´excursions. Era una història marina. D´un dia que va anar per la Costa Brava amb la barqueta d´un amic. Quan eren mar endins, en Llorens es va llençar a nedar una estoneta, quan de cop i volta va trobar un polsim a l´aigua. I tot seguit venien unes flors. Quin mal rotllo. Hi havia prop d´ells una barca. Algú anava de negre. Eren unes cendres que acabaven de llençar a la mar. En Llorens es va expulsar les cendres com va poder i va pujar cap a la seva barca. I jo em pregunto, és ecològic anar tirant cendres de difunts a la mar? Potser sí, mentre no tirin l´urna després.
L´Esther i el seu novio han marxat, i en Llorens m´ha portat a casa. M´ha dit que no engegava la calefacció del cotxe perquè es marejava. I jo estava ben gelada. M´ha tret la conversa de que si encara em gelaria més estant soleta a casa. L´he vist per on anava, i he intentat esquivar el tema. Tampoc puc dir-li que estic amb en Roger, perquè no sé si hi estic, però jo no vull res amb en Llorens, ni tant sols una nit boja. Tampoc volia ser maleducada. Com veia que no li feia cas, m´ha proposat d´anar a prendre alguna cosa més, o que si volia estar més calenteta, podíem anar a casa seva. I li he dit que estava cansada, no sé si ha colat. Igualment al baixar del cotxe, quan anava a fer-li dos petons, ha anat directe cap als llavis, però tot ha quedat en un muas, m´he apartat prou ràpidament. I he baixat del cotxe cames ajudeu-me. Espero no veure´l en uns mesos. I ara vaig cap al llitet que tinc molt fred
