Segueixo feliç amb en Roger, tot en calma, fins i tot he superat que ronqui jeje. De fet si ronca, el faig canviar de posició para. Sembla mentida com canvien les coses segons la perspectiva amb que t´ho miris. Avui ha estat tot el dia amb la seva filla. M´ha trucat perquè anés amb ells, però li he dit que ja ens veuríem dimecres per anar a la cavalcada. Jo per la tarda m´he dedicat a anar de tendes, i ja ha estat mala sort amb la de gent que hi havia trobar-me amb en Bernat. Ell anava sol. No hem pogut evitar-nos, ha estat una trobada frontal. Ell semblava amb ganes de xerrera. Jo no en tenia gaires, però finalment he acceptat anar a prendre un cafè amb ell, era com la prova de que realment havia superat no desitjar-lo. De fet, quan l´he vist el cor se m´ha remogut, em venien al cap moltes imatges de quan érem junts, imatges que recordava tendres, intentava fer-me venir al cap les males estones que havia passat per culpa seva, però desapareixien. Hem començat parlant de Cap d´Any, del meu virus, una mica la seva feina, i ha acabat ell dient que s´havia complert el seu desig del raïm, que ell volia veurem, i tornar com abans, que em trobava a faltar, i jo enlloc de dir-li que havia jugat brut amb mi, i que no estava disposada a repetir la història, li he dit només que havia patit molt amb ell, i que no em convenia seguir-lo veient, tot i que el trobés a faltar. No sé què em deia. I ell insistint que havia estat un burro, però que havia tingut por al compromís. Al final li he dit que estava amb un noi. I ell ha tingut la barra de dir-me que si que li havia trobat substitut ràpid, que ell encara pensava amb mi. Aquest noi és fantàstic fent girar la truita a tot, i una bleda que no he sabut parar-li els peus. Li he dit que ara podia començar la meva felicitat, i ell deia que no volia saber res perquè es posava molt gelós, i que si no tornàvem era perquè jo no volia, que ell m´esperava, que em desitjava. M´hagués agradat creure´l una mica, però he sabut resistir i dir-li que el temps veuria què passava, però que ara per ara, el millor era no veure´ns. Suposo que s´ha donat per vençut. Ha insistit en acompanyar.me a casa, però l´ he dit que no, que aniria passejant. M´ha preguntat si no em fiava. I he somrigut. De fet, necessitava separar-me ràpid d´ell, o hagués acabat fent una bogeria, tornant a iniciar el que tant m´havia costat acabar, i traïnt al pobret Roger, el meu sensible violinista, el noi que més ha lluitat per mi, quasi un heroi jaja. Potser tampoc tant, però necessitava una motivació per allunyar-me de nou d´en Bernat, i avui ho he aconseguit
