Un cap de setmana una mica dramàtic. Dissabte al funeral la Filomena vinga a plorar. Va ser emotiu dins de que fan funerals a patades, i els capellans aquests acostumen a ser força impersonals. Crec que més o menys fan el mateix discurset a tothom. Però com hi havia música en directe, va quedar bonic. Tot i això, s´ ha de dir que és un bon muntatge això dels funerals. Els familiars directes pateixen i ho passen malament, ploren cohibits ja que han de compaginar-ho amb quedar bé amb totes les persones que venen a donar el condol. Per a alguns d´aquests anar-hi és un compromís, és un pal perquè vas allà i recordes que tots un dia o un altre hi passarem, veus la tristesa d´alguns rostres, i te´ n alegres de no ser tu el protagonista passiu (o sigui el mort) o dels actius (fills o dona o marit). Al funeral de la senyora Júlia no erem gaire gent. Alguns veïns, els nebods, i bé sempre hi ha aquella gent que sembla que no es perdi mai cap enterrament, jo crec que els hi agrada i disfruten anant- hi sovint , per alegrar-se que ells no són, i perquè en el fons, els vetllatoris són punts de trobada. Observant la gent d´altres sales pels passadissos podies sentir tota mena de converses. Cosins que feia temps que no es veien, coneguts del passat. La gent aprofitava per posar-se al dia preguntant per feina, parents, etc. Uns fins i tot, aquests semblava que es veien sovint vaig sentir com planificaven el proper assaig del seu cor. Eren a un sofà ben repantigats parlant, aprofitant l´espera per entrar a la capella. Realment és ben curiós el món funerari. Evidentment la Filomena no estava per sentir converses alienes. Ella era una de les persones tristes que estaven allà, i que realment sentia la mort de la nostra veïna. Jo era un d´aquests que està per compromís, de passada, tot i que principalment anava per acompanyar a la Filomena. Vaig insistir en convidar-la a dinar fora per distreure´ns una mica. Ella deia que no estava bé anar a dinar fora després d´un funeral, però la vaig convencer que no era cap problema. La Filomena em va donar el dinar preguntant-se què farien els nebods de la senyora Júlia amb les seves coses, amb tots els llibres que tenia. La Filomena deia que si havien de tirar tot, a ella no li importaria quedar-se algunes tovalloles o tovalles de record, i que ella ho aprofitaria molt.Dintre de tot que pensés en això em va semblar que era millor que l´obsessió que li havia agafat que es moriria. Divendres estava fatal pobreta. Sort que la Filomena és forta i tirarà endavant. Clar que de vegades, les persones més fortes, si cauen en depressió, els costa més remuntar. En Roger va trucar mentre feiem el cafè. Volia disculpar-se i quedar. Jo li vaig dir que en tot cas diumenge. Per la tarda vaig decidir que era el moment d´anar de compres. I la Filomena ha acabat comprant-se un jersei. Jo un bolso. La veia animada, però per si de cas li vaig dir d´anar a la pizzeria prop de casa a sopar. I ens va donar per beure, no sé què va passar però ens vam prendre mentre no venia la pizza una ampolleta de Lambrusco. Amb la pizza una altra. Total que la Filomena m´explicava acudits dolents i jo reia i reia com una boja. I va trucar-me el Roger. Jo no podia parar de riure, i va pensar que em reia d´ell i va penjar. Aquest noi és un cas. Vaig trucar-lo jo i vaig dir que vingués a la pizzeria on ens barallavem sempre tot rient. A ell li va mosquejar que digués que era on ens barallàvem perquè es va posar tot a la defensiva, dient que quina li preparava ara. Jo li vaig dir que si no venia a bones millor es quedés on estava. Seria la curiositat de saber si estava realment amb la Filomena el que suposo que el va fer venir. I ens va trobar a les dues encara rient. No ens va deixar prendre cap copeta, i va dir que ens portava a casa. Nosaltres no volíem que ens espatllés la festa, i vam fer-lo que ens portés al karaoke. Ell com un sant finalment va accedir. La veritat és que tot i anar borratxa, puc recordar que la Filomena cantava La chica yeye desafinant com una mala cosa. El Roger de mentres es va beure dos cubates , potser per intentar posar-se al nostre nivell, però era impossible. Llàstima que després a la Filomena li van agafar ganes de vomitar, la pobra, i en Roger ens va portar cap a casa. Vam estar pendents de la Filomena, que va treure fins el dinar crec. El Roger li va fer poleo menta, i vam estar allà al seu costat fins que es va dormir al sofà, i en Roger com va poder la va portar fins la meva habitació de convidats, i així la vam tapar que no es refredés. A mi em va baixar una mica davant la reacció de la Filomena. Em feia sentir culpable pensar que si havia begut tant era per culpa meva. I que jo apagui alguns cops les meves penes amb vodka, no ha de fer que jo inciti a beure a altra gent. En Roger es va quedar a dormir a casa, volia gresca però jo no estava pel tema, així que va haver de conformar-se en dormir al meu costat. Jo vaig caure dormida com un roc. Ens hem llevat que era quasi l´hora de dinar. La Filomena havia desaparegut de l´habitació de convidats. No estava per cap racó de la casa. He corregut a casa seva, i allà estava tota avergonyida per l´espectacle que havia donat, que si què pensaria en Roger d´ella. Jo li vaig dir que res, que eren coses que passaven, però no volia ni veure´l. Així que l´he enviat cap a casa seva i m´he quedat amb la Filomena passant la tarda. Hem anat al video i hem agafat una pel.lícula de riure però que no matava. Ara ni recordo el títol. Sortia aquell actor que fa riure de ?El pare de la núvia? i, ara no recordo però ha fet unes quantes pel.lícules més de riure. I per la nit, com l´he vista millor, li he dit que era el moment d´enfrontar-nos a tornar a dormir soles. I ella ha dit que jo encara podia trobar consol en homes, però que ella sola per sempre. Li he dit que era una tonteria, i que si calia aniriem a balls d´aquests on hi ha gent de la seva edat a lligar. I res, ara a casa de nou. He llegit els mails d´en Quim explicant-me com li va tot. He entrat al xat, clar que no he vist a cap dels meus ligues. Alguns han començat a parlar.me, però no tinc ganes de conèixer nova gent, almenys avui. Com era allò? Cada nit morim i cada matí tornem a néixer. Cada dia és una nova vida.
Algú ho va dir, però és força adequat donats els fets dels últims dies
