Ahir vaig estar amb en Roger per la nit, el sexe és un punt d´unió a les nostres vides. Jo tenia un dia desesperat, inquiet, vaig fer exercicis de relaxació, d´automassatge, però passada mitja hora tornava a estar de nou amb el cap pensant en moltes coses que no sé si val la pena explicar, perquè si jo no m´entenc molts cops, qui em pot entendre. No sé si val la pena intentar plasmar aquí aquests pensaments de la meva ment tormentada,el resum és que no sé cap a on camino, i ja porto temps així
Va ser una tòrrida nit al llit del Roger, he dormit poca estona, unes tres hores. Perquè m´he despertat de cop. Tenia un gosset mort entre braços. Evidentment era un somni, però semblava molt real. De fet a qui abraçaca era a en Roger, que a part em llençava entre ronc i ronc aire calent directe a la meva cara. Allà no hi havia cap mort. M´ha agafat l´impuls de marxar, així que m´he vestit i li he deixat una nota sobre la tauleta de nit dient-li que tenia coses a fer de bon matí. He agafat el metro a l´hora que la gent normal va a treballar. He pogut agafar els diaris gratuïts que ara ja són tres. He patit les aglomeracions dins dels vagons de metro. Dues dones parlaven d´un fet curiós. Es veu que l´alcalde de Praga es va disfressar de turista per comprovar la legalitat dels taxistes de la ciutat. Va pujar a tres, i tots el van timar. A l´últim, ja desesperat es va treure la disfressa. Recordo quan vaig anar-hi ja fa anys, potser dotze o tretze, abans de la separació d´Eslovàquia com també van intentar timar i espantar a unes noies catalanes. Sembla que les coses no han canviat en aquest aspecte, clar que quan vaig tornar passats uns anys la ciutat ja havia fet un gir. Però deixo de pensar en Praga. Avui m´he proposat deixar de pensar en mi, i obrir-me al món. Suposo que es pot parlar de moltes altres coses que no siguin les estúpides vivències personals meves, doncs mirat des de lluny, sempre acabo anb les mateixes històries i problemes, jo de protagonista, i d´altres que m´envolten per poc temps.
Un cop a baix del metro, he entrat a un forn-granja prop de casa disposada a llegir els diaris aquests. Un nou gran avió, els humans com sempre amb nous reptes, i després ens derrota la natura amb tsunamis.Per cert ara hi ha una ruta turística morbosa per la zona del tsunami
L´Església obre la porta al preservatiu. Caram, ja era hora! Investiguen sexe de pagament en els lavabos de grans magatzems i d´estacions de Barcelona. Ara buscaran altres llocs. Segueix la polèmica sobre les revisions ginecològiques de la Seguretat Social cada tres anys. Gent a favor i en contra de deixar viatjar els animals en transport públic. Sort que no tinc cotxe perquè l´Ajuntament està ja preparant pel maig la inauguració de les zones verdes. Eta lamentablement torna a atacar. Segueix l´horror a l´Iraq, i Estats Units ara es fixa en Iran, perfecte, fins a on arribaran. El ´nostre´ Rei (jo prefereixo els Reis Mags definitivament) aclamat al Marroc. Un treballador d´una empresa de neteja fereix amb una navalla a varis companys de feina. Podria seguir amb moltes més notícies, realment al món passen moltes altres coses que no tenen res a veure amb la Ninotchka, fets que afecten a molta gent. Per desgràcia moltes notícies no són gaire agradables. He anat cap a casa i m´he posat a dormir. No és una postura gaire reactiva, però tenia son. He dinat lleugerament. Tinc un llibre de cuina japonesa que hauria de començar a fer servir, però m´ha fet mandra, a part no tenia els ingredients. Però per la tarda m´he anat decidida cap al Clínic. Deia el diari que feien falta donacions de sang. Desgraciadament no sóc apta per a donar sang. Consideren que si en un any has tingut relacions sexuals amb més d´una persona, no ets adequat per a fer donacions. Així que jo que sobrepasso els límits no he pogut fer cap col.laboració en el tema. M´ha fet una mica de vergonya haver de dir que no podia donar-ne per promíscua, així que he dit que havia estat prenent antibiòtics. Ha estat una mentida, però m´ha sortit la vena puritana. Jo sempre he fet servir preservatius, bé tampoc sempre sempre, però últimament sí, no m´he fiat de quasi ningú. De l´Igor sí que vaig acabar refiant-me; però és cert que a poques setmanes de la seva desaparició em vaig fer les proves de la sida per si m´havia deixat algun record. Doncs res, que els del Clínic han de prendre les seves mesures, suposo que encara que després analitzin tota la sang, volen estalviar-se extraccions de gent potencialment exposada, i jo estic en aquest grup. Però avui no havia de pensar només en mi, havia d´alliberar-me del meu narcisisme, aquest era el meu propòsit del dia. Qui sap si podia fer campanya pel banc de sang, però ho he deixat estar. He passejat fins a Passeig de Gràcia, i després tot avall fins Plaça Catalunya, Rambles i m´he ficat per Portaferrissa fins al carrer Petritxol. Desitjava enormement un suís. Després he pensat que podia haver anat al carrer Xuclà, a aquella granja històrica que per cert ara no em surt el nom, la de davant dels Toreros, però m´he trobat en una tauleta del carrer Petritxol envoltada de iaies prenent xocolata i sucant melindros. Jo he demanat un croissant. Visca el greix animal! Escoltava les seves converses. Suposo que és el que acostuma a fer la gent que seu sola a bars. Eren poc interessants la veritat. Potser algunes podrien haver-ho estat si ho haguéssin relatat amb més emoció. Parlar d´haver trobat finalment de rebaixes un vestit pel casament d´una neboda no era gaire entusiasmant. Podria haver parlat de la història d´amor de la neboda, però no, ella només estava preocupada per anar elegant ella. Una altra es queixava que la filla li carregava el nét cada matí i ja no podia més. No parlava del petitó, parlava només d´ella. Hi ha altra gent que només pensa en ella a part de jo. Potser no sóc una persona tan terrible. Podria seguir amb les converses de les senyores del carrer Petritxol, però no porten a enlloc, almenys a mi, suposo que per a elles tenen la seva trascendència, i és normal perquè són problemes, vivències de la seva vida. Jo en tinc unes altres, i no hi dono més voltes. El llit m´espera. Demà serà un altra dia
