# Avui estic bé. Estic contenta. No sé ben bé per què. Una raó seria el bon temps. Una altra que d´aquí poc veuré l´Adrià. Potser també influeix que ahir vam anar al Liceu a veure La Gioconda. No eren unes entrades boníssimes visualment, però vam poder sentir unes bones veus, i amb una mica de mal d´esquena veure el ballarí revelació Angel Corella que girava i girava sense parar en el famós ballet de Les hores, i un bonic muntatge, clar que imagino que des de platea i frontalment seria molt més maco que des de dalt. El cas és que dissabte l´Adrià va tenir la idea de mirar si hi havia entrades, i la va encertar. Potser era una compensació per haver estat aspre amb mi últimament. I com diuen que la música calma les feres... ara estic ben calmada jaja Va estar bé, i penso que ho farem sovint. Ara que en Roger no hi és, hauré de moure´m jo per no quedar-me tant aïllada del món operístic. Hauria d´anar a veure més teatre i no ser tant apalancada. I parlant d´en Roger, què deu serd´ell? Ahir se´m va fer estrany no haver-lo d´esperar a la sortida d´artistes. Però com tenia l´Adrià al costat, ràpid me´n vaig oblidar. Així sóc. Després de l´òpera, vam anar a menjar uns montaditos entre carícies, petons i rialles. Vam anar cap a casa desitjant-nos un a l´altre bojament... I això potser també em fa ser feliç avui. Avui no he dinat a casa, avui era feliç, i ho sóc encara. He sortit al carrer fent un passeig i he acabat menjant pizza a plaça Urquinaona.( Molt poc nutritiu) Com estava sola, confessaré que estava pendent d´altres converses. Els cambrers eren de fora. Hi havia una embarassada. Seia a una cadira. Parlava amb una clienta, i li deia que dissabte acabava de treballar, però que estava cansada. Venia de compres i per això havia arribat abans; fins les 16 h no començava a treballar, però acabava a les 3 h de la matinada. Jo m´he quedat de pedra. Aquella noia amb aquella gran panxa fent tantes hores! La noia parlava el castellà amb dificultats, així que no podia seguir del tot bé la conversa, però Déu n´hi do com he anat seguint. La cambrera deia que anaria a Marroc els mesos de baixa, i que després deixaria allà la nena. Això m´ha fet pena. Però ella deia que estava molt tranquil.la perquè li cuidarien molt bé la nena. I que ja els seus pares li havien triat el nom, un nom que sóc incapaç d´escriure. O sigui que seguia l´autoritat tot i els quilòmetres de distància. Llavors la noia ha ensenyat a la clienta les seves compres a Prenatal. Deia que ella ho comprava tot nou per a la seva nena. Tot i que el marit no havia comprat res. Però que per alguna hora feia tantes hores. Es curiós tot plegat. M´hagués agradat que la clienta fes més preguntes a la noia marroquina, però llavors la marroquina ha preguntat a la clienta, que tindria sobre els trenta . La cambrera volia saber si la noia tenia fills. Li ha dit que no. Li ha preguntat si estava casada. I com la clienta ha dit que no, la marroquina li ha preguntat tota estranyada ´per què? ´ . Crec que en aquests moments es notava massa que escoltava perquè fins i tot he aixecat la vista del diari aquest que regalen. La clienta li ha dit que sortia amb un noi, i que ell era separat i tenia fills. La marroquina de seguida li ha dit que el deixés. Ha fet cara de disgust. Ha dit que a ella no li agradava ser segona dona. La clienta deia que les coses anaven com anaven, que avui en dia no era una cosa tant estranya, i que ella estava contenta, i que els nens l´estimaven. La marroquina no semblava gaire convençuda, i anava fent cares de desaprovació, i li ha preguntat si portaven temps. Crec que ha dit que portava només deu mesos. La marroquina deia que era poc temps, però ha repetit que a ella no li agradaven els homes amb nens. I llavors s´ha aixecat dient que volia menjar una mica, i la clienta ha marxat. No sé ben bé si la marroquina ha perdut la confiança en la noia en saber que sortia amb algú que havia estat casat i tenia fills. Tampoc sé si la clienta ha marxat perquè havia d´anar a la feina com deia, o s´ha molestat per la cara de la cambrera. Però la conversa m´ha fet reflexionar sobre les diferències culturals. Potser a la clienta, igual que a mi, li haurà semblat horrorós que la noia deixés la nena de quatre mesos passada la baixa al Marroc. Però no ha dit res. En canvi la marroquina no s´ha callat respecte a relacionar-se amb homes casats anteriorment. M´hagués agradat fer més preguntes a les dues, però jo no era ningú, només una que escoltava.
