# Ahir no vaig veure l´Adrià, però he decidit que no m´importa. Total va ser una mica culpa meva, però haig d´aprendre a viure sense ser tan dependent. Suposo que és trobar el punt mig. No puc dir no a tot perquè espero l´Adrià, i que després ell faci la seva. De fet l´ideal seria combinar activitats. Si ell sopa amb un amic, jo vaig a sopar amb altres amics, o veure aquella peli que ell no vol veure. No sé. Clar que ahir jo vaig anar a veure un documental, i ell es quedaria sopant i mirant la tele amb l´ex. Ara intento parlar-ne amb calma, però ahir a la nit estava disgustada i vaig acabar amb els ulls vermells i tot de la plorera que em va agafar. Però no té sentit. I avui a la tarda ja ens juntarem tot el cap de setmana. No val la pena. I ara dic això perquè he rebut un bonic sms seu de bon dia, i tot em sembla bé. I més val aprofitar que no em vinguin més xorrades al cap. També deu influir en el meu bon humor aquest sol que entra per la finestra. I no penso més en l´Adrià no sigui que l´avorreixi. Ais. Li agrado, però no sé si ell em té com a màxima prioritat a la seva vida. Bé, quines coses a pensar ara. Portem res junts. Poc a poc s´arriba a totes bandes... mentre no hi hagi obstacles clar, perquè l´aparició d´aquesta dona és un bon obstacle. I a sobre estalviant-se pagar lloguer jaja. Què rata! Ahir no vaig veure l´Adrià perquè em va trucar en Martí. Em va dir si l´acompanyava a la presentació d´un documental a l´Institut Francès. Vaig dubtar però li vaig dir que sí. Vaig trucar a l´Adrià per comentar-li, i va dir que aprofités. Clar, així es sentiria millor cada vegada que ell volgués anar a sopar amb ex. Va estar bé. El Liceu francès era ple de gent, i per entrar va ser una mica complicat. Sort que ell tenia entrades reservades. El documental anava sobre la mort de Walter Benjamin al 1940 a Portbou. Benjamin era un pensador alemany jueu que confessaré que desconeixia. Va creuar els Pirineus fugint dels nazis. Volia anar fins Lisboa i embarcar cap als Estats Units. El documental ens mostra Portbou, poble fronterer, escenari d´una mort, un intent de refer els esdeveniments, les persones implicades. S´entrevista a gent del poble, estudiosos de varis països, es consulten arxius... El vaig trobar molt interessant i ben presentat. Acabat el documental, havia cava i per picar. Vaig trucar l´Adrià com havíem quedat, i em va dir que aprofités per anar a sopar amb el meu amic, perquè ell ja ho havia fet i estava molt apalancat.
