# Ahir l´Adrià va venir una mica forçat, i es notava. Va trucar dient que com era tard , que en tot cas ja ens veuríem avui, que així anava a dormir a casa seva, i no sentiria el seu despertador. Com si a mi m´importés. Sóc capaç de tornar-me a dormir perfectament. El cas és que el vaig convèncer per dir-ho d´alguna manera, dient-li que estava desperta només per esperar-lo a ell, i que ja m´havia fet la idea de dormir junts. Va ser una mena de xantatge emocional, ho reconec, i després me´n penedeixo, perquè és obligar a la gent. A mi m´agradaria que ell ho compaginés tot, però que busqués també un espai per mi, que li donés prioritat a veure´m. Potser em queixo per vici, però penso que portem poc temps perquè jo ja no sigui la millor cosa del món. Jo potser el tinc idealitzat, però espero amb ànsia tornar-lo a veure. Tot i que pugui aguantar estar separada d´ell i també puc passar-ho bé, o almenys ho intento, no vull ser dependent, però intento estar el màxim amb ell, i ell sí, però de vegades no, i llavors... Quin embolic! Massa temps per pensar suposo i un altre dia gris de tardor. I avui ens tornem a veure, amb un dia de festa per endavant. Ahir la veritat és que com si no hagués vingut, perquè vam parlar deu minuts, em va fer alguns petonets, tot molt light per evitar confusions, estava clar que ell no volia canya, volia dormir. Ja sé que un polvet no arregla les coses però m´hagués posat de més bon humor. I segur que a ell també, però ja és prou gran. I bé, tampoc és fer-ho cada dia. I suposo que és la seguretat d´estar en parella, que saps que si no és un dia serà l´altre. En canvi, quan la gent està soltera aprofita tot moment i qualsevol oportunitat. No els fa mandra, ni els importa no dormir ni arribar cansats a la feina, ni res és un sacrifici per gaudir una mica del sexe. Un cop en parella la gent es va tornant més còmode. No parlo ara de mi, parlo en general, pel que m´ha anat explicant la gent, perquè ara semblava que tingués vint o trenta anys més, que ja ho saben tot. Ai, no sé què em dic. Vaig a llegir alguns blogs per distreure´m, perquè amb aquest dia tan gris no tinc ganes de res. Així que llegiré que no et mulles ni et canses. Llegiré amb atenció la web econòmica del mesmarge per tenir temes per sorprendre l´Adrià. Li faré preguntes perquè se senti important, que això agrada als homes, i a les dones jaja. A tothom li agrada que li preguntin sobre temes que domina i sobre els que pot esplaiar-se. No és fer la pilota. Preguntar-li a algú sobre la seva feina, sobre la seva afició , mostrar interès per les seves coses, crec que és el normal entre amics, parelles i familiars (si en tens)
