# Com trigui molt a trucar-me m´agafa un atac. Estic dels nervis i no sé per què. He baixat les persianes perquè no s´embrutin els vidres, però a part perquè no suportava la visió de l´aigua caient constantment. He begut una mica, és cert, però avui ho necessitava. Tampoc tant. I a part he menjat galetes de xocolata, i ara estic indecisa sobre si baixar al forn a per algunes pastetes, però millor no fer-ho perquè la barreja dins del meu estòmac pot arribar a ser fatal. El trucaria, però despertar-lo pot ser millor. I a part em sento ridícula pensant que l´únic que pot animar-me és la seva companyia, però és real, ho sé. Potser no té sentit, però estar al seu costat em fa feliç. Dec ser una persona simple. Ahir com ell tenia mal de cap i els Davids em van venir a buscar a casa en cotxe, vam anar a Poblenou al Festival de Tardor a veure l´espectacle de Pez en Raya. Són un noi i una noia. Els havia vist actuar a tots dos i havia rigut molt amb el seu teatre de l´absurd. La veritat és que ella tenia més gràcia, i he vist que ara actua al Capitol. Ahir l´obra la feia ell sol, i va estar una mica ensopida, a part que li fallés el micro, se sentís la pluja? Potser qui em va fer més gràcia va ser una noia del públic. O potser és que jo realment no tenia el dia, tampoc vull carregar-me a aquest noi, que justament una de les coses que deia era ´sabeu què és la crítica? Imagineu-vos una revista on posi TALLERES RODRIGUEZ. Es el teu negoci, doncs que a sota, posi LOS PEORES DEL MUNDO. ? Així que deixo estar la mostra de teatre alternatiu, on per cert l´ambient predominant era jove i hippie Seguiré esperant. I espero no desesperar-me
