Doncs el coixí era a la rentadora. Tampoc era tan misteriós. Es veu que despistada en el meu món de pensaments, vaig agafar llençols, coixineres i el meu coixí i tot cap a la rentadora. Amb raó no em cabia quasi res més de roba després. Em va estranyar, però no ho vaig relacionar amb la pèrdua del coixí. I com és un coixí d´aquests més bé petits, de forma de papallona per cuidar les cervicals... Clar que estava doblegat i va sortir partit, però suposo que podré seguir dormint amb ell. Ara ja està sec. Doncs la Filomena, quan li vaig explicar, ho va veure ben clar. Si no era a cap lloc, i l´últim cop que recordava haver-lo vist era al treure la coixinera per anar a la rentadora... totes les pistes ho deixaven clar segons ella. Serà la veu de l´experiència. Ara amb la Filomena, no tenim tant contacte. No em critica a l´Adrià com al professor, però tampoc en parla bé. Simplement sembla no voler saber-ne res. Ella, suposo que em culpa de la marxa d´en Roger. Van agafar amistat, i potser ella el va com adoptar. I ara, amb mi guarda distàncies. Què hi farem! Aquesta tarda quedaré amb la Miriam, que quasi no ens veiem. L´Adrià té reunió a partir de les 17 h . Ell no va descobrir on podia ser el coixí jaja. Li va fer gràcia el meu joc. Quan estic de bon humor i ell també, tot és tan perfecte. Ahir teníem el dia que ens feia riure tot. No pensar massa en res. Recordar anècdotes i compartir-les un amb l´altre. Ahir érem feliços. Espero que avui també.
