# Estic entrant en un estat d´angoixa terrible, i no sé per què. Dubto de tot, de tothom, fins i tot de mi. Em fa por tot. Estic nerviosa i amb ganes de menjar, de beure, fins i tot de fumar. No sé què fer per no pensar, per distreure´m. Per què em sento així? Tinc pànic a rebre uns jovenets, i no connectar amb ells ? Em fa por que l´Adrià em surti amb alguna confessió respecte a la seva ex. No sé ben bé què em passa, però estic com espantada. Ara no m´estranyaria que truqués a la porta qualsevol i m´assassinés. Però no em fa por, si truquen obriré, i si em maten desapareixerà aquest turment. Necessito parlar amb algú, però si explico aquestes neures em prendran per boja. No sé com m´he aixecat avui, però estic molt inquieta. De fet m´he llevat normal, però ara, i no sé per què, a mesura que avança el dia em trobo pitjor. Potser hauria de prendre algun tranquil.litzant, però no en tinc, i sense recepte no en donen. Potser la Filomena en té algun de quan va estar una mica depre. Haig d´evadir-me. Dormir tampoc és una solució perquè queden els somnis. Aiii, espero que això passi. La gràcia és distreure la ment, pensar coses maques. Intentem-ho : un petó, un pastís de xocolata, una rialla, un conte per nens... El que passa és que intento pensar en bonic, però li veig a tot la part amarga. Veig un petó fals, un pastís de xocolata que engreixa, una rialla malèfica, un conte de por... Així no anem bé. Vaig a veure si està la Filomena i em distrec. Espero que no em parli d´en Roger. També em podria posar una pel.lícula, però no en tinc ganes. Estic fins i tot una mica marejada. El dia està núvol. Vull fugir. No sé per què m´ha de passar això ara. Portava una època feliç amb l´Adrià. Es injust. Veig la meva vida desestructurada, sense saber on anar, com acabaré. Es horrorós tot ara mateix. Intento repetir-me que les coses poden variar segons des d´on es mirin, però no hi ha manera de trobar l´enfoc adequat.
