Dimecres el professor no va venir a la nit. Per sort jo m´havia mig endormiscat al llit quan vaig llegir el seu sms, així que no em vaig emprenyar. Em va fer una mica de ràbia perquè si deia una cosa, per què feia una altra, però com estava migdormida, preferia seguir en somnis i sense haver de mantenir cap conversa ni cap sessió de sexe amb ell. El seu missatge deia alguna cosa així ´Vaig massa begut per ser una persona agradable. Millor ens veiem demà enmig de la màgia de Sant Joan´ Doncs bé, vaig pensar que si havia de venir trompa i potser violent com aquella nit, era millor dormir sola. I va arribar la revetlla sorpresa. A la tarda em va trucar en Quim dient que ell i en Jean ja eren a Barcelona, i que si el professor i jo ens animaríem a prendre alguna cosa amb ells o què. Els vaig dir que no creia. També em va trucar l´Helena dient-me que els Davids ja li havien dit que tenia compromís, però que si volia passar en algun moment o altra per la casa dels seus pares a Badalona com l´any passat, ella encantada. I em va saber greu dir-li que no. Em va preguntar si venien a Barcelona en Jean i en Quim com l´any passat, i quan li vaig dir que sí, va insistir que podien anar a la festa encara que jo no hi anés. I va arribar el professor amb menjar de catering ,espelmes i unes tovalles totes maques amb puntes, potser massa recargolades que imagino eren dels seus pares. Va dir-me que faríem un sopar íntim. La veritat era que el sopar era deliciós, amb una amanida estranya, peix i marisc. També venia amb una ampolla d´un vi blanc de categoria. Va posar un cd de música ambiental. Tot podia ser molt romàntic, però jo esperava que sortíssim una mica a veure l´ambient d´aquesta nit màgica. Un sopar especial podia ser sempre, però Sant Joan és un cop a l´any. Crec que van prohibir fer fogueres, però passejar pels carrers, veure en el cel la barreja de cohets amb estels, no és cada dia. Per postres havia maduixes amb nata. El professor va somriure dient que havia passat per un sexshop, i em va donar un paquetet. Eren les boles xineses de moda. Em va dir que així em sentiria millor mentre ell feia el Camí de Santiago. Allò no m´ho esperava. Li vaig preguntar que quan seria això, i em va dir que aquesta setmana encara treballava, però que arribat juliol qualsevol dia era bo. Jo vaig comentar-li si podia anar amb ell, i va dir que no contundentment. Deia que havia d´anar sol, que era una promesa al seu pare. Un altre cop el pare. Aquell boig ens havia de seguir molestant ja mort? Tenia ganes de tirar les boles xines per la finestra i dir-li que tranquil, que no em calia sempre sexe. Ell em va dir que no m´enfadés, que estava en el seu dret a marxar, i tenia raó, però de cop i volta em va fotre que dimecres no vingués, que no em portés a cap banda la nit de Sant Joan, no poder veure en Quim fins el dia del casament, i que em regalés aquelles boles com a consol mentre ell no hi fos. Així no em vindrien ganes de ser-li infidel clar. Em vaig intentar serenar Li vaig dir que d´acord, però que marxavem a Badalona de revetlla una estona. Ell va dir-me que no en tenia ganes, que no volia compartir-me amb ningú, que portava més sorpreses a part de les boles. Li vaig dir que per la tornada o pel dia següent. Ell va dir que no volia anar a cap revetlla, i que marxés si volia, però que no esperés que la nostra relació funcionés, i que no li estranyava que cap m´anés bé, perquè era una noia ben variable de caràcter, i que a part no sabia entendre als altres, que només mirava per mi. Això em va fer mal. Potser de vegades em contemplo massa, però també pateixo pels demés. Li vaig dir sentint-ho molt marxés. I va marxar donant una portada. Vaig trucar en Quim entre plors. Encara era d? hora. Ell i en Jean havien estat sopant amb la família. La Miriam no sortia, però a ells els va semblar bé anar a Badalona a la festa de l? Helena. Jo vaig beure massa, igual que dissabte al casament. Sóc un desastre, però trobava a faltar al professor malgrat tot. I en especial durant el casament de la Miriam. Per intentar-me animar, en Quim va decidir que diumenge aniríem a Begur. Volia ensenyar-li a en Jean. Vam anar fins la cala Sa Riera, i d´allà caminant i fins a la cala nudista. Era maca, però quina calor caminant pel camí de ronda aquell. I coincidències de la vida, a la platja ens vam trobar en l´Andy i en Tom. Sembla mentida no? Em va fer il.lusió presentar-los. I després va ser magnífic nedar en l´ aigua neta i freda, semblava que aquella gelor purifiqués el meu cos i aclarís els meus pensaments. Fer el mort notant l´aigua que t´envolta gronxant el cos, deixar el pensament en blanc... Una sensació molt calmant. En Quim sempre té bones idees, tot i que no sé si hagués preferit anar a soles amb en Jean. Un lloc tan romàntic com la Costa Brava... Per això quan en Tom i l´Andy em van proposar quedar-me a passar la nit a casa seva per veure els focs de Palamós, no vaig dubtar. En Quim i en Jean marxaven aquest matí cap a Brussel.les. I jo he tornat aquesta tarda amb la Sarfa, i així aquest matí he pogut anar una mica més a la platja. No sé res del professor. Potser aquest cop és el final definitiu, però encara veig que m´ho he pres amb prous ànims, i no em moro per trucar-lo, tot i que desitjaria bojament que ell truqués i em demanés d´anar amb ell a fer el Camino. O que ens trobéssim en algun punt del camí. Però no diu res.
