No sé si tornar al llit una mica més. No sé què pensar de tot plegat. Tinc encara una mica de mocs al pit, i els braços vermells del sol. Però del que no sé què pensar, és sobre la meva vida. Divendres vaig anar al Liceu. Va ser una gran funció. Ho vaig passar meravellosament, perquè m´agrada aquesta òpera. I a part en Nemorino va fer un bis d´Una furtiva lacrima. Aquesta ària és la típica que molts tenors s´atreveixen a cantar-la en concerts. Però com la va cantar en Rolando Villazon. I com aplaudia la gent, fins que ell va fer el bis de l´escena. Va ser com una festa tot plegat, perquè al final, com era el debut al Liceu de Barcelona d´aquest jove tenor, des de les llotges van llençar tot de paperets de colors amb el seu nom. Em vaig quedar amb els Davids.Amb en Roger no va passar res. Va dir que havia d´anar a buscar a la nena, i si volíem anar a casa seva, però als Davids els feia mandra, i a mi no em va semblar veure a en Roger gaire interessat en que jo hi anés. Estava com indiferent. I la veritat, no he sabut res més d´ell aquests dies. Clar que tampoc del professor. Tinc temptacions de trucar-lo tot i que sé que no despenjarà el telèfon. Amb els Davids vam quedar-nos una estona a la sortida d´artistas del Liceu. Hi ha gent ben curiosa esperant per retratar-se amb els divos o fer-los signar programes o fotos. Finalment vam anar els tres a prendre alguna coseta, i jo em vaig comportar santament i vaig acabar la nit a la meva habitació amb els kleenex al costat i prou. Tot i que reconeixeré que estava cansada. El refredat m´ha pres forces Dissabte tenia l´oral del nivell C de català, i aquesta part em va anar genial. D´alguna cosa m´ha d´haver servit actuar. Ara feia una calor a la facultat d´econòmiques. Les examinadores que em van tocar eren la mar de simpàtiques. I bé crec que vaig treure molt bona nota en aquesta part. Vaig parlar amb l´Ester, ja que ella epr cognom anava a un altre horari, i no la vaig veure. Ella sembla ser que estava molt més nerviosa i es va entrebancar alguns cops. Havíem de sortir dissabte nit, però jo havia de fer de tieta. Coses que passen, però se´m va acudir dir-li a la Miriam que em portés les seves criaturetes al vespre de dissabte perquè ells estéssin més tranquils. Els avis ja els tocarà cuidar-los durant el viatge de noces. I com dissabte nit anaven a parlar o provar no se què del restaurant, i tenien mil coses a fer... I jo, estava contenta amb els nens, perquè són molt graciosos i et fan riure molt, tot i que t´esgoten i també tenen les seves coses. I dissabte una mica em vaig sentir com la tieta soltera que cuida els nens dels altres. El que no m´esperava és que anant amb nens també es lligués. Però ahir, vam anar al Tibidabo, i aquesta nit no l´he passada sola. Vam conèixer un separat amb nena a l´hora de dinar. I quan vam deixar tots els nens vam anar cap a casa meva. Ho he passat bé, però encara tinc al cap el meu professor. Ara truquen. Deu ser la Filomena. Res de dormir més de moment
