M´he aixecat amb ganes d'anar a la platja, però evidentment aquest temps núvol me les ha fet treure. Hauré de fer neteja. Aquesta és la pitjor alternativa, tot i que també penso posar-me una estona al piano, i a vocalitzar, que cada vegada estic més mandrosa. I després, les altres activitats seran: pensar en el professor i esperar-lo. Això és de maruji total. La doneta a caseta guarnint la casa pel maridet, i posant-se guapa per quan ell arribi. Bé, res està malament si un ho fa per voluntat pròpia no? I de fet res de marit, perquè em sembla que ell i els casaments no lliguen. Però jo sóc una noia moderna. Res de papers. Tot i que trobo que també és bonic casar-se. Per a alguna gent és un acte de reconeixement davant de tothom de que s´estimen, i per això encara no entenc que alguna gent vulgui prohibir-ho a uns altres. Hi ha moltes desgràcies al món per les quals manifestar-se, no? I ells mouran cel i terra per manifestar-se per defendre uns ideals que perjudiquen a altres persones, que les discriminen. I ara posant-me des del punt de vista cristià, Jesucrist estava al costat dels poderosos? Li agradaven les injustícies? Si volen ser cristians que busquin la igualtat per a tothom, i enlloc d´anar a manifestacions vagin a donar un cop de mà pels barris marginals de les seves ciutats. Però no, quina angúnia relacionar-se segons amb qui. No hi ha prou amb fer algun donatiu i destinar a l´Església part de la renda? A mi m´agraden els homes, m´encanten, i per això puc entendre perfectament als homes que els agraden els homes. I també puc entendre que no a totes les dones els agradin els homes. Tal com són alguns potser surt més a compte ser lesbiana. Però fora bromes, tothom té dret a decidir amb qui vol compartir la seva vida, i civilment han d´estar emparats. No tenen per què amagar-se com a criminals. Però alguna gent vol això, vol tapar el que no l´interessa perquè li molesta. Són prou hipòcrites alguns d´aquests com per consentir tenir amants, mentre veïns i amics no se´n enterin. Per què es creuen amb dret a jutjar la vida dels altres? Com gosen opinar sobre vides de gent que no coneixen? I encara que els coneguessin. Ho trobo tot tan fort. I no és qüestió d´edats. Fa temps, un noi em va arribar a dir que si es reconegués el dret de casar-se dels homosexuals, seria acceptar l´antinatural, i per la mateixa regla de tres, hauria de poder-se reconèixer el dret d´un pare i un fill o filla major d´edat a poder casar-se. Deia que per què no es podien reconèixer els drets a tenir relacions sexuals entre família. Li vaig dir que on volia arribar amb aquelles comparacions. I que pensés que sentiria si hagués nascut en un món a on fos mal vist que un home i una dona compartissin les seves vides. Què faria? Oblidar les dones i seguir celibat? Anar amb un home tot i que no li agradessin per seguir amb els cànons socials? O lluitaria per poder ser reconegut el seu dret a estimar a qui volgués? Em va dir que seguís bevent vodka. Bé, potser anava una mica beguda, però ell i les seves idees em feien beure. Què hi farem! Potser ell aquest dissabte era a Madrid. Jo era amb el professor. Per variar sense fer res per a l´interés comú.Però suposo que tinc disculpa.
I parlant de casaments, dissabte el casament de la Miriam. Ella demà acaba classes. Del pit no està del tot perfecte, però clar, un casament és un casament, i si tu ets la protagonista... I en Quim arribarà per la revetlla. I jo la passaré a soles amb el professor. Ell vol donar-me una sorpresa. Em fa una mica de pena no passar-la amb una bona colla, clar que tampoc no és segur que la revetlla amb el professor sigui a soles. Potser em porta a un lloc ben concorregut. O potser em porta a una festa amb alguna amistat seva, clar que no ho crec. Em sembla que no té amics amics, d'aquells de sempre com per exemple en Quim i jo. Ell diria que té coneguts, però això només és una impressió. I bé, el cas és que ell prepara la nostra revetlla. I serà especial perquè la passaré al seu costat. La nit més màgica de l´any, la festa de l´estiu.I dissabte, ell no vindrà al casament. Em va dir que estaria més a gust sense haver d´estar pendent d´ell. Tot i que m´ha dit si acabaria massa tard. Però el vaig advertir que jo em quedava fins el final ballant, i que si no volia venir, era el seu problema, però que no marxaria corrents. Potser ho vaig dir una amb mal to, perquè ell va dir que tranquil·la, que confiava en mi. Jo li vaig dir que intentaria no beure gaire, però que no sabia com podia acabar, però que en Quim i en Jean em retornarien a casa. Ell llavors va dir-me que el truqués i ja em recolliria ell, i així estaríem junts abans. A mi em va semblar bé, però també podria acompanyar-me al casament. No estem junts ara? Per què haig d´anar de soltera? Sort que la Miriam no em posarà cap impresentable al costat com altres núvies, que a les noies soles els col.loquen qualsevol, i aguanta, que són els raros que no suporta ningú. I els convits duren hores i hores, i fins que comença el ball i pots esquivar-los, bufff. Clar que jo sempre he tingut sort als casaments. Ara em venen records al cap. I bé, potser l´últim no va ser cap sort. Acabar ben borratxa al llit amb el marit d´una amiga no és cap sort. I pitjor ara que ella no hi és. Per sort a ell l´he perdut de vista. Una mala peça. Buff, com m´estic posant avui. Crec que hauria de cantar, tocar el piano, fer neteja, posar-me guapa pel professor i esperar-lo. I ara tinc un missatget. Ah, Esther la desapareguda, em diu d´anar a dinar. Li diré que sí, perquè estic cansada de parlar amb el seu contestador. Haurà tornat amb el seu nuvi de sempre, o estarà portant una vida desordenada de sexe sense parar? O ni una ni l´altra. En tot cas, espero que estigui bé. No he seguit la seva marxa, i potser es va sentir una mica abandonada, però suposo que ha entès que no podia deixar de banda al professor
