El professor va venir ahir a casa meva de sorpresa. La veritat, no l´esperava. Estava amb una mica de mal de cap, perquè havia estat bastanta estona a la sala d´espera i un parell de dones m´havia posat el cap com un bombo. Jo portava el meu llibre Xaman per si de cas havia d´esperar una mica, però entrar a aquella sala era desesperant. Quasi ni trobo cadira. Què havia passat? Totes les urgències s´havien posat d´acord? Vaig intentar posar-me tranquil·la, obrir el llibre i no mirar constantment el mòbil per veure l´hora i vigilar si rebia algun sms del professor. Però tot i que m´agrada el llibre no podia concentrar-me. Hi havia un matrimoni gran que ella anava llegint les revistes del cor tota interessada, mentre que ell semblava molt nerviós. Un noi bastant atractiu que tenia els ulls tancats. I després aquelles dues amigues. Una era la pacient, l´altra estava allà fent temps segons em va semblar, ja que quan van avisar a l´amiga, ella va sortir al carrer. Doncs aquesta dona tenia una veu forta, i un pèl rasposa, algun nòdul a les cordes potser perquè treia molt aire, i ella forçava el parlar, i parlava de tonteries, i de la seva filla, i dels supers i altres temes marujis, que em sembla molt bé que comentin, però jo no volia sentir-los, jo volia seguir amb el meu Xaman, que només porto 60 pàgines, però no podia seguir... Vaig sortir del dentista amb mitja boca adormida i aquella veu encara clavada al meu cap. Un cop a casa no tenia ganes de fer res. Em vaig estirar al sofà i el món dels somnis se me´n va endur fins que els timbres a la porta em van despertar. Era el professor. Primer no em va fer gaire gràcia perquè m´agrada que em trobin amb aquelles pintes, però després vaig estar contenta. I pobret, potser li vaig passar el mal de cap a ell, perquè tenia insomni, i es veu que ha decidit entrar a internet a mirar ofertes per fer alguna escapada els dos aquest estiu. I després ben d´hora ha marxat a treballar. I amb aquesta xafogor. Avui estarà rendit. I el que m´ha trucat és en Roger. Diu que vol quedar per explicar-me una cosa important. No sé si dir-li de quedar demà a dinar. O si avui el professor no vingués. Hauria de descansar.Però millor no quedo amb en Roger de nit. No vull que el professor es posi gelós. I això que no sap que és el dels xuclets. No vull espatllar res. El veig tan pendent de mi. I ahir venint de sorpresa. Ara, la versió de la Filomena...No sé què li passa amb el professor. Diu que ahir va venir de sorpresa perquè no es fia, que venia a veure si em trobava amb algú, i comprovar la història del dentista. Ja li he dit que si seguia així acabaríem malament. Em sap greu, però si me la cregués acabaria fent un disbarat