Odio escriure i que s´esborri i es perdi. I aquest maleit dia gris em fa veure-ho tot pitjor. Hauria d´estar contenta suposo, però tinc pors, dubtes... Dissabte em va trucar el professor. La setmana passada van enterrar el seu pare, i ara necessita el meu consol. Vam quedar i fins aquest matí no ens hem separat. I avui quan plegui vol tornar a quedar, diu que no vol separar-se mai de mi, i que sap que sempre li seré fidel, i no es repetirà allò dels xuclets, i que com sempre estarem junts, no hi haurà perills ni temptacions. I jo vaig callar que el mateix dissabte, feia poques hores que altres mans tocaven els meus pits, el meu clitoris, una altra llengua recorria el meu cos que es movia a l´hora amb un altre home fruit de la sortida de divendres nit amb l´Ester. La Filomena volia anar de compres, però amb aquest dia... I a part, m´imagino la seva cara quan sàpiga que torno a estar amb el professor. Però ella no pot estar en contra de la meva felicitat. He trobat un home que em donarà estabilitat, em cuidarà, està boig per mi i em pot fer feliç. No era el que volia?
