´Dolentona meva. Ja estàs més calmada? Et passo a recollir per dinar a les 14.30´. Aquest ha estat el missatge que m´ha arribat fa poc al mòbil. Era el professor. No m´ho he pensat i li he contestat només ok. Necessito veure´l i estar amb ell. M´enrabia que no vulgui relacionar-se amb els meus amics, potser és timidesa. I m´agradaria que em digués d´anar amb ell al viatge, aprofitar totes les vacances al màxim, intentar gaudir de cada moment. Aquest home em desconcerta, per una banda sembla molt gelós, i per altra m´abandona una pila de dies. La Filomena tot ho troba sospitós. No vull explicar-li res del professor perquè després tot són preguntes, i enlloc de desfogar-me amb ella, acabo encara més preocupada amb les seves interpretacions. El professor pot tenir alguna estranyesa, però jo crec que en el fons és una bona persona. Es cert que ha patit molt a la vida, i més del que jo pugui saber, perquè crec que oculta molts sofriments passats. Potser si aconseguís que m´ho expliqués se sentiria més alliberat i estaria més preparat enfrontar-se a la vida, no només a la nostra relació, sino en general. Això de tenir només coneguts i cap amic, i tampoc família propera segons crec. Tothom necessita a algú en qui recolzar-se. Bé, potser per això està ara amb mi. O potser va entrant als xats d´ internet emprant diferents nicks per trobar consol en amics virtuals i esporàdics. Molta gent va al xat bàsicament a lligar, però encara es pot trobar gent que vol contacte amb altra, que escolta, que en sentir altres desgràcies se sent com si els seus problemes no fossin res, o que simplement els agrada ajudar als altres, sense buscar-hi cap morbo a l´assumpte. Vaig a pintar-me una mica. Tinc color de la platja, però uns retocs em vindran bé. Vull que el professor només veure´m tingui una erecció. Buff, ara he quedat molt vulgar. No només és sexe amb ell el que desitjo, tinc ganes que tot vagi bé. Almenys mentre ell no marxi de Camino
