Alguna gent em podria qualificar d´estranya, però jo crec que tot és relatiu, i segons com ho miris, i coneixent bé la persona, els comportaments de cadascú van en línea. Igualment l´Ester m´ha sorprès. Ahir vam quedar per anar a sopar, doncs vam dir que celebraríem que hem fet un examen després de no sé quant temps. A veure si l´aprovem. A ella li interessava tenir ja el nivell C per fer alguna oposició de tècnica informàtica a algun ajuntament. I a mi em va enganxar per sorpresa, i vaig pensar que no estaria malament fer alguna cosa de profit, tot i que després, fins a última hora no em vaig posar una mica en matèria, i potser encara que aprovi, hauria de seguir intentant millorar o pujar de nivell. Tornant als comportaments de la gent, a mi el de l´Ester m´ha sorprès una mica. Ahir mentre sopàvem em va dir que dissabte nit va agafar un gran pet i va trencar amb la seva parella, i que ara se sentia molt millor, amb ganes de recuperar el temps perdut, amb ganes de tenir noves experiències, i que ara que jo era lliure de nou, podíem fer molt mal juntes. Volia sortir ahir mateix a lligar, i de fet es va insinuar al cambrer unes quantes vegades, però el noi no li va fer gaire cas, tot i que ella va creure que quasi se´l emporta al llit. Vam beure bastant vi, i la veia massa animada. A mi em va sortir la vida prudent (això també sorprén. Ultimament entre fer de cangur, cuidar d´amigues despendulades jaja) Vaig dir-li a l´Ester que ja sortiríem el cap de setmana, o els dijous que també era bon dia per sortir, però que pensés que ella treballava, i jo no. La vaig portar a casa a fer l´última copa davant la seva insistència. Va seguir amb el seu discurs de fora cadenes, que no volia dependre de res ni de ningú. I no se li va acudir res més que començar a llençar cigarretes per la finestra. Va decidir que deixava de fumar. I després em deia que volia ser com jo, una seductora d´homes. Li vaig dir que no hi havia per tant, i que de vegades és molt millor tenir una bona parella que anar picant una mica de tant en quant. Ella em deia que una llarga època de picar, i que en tot cas potser després buscava formalitat. L´Ester va insistir que li expliqués la meva última aventura. No vaig voler explicar-li cap intimitat amb el professor. Era com trair-lo. Inconscientment espero retrobar-me amb ell. Tampoc anava a explicar-li les meves trobades amb en Roger. Però tenia una aventura recent, no feia ni 24 hores , i li vaig explicar. De fet, històries per explicar en tinc unes quantes. Arribada una edat. Potser era l´alcohol, però la cara que posava l´Ester era fins i tot morbosa, o potser jo vaig ser massa explícita. Li vaig dir que tot va començar innocentment a l´hora de dinar quan ell i la nena van seure a la mateixa taula que nosaltres. Quasi no hi havia espai, i era normal compartir taula. Ell de seguida va fer broma als nens de la Miriam, i no va trigar en donar-me conversa. Suposo que la calor va fer la resta. Ell em va proposar d´anar al castell encantat. Allà la foscor va ajudar. Tot i portar la nena de la mà, vaig notar la seva mà palpant les meves natges, i després els dits van escolar-se cap endavant, fent-me humitejar de desig. Em vaig quedar immòbil volent sentir més les seves carícies, però el petit m´estirava de la mà 'Ninotchka, ràpid que em fa impressió' Pobret, vaig pujar-lo en braços, i vam seguir baixant escales, i avançant pel castell. En sortir, em va clavar la mirada, tots dos sabíem que ho volíem. Després en algun moment quan els nens no miraven, m´acariciava o em besava, però tot molt moderat. L´Ester obria els ulls com taronges. Ja li vaig dir que la resta tampoc era emocionant, que cadascú va repartir les criatures, i va venir a casa, i el típic. Ja li vaig dir que una trobada sexual com una altre, i que passades unes quatre hores ell va marxar cap a casa seva, i tothom tan content. Que el separat era dels que sabia el que es feia, i havíem passat una estona agradable. Llavors l´Ester em va confessar que creia que mai havia tingut un orgasme, o almenys no havia sabut reconeixe´l.I que si era normal que un home se´n anés en deu minuts? Vaig moure el cap en negació. Pobreta, tant de temps callada sense treure´s tot això. Li van agafar ganes de vomitar i em va deixar el menjador ben maco. Almenys ella no es va tacar. Es va quedar dormida al meu llit mentre jo netejava amb fàstic. Anava a dormir a l´altra habitació, quin remei, però ella em va cridar. Un cop al mateix llit em va abraçar i es va quedar dormida. A sobre ella era a la meva banda habitual. Aquest matí a quarts de vuit li ha sonat l´alarma. No sé com ha tingut forces per dutxar-se i marxar a treballar. Li he deixat una samarreta i unes calces. La resta ha dit que es podia posar. I ara no sé per on seguirà aquesta noia. La veig esverada, tot i que sembla que té uns quants motius. A veure si en parlem més calmadament. No sóc ningú per a donar consells, però almenys que no es quedi amb tot a dins
