Estic una mica amb por dins el meu pis, però haig de superar-ho. I el que més por em fa, és pensar que va passar a la mateixa habitació on ara sóc, i potser aquesta angúnia em fa no pensar en el professor a qui no vull veure més. Podria sentir-me culpable, però no, faré cas a la Filomena i als altres. Em va saber greu el que em va dir i que a sobre marxés. Tot va anar perfecte dinant, a la tarda, al sopar, molta tendresa, molta dolçor, sexe complaent..., i es va quedar a dormir a casa meva, i a mitja nit, ha vingut a despertar-me bruscament dient que era marranota, i que no podia estar ni un minut més a casa meva. Jo, entre somnis no entenia res. I li deia que s´expliqués millor,i ell vinga a insultar-me. Bruta fastigosa. Això em va dir i més coses que no recordo. En el fons totes les dones sou iguals, fins i tot ma mare, que va fer embogir al meu pare. Jo li deia que no l´entenia, i llavors em va dir que anés a l´habitació de l´ordinador si volia. El llum era obert. No hi veia res d´estrany. Li vaig dir que per què havia entrat allà, i ell mentre es vestia, em va respondre des de l´habitació que mirés al csotat del Tropicano. Vaig xisclar només baixar la mirada. Un escarabat més gros que el que vaig trobar a l´escala jeia potes amunt. El professor va passar pel meu costat i em va dir que si era tan vaga que no netejava, que pagués a alguna dona. Li vaig pregar que m´ajudés a fer-lo fora, però ell va marxar. Crec que amb el fàstic de l´escarabat no vaig fixar-me que m´estava tractant molt malament. Aquest matí explicant-li a la Filomena me n´he adonat que es va passar molt. Però jo ahir només pensava en el bitxo aquell, com s´hauria colat, tindria família? Amb paper de diari el vaig agafar, vaig tancar l´habitació de l´ordinador,em vaig posar un vestidet i de l´esverament, ni calces em vaig posar i vaig anar cap el container a llençar-lo. Vaig pujar i vaig ruixar la casa amb l? insecticida que havia comprat, i que de tant en quant tirava, i qui sap si va ser el que va fer que aquella bèstia morís. No vaig tancar les finestres per no intoxicar-me. Mirava tota la casa per si en descobria algun altre. Vaig tornar al llit passada mitja hora. Em feia por que em pugués pujar algun per sobre. Mira que feia calor, però em vaig tapar amb el llençol per si de cas. M´he llevat d´hora, i vinga a inspeccionar la casa. Res, tot tranquil. M´he dutxat i de nou revisió, res. I he anat a preguntar-li a la Filomena si ella en tenia. M´ha dit que no, però que ella de nit tapava totes les canonades perquè amb el calor, aquests monstres s? enfilen per allà i surten cap a les aigüeres. O es poden colar per sota les portes. Són molt flexibles. Clar que nosaltres tenim el baix de la porta aixecat amb rajoleta, i per tant queda tapat El cas és que he tornat a casa, he tapat tot forat, he ruixat tot d´insecticida, he tancat finestres i he sortit quasi marejada cap a casa la Filomena. Em feia por ser a casa, però la Filomena m? ha dit que acostumen a sortir de nit, que els agrada la foscor. I amb totes les mesures antiescarabats en marxa, ha tocat parlar del professor. La veritat és que analitzant-ho tot, no tenia sentit. Pot tenir fòbia als escarabats com molta gent, però d´aquí a dir-me el que em va dir. Ell se? n va als cinquanta, no és cap nen. I què volia dir amb allò de sa mare fent embogir el pare? Alguna de grossa li va passar. Em sap greu, però no puc permentre que em faci mal. I a part, que jo sóc molt néta.Ai, no paro de mirar el terra per si apareix algun bitxet. A part vaig descalça perquè m´he fet les ungles dels peus, que per cert m´he pintat de rosa que l? amor s´hi posa. Quina contradicció! Torno a estar sola, però aquest cop em preocupen més els escarabats que el professor
