Quin refredat! Ahir al matí tenia una mica de mocs, però a mesura que anava passant al dia, una aigüeta tapava el meu pobre nas, i quan menys m´ho esperava queia deixant-se endur per la llei de la gravetat. D´això no et mors clar, però és molt pesat, i menys amb l´estiu a la cantonada. La Filomena em va portar Fluimicil de la farmàcia, i em vaig destapar el nas abans d´anar a dormir ben d´hora amb el disneumon. Ahir tenia un mal de cap terrible, i mentalment tenia prohibit posar-me davant l' ordinador o la televisió. Així que vaig estirar-me al llit amb la capsa de kleenex com a companya de sons. Em vaig posar els dos coixins al cap, sembla que si el tens més alçat no es tapa tant. Però igualment m´he despertat unes quantes vegades amb problemes per respirar, dolor a les orelles, i ara en llevar-ne ja tinc a part de tot la mucositat també al pit, i comença la tos a part d´estornuts, i mocar-se. Així que estic encantadorament lletja, amb el nas vermell, i quasi sense veu. Un desastre! Espero que no em truqui ningú. Bé, si fos el professor. Però només em faltaria que vingués a veure´m avui. No sé per què encara penso en ell, però no puc evitar-ho. Hauria d´oblidar-lo
