# Em sento com una nòmada. Tot és ben estrany. Estic a casa del Conrat, però sola. Com ja vaig decidir-me prendre un temps, ell també se l´ha agafat, però jo vaig tornar ahir, i em trobo la casa sola, i fins ahir no va confessar que portava uns dies a Formentera. Per què no m´ho deia abans? Hem anat parlant perl mòbil, jo li explicava que feia. Bàsicament m´ he dedicat a fer la rodamon. Vaig estar amb en Tom i l´Andy a Palamós alguns dies, també vaig visitar la Rosa i en John, i altres dies he dormit a hotels. M´he dedicat a passejar per pobles, per platges, mirar tendes, intentar fugir del sol intens...
No sé quan tornarà en Conrat. Ahir com no vaig poder-ho resistir, vaig trucar als Davids. Vaig sopar a casa seva, i vaig acabar dormint allà. No em veia capaç de conduir. I no ho faig pels punt, ho faig per seguretat.
Tinc sort que els meus amics no s´estranyen de les meves aparicions i desaparicions. Després de tant temps sense saber de mi, podien haver estat més freds. Per sort, sembla que el temps no hagi espatllat res. Ara que el temps per estar amb la Filomena ha passat. S´ha esgotat i no hi ha marxa enrera. En Tom i l´Andy em deien que recordés les èpoques que érem veïnes, les nostres confessions, quan anàvem de compres, quan vam anar a Andalusia... Recordar els bons moments és maco, però entristeix no poder recuperar-los.
I ara estic aquí sola, a una casa que no és meva, aquí tinc les meves coses, el meu pis llogat uns altres. Puc marxar a seguir gastant els diners d´en Conrat. A ell no li importa. Haig de ser pacient esperant que torni. Jo també vaig marxar. Però ell... no sé què estarà fent. Passejarà per la platja. Llogarà una barca i anirà mar endins a pescar? Es mirarà tendes hippies? O sortirà de nit a sopar a bons restaurants, convidarà a la seva taula a una o dues alemanyes guapes, i després jugarà tota la nit amb elles amb cava dins del jacuzzi... Potser no, o potser sí. M´emprenya fer-me la idea de veure´l gaudint del cos d´altres. No vull fer-me imaginacions estranyes, però el veig masturbant-se mentre dues morenes italianes es petonegen al seu costat. Bufff, no puc seguir així. Vaig a trucar-lo.
Diu que està dinant. Clar ja és hora. M´ha comentat que ha trobat a un antic company de feina i la dona. Casualitats de la vida. Diu que tot és molt tranquil, i que de tant anar en bicicleta i prendre el sol em quedaré de pedra en veure´l. M´he quedat amb les ganes de demanar-li si puc anar cap allà. Ell sap que sóc a Barcelona, però no m´ha dit que hi vagi. Som uns orgullosos. Però bé, no crec que m´enganyi. Clar que potser enlloc d´estar amb el matrimoni Martí, està amb un parell de brassilenyes amb uns pits de por, però li donaré el vot de confiança.
Haig de dinar. Crec que aniré cap un xiringuito de la Vila Olímpica a menjar una paella de peix. L´escamarlà és un bon lloc. I després faré un banyet. Si trobo massa gent, ja vcurem què faig. No sé si anar en taxi. per aparcar estarà fatal. No sé què fer ni què pensar. En Quim no para de dir que vagi a Brussel.les, que ell ho té una mica malament per venir. I què faig allà si ell treballa? I ell diu que turisme, i que a partir de les 6 h estaria per mi.
Sóc un mar de dubtes. Segons que penso ploraria, però també em pot entrar ràbia o riure. Dec estar-me tornant en una sonada. Intentaré no beure alcohol o pot ser fatal
